Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La Generalitat de Catalunya dona el tret de sortida a l'Any Europeu del Patrimoni Cultural

La commemoració vol sensibilitzar la societat sobre la història i el llegat cultural compartit i reforçar un sentiment d'identitat comú

El 2018 és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, un any ple d’iniciatives i actes per tot Europa per promoure la participació i la descoberta del patrimoni cultural, per fomentar l’intercanvi i reforçar el sentiment de pertinença a un espai comú. La commemoració, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell d’Europa el 17 de maig de 2017, vol sensibilitzar la societat sobre la història i el llegat cultural compartit i reforçar un sentiment d’identitat comú.
 
La Generalitat de Catalunya se suma a aquesta commemoració d’àmbit europeu amb la voluntat de reivindicar el paper de la cultura i posar en valor el patrimoni cultural català, tant material com immaterial, des del més reconegut internacionalment fins al més local, o el que passa més desapercebut.
 
La secretària general del Departament de Cultura, Maria Dolors Portús; la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el director general de Turisme, Octavi Bono, han presidit aquest matí l’acte d’apertura de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural a Catalunya, que també ha comptat amb la presència del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. L’acte ha tingut lloc al Recinte Modernista de Sant Pau, conjunt modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1997.
 
A la presentació oficial hi han assistit entitats, associacions i representants del sector, i ha comptat amb una petita actuació castellera, un grup de rumba catalana i un tast de productes mediterranis. Els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, i s’està treballant en una candidatura per tal que la rumba catalana sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial. La dieta mediterrània també va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010.
 
Prèviament s’ha fet una roda de premsa amb el director general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco; el director general de Turisme, Octavi Bono; i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, per presentar els objectius de l’any i les accions més rellevants que es faran per internacionalitzar el patrimoni cultural català.
 
En la presentació, el director general de Patrimoni Cultural, que ha iniciat la seva intervenció en aranès -la seva llengua materna- per reivindicar l’aportació de la llengua a l’enriquiment patrimonial, ha posat en relleu la dimensió social del patrimoni i ha declarat que aquest “no és un luxe, és quelcom essencial en la vida d’una comunitat i contribueix a la felicitat de les persones”.
 
Per la seva banda, la directora general de Cultura Popular ha dit que “no podem estimar allò que no coneixem”. Per aquest motiu, ha destacat que un dels objectius de la celebració d’aquest Any Europeu del Patrimoni Cultural és apropar a la societat i als més joves tot aquest coneixement i ha afegit que el teixit associatiu permet mantenir viu amb gran força el patrimoni immaterial català.
 
El director general de Turisme ha volgut destacar que “l'any del Patrimoni Cultural suposa una extraordinària oportunitat per accentuar la relació entre Turisme i Cultura, els quals configuren un binomi indestriable”.
 
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha declarat que "per a Europa, i per a nosaltres, la natura és cultura. Els nostres paisatges i hàbitats són així per la petjada humana. A Europa som líders en biodiversitat: només la comarca de la Garrotxa té més biodiversitat que tot el Regne Unit”. Miralles ha afegit que la política sobre natura és clarament patrimonial.
 
En l’acte, també ha intervingut el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, el qual ha afirmat que “Europa és coneguda arreu del món per la riquesa i varietat de les seves expressions culturals i creatives. El Patrimoni Cultural no només és un llegat que rebem del passat sinó que és un actiu que hem d’aprofitar per al futur. L’Any Europeu del Patrimoni Cultural és l’únic any temàtic que s’ha organitzat durant la Comissió Juncker”.
 
L’Any Europeu del Patrimoni Cultural és una oportunitat única per descobrir i fer visible a nivell internacional al patrimoni cultural i natural de Catalunya. La voluntat de la Generalitat de Catalunya és donar visibilitat i posar en valor els elements patrimonials propis, i convida institucions, entitats, associacions i ens locals a sumar esforços per posar en relleu la gran riquesa cultural del país. Alhora, fa una crida a tota la ciutadania a explorar aquesta riquesa i diversitat patrimonial, i comprendre i protegir el seu valor únic.
 
El Departament de Cultura, impulsor de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural a Catalunya, ha posat en marxa un web (anydelpatrimoni.cat) obert a la participació, amb l’objectiu de recollir els diversos recursos en línia vinculats al patrimoni, i l’agenda d’actes i activitats que s’aniran desenvolupant al llarg de l’any arreu de Catalunya. La programació dels actes anirà creixent, a mida que entitats i associacions es vagin adherint a la commemoració.
 
Aquest web també serveix com a plataforma virtual per conèixer el nostre patrimoni material, immaterial, monumental, museístic, etnològic, lingüístic, natural, documental i audiovisual, així com els elements que han rebut a Catalunya el reconeixement de Patrimoni Mundial o Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
 
El Departament de Territori i Sostenibilitat també participa de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural per posar en valor que el patrimoni cultural i el natural estan estretament relacionats. El Conveni Europeu del Paisatge i la Llei del paisatge de Catalunya defensen una visió del paisatge que va més enllà dels seus valors naturals i el consideren com a patrimoni cultural. Entre els espais naturals de Catalunya, els protegits també inclouen un ric patrimoni cultural, tant històric i artístic —ermites, castells, monuments megalítics— com etnològic i immaterial, fruit de la seva evolució històrica.
 
El Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme, se suma a aquesta commemoració des de la vessant de la promoció del turisme cultural. Aquest 2018 ha estat declarat Any del Turisme Cultural, que té com a repte posicionar la cultura com a eix clau i diferencial de la destinació.
 
Objectius de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural
Els objectius de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural són promoure la diversitat cultural, el diàleg intercultural i la cohesió social; posar en relleu la contribució econòmica del patrimoni cultural als sectors de la cultura i de la creació, en particular a les petites i mitjanes empreses i el desenvolupament local i regional, i posar l’accent en el paper del patrimoni cultural en les relacions exteriors de la Unió Europea, com per exemple, en la prevenció de conflictes, la reconciliació després d’aquests i la reconstrucció del patrimoni cultural destruït.
 
Alhora, vol reflexionar sobre els reptes als quals s’enfronta, com les conseqüències de la transició a l’entorn digital, la pressió ambiental i física sobre llocs que formen part del patrimoni i el tràfic il·lícit de bens culturals.
 
Catalunya se suma a aquesta iniciativa compartint i assumint els objectius europeus, i vol aprofitar l’esdeveniment per:
·         Acostar tota la població catalana al seu patrimoni cultural perquè en gaudeixi, se’n beneficiï i l’estimi
·         Conscienciar sobre la importància de protegir el nostre llegat i mantenir-lo per a les generacions futures
·         Incorporar el patrimoni i el turisme cultural com a element clau en un model més sostenible de desenvolupament
·         Generar l’oportunitat d’arribar a tot el territori i beneficiar les persones
 
A Catalunya, el sector del patrimoni cultural genera un volum de negoci de 103 milions d’euros, i 4.500 persones hi treballen. Aquesta commemoració també vol posar l’accent en les possibilitats que ofereix el sector patrimonial a nivell social i econòmic.
 
Principals actuacions impulsades per la Generalitat de Catalunya per al 2018
 
Patrimoni material
 
Catalunya compta amb 6 conjunts monumentals inscrits a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO: Monestir de Santa Maria de Poblet (1991), Palau de la Música/Hospital de Sant Pau (1997), Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (1998), Conjunt Arqueològic de Tarraco (2000), Esglésies de la Vall de Boí (2000), i l’obra d'Antoni Gaudí (1984-2005).
 
A tot el territori català hi ha 790 museus, monuments i centres d’informació; 2.034 monuments d’interès nacional, 397 col·leccions obertes per tot Catalunya, 13.159 jaciments arqueològics i paleontològics, 201 visitables. Durant el 2016, més de 25 milions de persones van visitar els museus i monuments catalans.
 
Les principals accions que tindran lloc durant l’Any són:
·         Noves línies de subvencions finançades amb fons FEDER per equipaments museístics, accions sobre el patrimoni i per espais escènics
·         Presentació de la candidatura UNESCO Priorat – Montsant –Siurana
·         Impuls del programa “Temps de Gòtic”, un programa a dotze anys que actua en 30 monuments i obres d’art arreu de Catalunya
·         Gratuïtat dels museus de la Generalitat per a joves de fins a 16 anys
·         Congrés Internacional d’Arqueologia a Barcelona
·         I Fòrum dels Museus de Catalunya
·         App de Cultura i Patrimoni
 
Durant el 2018, s’impulsaran també plans d’actuació per mantenir i rehabilitar el patrimoni cultural català, i s’iniciaran treballs a grans monuments com el Teatre Romà de Tarragona, la Seu Vella de Lleida, el Castell-Monestir d’Escornabou, la Ciutat Ibèrica d’Ullastret, el Monestir de Sant Cugat del Vallès, l’Església de Santa Maria del Mar, la Seu de Manresa, la Cartoixa d’Escaladei, i el Reial Monestir de Santes Creus.          
 
Patrimoni immaterial
 
Catalunya té 4 elements declarats Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO: la Patum de Berga, els castells, les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus i la dieta mediterrània.
El patrimoni immaterial català compta amb 4.000 associacions de cultura d’arrel amb més de 430.000 persones associades; més de 15.000 festes inventariades, 141 festes i elements festius catalogats, i 452 equipaments culturals associatius.
 
