• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern ratifica el Projecte de llei ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern ratifica el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que donarà preferència a criteris de qualitat i excel·lència per sobre del preu

    • El text ja comptava amb el vistiplau del Govern i estava pendent d’aprovació pel Parlament, però va decaure en finalitzar la legislatura i ara se’n reprèn la tramitació
    • Artadi considera “històric” que durant la reunió entre els presidents Torra i Sánchez es parlés del dret d’autodeterminació i adverteix al Govern espanyol que la solució del conflicte polític "ha de ser votada"
    • El Govern també aprova la creació de set nous centres de Secundària per al curs 2018-2019
    El Govern de la Generalitat ha ratificat el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, un text que ja comptava amb el vistiplau del Govern i estava pendent d’aprovació pel Parlament, però que va decaure en finalitzar la legislatura i ara ha de tornar a iniciar la seva tramitació. Concretament, el Govern li va donar llum verda el passat 29 d’agost i va entrar al Registre del Parlament de Catalunya el 31 d’agost, amb la intenció inicial que pogués ser aprovat abans d’acabar l’any.  
     
    El Govern considera ”imprescindible” reprendre’n la tramitació per tal que Catalunya tingui el seu propi marc legal de regulació dels contractes que tenen especial incidència en la prestació de serveis a la ciutadania, que respecti els principis comunitaris de qualitat, continuïtat i accessibilitat, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.  
     
    L’objectiu d’aquest Projecte de llei és “millorar la qualitat dels anomenats serveis a les persones” -entesos com aquells que afecten directament la ciutadania- quan es contractin amb empreses o entitats privades i del Tercer Sector. Així, i d’acord amb la nova normativa, el Govern “prioritzarà criteris de qualitat i excel·lència per sobre de puntuacions econòmiques” a l’hora d’escollir les entitats i empreses que hauran de prestar aquest tipus de serveis, ha explicat Artadi.
     
    Poden ser des de serveis d’atenció a col·lectius desfavorits, activitats d’acompanyament i lleure per a infants i joves o gent gran, serveis complementaris a l’atenció sanitària, gestió d’equipaments com casals, centres cívics, comunitaris o esportius, o serveis de restauració a hospitals, escoles i residències de gent gran, entre d’altres.
     
    El Projecte de llei ratificat avui prohibeix la selecció de l’empresa per subhasta o adjudicació al preu més baix i, en canvi, permet que es tingui en compte la responsabilitat social corporativa de les entitats i empreses que es presentin a la contractació. També obliga les empreses i entitats a complir amb les condicions salarials i laborals dels convenis col·lectius que siguin de referència, i atorga millor puntuació a qui millori aquestes condicions, prevegi mesures d’estabilitat laboral, incorpori mesures d’igualtat de gènere, de responsabilitat ambiental, d’inserció laboral de persones amb discapacitat o siguin signatàries del Pacte Mundial de les Nacions Unides en matèria de corrupció, entre d’altres.

    Una iniciativa pionera en la contractació que premia la qualitat en el servei i l’aposta per la innovació
     
    Tot això, amb un sistema estricte de control i seguiment per part de l’Administració, que pot comportar sancions i suspensions de contracte a aquelles empreses i entitats que no compleixin els requisits de qualitat establerts, entre els quals sempre hi haurà una avaluació de la satisfacció dels usuaris. En definitiva, es tracta d’una norma pionera que pretén premiar empreses especialitzades per buscar més qualitat en el servei, apostar per la innovació i alhora estableix mecanismes de seguiment i control per limitar, entre altres aspectes, la subcontractació.
     
    Aquest Projecte de llei continua la tasca d’aplicació a Catalunya de les directives europees sobre contractació pública, iniciada amb l’aprovació del Decret llei de mesures urgents en matèria de contractació pública i en la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres.
     
    El text, que ja inclou les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública per les entitats del Tercer Sector, les agrupacions d’empreses de prestació de serveis socials i sanitaris i els sindicats, va ser elaborat per un grup de treball coordinat per la Direcció General de Contractació Pública que en la legislatura anterior depenia del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Aquest grup de treball l’integraven experts dels diferents departaments competents en les matèries de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, i les entitats municipalistes.
     
    D’acord amb el Decret 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competències dels departaments de l‘Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda exerceix les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en l’establiment de criteris, direcció i control de la contractació pública.
     
    Artadi considera “històric” que durant la reunió entre els presidents Torra i Sánchez es parlés del dret d’autodeterminació i adverteix al Govern espanyol que la solució del conflicte polític ha de ser votada

    La portaveu del Govern ha explicat que durant la reunió de l’Executiu s’ha analitzat la trobada d’ahir entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol. Per a Artadi, “és històric que es pugui parlar del dret d’autodeterminació, de com ho recull el dret internacional i els diferents drets nacionals i de com es pot adaptar”. No obstant això, la portaveu ha advertit al Govern espanyol que les converses s’han de traduir en resultats reals: “Hem de veure si el Govern de Pedro Sánchez camina cap a trobar una solució política. Estem amatents a com es trasllada això, més enllà de les declaracions, i on hi ha un ampli consens és en què la solució ha de ser votada”.
     
    En aquest sentit, la portaveu ha reiterat que el Govern “no renuncia al dret a l’autodeterminació” ni veu “contradictori” el procés constituent amb les converses, i ha apel·lat a “donar opció al diàleg”, especialment després del canvi al Govern espanyol: “Hem de deixar l’oportunitat al Govern espanyol de no quedar estancats en la judicialització i en la persecució policial d’un moviment pacífic i democràtic”, ha manifestat. 
     
    La portaveu Artadi també ha explicat que, després d’iniciar el diàleg i la interlocució al més alt nivell, el Govern té l’objectiu de reprendre  les reunions bilaterals amb els diferents ministres. És en aquest context que Artadi ha emmarcat la trobada, aquest dijous, del vicepresident Aragonès amb la vicepresidenta Calvo. Segons ha detallat, una de les qüestions que es tractarà en aquesta reunió serà com traslladar les 45 demandes del Govern a les diferents comissions bilaterals, així com parlar dels incompliments i les noves necessitats que té la Generalitat. La voluntat, ha dit Artadi, és “activar les reunions de les comissions bilaterals allà on tenim competències compartides”.
     
    Pel que fa a la participació en òrgans multilaterals, com el Consell de Política Fiscal i Financera, la portaveu Artadi ha explicat que la Generalitat no hi participarà “ si no hi ha cap marge perquè Catalunya decideixi res”: “Prioritzem les reunions bilaterals i les que es facin en el marc de les quatre comissions bilaterals”.
     
    Finalment, a preguntes dels periodistes, la portaveu Artadi ha lamentat les declaracions de la candidata a la presidència del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría, en què assegura que a Catalunya es practica l’apartheid: “Hem de condemnar tots junts la banalització d’aquestes situacions, com el nazisme, el terrorisme o ara l’apartheid. No poden tenir cabuda en un discurs polític, per molt que estigui fent campanya per a les primàries, declaracions d’aquesta mena. Demanem respecte cap a les persones que realment han patit aquestes situacions que ella descriu”.
     
    Creació de set centres de secundària nous per al curs 2018-2019
     
    El Govern ha aprovat, a través del Departament d’Ensenyament, l’acord pel qual es creen set centres nous per al curs 2018-2019. La previsió de la demanda d’escolarització aconsella revisar, en determinats municipis, l’oferta de places escolars públiques per tal de possibilitar una millor resposta a les necessitats educatives. En aquest marc, es creen set centres nous: quatre instituts i tres instituts escola per fer front a les necessitats d’increment de places escolars en la secundària.
     
    El curs escolar 2018-2019 iniciaran la seva activitat lectiva els següents centres:
     
    Instituts:
     
    ·        Serveis Territorials a Barcelona Comarques: Institut de Santa Coloma de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) i Institut Nou de l’Hospitalet de Llobregat (L’Hospitalet de Llobregat).
    ·        Serveis Territorials al Vallès Occidental: Institut Ca n’Oriac (Sabadell) i Institut Joan Marquès (Terrassa).
     
    Instituts escola:
     
    ·        Serveis Territorials a Barcelona Comarques: Institut Escola Gornal (L’Hospitalet de Llobregat), com a transformació de l’Escola El Gornal amb la implantació de l’ensenyament de secundària obligatòria.
    ·        Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental: Institut Escola Mar Mediterrània (Mataró),  com a transformació de l’Escola Tomàs Viñas,  i Institut Escola Angela Bransuela (Mataró), com a transformació de l’Escola Angela Bransuela, amb la implantació, en ambdós casos, de l’ensenyament de secundària obligatòria.

    Nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística
     
    El Govern ha aprovat els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), constituït per la Generalitat i 135 ens locals l’any 1989, amb més de 700 treballadors, que presta serveis a 146 punts arreu de Catalunya. Per l’Acord de Govern 133/2015, de 4 d’agost, van ser modificats per adaptar-los a la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i estabilitat de l’Administració local. En trenta anys d’existència, el Consorci ha format en català 1,7 milions de persones, ha gestionat més de 125.000 parelles lingüístiques i ha anat estenent la seva actuació a diversos àmbits com ara empresa, salut, justícia i tot tipus d’entitats.
     
    La renovació dels Estatuts respon a la necessitat d’adequar-los a la normativa bàsica que regula els consorcis i que l’adscriu a l’Administració de la Generalitat, que obliga a aplicar el seu règim jurídic; a la necessitat de donar compliment a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, que insten el Govern a incrementar progressivament la seva aportació fins a assolir el cost del personal estructural del CPNL, i a la necessitat d’adaptar-los a la complexitat i a l’increment del seu volum, tant en personal com en els serveis que presta. El Consorci fou creat i manté el consens entre les administracions que l’integren en la voluntat compartida de treballar conjuntament per promoure el coneixement i l’ús del català des d’una perspectiva d’acolliment i de cohesió social.
     
    Nomenaments
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Manuel Manonelles i Tarragó com a delegat del Govern a Suïssa; Sergi Marcén i López com a delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda; Ricard Font com a president de Ferrocarrils de la Generalitat, i Isidre Gavín com a secretari d’Infraestructures i Mobilitat.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem