• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova la subscripció del ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova la subscripció del Conveni entre el Ministeri de Foment i la Generalitat per a l'execució del Pla estatal d'habitatge 2018-2021

    • Per a l’any 2018 el finançament del Pla per Catalunya és de gairebé 66 milions d’euros, 15,2 dels quals els aporta la Generalitat i la resta l’Estat, xifra que suposa un increment inferior a l’1% respecte a l’anualitat anterior
    • El Govern tindrà enllestit a l’octubre un primer informe sobre els danys del 155
    • Artadi sobre la reunió de la comissió bilateral: “El Govern sempre ha apostat pel diàleg”
     
    El Govern ha aprovat avui la subscripció del conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per a l’execució del Pla estatal d’habitatge 2018-2021 que està previst que se signi a Madrid el proper 30 de juliol entre el ministre José Luís Àbalos i el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra.
     
    El Pla compta amb un pressupost total per a Catalunya de 272 milions d’euros per als quatre anys i correspon realitzar-ne l’execució a la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori a través de l’Agència de l’Habitatge. El Pla estatal d’habitatge és l’instrument legal per coordinar les polítiques d’habitatge estatals i autonòmiques i establir els compromisos mutus per garantir-ne l’aplicació.
     
    El finançament del Pla estatal d’habitatge per a tot l’Estat és de 1.443 milions d’euros; un 14,5% d’aquest finançament és el que destina l’Estat a Catalunya, 209.235.000 euros. Segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, les iniciatives que faciliten l’accés a l’habitatge són “centrals” en les polítiques socials de l’Executiu, motiu pel qual  en l’adjudicació d’aquests recursos es prioritzarà la construcció d’habitatges destinats a lloguer social. Artadi, però, ha denunciat la supressió per part de l’Estat de l’anomenat “fons d’eficiència”, que en les anteriors edicions del pla estatal d’habitatge permetia que Catalunya obtingués més recursos.

    Foment del lloguer i de la promoció d’obra nova  
    El nou Pla manté l’estructura i contingut de l’anterior conveni (2013-2017), potencia el finançament de polítiques centrades en el foment del lloguer i els ajuts destinats al pagament del lloguer, amplia les línies d’ajuts, però amb el mateix finançament i els mateixos recursos.
     
    Com a novetat cal destacar  l’impuls que es vol donar a la construcció d’habitatge d’obra nova destinada exclusivament al lloguer. En aquest sentit s’ha ampliat el ventall de promotors que poden ser destinataris dels ajuts als públics i als privats, mentre que en l’anterior Pla els ajuts eren només per a promotors públics.
     
    La Comissió bilateral  de seguiment del conveni, formada per representants del Ministeri de Foment i de la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, pot ajustar anualment les quanties destinades inicialment a cadascun dels programes, sempre que no se superin les quantitats anuals previstes.
     
    El Pla estatal 2018-2021 preveu el finançament següent per a Catalunya:
     
    Any
    Finançament estatal màxim
    Finançament Generalitat
    Total
    2018
    50.750.000 €
    15.225.000 €
    65.975.000 €
    2019
    51.765.000 €
    15.529.500 €
    67.294.500 €
    2020
    52.780.000 €
    15.834.000 €
    68.614.000 €
    2021
    53.940.000 €
    16.182.000 €
    70.122.000 €
    Total Pla
    209.235.000 €
    62.770.500 €
    272.005.500 €
     
    El pressupost per a aquest quadrimestre es destinarà als cinc programes prioritaris següents: ajuts al lloguer; foment del parc d’habitatge en lloguer; foment de la conservació, de la millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat en habitatges, i foment de la regeneració i renovació urbana i rural.

    El Govern de Catalunya  ha destinat prop de 129 milions d’euros a polítiques socials d’habitatge l’any 2017
     
    La Generalitat gestiona les seves pròpies polítiques d’habitatge i durant l’any 2017 es van destinar 129 milions d’euros en ajuts per pagar lloguers, ordinaris i urgents, en gestions de mediació hipotecària mitjançant l’Ofideute, en ajuts per pagar el lloguer per a famílies que viuen en habitatges administrats per la Generalitat i en ajuts per a entitats que gestionen habitatges d’inclusió.
     
    Aquesta xifra suposa un increment de 23 milions d’euros, un 21% més respecte a  l’any 2016, en què la inversió va ser de 106 milions. Aquests recursos han arribat a més de 100.000 famílies, els han permès romandre en el seu domicili i han evitat els possibles desnonaments que s’haurien produït.

    El Govern tindrà enllestit a l’octubre un primer informe sobre els danys del 155
     
    La portaveu Artadi també ha anunciat que el Govern presentarà a l’octubre un primer informe sobre les conseqüències de l’aplicació de l’article 155 a l’Administració. Així ho ha traslladat el comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, que ha assistit a la reunió de l’Executiu per “compartir la iniciativa d’estudiar quin impacte ha tingut el 155, fer-ne inventari i quantificar en diners l’afectació que el 155 ha tingut en les persones i les entitats”, ha detallat Artadi.
     
    La idea, ha dit Artadi, és que com a resultat de l’avaluació de danys del comissionat i dels diferents Departaments del Govern de cara a l’octubre es pugui tenir llest un primer esborrany de la situació i “a partir d’aquí seguir treballant”.

    Artadi sobre la reunió de la comissió bilateral: “El Govern sempre ha apostat pel diàleg” 
     
    A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu Artadi ha valorat positivament els primers contactes entre el Govern català i l’espanyol des que Pedro Sánchez va prendre possessió com a president. “El Govern sempre ha apostat pel diàleg i ens alegrem que el Govern espanyol hi hagi respost”, ha  manifestat Artadi. En aquest sentit, la portaveu ha celebrat també el compromís de convocar una segona reunió entre els presidents Torra i Sánchez, que tindrà lloc al Palau de la Generalitat a la tardor.
     
    Pel que fa a la comissió bilateral Estat-Generalitat, que es reunirà la setmana que ve, Artadi ha explicat que el Govern tancarà demà l’ordre del dia de la reunió.

    Implementació de la tecnologia ‘blockchain’ a l’activitat de l’Administració pública
     
    El Govern ha aprovat impulsar la implementació de la tecnologia ‘blockchain’ a l’activitat de l’Administració pública amb la voluntat de millorar els serveis digitals a la ciutadania i promoure les potencialitats d’aquesta tecnologia entre l’Administració, les empreses i la ciutadania. D’aquesta manera, Catalunya esdevindrà pionera en l’adopció d’una estratègia de país d’impuls de la tecnologia ‘blockchain’. El Departament de Polítiques Digitals haurà d’elaborar el pla d’impuls de la tecnologia ‘blockchain’ abans del 31 de desembre per començar-lo a desenvolupar-lo l’any vinent.
     
    Una ‘blockchain’ (cadena de blocs) és una base de dades distribuïda que permet mantenir un registre de transaccions permanent, immutable i de forma segura. En fer ús de claus criptogràfiques i estar distribuïda entre milers de nodes, presenta molts avantatges en matèria de seguretat, traçabilitat i confiança. En definitiva, una tecnologia amb el potencial per modificar, a escala global, la forma en què els serveis digitals tradicionals es proveeixen als sectors públics, a les indústries i a la ciutadania.

    Pròrroga del servei de monitors de suport per a l’alumnat amb necessitats educatives especials 
     
    El Govern ha acordat autoritzar al Departament d’Ensenyament a prorrogar la contractació del servei de monitors per donar suport a alumnes amb necessitats educatives especials associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta, escolaritzats en centres educatius dependents del Departament, per al curs 2018-2019. Concretament, per un import total de 12.900.469,46 euros, distribuït en 4.989.131,84 el 2018 i 7.911.337,62 el 2019.
     
    Les funcions d’aquests monitors són les d’atendre alumnes que tenen necessitats educatives especials greus que requereixen un suport específic en relació amb els següents àmbits: la cura i higiene, mobilitat i desplaçaments, regulació de la conducta, i salut i seguretat. Aquesta atenció individual es realitza dins de l’aula, en altres espais del centre docent i en les sortides fora de l’escola. L’aplicació d’aquest suport ha de cercar la màxima participació de l’alumne en les situacions educatives del centre i de l’aula i ha d’articular-se amb la resta de mesures i suports d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el projecte educatiu del centre.

    Declaració de la colònia Pons de Puig-reig com a Bé Cultural d'Interès Nacional
     
    El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, la colònia Pons, a Puig-reig, situada a la ribera dreta del riu Llobregat, a la comarca del Berguedà.
     
    Els orígens històrics de la colònia es remunten a quan la família Pons va adquirir la finca on s’havia de construir l’any 1875 i el mateix any ja es van iniciar les obres. L’any 1880 es va inaugurar la fàbrica, i el 1910 estava construïda la totalitat de la colònia, que va ser visitada el 1908 pel rei Alfonso XIII. L’impulsor de Cal Pons va ser Josep Pons i Enrich (1811-1893), nascut a Manresa, important industrial i empresari, fundador entre altres empreses de Caixa Manresa. La colònia va anar creixent successivament en funció de les necessitats i requeriments industrials i socials fins al seu tancament l’any 1992.
     
    D’altra banda, el Govern també ha acordat delimitar un entorn de protecció del castell de les Sitges, a Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, un cop acomplerts tots els tràmits preceptius. 
    El castell, que ja va ser declarat BCIN segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, es pot admirar des de molts indrets al seu voltant i, per això, ha calgut controlar els paràmetres d’imatge i les condicions de percepció del monument. Amb aquesta finalitat, la delimitació del seu entorn de protecció preserva la visualització correcta del monument i la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur, amb la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

    Nomenaments
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Mireia Borrell i Porta com a directora general de Relacions Exteriors, i de Joan Gómez Pallarès com a director general de Recerca.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem