Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El fotògraf Joan Colom fa donació de tota la seva obra al MNAC

L'arxiu complet de Joan Colom (Barcelona, 1921), format per més de 9.000 fotografies en paper, a més de negatius, una pel·lícula de 8 mm i tota la seva documentació, ingressa al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per voluntat del propi fotògraf.
 
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, el president del MNAC, Miquel Roca, i el seu director, Pepe Serra, han explicat avui l’acord en una roda de premsa a la qual també ha assistit Joan Colom.
 
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha  iniciat la seva intervenció remarcant que “avui és un dels dies més feliços des que sóc conseller de Cultura perquè, després de mesos de feina, finalment el llegat de Joan Colom serà a l’abast de tota la ciutadania”.
 
El conseller ha destacat que "el procés que ha seguit el MNAC, des que fa sis mesos vaig parlar amb Joan Colom, ha estat impecable. El MNAC farà honor a la confiança de la família Colom conservant i difonent l’obra i el patrimoni de Joan Colom”.
 
El president del MNAC, Miquel Roca, ha ressaltat la importància de la donació: “Aquesta cessió obre perspectives noves tant per la col·lecció com la projecció del museus. Avui el MNAC passa a ser també la casa de Joan Colom”.

El fons de Joan Colom
 
Colom és el gran renovador de la fotografia de la postguerra espanyola i l'autor més representatiu de l‘anomenada “nova avantguarda” dels anys 1950-1960, juntament amb Català Roca, Miserachs, Maspons, Masats, Forcano, Colita i Leopoldo Pomés.
 
La col·lecció que ara ingressa al museu nacional conté tota la seva obra: des de les fotografies realitzades entre 1958 i 1961, quan el fotògraf s'endinsa regularment al “Barri Xino” de Barcelona per copsar furtivament imatges dels seus carrers, escenes compromeses del negoci de la prostitució, els nens que juguen o deambulen, i els personatges peculiars amb els quals es troba; fins als reportatges que el fotògraf va realitzar al barri del Somorrostro, al Born, o els que va dedicar al tema dels braus.
 
Cap al 1959, i per poc temps, Colom va alternar el seu treball fotogràfic al “Barri Xino” amb l’ús d’una càmera de 8 mm. L’arxiu de Joan Colom també conté aquest material filmat, uns quants rotlles en blanc i negre, que el fotògraf va empalmar posteriorment en una única bobina que dura 25 minuts.
 
El gran tema de Joan Colom és sempre el carrer i els personatges que el transiten. El resultat són unes imatges que combinen la vida dels barris, sovint marginal,  amb el fotoreportatge modern. 
 
Colom va abandonar voluntàriament la fotografia el 1964 i no va tornar-hi fins als anys 1990. També formen part de l'arxiu que ara ingressa al MNAC les imatges en color, la majoria inèdites, realitzades a partir d'aquells anys i fins a pràcticament l’actualitat.
 
Gràcies a no dedicar-se a la fotografia com a professió, Joan Colom va poder realitzar la seva obra lliure de condicionaments i sense més límits que els que marcava la seva audàcia i la seva aguda mirada. 
 
El MNAC, que  el 1999 va organitzar l'exposició El carrer. Joan Colom a la sala Aixelà, 1961, comptava ja en els seus fons amb les 50 imatges originals que van formar la mostra a la qual fa referència el títol, propietat de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya; així com amb una altra sèrie de 17 fotografies comprades per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys 1990.
 
És a partir d'aquell moment que comencen a arribar els premis: el Nacional de Fotografia, el 2002; la Medalla d'Or al Mèrit Cultural concedida per l'Ajuntament de Barcelona, el 2003, o el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya, el 2005. 
 
L'arxiu de Joan Colom, que gràcies al seu ingrés al MNAC passa a ser públic i queda a la disposició d'investigadors, museus i institucions que el desitgin consultar, és fonamental per entendre la fotografia dels anys 1950 i 1960,  i enriqueix la col·lecció de fotografia del MNAC, una col·lecció que compta amb unes 6.500 obres dels segles XIX i XX i que comprèn des dels inicis de la fotografia fins a la fotografia contemporània. 
 
 
Notes biogràfiques
 
Joan Colom (Barcelona, 1921) va començar a fotografiar el 1957, i el mateix any es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Com gairebé tots els socis d'agrupacions fotogràfiques, es va iniciar en el concurs i el salonisme, activitats que aviat va abandonar.
 
A partir de 1958 Colom s'endinsa al “Barri Xino”, un món que coneix bé, ja que ell havia viscut allà i on el seu pare tenia una floristeria. Joan Colom comença a fotografiar-hi, li agrada, s’hi sent bé. Fotografia nens, personatges peculiars i, fins i tot, escenes compromeses del negoci més característic del barri, la prostitució. És conscient del potencial humà que té al davant, el vol plasmar i ho vol fer regularment, però també és conscient de la dificultat de prendre imatges de forma continuada en un ambient hostil. Per això va haver de buscar la manera de copsar les imatges del carrer dissimuladament, amb la càmera mig  amagada a la mà, disparant per sota la cintura. La imatge ha d'esperar a la cambra fosca, moment en què el fotògraf pot fer, per fi, l'enquadrament. El resultat són unes imatges que combinen el testimoni de la vida marginal del “Barri Xino” amb la modernitat del fotoreportatge. Josep Maria Casademont, el gran crític fotogràfic d'aquesta generació a la que va denominar «nova avantguarda», es refereix a ell com el millor reporter gràfic del país. És Casademont mateix qui li ofereix la possibilitat de dur a terme, el 1961, una exposició individual en la sala Aixelà de Barcelona, que va titular El carrer i que després va ser itinerant per tot Espanya.
 
Joan Colom va mostrar el seu treball a Oriol Maspons, que el va introduir en el món de l'edició en presentant-li Esther Tusquets, responsable de l'editorial Lumen, que en aquells moments havia iniciat, conjuntament amb el seu germà Oscar, una de les aventures més interessants del panorama editorial: la col·lecció Palabra e imagen, que associava una bona ploma amb un bon fotògraf. Los cachorros, de Mario Vargas Llosa i Xavier Miserachs; Neutral Corner, d'Ignacio Aldecoa i Ramon Masats; Poeta a Nova York, de Federico García Lorca i Oriol Maspons, i fins a setze títols entre els quals es trobava Izas, Rabizas y Colipoterras, de Camilo José Cela i Joan Colom. La difusió d'aquest treball va ser enorme, ja que l'esmentada col·lecció va ser la més important de la fotografia espanyola d'aquell període. Izas, Rabizas y Colipoterras és un llibre determinant, i les imatges que conté són la culminació de la «nova avantguarda» dels anys 1950-1960.
 
La publicació del llibre va anar acompanyada d'un cert escàndol ja que una de les dones que hi apareixien va denunciar l'editorial, l'escriptor i el fotògraf. A causa d'aquest fet, el 1964, Colom va deixar la fotografia durant un llarg període, gairebé fins als anys 1990, on va reprendre l'activitat fotogràfica amb pràcticament el mateix plantejament i visitant els mateixos espais de la ciutat.



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Lluís Puig i Gordi