Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Departament de Cultura restaura el retaule barroc de Sant Serni de la parròquia de Sant Sadurní de Malanyeu

  • Els treballs de conservació i restauració s’han dut a terme en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya 
  • La intervenció ha consistit a consolidar i reforçar el suport de fusta del retaule, netejar la dauradura i eliminar les repintades
  • La presentació final del retaule, amb l’aplicació d’una reproducció de vinil imprès, amb una foto de la part simètrica en bon estat, permet fer una lectura unitària de tot el conjunt, i tenir una visió més precisa de com devia ser en origen

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha instal·lat a l’església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després de restaurar-lo durant set mesos. Els treballs de conservació i restauració els ha ha dut a terme, a les instal·lacions del CRBMC, un equip multidisciplinari de professionals format per conservadors, restauradors, químics, fotògrafs i fusters.  
 
El retaule de Sant Serni data de l’any 1714, tot i que la dauradura i la policromia són de 1724, tal com indiquen les inscripcions en el mateix retaule. Alguns estudiosos atribueixen l’autoria del retaule a Segimon Pujol i indiquen que procedeix de l’antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor, encara que no se n’ha trobat cap referència escrita. Tampoc no es té coneixement de l’any exacte en el qual el retaule es va traslladar a Malanyeu.
 
Durant la Guerra Civil espanyola, el retaule es va desmuntar de l’església de Malanyeu. Segons testimonis del poble, es va fer “de mala manera” i es va llançar a un terreny del costat de l’església. Durant aquest procés, algunes parts del retaule es van trossejar, moltes es van perdre, i d’altres van quedar greument afectades. Posteriorment, es van recuperar les peces, i el retaule es va reconstruir i recol·locar a l’altar major de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu. Durant el procés, però, es van barrejar peces d’un altre retaule més modern, i moltes de les peces originals es van col·locar en llocs que no corresponien.
 
El suport és de fusta de pi i d’un tipus de frondosa per determinar. Abans de la intervenció, presentava una degradació estructural significativa, ja que havia estat sotmès a unes condicions ambientals desfavorables per a la seva conservació. Això va afavorir l’atac dels xilòfags de manera molt intensa.
 
En algunes zones la fusta estava pulverulenta i extremadament fràgil, cosa que va provocar que adquirís una textura tova, esponjosa i trencadissa.  A més, tenia profundes esquerdes causades pels moviments de les fustes i havia perdut elements de suport. El sistema constructiu estava, doncs, molt malmès i fràgil, i la fusta havia perdut resistència mecànica.
 
Per tal de posar ordre en el moble, es va fer un estudi per col·locar les peces en el lloc adequat, retirar les que corresponien a l’altre retaule d’època més moderna i també separar les peces que no s’havien pogut situar enlloc. Pel que fa a aquests darreres, s’han pogut identificar i documentar, i s’han guardat per a estudis posteriors.
 
Intervenció al suport de fusta
El retaule es va desmuntar de l’església el mes de juliol de 2015 i es va traslladar a les instal·lacions del CRBMC. El primer pas del procés de conservació va consistir a introduir a la cambra d’anòxia, durant un mes, els diferents elements de què es compon el retaule, per tal d’eliminar tèrmits i altres insectes xilòfags. Aquest tractament es va reforçar de forma preventiva amb la impregnació d’un desinsectant.
 
A continuació, es va sanejar la fusta del suport i es van eliminar les parts ruïnoses i que no estaven cohesionades, per seguir amb un tractament de consolidació i de reintegració volumètrica amb fusta nova de cedre.
 
La prioritat de la intervenció era consolidar el suport per tal de retornar a la fusta la seva resistència mecànica. L’actuació va servir també per restablir l’estructura original, amb l’encaix correcte dels elements constitutius del retaule i amb la intenció de tornar a col·locar tots els elements possibles al seu lloc original i eliminar els que no pertanyen al retaule.
 
Actuació a la policromia i presentació final
L’actuació principal en la policromia ha estat la fixació dels nombrosos aixecaments, la neteja de la dauradura i l’eliminació de la repintada del fons dels plafons.
 
La presentació final de les posts noves de fusta que s’han incorporat s’ha fet amb una transferència d’imatge digital. La tècnica consisteix a enganxar un vinil imprès amb una reproducció fotogràfica presa d'una zona del mateix retaule. Per obtenir la imatge, s’ha fotografiat la part simètrica i en bon estat de la zona a reproduir. S’ha optat per aquesta tècnica com a presentació final, en aquelles zones amb pèrdues de grans dimensions, en què hi ha relleus i motllures daurades, i de les quals tenim informació necessària de l'element simètric a reproduir.
 
Amb aquest sistema, s’aconsegueix una lectura unitària de tot el conjunt, amb una visió més precisa de com devia ser en origen, i al mateix temps es poden identificar les parts no originals reproduïdes, ja que es tracta d'una tècnica completament diferent i contemporània, fàcilment reversible i substituïble.
 
El retaule s´ha muntat en el seu emplaçament actual, l’absis de l’església, separat de la paret del fons de la capella, cosa que afavorirà la circulació d’aire i, en definitiva, l’estat de conservació, en facilitar l’accés al revers del retaule per a posteriors inspeccions.
 
Finalment, per reforçar el muntatge dels diferents elements que formen el retaule i poder-lo subjectar a la paret, s’han col·locat les peces en una estructura d’alumini anoditzat.
 
 
 
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias