• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern impulsa la creació de la nova ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern impulsa la creació de la nova empresa ATL pública i l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya

     
    • El nou ens, que gestionarà la xarxa d’abastament d’aigua en alta per a 4,5 milions d’habitants, reforçarà el control públic i la democratització social a través de la participació ciutadana. El Govern també anul·la l’increment de l’11,88% de la tarifa d’ATL per al 2018
    • L’Estratègia del patrimoni natural de Catalunya és el full de ruta del Govern per revertir la pèrdua de biodiversitat, que en els darrers anys s’ha agreujat
    • El conseller Calvet assegura que el Govern farà un seguiment “exhaustiu” de la situació a l’aeroport del Prat durant l’estiu
    • El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 31 persones i 24 entitats
     
    El Govern ha aprovat avui el Decret llei per a la creació del nou ens públic que gestionarà la xarxa d’abastament d’aigua del sistema Ter-Llobregat i l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, dos projectes “cabdals” per al futur del país, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Per al conseller, aquestes dues mesures permeten constatar que el Govern “té en les polítiques ambientals una de les seves prioritats”: “Es tracta de protegir béns comuns, l’aigua i el patrimoni natural, uns béns amb un valor altíssim per a la projecció de futur del país, perquè d’ells depèn la nostra qualitat de vida i la nostra pervivència”, ha afirmat Calvet.
     
    El Decret llei de l’ATL possibilitarà “recuperar una estructura d’estat” amb la creació de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) com un operador que gestionarà el servei públic consistent en la producció i subministrament d’aigua potable per abastar a una població de 4,5 milions d’habitants mitjançant les instal·lacions titularitat de la Generalitat. “Anem fent República, la nostra agenda no s’atura”, ha assegurat Calvet.
     
    El nou ens és un gestor directe que adopta la forma d’entitat de dret públic i que estarà controlat tant per la Generalitat com per la ciutadania. Aquest control de l’operador es detalla en els següents punts:
     
    ·       Estarà adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, en tant que òrgan competent en matèria d’aigües.
    ·       Estarà sotmès, igual com la resta d’operadors que proveeixen aquest servei mitjançant altres instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat, al control i la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en la seva condició d’administració hidràulica de Catalunya i d’autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d’aigües.
    ·       El consell d’administració estarà integrat de forma exclusiva per representants dels departaments de la Generalitat amb competències en relació amb el cicle de l’aigua. Així, hi estaran presents els departaments amb competències en matèria de salut, d’administració local, d’economia i d’aigua.
    ·       Es modificarà la composició del Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat i s’hi inclouen dos vocals en representació de la ciutadania.
     
    La nova ATL pública començarà a funcionar (un cop referendat el Decret llei pel Parlament de Catalunya) tan bon punt estigui constituït formalment i nomenat el seu consell d’administració, per bé que la plena operativitat no es produirà fins al moment de la liquidació final del contracte anul·lat. En qualsevol cas, es pretén que això sigui al més aviat possible i com a data límit abans de l’1 de gener de 2019.
    Un dels objectius prioritaris del nou consell d’administració, un cop iniciï la seva tasca, serà analitzar i prendre les decisions pertinents per garantir la viabilitat i l’estabilitat financera del nou ens púbic d’abastament.
     
    Reforç del control públic i més participació
     
    La creació de la nova empresa ATL reforçarà el control públic i la democratització social a través de la participació ciutadana, atès que amplia la composició dels seus òrgans (consell de xarxa) per incorporar una representació més àmplia dels diferents usuaris i usos de l’aigua. Per això, aquestes dues noves vocalies que es creen en representació de la ciutadania seran designades, l’una per l’organització social més representativa d’entre les entitats de defensa dels consumidors i, l’altra, d’entre les entitats ecologistes més representatives dins de l’àmbit territorial de la prestació del servei d’abastament d’ATL.
     
    Fre a l’increment de la tarifa
     
    El Decret llei inclou també les mesures que permeten anul·lar l’increment de l’11,88% de la tarifa d’ATLL que es va haver de tramitar per al 2018 en aplicació del plec de la concessió anul·lada. Així, el Decret llei estableix que des de l’1 de gener de 2018 i fins que no s’aprovi la nova tarifa aplicable per part del nou ens públic l’increment de la tarifa serà exactament el mateix que es va aplicar el 2017, és a dir, zero.
     
    Finalment, el Govern també ha aprovat la creació de la Comissió Assessora en el procés de liquidació de l’antic ens d’abastament, que estarà integrada per representants dels departaments de la Presidència, d’Economia, i de Territori i Sostenibilitat, responsable de la liquidació final del contracte.
     
    Servei garantit
     
    Mentre es resol la liquidació, la fins ara empresa concessionària està obligada a mantenir la prestació del servei amb les mateixes condicions i estàndards de qualitat que establia el plec d’adjudicació. La resolució del contracte ja va ser comunicada a l’empresa tot just entrar el nou Govern.
     
    Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya
    Pel que fa a l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, es tracta del document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030. L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics:
     
    ·                     Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació.
    ·                     Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural.
    ·                     Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.
    ·                     Millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat.
    ·                     Enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat en l’àmbit de l’avaluació ambiental.
    ·                     Planificar la infraestructura verda i integrar-la en l’ordenació del territori.
    ·                     Recuperar i millorar la funcionalitat de la infraestructura verda.
    ·                     Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
    ·                     Compatibilitzar les activitats marítimes i pesqueres amb la conservació de la biodiversitat.
    ·                     Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural.
    ·                     Avançar en la compatibilitat de la caça i la pesca continentals amb la conservació de la biodiversitat.
    ·                     Fomentar la compatibilitat de les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure amb la conservació de la natura i el desenvolupament.
    ·                     Adaptar els instruments de govern del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer-los més efectius.
    ·                     Implantar instruments financers i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural.
    ·                     Ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat.
    ·                     Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació.
     
    Cada quatre anys es decidirà quines accions s’impulsaran dins d’aquell període, així com el seu pressupost. En total, les actuacions s’integren en 6 àmbits genèrics diferenciats:
     
    ·                Coneixement, informació i seguiment
    ·                Conservació del patrimoni natural i la biodiversitat
    ·                Model territorial
    ·                Integració del patrimoni  natural a les polítiques sectorials
    ·                Organització administrativa, marc legal i fiscalitat
    ·                Implicació de la societat
     
    El Govern farà un seguiment “exhaustiu” de la situació a l’aeroport del Prat durant l’estiu
     
    A preguntes dels mitjans de comunicació, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha assegurat que el Govern està “pendent” del dia a dia de l’aeroport del Prat, afectat per situacions sovintejades de retards i anul·lacions, especialment a l’estiu, a causa de les vagues de controladors a França i per la manca de personal dedicat a les tasques de control de passatgers.
     
    En aquest sentit, Calvet ha reclamat les mesures necessàries per evitar que les vagues convocades a un país determinat no afectin els vols que no tenen com a origen o destí aquest país: “Instem al Govern de l’Estat que defensi aquest posicionament a nivell europeu i demanem al Parlament europeu que reguli aquest tema amb la màxima celeritat, perquè ens afecta molt”.
    El conseller ha celebrat l’augment de la dotació de personal a l’aeroport del Prat pel control de passatgers, però ha advertit que el Govern farà “un seguiment exhaustiu” de la situació conjuntament amb Aena i les companyies aèries per evitar que es tornin a produir les greus situacions de l’estiu passat: “No podem posar en perill la imatge de Catalunya amb l’afectació al turisme i l’economia”.
     
    En aquest context, Calvet ha insistit que “la gestió individualitzada dels aeroports i el traspàs de les infraestructures d’interès general estarà sobre la taula de la propera comissió bilateral”. “Fa molts anys que ho reclamem, i la comissió bilateral ha de servir per tractar aquesta reivindicació en benefici de la societat i de l’economia catalana”, ha conclòs. En aquesta línia, la portaveu Elsa Artadi ha afegit que el Govern confia que el nou president d'Aena, Maurici Lucena, sigui "sensible" a aquesta petició.
     
    Artadi també ha valorat l’anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, d’elevar del 0,1% al 0,3% l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes: “L’objectiu de dèficit és una reivindicació de les legislatures anteriors perquè sempre hi ha hagut una distribució desigual a favor de l’Estat”, ha manifestat la portaveu.
     
    Per a la consellera de la Presidència, aquestes dues dècimes suposaran una mica més de 400 milions d’euros per a la Generalitat, una quantitat que “ajudarà de cara  a la configuració del pressupost de 2019”.
     
    Finalment, Artadi ha confirmat que el vicepresident Aragonès no assistirà al Consell de Política Fiscal i Financera convocat per a dijous que ve: “Estem decidint entre no anar-hi o enviar-hi un delegat”. La portaveu ha argumentat que el Govern prioritza les comissions bilaterals perquè les reunions del CPFF només serveixen perquè el ministeri "comuniqui fets" i, en alguna ocasió, perquè la Generalitat “expressi la seva opinió”. . En aquest sentit, Artadi espera que almenys una de les quatre comissions bilaterals pugui reunir-se abans de les vacances.
     
    Recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya
     
    El Govern ha reactivat el procés –aturat l’octubre passat amb l’aplicació de l’article 155- per recuperar l’esperit i les funcions inicials amb què va néixer fa uns anys l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Ho ha fet aprovant l’avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme, que es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública.
     
    Amb tot, l’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut, en concret exercint les seves funcions a partir de llavors des de la Secretaria de Salut Pública. Ara, però, amb aquesta aprovació, es recupera  l’Agència dotant-la de nou de personalitat jurídica pròpia, com a organisme autònom administratiu, per tal que respongui amb més eficàcia, agilitat i flexibilitat davant els reptes actuals i de futur de la salut pública.
     
    És voluntat del Govern que l’ASPCAT dugui a terme les seves funcions vetllant  per la integració expressa i operativa de la perspectiva de gènere, de l’equitat i de l’abordatge transversal dels determinants de la salut, en especial pel que fa al disseny, implantació i avaluació del Pla Interdepartamental  i Intersectorial de Salut Pública. En concret, es desenvoluparan les metodologies necessàries i s'incorporaran criteris d'avaluació que contribueixin a tractar la dimensió del gènere, garantint la recollida de dades desagregades per sexes i desenvolupant indicadors qualitatius i quantitatius de gènere.
     
    Els òrgans de govern de l’Agència seran el Consell Rector –màxim òrgan de govern i encarregat de fixar les directrius generals d’actuació- i la Direcció –encarregada d’executar els acords que adopta el Consell Rector-. A més, l’Agència guanya elements de descentralització territorial amb la creació dels serveis regionals.
     
    Decret de venda directa de llet crua de vaca
     
    El Govern ha aprovat el Decret de venda directa de llet crua de vaca, l’objectiu del qual és regular l’activitat de venda per part del productor de llet directament a consumidor final i la creació i regulació del seu Directori. Les modalitats de venda poden ser: mitjançant la venda en l’explotació, amb màquina automàtica o a un establiment minorista.
     
    Cal destacar també que el nou Decret respon alhora a la voluntat del sector ramader perquè els productors de llet puguin valoritzar les seves produccions, i a la intenció del Govern d’ajudar a la diversificació de les explotacions ramaderes així com a enfortir el sector lleter català.
     
    Així, aquest Decret regula els requisits que han de complir les explotacions en l’àmbit de la producció, la manipulació, la venda i l’envasat, el transport, l’etiquetatge i la informació al consumidor. Aquests requisits són els ja establerts en la normativa europea en matèria d’higiene alimentària, als quals s’afegeixen requisits addicionals relatius a criteris tecnicosanitaris, prevenció de mamitis, neteja dels equips i  la formació del personal de l’explotació, entre d’altres.
     
    Creu de Sant Jordi a 31 persones i 24 entitats
     
    El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 31 persones i 24 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
     
    La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
     
    Les 31 persones que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:
     
    Eduard Admetlla Lázaro, submarinista; Victòria Almuni Balada, historiadora; Francesc 'Xicu' Anoro Zuferri, gastrònom i divulgador de la cuina; Margarida Aritzeta i Abad, escriptora i professora de literatura; Tomàs Barris Ballestín, atleta; Lourdes Benería Farré, economista; Lucía Caram Padilla, religiosa i activista social; Teresa Casals, filòloga, mestra i activista per la llengua; Joan i Martí Castells Badia, escultors pessebristes; Teresa Clota i Pallàs, professora de llengua i literatura catalanes; Josep Cruanyes Tor, advocat i historiador; Amadeu Cuito i Hurtado, economista, polític i escriptor; Roger Español i Tor, músic; Josep Antoni Fernández i Fernández (Fer), dibuixant d’humor; Assumpció Malagarriga Rovira, pedagoga musical; Rosa Maria Malet i Ybern, historiadora de l’art i directora de museus; Santiago Marrè Burcet, conservador cinematogràfic; Franca Masu, cantant; Carme Mayol Fernández, bibliotecària; Leonora Milà Romeu, pianista i compositora musical; Pepita Pardell Terrade, dibuixant i animadora; Artur Ramon i Picas, galerista d’art; Maria Rius i Camps, il·lustradora; Josep Maria Roset Camps, fotògraf; Jordi Sierra i Fabra, escriptor;
    Nemesi Solà i Franquesa, activista cultural; Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor; Dolors Udina Abelló, traductora literària i professora de traducció; Roser Vernet Anguera, filòloga i activista cultural; Joan Viñas Salas, cirurgià.
     
    Les 24 entitats guardonades amb la Creu de sant Jordi són:
     
    ABACUS, S.Coop. CL; Agrupacions de defensa forestal; Alzheimer Catalunya, Fundació Privada; Associació “Ateneu de Sant Just Desvern”; Associació Casal Societat La Principal; Associació Casino La Unió de Vidreres, Associació Catalana pels Drets Civils; Associació Cor Claverià l’Aliança de Lliçà d’Amunt;  Associació Cultural La Colmena de Santa Coloma de Gramanet; Associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà; Associació d’Editors en Llengua Catalana; Associació Orfeó Sarrianenc; Associació Societat Coral “El Vallès” de Ripollet; Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll; Fundació privada puntCAT; Fundació PROA (Proactiva Open Arms); Marduix Teatre; Nits Musicals, de Guardiola de Berguedà; Orfeó Reusenc; Reial Societat Arqueològica Tarraconense; Societat Cultural i Recreativa La Cumprativa; Societat Recreativa El Centre; Unió de Consells Esportius de Catalunya, i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
     
    Nomenaments
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:
     
    ·                     Vinyet Panyella i Balcells, comissària dels actes commemoratius dels cent anys del Palau Maricel de Sitges
    ·                     Juli Fernàndez i Olivares, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona
    ·                     Pere Vila i Fulcarà, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona
    ·                     Ramon Farré Roure, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida
    ·                     Òscar Peris i Ródenas, delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona
    ·                     Alba Camps Roca, delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central
    ·                     Xavier Pallarés i  Povill, delegat territorial del Govern a les Terres de l’Ebre
    ·                     Rosa Amorós i Capdevila, delegada territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran
    ·                     Pere Regull i Riba, delegat territorial del Govern de la Generalitat al Penedès
    ·                     Judith Gifreu i Font, directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
    ·                     Lluís Baulenas i Cases, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d'Empresa i Coneixement.
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem