• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Pla anual de cooperació ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Pla anual de cooperació al desenvolupament 2018

    • El Pla preveu una dotació de 32,15 milions d’euros per a actuacions d’ajut oficial al desenvolupament (AOD)
    • Artadi, sobre la Comissió Bilateral: “Hem de donar temps al diàleg per seguir parlant de tot, però no pot ser un temps infinit” 
    • El Govern dona llum verda al nou contracte programa amb AGAUR per al període 2018-2021, dotat amb 164 milions d’euros
    El Govern ha aprovat, en la darrera reunió de l’Executiu abans de les vacances, el Pla Anual de Cooperació 2018, que manté una continuïtat amb l’estratègia de cooperació al desenvolupament endegada en l’anterior legislatura. Es referma així l’aposta per una cooperació de país, complementària, que sumi esforços i capacitats per transformar les desigualtats de les zones del món on és present. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha presentat el pla, que no s’ha pogut aprovar fins ara per l’aplicació de l’article 155, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. L’objectiu, segons ha destacat Artadi, és “alinear la política de cooperació al desenvolupament amb l’Agenda 2030” i “crear una política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat més unificada”.
     
    Instruments, països i sectors
     
    Els instruments de finançament principals desplegats per l’ACCD aquest 2018 es concreten en tres: la convocatòria anual de projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament, amb una dotació econòmica de 4,25 milions d’euros; el segon any de la convocatòria de programes concertats, amb una dotació d’11 milions d’euros; i el fons específic per a entitats de Lleida i Girona, amb 240.000 euros de dotació.
     
    Pel que fa a la resta d’unitats de la Generalitat de Catalunya, la previsió és que executin un 69% dels seus recursos d’AOD a través de la modalitat d’iniciativa directa, i un 22% per mitjà d’esquemes de cooperació multilateral.
     
    En coherència amb el Pla director vigent, la cooperació catalana manté com a objectius estratègics la defensa i promoció dels drets humans de les dones i els drets col·lectius dels pobles. Pel que fa a la focalització de països i objectius específics, es manté la priorització de l’exercici 2017, que inclou la prevenció de violències i promoció de garanties de no repetició a Guatemala, El Salvador i Colòmbia; l’apoderament polític i econòmic de les dones i la població juvenil en construcció de pau i lluita contra violències, especialment al Marroc i Tunísia; l’apoderament de les dones i lluita contra les violències de gènere, sobretot al Senegal i Moçambic; la crisi de refugiats, centrada als països veïns a Síria, principalment al Líban, i el suport a les entitats que treballen per la seguretat a la Mediterrània; i la protecció de defensors i defensores dels drets humans arreu, amb l’èmfasi posat a l’Amèrica Llatina.
     
    Per sectors, es promouen els àmbits amb més expertesa de la cooperació catalana: cultura de pau i seguretat humana, processos de democratització i governança, memòria històrica, salut, planificació urbana, i defensa dels drets humans individuals i col·lectius. També es consolida l’esport com a línia de treball per a la transformació.
     
    Menció destacada mereix el compromís del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per alinear la política de cooperació al desenvolupament amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides. En aquest sentit, el Pla anual proposa emprar l’Agenda 2030 per promoure una reflexió àmplia al si de la cooperació catalana, que plantegi canvis ambiciosos durant els propers anys. Aquest exercici de reflexió s’ha anomenat Visió 2030, i vol ser un instrument per repensar la cooperació catalana, projectar-la cap al futur i posicionar-la al món.
     
    La coordinació interdepartamental i la creació d’una política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat més unificada i integrada són unes altres de les prioritats destacades. En són elements vertebradors els plans de treball signats entre l’ACCD i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència amb la resta de departaments del Govern. Alhora, la cooperació reforça altres plans i programes del Govern, molt especialment el Pla Nacional dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (PNODS) de la Generalitat de Catalunya. El pla proposa establir relacions amb la Unió Europea i diversos països europeus per conèixer la seva experiència en l’àmbit de la coherència de polítiques per al desenvolupament, així com sistemes per implementar-la. 
     
    Es reforcen també les aliances amb d’altres agències de cooperació per participar en projectes europeus i promoure la col·laboració amb les Nacions Unides, a través d’organismes com el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA). L’objectiu és consolidar Catalunya com un actor rellevant que aporti experteses i coneixements.
     
    Finalment, es continuen impulsant noves fórmules de finançament, recerca, transparència i obertura de les dades, i formació d’una ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humans i la solidaritat.
     
    Amb aquest pla anual, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència referma la seva responsabilitat amb els afers globals; un compromís bastit sobre sis pilars: el manteniment del suport al sector de la cooperació catalana; la presència en espais i xarxes internacionals; la resposta adequada davant situacions d’emergència; els acords de govern amb els països socis; la coordinació i col·laboració dels actors sobre el terreny, i la coherència de les polítiques públiques per al desenvolupament.
     
    Aquest és l’últim pla anual del pla director vigent. Davant els canvis constants i els nous reptes globals que afecten el planeta, el Govern posa en marxa per primera vegada un procés participatiu per reflexionar com Catalunya pot contribuir a millorar el món amb una visió a mitjà i llarg termini. Aquest procés compta amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, i inclourà sessions presencials i autogestionades amb tots els actors vinculats als reptes globals, tant de Catalunya com dels països on treballa la cooperació, així com la ciutadania catalana en general.
     
    El Pla anual de cooperació al desenvolupament 2018 ha estat dictaminat favorablement i unànimement pels òrgans consultius previstos a la Llei de cooperació: la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals, la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament i el Consell de Cooperació al Desenvolupament. 
     
    Artadi, sobre la Comissió Bilateral: “Hem de donar temps al diàleg per seguir parlant de tot, però no pot ser un temps infinit” 
      
    Un dia abans que es reuneixi al Palau de la Generalitat la Comissió Bilateral entre el Govern i l’Estat, la portaveu Artadi ha celebrat que es faci “un primer pas endavant”, també en l’àmbit sectorial, per “parlar de l’autodeterminació, dels presos polítics i de la repressió i la regressió democràtica" que pateix Catalunya. “Creiem que se n’ha de parlar al màxim nivell, però seria un error no aprofitar tots els espais de diàleg que tenim entre l’Estat i la Generalitat”, ha afegit.
     
    Tot i això, la portaveu ha advertit al Govern de Pedro Sánchez que no concediran un “temps infinit” al diàleg i ha demanat que es visualitzin progressos: “Hi ha un punt de l’ordre del dia que inclou els presos polítics i la  vulneració de dres. Hem de veure quines passes hi ha en la voluntat de fer això. Tot el diàleg a nivell sectorial i d’estabilitat del Govern espanyol va condicionat a que hi hagi progressos en l’àmbit polític. Hem de donar temps per seguir parlat de tot. És un pas endavant, però tampoc s’ha de donar un temps infinit”, ha manifestat. 
     
    En aquest sentit, la portaveu Artadi ha demanat al Govern espanyol que posi sobre la taula una proposta política alternativa per a Catalunya que puguin votar els ciutadans: “Han de plantejar quina proposta tenen ells per als catalans, però el dret d’autodeterminació és un dret dels ciutadans de Catalunya i nosaltres no podem renunciar-hi en el seu nom, ha assegurat.
     
    Pel que fa a la reunió, la portaveu ha explicat que l’ordre del dia és “molt ampli” perquè la Comissió no es reuneix des de 2011. Per aquest motiu, ha alertat que l’objectiu principal és establir les prioritats de les dues parts i un calendari d’execució: “Quan es reunia habitualment, la bilateral servia per certificar políticament els acords que es portava mesos treballant. Ara hem preferit fer un llistat per les dues bandes i a partir d’aquí prioritzar calendaris i establir grups de treball que ara no existeixen, i que de cara a la tardor hi hagi una altra reunió en què es puguin materialitzar  els acords. Ens semblava que calia una primera reunió que servís d’impuls polític perquè es produeixi l’altra”, ha detallat.
     
    La portaveu  també s’ha referit a la crisi oberta per la vaga dels taxistes. Artadi ha detallat que aquest matí s’ha produït una reunió “productiva” entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i representants del sector per valor ar les propostes del ministeri de Foment i les vies possibles perquè la gestió de les llicències recaigui en la Generalitat.
     
    Durant aquesta trobada, els representats dels taxistes han traslladat al Govern que si demà es tanca un acord concret amb el ministeri estarien en disposició d’aixecar la vaga. En aquest sentit, Artadi ha reclamat a Foment que prengui “decisions definitives” perquè la protesta està afectant l’economia i la imatge del país a l’exterior: “Cada any estem igual. Per unes competències que no gestionem i que reclamem insistentment, en plena campanya d’estiu ens trobem accions que malmeten la campanya turística i la nostra imatge al món”, ha denunciat.
     
    Finalment, Artadi ha condemnat la violència exercida per alguns taxistes i ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona és el responsable de vetllar per la mobilitat a la ciutat.
     
    Nou contracte programa amb AGAUR per al període 2018-2021, dotat amb 164 milions d’euros
     
    El Govern també ha aprovat avui el nou contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per al període 2018-2021, dotat amb un total de 164.810.619 euros. 
     
    Aquest nou contracte programa estableix com a objectius estratègics i operatius per a l’AGAUR millorar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió de les convocatòries i programes que gestiona, incrementar el nombre de convocatòries mitjançant eines electròniques, i simplificar-ne els tràmits. Igualment, es vol millorar la qualitat en la gestió de les convocatòries i incrementar el grau de satisfacció dels usuaris. Finalment, també es vol potenciar la col·laboració de l’Agència en la gestió de convocatòries externes.
     
    Decret sobre el règim electoral de les cambres de Catalunya
     
    El Consell Executiu ha aprovat avui el decret sobre el règim electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya. El text, que regula el procés electoral de les 13 cambres catalanes, inclou com a principal novetat el vot electrònic per a l’elecció dels vocals per sufragi.
    També crea la figura de la Junta Electoral Central, que té per missió vetllar pel bon funcionament de tot el procediment de vot electrònic. El decret adapta el procés electoral a la nova composició del ple de les cambres, que incorpora les vocalies en representació de les empreses amb major aportació voluntària.
     
    Finalment, s’habiliten nous supòsits i es fa possible la introducció de mitjans electrònics per agilitar i simplificar diferents parts del procediment.
     
    Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat la creació del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional del Departament de Cultura, iniciativa que forma part d’un dels objectius estratègics de l’Executiu com és la internacionalització de la cultura catalana en tant que eix vertebrador del país.
     
    El Departament de Cultura disposa d’instruments eficaços amb vocació internacional, com són l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL). Aquest nou plantejament organitzatiu pretén aprofundir en l’especialització de determinades tendències de gestió internacional de polítiques culturals, en la transversalitat de l’aproximació al fet cultural i en la coordinació de l’acció d’internacionalització d’aquests ens ja existents amb la resta d’òrgans competents de la Generalitat.
     
    El nou instrument dirigirà i supervisarà la participació del Departament de Cultura en l’elaboració de polítiques culturals europees en el si del Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Comitè de les Regions, i permetrà relacionar-se amb les altres institucions europees i internacionals pel que fa a l’àmbit cultural, en coordinació permanent amb els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya.
     
    També fomentarà l’intercanvi cultural internacional com a factor enriquidor de la creativitat i el desenvolupament cultural i com a transmissió a l’exterior de la riquesa cultural de la societat catalana, i contribuirà a construir confiança internacional i a enfortir lligams a través de la cultura, les arts i els valors de la societat. El programa promocionarà internacionalment la diversitat cultural catalana i la seva contribució a la tolerància, com un dels actius més preuats en un món globalitzat.

    Subvencions a les entitats que col·laboren en el control del cargol poma
     
    El Govern concedeix per tercer any consecutiu subvencions directes a les entitats que des del  2015 formen part d’un grup seleccionat que dona suport al control i l’erradicació del cargol poma i a la millora de la diversitat al delta de l’Ebre.
    El procés selectiu d’aquest grup es va publicar al DOGC núm. 7051, de 3.2.2016. L’import total que s’atorgarà és de 752.130,77 euros, un 57% del finançament d’aquest ajut anirà a càrrec del pressupost del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el 43% restant anirà a càrrec dels fons FEADER.
     
    Beneficiaris
    Import total
    DARP
    Fons UE
    ADV
    5.000,00
    2.850,00
    2.150,00
    SEO Birdlife
    20.113.00
    11.464,41
    8.648,59
    Comunitat General de Regants del Canal                  de la Dreta de l’Ebre
    302.448,00
    172.395,36
    130.052,64
    Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre
    299.569,77
    170.754,77
    128.815,00
    IRTA
    125.000,00
    71.250,00
    53.750,00
    totals
    752.130,77
    428.714,54
    323.416,23
     
    L’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant i el poblat neolític de la Draga, declarats Béns Cultural d’Interès Nacional
     
    El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), i delimitar un entorn de protecció per a aquest monument. També ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el poblat neolític de la Draga, a Banyoles (Pla de l’Estany).
     
    L’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant està ubicat entre els carrers de Jaume Castellví, la Via Augusta, la plaça Catalunya i la plaça Berenguer d’Entença, de la població de l’Hospitalet de l’Infant, que pertany al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Va ser fundat l’any 1343 per l’infant Pere, comte de Prades, amb l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Tortosa i el papa Climent VI amb el nom d’Hospital del Coll de Balaguer. A partir del segle xv es va anomenar ja Hospital de l’Infant i va donar aquest nom a la població nascuda al seu redós.
     
    El poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un poblat del neolític antic datat entre el 5324-4900 aC i localitzat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.
     
    Nomenaments
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Francesc Homs i Molist i de Carles Mundó i Blanch com a membres de la Comissió Jurídica Assessora, així com la renovació de Maria Mercè Darnaculleta i Gardella i Eva Pons i Parera com a integrants d'aquest òrgan assessor.
     
    També ha donat llum verda als nomenaments d'Elisabet Abad i Giralt com a directora de l’Agència Catalana del Consum, i de Manel Torrent Aixa com a director de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).


    Cercador

    Cercador

    Destaquem