Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya

 

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

 
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
 
Les 27 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:
 
Ignasi-Aureli Argemí i Roca
Activista cívic i cultural. Per la seva trajectòria al servei de Catalunya i de la llibertat dels pobles. Fundador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), n’és president emèrit. També ha promogut, entre d’altres, iniciatives com la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes o la Plataforma pel Dret a Decidir. Ha estat un dels promotors i redactors de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
 
Enric Argullol i Murgadas
Jurista. Per la seva trajectòria en l’àmbit del dret i especialment per la tasca com a primer rector de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual és catedràtic de Dret Administratiu. Durant el seu mandat va apostar per un model d’universitat pública, de qualitat i oberta al món. Expert en organització administrativa, comunitats autònomes, urbanisme i dret d’aigües, és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. S’ha implicat en la consolidació de les institucions catalanes.
 
Emili Armengol i Abril
Escultor. En reconeixement a la qualitat d’una obra que ha obtingut projecció internacional. Hi predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos. En són exemples notoris les seves escultures per a espais públics, entre les quals figura l’emblemàtica Porta dels Països Catalans a Salses, Catalunya del Nord (2003). Se’l considera un dels escultors catalans amb més domini dels mitjans expressius i força creativa.
 
Josep Bastons Fàbrega
Compositor i intèrpret del món de l’havanera. Per la seva contribució al gènere com a autor d’un bon nombre de peces, entre les quals Mariner de terra endinsTamariu oLola, la tavernera. Membre durant força anys del grup Peix Fregit, ha estat un dels puntals de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. La qualitat de la seva obra i el seu cànon interpretatiu han contribuït a renovar el patrimoni musical de l’havanera sense trair la tradició.
 
Joan Salvador Beltran i Cavaller
Professor i estudiós del català. Singularment, per la seva aportació a la riquesa dialectal de la llengua i a la consciència d’unitat lingüística. És autor de diversos estudis sobre el català que es parla a les Terres de l’Ebre i a les anomenades terres de cruïlla, conjunt de les anteriors i de les comarques valencianes pròximes. N’és exponent destacat el seuVocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010).
 
Mercè Boada i Rovira
Neuròloga. Pel fet de contribuir a la sensibilització i la recerca en el camp de les demències, singularment de la malaltia d’Alzheimer, de la qual és un dels referents a Catalunya, amb projecció internacional. Dins la seva trajectòria, destaca la creació, el 1995, de la Fundació ACE - Institut Català de Neurociències Aplicades, de la qual és directora mèdica. Vinculada durant anys a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i al seu Institut de Recerca, ha presidit la Societat Catalana de Neurologia.
 
Òscar Cadiach i Puig
Alpinista i guia d’alta muntanya. Per la seva excel·lència esportiva. És el primer català que assolí el cim de l’Everest, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès (1985), i el primer occidental que ho féu pel vessant nord i sense oxigen. Ha coronat 13 de les 14 muntanyes més altes de la Terra, i ha obert vies inèdites fins aleshores al Cho Oyu i al Broad Peak. Ha participat en nombroses expedicions a diferents continents i, com a fotògraf i càmera d’altura, ha contribuït a difondre l’activitat alpinista, la qual cosa li ha comportat diversos guardons.
 
Carles Canut i Bartra
Actor. En reconeixement a una trajectòria d’èxit en el món de l’espectacle, que s’ha prodigat en el teatre, el cinema, el doblatge i també a la televisió, en sèries que han contribuït a fer-lo molt popular. Del 1973 al 1983 desenvolupà la seva carrera artística a Veneçuela. Ha format part de la companyia del Teatre Romea i és director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, amb la qual ha dirigit unes lectures dramatitzades que també donen la mesura del seu talent.

 
Bonaventura Clotet i Sala
Metge, expert en malalties infeccioses. Pel fet de ser un dels investigadors internacionals més reconeguts del VIH, l’agent causal de la malaltia de la sida. En la seva tasca al capdavant de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i de la Fundació Lluita contra la Sida, ha consolidat un equip de més de cent persones per al tractament d’aquesta pandèmia. També destaca per l’impuls de noves estratègies de finançament de la recerca, des d’activitats filantròpiques fins a la creació de consorcis publicoprivats.  
 
Carles Colomer Casellas
Economista i empresari. Per la seva contribució a la projecció de l’economia catalana. Ha presidit i assessorat, a escala nacional i internacional, diverses empreses, entre les quals les situades en l’òrbita del grup Colomer de productes de bellesa, vinculat a la seva família i adquirit posteriorment per Revlon, firma de la qual havia estat directiu. Entre altres càrrecs, és president de Haugron Holdings, SL, i conseller d’Abertis Infraestructuras, SA, i de Telefónica, SA. També és soci protector d’Òmnium Cultural.
 
Josefa Contijoch Pratdesaba
Escriptora. Per la qualitat d’una obra literària que s’expressa en diversos gèneres i que germina inicialment en una família d’impressors i llibreters de Manlleu. En poesia, destaquen Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001) i Congesta (2007), i en narrativa, La dona liquada (1990) i Sense alè (2012), novel·la distingida amb guardons prestigiosos. Membre del Comitè d’Escriptores del PEN Català, també és assagista i traductora del francès.
                              
Sol Daurella i Comadrán
Empresària. Per contribuir a la internacionalització de l’economia catalana. Vinculada familiarment a la marca Coca-Cola, és presidenta de Cobega, SA, i de Coca-Cola Iberian Partners, SA, i és previst que assumeixi la presidència de la nova companyia multinacional Coca-Cola European Partners Plc, que fusiona empreses del sector. Membre d’altres empreses i organismes econòmics, socials i culturals, també ha presidit el consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya.
 
Josep Enric Llebot Rabagliati
Físic. Per la seva tasca com a promotor dels estudis de ciències ambientals a Catalunya i a Espanya. Ha treballat principalment en sectors relacionats amb la termodinàmica, la física ambiental i el canvi climàtic, i ha coordinat dos estudis sobre aquest tema en l’àmbit català. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, n’ha estat vicerector. També ha estat secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
 
Jordi Llovet Pomar
Filòsof, crític literari i musical, assagista i traductor. Pel conjunt de la seva aportació a la cultura i el pensament. Entre altres dedicacions, ha estat catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York. Director de l’Àrea de Literatura de l’Institut d’Humanitats de Barcelona, és autor de nombrosos llibres, entre els quals Adéu a la Universitat.L’eclipsi de les Humanitats (2011). Ha traduït al català principalment clàssics alemanys i francesos.
 
Guillem López i Casasnovas
Economista d’origen menorquí. Per la seva contribució a la ciència econòmica, amb línies de recerca com ara l’eficiència del sector públic i la seva revisió en l’àmbit sanitari, les balances fiscals entre comunitats autònomes o les hisendes locals. Conseller del Banc d’Espanya, està vinculat a diversos organismes, entre els quals el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya, i és catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
 
Maria Victòria Molins Gomila
Religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús i voluntària social. Pel seu compromís amb les persones més desfavorides, singularment des del barri del Raval de Barcelona. Implicada en l’evolució de l’Església, el seu llibre Alexia. Experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente (1986) va inspirar al director Javier Fesser el filmCamino. La seva trajectòria va ser reconeguda el 2015 amb el 32è Premi Internacional Alfonso Comín.
 
Josep Navarro Vives
Pintor. Per la significació d’una obra amb estil propi. La seva producció ha transitat de l’informalisme matèric a l’abstracció geomètrica, i del llenguatge figuratiu a la simplificació compositiva i cromàtica. La recerca constant i un gran coneixement de les tècniques pictòriques són les bases en què es fonamenta el prestigi d’una trajectòria projectada a Europa i Amèrica, però també sensible a iniciatives artístiques vinculades al barri barceloní del Raval, on va viure durant anys.
 
Ada Parellada i Garrell
Cuinera. Per la seva trajectòria en el món de la restauració. Des dels orígens familiars a la Fonda Europa de Granollers, la cuina, les aromes i els plats formen part del seu paisatge, el projecte més destacat del qual és el restaurant barceloní Semproniana, on també s’organitzen tallers i activitats. Activa als mitjans de comunicació en la difusió de bons hàbits alimentaris, ha publicat llibres de receptes i és autora de la novel·la Sal de vainilla (2012).
 
Artur Quintana i Font
Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua. 
 
Josep-Enric Rebés Solé
Advocat i jurista. En reconeixement a una trajectòria que ha contribuït d’una manera valuosa a consolidar les institucions catalanes. Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, ha presidit aquest organisme i també ha estat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Autor de nombrosos treballs, ha contribuït a impulsar publicacions com per exemple la Revista catalana de dret públic, la Revista de Llengua i Dret i la col·lecció Textos Jurídics Catalans.
 
Joandomènec Ros i Aragonès
Ecòleg. Per la seva aportació a l’ecologia marina, singularment en els organismes i comunitats bentònics, i també a la protecció del medi natural. Catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, és membre de diversos organismes consultors i comitès científics, tant catalans com internacionals. També és president del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
 
Josep Santacreu i Bonjoch
Directiu empresarial. Pel fet de ser un dels impulsors a Catalunya del concepte de responsabilitat social de l’empresa, sobretot des de la direcció d’organitzacions socials, sanitàries i econòmiques. També ha col·laborat amb entitats i impulsat iniciatives en els àmbits de l’esport, la cultura, l’acció social i el medi ambient. Promotor de Metges sense Fronteres a Espanya, és conseller delegat del grup d’assegurances DKV i president de la Fundació DKV Integralia i l’associació empresarial Respon.cat.
 
Josep Sendra i Navarro
Polític i directiu cultural i social. Per la seva trajectòria al servei de la llengua, la cultura i el país. Capdavanter de diverses entitats, va ser un dels impulsors del Congrés de Cultura Catalana a les comarques de Tarragona i d'Òmnium Cultural al Tarragonès. Políticament, formà part de la Comissió dels Vint, que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya el 1979. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, delegat territorial a Tarragona de l’aleshores Departament de Governació i diputat al Parlament de Catalunya.
 
Carles Taché Mitjans
Galerista i editor d’art. Per la seva aportació a l’art contemporani, singularment com a fundador i director de la Galeria Carles Taché. I també per la qualitat de les edicions artístiques. Dins la seva trajectòria destaquen les vinculacions amb la Fundació Tàpies, la fira Arco de Madrid o l’associació Art Barcelona, de la qual ha estat president. També ha impartit ensenyaments culturals i artístics de nivell avançat en diferents universitats catalanes.
 
Kikuro Tani
Empresari. Per la seva contribució a la difusió internacional de la cultura catalana, especialment al Japó. Des del 1986 promou i organitza la Diada de Sant Jordi en aquest país asiàtic. I també per la seva capacitat de bastir vincles econòmics, socials i culturals entre les realitats japonesa, catalana i espanyola. President de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya, també presideix la companyia de publicitat Shinto Tsushin Co, Ltd, que té oficina a Igualada.
 
Mateo Valero Cortés
Enginyer de telecomunicacions d’origen aragonès. Pel seu treball en l’àmbit de l’arquitectura de computadors, pel qual ha rebut prestigiosos premis internacionals, entre els quals l’Eckert-Mauchly 2007. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa. 
 
Mariàngela Vilallonga Vives
Filòloga. Per una recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó, dins la qual destaquen La literatura llatina a Catalunya al segle XV (1993) i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i l’humanista Jeroni Pau. Catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona, dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent i és experta en l’obra de Mercè Rodoreda, a més de vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Les 13 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:
 
Acadèmia Tastavins del Penedès
Entitat fundada el 1965, que és l’acadèmia bàquica més antiga del sud d’Europa. Pel fet de difondre amb eficàcia la cultura del vi, promoure adequadament l’espai penedesenc i impulsar l’enoturisme a Catalunya. La seva vinculació al sector s’expressa mitjançant l’organització d’activitats, com el Concurs de vins de qualitat de la DO Penedès, que enguany també arriba al mig segle, o el festival Banc Sabadell Vijazz Penedès. També impulsa l’Espai Penedès / BCN a la capital catalana.
 
Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
Per promoure la memòria i l’activitat d’una festa osonenca que, com a valuosa expressió de la música tradicional, es remunta al 1590. Les Caramelles del Roser tenen característiques singulars, com la indumentària o el cant dels Goigs del Roser. En el tombant dels segles XIX al XX van atreure l’atenció de reconeguts folkloristes. Actualment, la seva colla caramellaire té un dels repertoris més amplis del país, des de festeigs fins a cants religiosos, i també les corrandes de temàtica política i social.
 
Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC)
En reconeixement a la seva dedicació per millorar la qualitat de vida dels infants diagnosticats amb càncers i de les seves famílies. L’any 2011 va endegar la Casa dels Xuklis, centre de referència a Europa, on es dóna atenció i acollida a les famílies que han de desplaçar-se pels tractaments. També treballa amb les unitats d’oncologia i hematologia dels hospitals de referència de Barcelona, amb delegacions de proximitat a Tarragona i a Lleida.
 
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Pel seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica acusada. Creat el 1983 i guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular el 1991, la seva trajectòria s’ha concretat en nombroses accions culturals i intervencions en el camp del patrimoni, que han esdevingut un paradigma en el Pirineu i contribueixen valuosament a afermar la identitat aneuenca.
 
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
Pel seu treball continuat, al llarg de vint anys, a favor del català, amb el suport a polítiques que incrementin el seu ús social, n’afavoreixin la plena normalització i reclamin el reconeixement de la unitat de la llengua a tots els territoris on es parla. Vertebrada territorialment, aplega entitats, col·lectius i persones a títol individual. Les seves campanyes i els seus projectes fan que la llengua catalana i la cultura en què s’expressa siguin socialment més integradores.
 
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Festival de música, dansa i teatre que el 2016 arriba a la 30a edició i que constitueix cada estiu, des de l’entorn empordanès, un esdeveniment cultural i social. Organitzat per l’Associació Cultural Castell de Peralada, hi han actuat figures de relleu i ha rebut el suport de compositors catalans destacats, els quals hi han estrenat les seves obres, sovint encarregades per la mateixa organització. Pertany, entre altres organismes, a l’Associació Europea de Festivals i a Òpera Europa. 
 
Fundació La Marató de TV3
Per la valuosa tasca solidària que fa d’impuls i coordinació de campanyes de sensibilització social i de difusió sobre la salut. Des del 1992, el programa La Marató de TV3 genera, cada desembre, una gran mobilització ciutadana. El seu èxit i el treball de la Fundació durant tot l’any han permès el finançament de més de 700 projectes de recerca biomèdica, la consolidació i projecció d’aquest àmbit a Catalunya i l’avenç en el coneixement de nombroses malalties.
 
Fundació Pere Tarrés
Pel conjunt del seu treball en el foment de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l'enfortiment del teixit associatiu. Amb el temps, aquests camps s’han ampliat a altres aspectes de l’acció social, com la formació, la recerca i la gestió. Entre els seus nombrosos serveis, gestiona una àmplia xarxa d’albergs i cases de colònies i disposa de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés dins de la Universitat Ramon Llull.
 
Fundació Vila Casas
Perquè promou destacadament l’art contemporani català. Fundada fa trenta anys per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, configura, en cinc espais, una plataforma d’exhibició del fons permanent de la col·lecció —enriquit per la convocatòria d’uns premis anuals— i d'organització d’exposicions. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural 2009. En l’àmbit sociosanitari, la Fundació promou la recerca i impulsa el diàleg entre els professionals de la salut, els mitjans de comunicació i la societat.
 
Institut Ramon Muntaner de Figueres
Creat l’any 1839 per iniciativa d’aquest municipi empordanès, és el centre d’ensenyament secundari públic més antic de Catalunya. Des d’aleshores, ha desenvolupat la docència de forma ininterrompuda i ha esdevingut un agent cultural de primer ordre a la ciutat i el seu entorn. Per les seves aules hi han passat alumnes de la significació de Salvador Dalí, Carles Pi i Sunyer, Francesc Cambó, Josep Pla, Ignasi Barraquer, Jaume Miravitlles o Lluís Llach.
 
Lluïsos d’Horta
En el 150è aniversari d’una entitat vinculada a aquest barri barceloní. La seva trajectòria és un exponent de la significació del moviment ateneístic català, i també de la promoció continuada de la nostra cultura a partir de l'eficàcia del moviment associatiu. Les activitats culturals, esportives, formatives i d’esbarjo que impulsa, des dels valors de la participació, el voluntariat i el civisme, contribueixen positivament a la dinamització de l’entorn.
 
Revista de Catalunya
Publicació impulsada des del 1924 per Antoni Rovira i Virgili com a revista d’assaig, que ha acollit històricament les principals firmes de la intel·lectualitat catalana. Després de diverses vicissituds, Max Cahner la impulsà de nou a partir del 1986. El 2012 la revista encetà l’etapa actual, des de la qual manté un compromís renovat amb la nostra societat. Els seus continguts, alhora arrelats i oberts al món, són referents culturals d’alta divulgació.
 
Sala Cabanyes, Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró
En el centenari de la seva creació i de la primera representació d’Elpastorets de Mataró, un espectacle popular molt arrelat a la memòria de la capital del Maresme. I també en reconeixement al seu paper integrador i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. El teatre actual, inaugurat el 1933, ofereix una programació estable i és un espai de formació de professionals de les arts escèniques.


Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Lluís Puig i Gordi