Algunes de les actuacions més importants per posar en valor el patrimoni immaterial català són:
·         La cultura catalana és la convidada al Smithsonian Folklife Festival 2018, que se celebra al juliol al National Mall de Washington DC. Es tracta del certamen més important del món sobre patrimoni cultural immaterial i etnològic. El lema serà “Catalunya: tradició i creació des de la Mediterrània”. 
·         Programa de danses populars vives a l’escola
·         Commemoracions de Govern
·         Simposi sobre campanes, campaners i campanars a Os de Balaguer
·         Digitalització i difusió en línia de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
·         Promoció i difusió del patrimoni musical català (OBC, Centre Robert Gerhard)
 
Patrimoni natural
El Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura treballen estretament per tal d’optimitzar esforços en la conservació del patrimoni cultural i natural, i estan treballant en la formalització d’un acord de col·laboració per impulsar actuacions conjuntes. Amb aquest acord es vol potenciar la col·laboració entre la xarxa de museus i els equipaments dels espais naturals protegits gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, especialment els dels 10 parcs naturals que gestiona el Departament i el del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
 
Seguint la filosofia de considerar el paisatge com un patrimoni cultural de tots, l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, va elaborar els set catàlegs de paisatge: el del Camp de Tarragona, Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals. Actualment, treballa en la redacció del catàleg del Penedès.
 
És el primer cop que es descriuen i cataloguen tots els paisatges de Catalunya, inventariant els seus valors (històrics, estètics, ecològics o simbòlics, entre d’altres), l’estat de conservació i uns objectius de qualitat a assolir. Fruit d’aquest treball és el mapa dels 134 paisatges diferents que té Catalunya, una de les diversitats més grans d’Europa.
 
Aquest mapa serveix de referència bàsica per a les polítiques de paisatge del Govern, enteses des d’una dimensió cultural i patrimonial; de suport a la planificació territorial i urbanística, alhora que pot constituir la base per a campanyes de sensibilització ciutadana.
 
Altres accions destacades durant aquest any seran:
·         Seminaris “La carretera en el paisatge” i “Els paisatges de les hidroelèctriques”
·         Tercera edició dels festivals de senderisme de l’Alt Pirineu i Aran
·         Jornada ‘L’ordenació territorial i la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic”
·         Patrimoni històric i noves tecnologies. App ‘L’ull del temps’
·         Visor de cartografia històrica de la ciutat de Barcelona
·         Impuls dels trens turístics i del bitllet combinat Turistren
·         Entrada en servei de noves Vies Verdes: Camprodon-Llanars i Sant Joan de les Abadesses-Colònia Llaudet i la via cicloturística
 
 
Turisme cultural
Coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Generalitat de Catalunya celebra també enguany l’Any del Turisme Cultural. Una proposta de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), organisme del Departament d’Empresa i Coneixement, que conjuntament amb el Departament de Cultura i els patronats de Turisme de les diputacions i Turisme de Barcelona, proposarà accions per a la promoció del turisme cultural.
 
L’Any del Turisme Cultural té com a repte posicionar la cultura com a eix clau i diferencial de la destinació, i en aquest desafiament el turisme hi tindrà un paper fonamental: fer valer la cultura i contribuir en la seva sostenibilitat social i econòmica. També procurar que hi hagi cada vegada més equilibri en els diferents territoris i que els fluxos econòmics derivats del turisme cultural arribin arreu.
 
 
Els objectius de l’Any del Turisme Cultural 2018 a Catalunya són els següents:
·         Vincular de forma més directa la cultura com a element diferenciador de la marca Catalunya.
 
·         Incrementar el volum d’ingressos per turista a partir d’una oferta d’experiències turístiques de més valor.
 
·         Fomentar la creació d’una oferta de qualitat orientada a una demanda de qualitat, a partir de la transformació dels recursos culturals en productes turístics vendibles.
 
·         Fer valer la riquesa de Catalunya com a destinació de destinacions autònomes, sostenibles i competitives, impulsant una millor distribució territorial de l’activitat turística.
 
·         Aprofitar l’oportunitat de treballar la desestacionalització remarcant el valor turístic de la cultura catalana.
 
·         Incrementar el consum d’experiències turístiques culturals dels visitants un cop són a Catalunya.
 
·         Maximitzar els beneficis que pot generar una cultura que s’aprofita del turisme també per als residents.
 
Algunes de les actuacions destacades durant l’Any seran:
·         Campanya itinerants en origen
·         Presentació de turisme cultural català al Regne Unit i Holanda
·         Internacionalització de Sant Jordi
·         Jornada ‘Better places to visit, better places to live’
·         Viatges de premsa: “Els Orígens de Miró”, “La Cuina de Picasso”, “Viatgers familiars: turisme industrial”
·         Taller BUY Catalunya
·         Tematització cultural als estands de les fires turístiques
 
 



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Jaume Clotet