Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'església de St. Jaume de Montagut (Querol) i el Pavelló dels Distingits i el teatre Fortuny "El círcol" (Reus)

També s'ha fet la declaració de BCIN per a la pintura 'Plaza de toros de Sevilla' de Marià Fortuny

El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’església de Sant Jaume de Montagut, a Querol (Alt Camp); el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a Reus, en la categoria de monument històric; el Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus, en la categoria de monument històric; i la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular.
 
Església de Sant Jaume de Montagut, a Querol
L’església de Sant Jaume de Montagut és un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals. Arquitectònicament és de planta rectangular, d'una sola nau de dos trams coberta de teula a dues vessants. Té set capelles que conformen un absis poligonal de set costats i coberta amb voltes de creueria. Les façanes tenen un predomini del ple sobre el buit, amb grans contraforts a la façana  nord. A la façana sud hi ha dos campanars d’espadanya i  la porta d'accés està  formada per tres arcs de mig punt. La declaració de BCIN  defineix un entorn de protecció de l’església de Sant Jaume de Montagut a Querol (Alt Camp) té com a finalitat garantir la visibilitat del monument i protegir el subsòl donada la possible existència de restes arqueològiques.
 
Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata a Reus
El pavelló dels Distingits, conegut també com a Pavelló número 6,  forma part del projecte de Lluís Domènech i Montaner per a la construcció de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. El pavelló dels Distingits és l’edifici emblemàtic del complex l’obra arquitectònica de Domènech i Montaner no es limita als plànols generals de les edificacions, sinó que abasta la globalitat del projecte  ja que va dissenyar tots els elements interiors i exteriors de l’edifici amb la col·laboració dels seus dibuixants Triadó i Bru. La construcció de l’edifici va marcar l’inici de l’etapa modernista a Reus. La declaració de BCIN inclou la delimitació de l’entorn i té com a finalitat garantir la conservació del monument i mantenir invariables els espais que l’envolten. S’hi han inclòs les finques que estan en contacte amb l’edifici, ja siguin adjacents, que donen al davant o bé que tenen una incidència en la perspectiva de conjunt més llunyana. El subsòl de l’entorn també s’ha protegit ja que des de la vessant arqueològica hi ha constància de l’existència d’un jaciment arqueològic del neolític.
 
 
Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus
El monument està integrat pel Teatre Fortuny i la seu de la Societat “El Círcol”, situat a la Plaça Prim núm. 4. El Teatre Fortuny i “El Círcol”, que comparteixen el mateix edifici, estan vinculats històricament i arquitectònicament. El Teatre, d’estil neoclàssic, va ser construït per l’arquitecte Francesc Blanch i Pons l’any 1882. La seva decoració va anar a càrrec de Josep Maria Puig. El Teatre Fortuny té influències del barroc. Des del punt de vista arquitectònic, cal destacar que el Teatre Fortuny segueix l'esquema del teatre convencional amb escenari a la italiana amb platea i tres pisos i espais de relació social com el vestíbul i l’escalinata imperial. Els espais que ocupa la societat “El Círcol” conserven la seva decoració modernista, dissenyada en bona part per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.
 
 
‘Plaza de toros de Sevilla’ de Marià Fortuny
El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular. La pintura, datada el 1868, és un oli sobre tela de 62 x 84,5 cm. L’obra constitueix un dels exemples més clars de l’aproximació del pintor català a la naixent escola impressionista francesa. Es tracta d’una obra excepcional que mereixeria figurar permanentment en algun museu nacional d’art català.  La finalitat de la declaració de bé cultural d’interès nacional d’aquesta obra és establir els mecanismes per fer efectiva la seva protecció.


Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias