Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona aporta noves dades iconogràfiques i tècniques sobre l'obra

  • La restauració de l’obra descobreix els colors originals del brodat, algunes inscripcions que no es podien veure per la part del davant, i 265 pedaços de 12 tipologies i èpoques diverses
  • L’elaboració d’una detallada cartografia de totes les intervencions que ha sofert el brodat permetrà discernir les parts originals de les parts afegides, així com la lectura de les inscripcions
  • El conseller Mascarell ressalta que “darrere el patrimoni català hi ha bona part de la riquesa simbòlica de saber qui som, i també de la nostra riquesa econòmica”
  • El Tapís de la Creació és una obra cabdal del romànic a Catalunya, datada a cavall entre el segle XI i el XII
  • La restauració d'aquesta peça forma part del programa Romànic Obert, que impulsen el Departament de Cultura i l’Obra Social ”la Caixa” amb l’objectiu de promoure la restauració, millora i prevenció del llegat patrimonial
  • El programa Romànic Obert compta amb una inversió de 18,2 milions d'euros per part de l'Obra Social "la Caixa" amb l'objectiu d'intervenir en 78 monuments del patrimoni de Catalunya. La restauració del Tapís de la Creació compta amb un pressupost de 136.000 euros que aporta l'entitat financera

La restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona, que es porta a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) des de mitjan novembre de 2011, està aportant noves dades per al coneixement de l’obra. Els treballs de restauració s’han iniciat pel revers del tapís i han descobert els colors originals del brodat, així com pedaços i inscripcions de tipologies diverses.
 
Els treballs del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona, impulsats pel Departament de Cultura, l’Obra Social ”la Caixa” i el Bisbe de Girona, inclouen una restauració completa de la peça, així com el condicionament de la sala on s'exposa.  El Tapís de la Creació s’exposa habitualment a les sales del Tresor de la catedral de Girona, on tornarà, un cop restaurat, i després que s’hagi condicionat l’espai expositiu.
 
Han participat en l’acte de presentació dels avenços de la restauració del tapís el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el Bisbe de Girona, Francesc Pardo; la directora general adjunta de la Fundació “la Caixa”, Elisa Duran; l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa; el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé.
 
El conseller Mascarell ha destacat “la satisfacció de veure que una peça que es va penjar l'any 1097 a la Catedral de Girona sigui avui motiu d'elogis i de riquesa”. Mascarell també ha ressaltat la importància de posar en valor el patrimoni català:”Darrere el patrimoni català hi ha bona part de la riquesa simbòlica de saber qui som, i també de la nostra riquesa econòmica. Donem valor a la nostra convicció sobre el patrimoni, una font de riquesa social, històrica, i econòmica”.
 
El conseller ha situat “en la primera divisió internacional” els professionals catalans que treballen en la recuperació del patrimoni, el qual ha definit com “la creativitat antiga convertida en patrimoni de tots”. 
 
La restauració del tapís forma part del Programa Romànic Obert, que promouen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social ”la Caixa” amb l’objectiu de donar un impuls a la posada en valor, revisió, millora i prevenció del llegat patrimonial.
El programa Romànic Obert compta amb una inversió de 18,2 milions d'euros per part de l'Obra Social "la Caixa" amb l'objectiu d'intervenir en 78 monuments del patrimoni de Catalunya. La restauració del Tapís de la Creació compta amb un pressupost de 136.000 euros que aporta l'entitat financera.
 
Procés de restauració del Tapís de la Creació
La restauració del tapís permet conèixer a fons tant la naturalesa dels materials originals com la dels afegits amb posterioritat. També és una actuació destacada a nivell de conservació, ja que s’eliminen els elements nocius i s’alleugen les tensions causades per les restauracions anteriors.
 
La primera intervenció del revers de l’obra ha aportat dades significatives per al coneixement del brodat. S’han pogut veure els colors originals de la peça -entre els quals, el color porpra del mantell del Pantocràtor-, que ja s’havien perdut per la part davantera, i també s’han localitzat i documentat tots els suports de reforç aplicats en les diverses intervencions antigues -uns 265, de 12 tipologies diferents-, col·locats a les parts amb llacunes o com a base de reconstruccions brodades. Aquests reforços, que s’han posat sense seguir un ordre establert i aporten tensió al tapís, estan essent eliminats, prèvia documentació i anàlisi dels fils.
En aquest punt dels treballs de restauració s’ha descobert un tros d’inscripció gràcies a la qual s’ha pogut determinar que el personatge que fins avui es creia que representa Abel, podria fer referència a la constel·lació d’Hèrcules.
 
En tractar-se d’un brodat, per la part del revers és veu gairebé la peça íntegra, amb un colorit excepcional. Hi ha lletres que pel davant ja s’han perdut i que estan senceres pel revers, i també es poden veure les zones que s’havien reconstruït del tot amb un suport de reforç i d’altres que s’havien refet exclusivament amb el brodat.
 
La restauració s’ha iniciat a partir d’un estudi fotogràfic que inclou imatges fetes amb llum infraroja i ultraviolada i s’ha completat amb radiografies i un estudi detallat de fotografies dels arxius històrics del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Fons Arxiu Fotogràfic Mas - Institut Amatller d'Art Hispànic, que aporten molta informació relativa a les intervencions a què va ser sotmès el tapís, al seu estat de conservació, i a les seves diverses aparences al llarg de la història.
 
A partir d’aquesta documentació i de l’examen visual de la peça, s’ha retirat la tela d’arpillera que tapava tot el revers des de l’última intervenció, l’any 1975, ja que aquesta no reunia les condicions òptimes per a la futura conservació del tapís. Prèviament, s’ha elaborat una cartografia digital de tots els cosits que subjectaven el tapís a l’arpillera. A continuació, aquesta cartografia s’ha comparat per l’anvers del tapís, per tal de veure la incidència que tenien aquests cosits per la part del davant, i comprovar si realment estaven provocant alteracions a l’obra.
 



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias