Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern declara el 5 de febrer com a Dia Nacional de l'Exili i la Deportació

Recordarà els centenars de civils i militars que al 1939 van fugir per, en molts casos, no tornar mai més a la seva terra d'origen

  • La voluntat de l’Executiu és preservar la memòria dels fets esdevinguts aquell dia de l’any 1939, així com generar consciència crítica i sensibilització humanitària per tots els exilis que s’estan produint en l’actualitat arreu del món
  • El 5 de febrer de 1939, els màxims representants de les institucions republicanes catalanes i espanyoles van fugir pel Coll de Lli (La Vajol) juntament amb centenars de civils i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a la seva terra d’origen

El Govern ha aprovat declarar el 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, en memòria dels fets esdevinguts en tal data de 1939 en memòria dels fets esdevinguts l’any 1939 en compliment de l’Estatut d’autonomia i de la Llei 13/2007, del Memorial Democràtic i, en especial, la referència que s’hi fa al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

 
El 5 de febrer de 1939, els màxims representants de les institucions republicanes -el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República, Manuel Azaña, el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio-, van fugir pel Coll de Lli (La Vajol), camí de Les Illes, juntament amb centenars de civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva.
 
Més enllà de la vinculació històrica amb aquesta data, la declaració del 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació també vol generar consciència crítica i sensibilitat davant els exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment arreu del món, com ara el drama humanitari que avui viu la Mediterrània, un repte indefugible per al present i futur de la societat.
 
Per aquest motiu, el Govern adoptarà les mesures necessàries per donar coneixement públic d’aquest acord a les diferents institucions catalanes i entitats memorialistes relacionades amb Catalunya, així com als ciutadans i organitzacions, en especial de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies.
 
 Record dels exiliats i desplaçats
 
La declaració del 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació coincideix amb la commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil espanyola, un aixecament contra els valors i la il·lusió de la República que va estroncar el progrés, la il·lusió i el futur del país. Una guerra que va provocar l’exili de milers de persones, que van patir el dolor de la separació i de l’allunyament de la pàtria i la intolerància i violència del règim dictatorial.
 
Catalunya és un país de pau i vol seguir sent-ho. Així ho demostren les contínues accions dutes a terme pel Govern, com ara la recent aprovació del Programa Català de Refugi o les mesures relatives a la recuperació de la memòria històrica del Memorial Democràtic, entre les quals destaca la tasca del Museu Memorial de l'Exili (MUME), el centre d'interpretació ubicat a La Jonquera dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola. Aquest museu, integrat a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, està situat al mateix pas fronterer per on van fugir el 5 de febrer de 1939 la major part dels exiliats. En aquest sentit, el Govern considera que la millor manera de continuar mostrant aquesta convicció és fent memòria i sent solidaris: memòria de tot el que Catalunya ha viscut i solidaris amb tots els que ho necessiten.
 
Més enllà de la vinculació històrica d’aquesta data, amb la declaració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació es pretén que sigui considerat una data vinculada a la generació de consciència crítica i sensibilitat humanitària, atès que els exilis i els desplaçaments forçosos de població són un dels problemes globals de l’actualitat. Com a societat i com a ciutadans europeus estem interpel·lats, no només per la nostra memòria sinó també per la quotidianitat de centenars de milers de persones que encara avui pateixen o fugen de les conseqüències de la crueltat arreu del món, com ara el drama humanitari que avui viu la Mediterrània.


Cercador

Cercador

Destaquem

  • Twitter del Govern

    Seguiu @govern per conèixer el dia a dia i els posicionaments polítics de l'executiu

  • Govern transparent

    Web Transparència: Govern, acció pública i gestió dels recursos

Departament

  • Titular
    Raül Romeva i Rueda
  • Responsable comunicació
    Anna Molas