• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova la memòria preliminar ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei integral de memòria democràtica

    • El nou marc legal facultarà el Departament de Justícia per retirar simbologia franquista de l’espai públic
    • La portaveu Artadi destaca l’èxit de la mobilització ciutadana per la Diada i referma el compromís del Govern: “Seguim treballant amb el mateix objectiu, que és assolir la independència de Catalunya  
    • El Consell Executiu previst per al 2 d’octubre se celebrarà el primer d’octubre per fer balanç del referèndum
    El Govern ha donat avui llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei integral de memòria democràtica, que “harmonitzarà i actualitzarà” totes les normes d’aquest àmbit i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Aquesta nova llei “facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir el noms dels carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat, com ara dirigents o militars colpistes”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, que aquesta setmana s’ha celebrat  dimecres de forma extraordinària per la Diada de l’11 de setembre.
     
    Comissió de la Veritat
     
    Amb la voluntat de reconstruir els fets succeïts durant la Guerra Civil i de reparar els danys que aquesta va provocar, la memòria preliminar de l’Avantprojecte que s’aprova avui preveu la creació de la Comissió de la Veritat. L’òrgan, que la portaveu Artadi ha considerat “prioritari”, estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat, n’informarà les víctimes i les assistirà en el seu dret a la justícia.
     
    Memòria democràtica a l’escola
     
    D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents en aquesta matèria.
     
    Memorial, fosses i reparació jurídica en un únic corpus legal
     
    La futura Llei - anunciada per la consellera de Justícia, Ester Capella, en la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya del passat juliol- harmonitzarà el corpus legal existent i donarà resposta a les demandes de la societat civil, al dret de memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. Així, s’unificaran  totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica: la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica (2017).
     
    Artadi destaca l’èxit de la mobilització per la Diada i referma el compromís del Govern: “Seguim treballant amb el mateix objectiu, que és assolir la independència de Catalunya  
     
    Durant la roda de premsa, la portaveu Artadi ha volgut traslladar l”agraïment” del Govern a  tots els ciutadans que han participat aquests dies en actes institucionals i cívics arreu del país, tant els organitzats per institucions públiques com per la societat civil. La portaveu ha volgut ressaltar el “civisme i la reivindicació” d’unes mobilitzacions per l’11 de setembre que es van tancar sense incidències, i també ha agraït la tasca dels cossos de seguretat i emergències.
     
    Per a Artadi, ahir va ser un dia “molt important” perquè, tot i l’empresonament i exili de líders polítics i civils,  “es va veure que la violència i la repressió no aturen la persistència del poble català”, que es continua manifestant amb una demanda molt concreta. En aquest sentit, la portaveu ha destacat la “sintonia” del Govern amb les entitats sobiranistes: “Seguim treballant amb el mateix objectiu, que és assolir la independència de Catalunya. Societat civil i institucions hem de seguir el mateix camí juntes”, ha declarat.
     
    Preguntada per la moció acordada entre el PSOE i el PDECAT per instar el Govern de Pedro Sánchez a obrir un procés de diàleg polític amb la Generalitat dins el marc legal vigent, la portaveu Artadi ha defensat que l’acord dels dos partits “no entra en contradicció” amb l’estratègia del Govern, que en aquests moments  “prioritza la via del diàleg i la negociació, sense excloure res”.
     
    “Sempre hem cregut que dins del marc legal hi cabia consultar la ciutadania i fer referèndums. Hi ha diferents articles de la  Constitució que ho permeten”, ha afirmat Artadi. La portaveu ha recordat que durant la Comissió Bilateral amb l’Estat, la Generalitat va demanar obrir una negociació i explorar què permet l’actual normativa, tant la catalana, com l’espanyola com la internacional. “Treballem, seiem i mirem des de la part més tècnico-jurídica què podem fer”, ha reclamat.
     
    Artadi també ha explicat que la reunió del Govern prevista per al dia 2 d’octubre se celebrarà el dilluns 1 octubre, coincidint amb el primer aniversari del referèndum d’autodeterminació. “Volem fer un balanç del que va ser l’1 d’octubre, tant de l’èxit de participació i mobilització ciutadana, com del que va suposar la repressió d’aquell dia”.
     
    Impuls a la igualtat efectiva de dones i els homes a través de la contractació pública
     
    El Govern ha aprovat avui la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics per promoure la integració de la perspectiva de gènere en la contractació pública i facilitar als òrgans de contractació les pautes per fer-ho. “La idea és aprofitar el rol de les institucions per afectar el món laboral on hi ha discriminació entre el tractament que reben les dones i els homes”, ha assegurat Artadi.
     
    La incorporació de la perspectiva de gènere a la contractació pública consisteix en tenir en compte, mitjançant diagnòstics de gènere, els possibles desequilibris existents entre les dones i els homes, i incorporar clàusules per eradicar-los i evitar la generació de noves desigualtats. Una contractació aparentment amb resultat neutral per a les persones pot desencadenar efectes diversos sobre les dones i els homes, raó per la qual cal incloure la  perspectiva de gènere i determinar les clàusules d’igualtat i en quin moment de la contractació es poden incloure.
     
    La Guia contribueix a:
     
    • Eradicar possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe.
    • Impulsar una major i millor ocupació laboral de les dones, sobretot aquelles que tenen dificultats d’inserció laboral.
    • Facilitar la conciliació entre la vida familiar, personal i professional de dones i homes, i promoure la distribució corresponsable d’aquests espais.
    • Promoure la responsabilitat empresarial en matèria d’igualtat; entorns laborals lliures de violències masclistes i accions positives en aquelles empreses amb plantilles masculinitzades.
     
    Aquesta nova eina que impulsa la igualtat efectiva des de l’administració facilita exemples de clàusules d’igualtat de gènere en les diferents fases del procés de contractació: en la definició de l’objecte del contracte, en la fase de selecció de les empreses licitadores, en els criteris d’adjudicació, en els criteris de desempat, en la fase d’execució, en la subcontractació i en el control del compliment de les clàusules de perspectiva de gènere.
     
    Alguns exemples de criteris d’adjudicació son el compromís de l’empresa licitadora per:
     
    • Aplicar accions específiques relacionades amb la igualtat entre dones i homes (formació, selecció, atenció, promoció, conciliació, representació, etc.)
    • Contractar per a l’execució del contracte a un nombre determinat de dones.
    • Incorporar la perspectiva de gènere en el pla de prevenció de riscos laborals.
    • Contractar per executar la prestació a un nombre de dones amb especials dificultats d’inserció laboral (víctimes de violència masclista, que encapçalen famílies monoparentals, amb discapacitats, aturades de llarga durada, etc.)
    • Contractar per executar la prestació a un nombre determinat de dones en llocs de gerència, qualificats i de responsabilitat.
    • Contractar per executar la prestació a un nombre determinat de dones en aquells grups professionals on estiguin infrarepresentades.
    • Aplicar mesures de conciliació entre la vida personal i laboral a la plantilla que executi el contracte (xecs de serveis, menjadors, guarderies, millores en reduccions de jornades, excedències, llicències, flexibilitat horària, etc.)
     
    Aquest document s’adreça als poders adjudicadors de Catalunya i ha estat elaborat per la Direcció General de Contractació Pública i l’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de l’Administració local i els agents econòmics i socials.
     
    La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, recull com a principi d’actuació de tots els poders públics la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere en totes llurs polítiques i actuacions. En aquest sentit, entre les mecanismes per a garantir el dret a la igualtat efectiva de dones i homes en el sector públic, l’article 10 d’aquest text legal, estableix que les Administracions públiques han de promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes en el mercat laboral, mitjançant la incorporació de clàusules socials en les bases de la contractació.
     
    Informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari
     
    El Govern també ha aprovat demanar al Consell Assessor per a la Reforma Horària que elabori un informe sobre les conseqüències de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats d’una enquesta pública realitzada als seus 28 estats membres entre el 4 de juliol i el 16 d’agost.
     
    L’Executiu considera necessari conèixer amb detall quines son les afectacions que poden tenir en els àmbits de la salut, econòmic, laboral, educatiu i familiar cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el més adequat per al nostre país.
     
    L’ informe el Govern  també demana al Consell Assessor per a la Reforma Horària, adscrit al Departament de la Presidència,  un posicionament sobre retornar al fus horari de Greenwich, en comptes del fus actual de Berlin.
     
    Concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a 19 personalitats i una institució
     
    Finalment, el Govern ha aprovat avui la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a dinou personalitats i una institució. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.
     
    Els guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són Xavier Bellés i Ros, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC - Universitat Pompeu Fabra); Caterina Biscari, doctora en física per la Università degli Studi di Napoli; Manola Brunet India, catedràtica de geografia física a la Universitat Rovira i Virgili (URV); Matteo Cavalli-Sforza, físic experimental de partícules; Ilan Chet, doctor en microbiologia per la Hebrew University of Jerusalem; Teresa Garcia-Milà i Lloveras, doctora en economia per la University of Minnesota i catedràtica d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Joan Gómez Pallarès, professor de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Francesc Xavier Hernàndez i Cardona, catedràtic de didàctica de les ciències socials a la Universitat de Barcelona (UB); Carles Lalueza-Fox, professor d’investigació de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC - UPF); Agustí Lledós i Falcó, catedràtic de química física a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Olga Martín Belloso, catedràtica de tecnologia d’aliments a la Universitat de Lleida (UdL); Pura Muñoz-Cánoves; doctora en biologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), amb estudis postdoctorals a la University of California, San Diego; Mary Nash, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona (UB); Marc Noy i Serrano, catedràtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Pablo Ordejón Rontomé, doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM); José Luis Riechmann Fernández, doctor en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM); Jordi Torra i Roca, doctor en física i catedràtic d’astronomia i astrofísica per la Universitat de Barcelona (UB); Licia Verde, doctora en ciències físiques per la University of Edinburgh, i Mariàngela Vilallonga i Vives, doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
     
    L’entitat guardonada amb la Placa Narcís Monturiol és la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).


    Cercador

    Cercador

    Destaquem