Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La Filmoteca de Catalunya rep el fons documental del director català Jaime Camino

  • El conseller Santi Vila i la família del cineasta signen l’acord de donació del seu fons

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha signat avui, amb la família de Jaime Camino, l’acord de donació del fons documental del director de cine i guionista a la Filmoteca de Catalunya, que l’integrarà a l’arxiu de la Biblioteca del Cinema per a la seva conservació i divulgació, garantint-ne la seva preservació. Aquesta ha estat la voluntat de la família del director català, representada pel seu fill, Teo Camino i Rodés.
 
El fons documental de director inclou guions originals, cartells, documentació administrativa de la productora Tibidabo Films -que va fundar els primers anys de l'Escola de Barcelona, tot i que Camino es va allunyar progressivament del formalisme dels seus coetanis-, fotografies de rodatge, carpetes amb documentació administrativa de cada una de les pel·lícules del director i press books, així com Betacams, VHS i  DVD de la seva filmografia. Aquest és un llegat de gran interès per a la Filmoteca, atès que complementa el fons fílmic de l’autor, ja al Centre de Conservació i Restauració, a Terrassa. Aquest nou corpus de l’obra de Camino ha de servir per afavorir i facilitar l’estudi de l’autor i de la seva obra, i per amb aquest fi es posarà a disposició dels investigadors i del públic en general.
 
L’obra de Camino ha plasmat, enriquit i transmès l’imaginari col·lectiu i la cultura d’un país, i s’ha centrat molt especialment en la Guerra Civil espanyola, que va esclatar l’any del seu naixement i que el director va tractar des de diverses perspectives.
 
El llegat
En el fons fílmic de la Filmoteca de Catalunya, dipositat al Centre de Restauració i Conservació, ja s’hi troba bona part de la producció cinematogràfica de Jaime Camino en suport fotoquímic; en alguns casos negatius d’imatge i so i, en d’altres, còpies estàndard de projecció.
 
El fons documental que ara rep la Filmoteca de Catalunya consta de 49 caixes que complementen el fons fílmic de l’autor i servirà per afavorir i facilitar l’estudi integral de l’autor i la seva obra. Un dels objectius fonamentals d’aquesta donació és aconseguir la centralització del dipòsit de Jaime Camino i mantenir-ne així el valor cultural, a més d’enriquir el patrimoni fílmic català.   
 
El fons en suport fílmic es troba conservat en 14 caixes i conté els Betacams, VHS i DVD dels films següents: Los niños de Rusia, Largo invierno, Centauros, El puerto en mi ciudad, El balcon abierto, El toro, La campanada, Por la gracia de Diós, Dragon Rapide, Vieja memoria,  Felices 30, Mi profesora particular, Largas vacaciones del 36, Haz lo que te de la gana, Puig, Mañana será otro día, España otra vez, Invierno en Mallorca, Luces y sombras, Teatre de les flors, El señor Puntilla y su criado Matti. Aquests materials s’integraran al Centre de Restauració i Conservació de la Filmoteca de Terrassa. 
 
La part documental, en canvi, es catalogarà i es conservarà a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca. Els materials es troben en 35 caixes ordenades pels següents títols:
 
-      Los felices 60
-      Mañana serà otro dia
-      España otra vez
-      Invierno en Mallorca (Jutrzenka)
-      Mi profesora particular
-     Largas vacaciones del 36
-     La Vieja memoria
-     Balcon abierto
-     La Campanada
-     Paraiso perdido
-     Dragon rapide
-     Luces y sombras
-     El largo invierno
-     Niños de Russia
-     Hasta que la muerte nos separe
-     Los papeles de Constantono
-     Eramos tan felices (guió)
 
 
Jaime Camino: trajectòria
Jaime Camino Vega de la Iglesia va néixer a Barcelona l’any 1936. Estudià als Jesuïtes de Sarrià i, posteriorment, va cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i estudis de piano amb el mestre Raymond Trouard. En un primer moment es dedicà a la literatura i va arribar a finalista del premi Nadal amb la seva novel·la La coraza. Va col·laborar com a crític cinematogràfic a les revistes «Índice» i «Nuestro Cine». El 1961 va debutar com a realitzador amb el curtmetratge Contrastes i el 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual va dirigir la major part de la seva filmografia. L’any 1970 va cofundar l’Institut del Cinema Català. El seu primer llargmetratge, Los felices 60 (1963), on va plasmar una crítica a la burgesia catalana a la manera del neorealisme italià, va ser seleccionat al Festival de San Francisco. L’any 1967 Camino va presentar la seva pel·lícula Mañana será otro dia, amb guió d’ell mateix i de l'historiador Romà Gubern, col·laborador habitual seu, en la qual va mostrar una actitud crítica cap a certs sectors intel·lectuals. A España otra vez (1968) va abordar la Guerra Civil espanyola, tema que va marcar una gran part de la seva producció. El protagonista de la pel·lícula era un excombatent de les Brigades Internacionals i Camino va comptar amb el suport d’un exbrigadista nord-americà. De 1969 és la seva producció Jutrzenka. Un invierno en Mallorca, inspirada en la vida i la relació del compositor Federico Chopin i l’escriptora francesa George Sand.
 
Jaime Camino va ser un autor de grans èxits comercials. Als anys setanta va dirigir diverses pel·lícules, com Mi profesora particular (1973), amb Analía Gadé, Joan Manuel Serrat i José Luis López Vázquez, encara que va destacar pel film Las largas vacaciones del 36 (1976), protagonitzada per Paco Rabal, José Sagristán i Concha Velasco, premiada per la crítica al Festival de Berlin.
 
Durant els anys vuitanta va dirigir Picasso per si mismo (1983), El puerto de mi ciudad (1984), i El balcón abierto (1984), produïda per TVE, inspirada en la figura i obra de Federico García Lorca i amb guió de Camino i del poeta i escriptor José Manuel Caballero. En aquest film hi va va participar el desaparegut Antonio Flores. Una altra de les seves obres destacades, produïda també per TVE, va ser Dragón Rapide (1986) on narra els fets que envolten la revolta de 1936, que finalitza amb l'arribada del general Franco a Tetuan per posar-se al capdavant de la rebel·lió.
 
Ja a la dècada dels noranta, Camino va signar El largo invierno (1992), un dels projectes més ambiciosos de la seva carrera, que comptà amb un repartiment de luxe: Vittorio Gassman, Adolfo Marsillach, José Luis López Vázquez, Rosa Novell, Hermann Bonnín, Jean Rochefort, Silvia Munt, Teresa Gimpera i la model Judith, amb un guió escrit per ell mateix, Romà Gubern, Manuel Gutiérrez Aragó, Juan Marsé i el nord-americà Nicholas Bernheim. Albert Guinovart posà la música a aquesta història d'una família acomodada catalana que el gener de 1939 es troba dividida ideològicament entre els dos bàndols de la Guerra Civil. El film va obtenir l’any 1992 el Premi de la Generalitat al millor llargmetratge, música i guió, i el 1993 va ser considerada per la crítica com a millor film del Festival de Punta del Este (Uruguai). L’any 2001 Camino va reprendre la direcció cinematogràfica amb la pel·lícula en format documental Els nens de Rússia, que recull el drama humà dels aproximadament 3.000 nens espanyols evacuats. Amb aquest film va guanyar el segon premi de la secció “Tiempo de Historia” de la Seminci de Valladolid. 
 
L’any 2009 Jaime Camino va rebre el Gaudí d’Honor que atorga l’Acadèmia del Cinema Català. Morí el 4 de desembre de 2015 a Barcelona, deixant un llegat cultural de gran interès per a la cinematografia catalana.
 
Jaime Camino i la Filmoteca de Catalunya
Jaime Camino va estar sempre fortament vinculat i implicat activament amb la Filmoteca de Catalunya. L’any 2007 la Filmoteca va publicar el setè volum de la col·lecció Cineastes, dedicat justament al director català:  Jaime Camino. La guerra civil i altres històries, a càrrec d’Esteve Riambau, crític i historiador del cinema, i actual director de la Filmoteca.  L’obra recull la biografia i l’anàlisi de la filmografia del director. Completant la presentació del volum esmentat, la Filmoteca va programar aquell mes de juny una mostra de la seva obra a partir de nou títols que no tracten el tema de la guerra: El port de la meva ciutat (1984), Los felices 60 (1965), (1962), Mañana será otro día (1967),  Un invierno en Mallorca (1969), Centauros (1962); Mi profesora particular (1972),  La campana (1979), i Llums i ombres (1988), reflexió artística entorn de Les Menines de Velázquez. 
 
Jaime Camino va ser un dels rostres visibles de la inauguració, l’any 2012, de la nova seu de la Filmoteca, al barri del Raval de Barcelona. Set dels seus tretze llargmetratges recorrien medularment la primera de les exposicions del nou centre, a més de ser projectats a la retrospectiva que la Filmoteca va dedicar a la Guerra Civil. El cineasta, nascut el 1936, havia abordat el conflicte des de tots els punts de vista: les Brigades Internacionals (España otra vez), la rereguarda republicana (Las largas vacaciones del 36), el vessant domèstic de Franco (Dragon Rapide), les implicacions familiars de la guerra (Els nens de Rússia) i la que, sens dubte, és la pel·lícula que millor il·lustra la pluralitat d’interessos polítics involucrats: La vieja memoria. Justament, la Filmoteca havia restaurat poc abans les 23 hores d’entrevistes amb personatges històrics de primer nivell que Camino havia descartat durant el muntatge del film. Aquest material es va poder veure a la nostra exposició Imatges confrontades i també en dues sessions memorables dedicades, respectivament, a La Pasionaria i a Josep Tarradellas.
 
Jaime Camino va ser una figura cabdal del món del cinema com a director, com a guionista i com a productor. Amb una llarga trajectòria on la guerra civil prengué un especial protagonisme, tractada tant en clau documental com de ficció, l’autor de Las largas vacaciones del 36 fou també un mestre del retrat intimista, i va saber reflectir magistralment la crisi existencial de l’individu, plasmar la dificultat d’estimar i posar de relleu el procés de creació en la música, la pintura i el cinema.  
 
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias