• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Projecte de llei ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya

    • Aquesta norma, que renova la del 2002, ha de permetre seguir aprofundint en les garanties de qualitat que caracteritzen els vins catalans, emparats en les 12 Denominacions d’Origen catalanes, i que ha estat clau per augmentar la seva quota de mercat
    • Artadi, sobre el trasllat dels presos polítics: “No han d’estar a prop de casa, han d’estar a casa”
    • El Govern acorda que la Generalitat es retiri de la demanda contra Artur Mas i altres exmembres del Govern pel procés participatiu del 9-N
    • L’Executiu també dona llum verda a la memòria per a la modificació de la Llei de Simplificació Administrativa
     
    El Govern ha aprovat el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, que ja està llesta per iniciar la tramitació parlamentària que l’ha de convertir, d’aquí a uns mesos, en llei. Aquesta norma ha de permetre seguir aprofundint en les garanties de qualitat que caracteritzen els vins catalans, emparats en les 12 Denominacions d’Origen catalanes, i que han estat la clau per augmentar la seva quota de mercat.
     
    “Es tracta d’un text més adaptat a la realitat actual del sector”, ha destacat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, durant la roda de premsa posterior a la reunió de Govern. L’aprovació d’aquesta llei va quedar aturada en la darrera legislatura, segons ha recordat la consellera, que ha volgut agrair a la consellera Serret, al seu equip i a tots els agents que van participar en l’elaboració del text.
     
    La nova norma, que actualitza la del 2002, busca principalment adaptar-se a l’europea i donar cobertura amb una norma amb rang de llei d’àmbits regulats per normes comunitàries o estatals, especialment la viticultura, en diferents qüestions no regulades en l’esmentada llei catalana actual, com ara les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del catàleg de varietats, entre d’altres.
     
    Així doncs, es pretén elaborar una llei amb un text més adaptat a la realitat actual d’aquest sector, amb el qual s’ha treballat, perquè reforci i acompanyi millor la vitivinicultura catalana de cara als reptes de futur. En aquest sentit, la consellera d’Agricultura ha destacat que la llei ha estat “molt consensuada” i que el sector se l’ha fet “molt seva”.
     
    En el sector elaborador, simplifica i racionalitza el control oficial i continua sent la norma que el regula. A més, l’INCAVI prossegueix com a l’organisme autònom administratiu del DARP dedicat al sector vitivinícola català.
     
    L’aprovació d’aquesta llei va quedar aturada la passada legislatura en la fase final d’aprovació, després d’haver-se debatut i consensuat, en gran part, amb el sector, en diverses reunions amb les organitzacions representatives i empresarials, a la Taula sectorial de la Vinya i el Vi, i haver tingut el vistiplau del Consell de Treball Econòmic i Social, i és voluntat del Govern que quedi finalitzada i aprovada en aquest període legislatiu.
     
    Amb l’adaptació de la nova llei a la normativa comunitària s’aconseguirà un nou text que contindrà els canvis generats per aquesta normativa i en conseqüència donarà més seguretat jurídica als productors i elaboradors de vins de Catalunya.
     
     
    Artadi, sobre el trasllat dels presos polítics: “No han d’estar a prop de casa, han d’estar a casa”
     
    A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu del Govern ha recordat que l’acostament des presos polítics “no és cap contrapartida de res”, en resposta a certes informacions que atribueixen aquest apropament a la voluntat de Govern espanyol de generar un clima més favorable de cara a la reunió que el president Torra mantindrà dilluns vinent amb el president del Govern espanyol: “Els traslladen perquè tenen l’obligació legal , la nostra petició és la mateixa, no han d’estar a prop de casa, han d’estar a casa, i per tant seguirem reclamant la seva llibertat amb la mateixa intensitat”.
     
    “No hi havia cap motiu perquè estiguessin a 600 km de les seves famílies, que les seves famílies haguessin de viatjar 24 hores per veure’ls 40 minuts a través d’un vidre. Nosaltres reclamem el seu alliberament. Si volen un clima més favorable ja saben què poden fer”, ha denunciat.
     
     La portaveu també ha explicat que, tot i les peticions de la consellera de Justícia, els presos polítics no seran traslladats directament al centre penitenciari de Lledoners: “Hauríem preferit que el trasllat hagués estat directe, però no està a les nostres mans. No hi ha hagut la voluntat política per l’altra banda de materialitzar-lo”, ha lamentat.
     
    D’altra banda, Artadi també ha criticat que el ministeri de Justícia està oferint, tant al Govern com als advocats i les famílies, “informació contradictòria” pel que fa al moment concret en què els presos polítics arribaran a Catalunya: “Demanem al ministeri que ofereixi informació minut a minut d’on es troben”, ha reclamat. Tot i això, sí que ha pogut detallar que el vicepresident Junqueras, el conseller Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixat ja han iniciat el trànsit cap al centre de Lledoners, i que la consellera Montserrat Bassa i la presidenta Carme Forcadell seran traslladades de manera directa al centre de Puig de les Basses, a Figueres.
     
    Pel que fa als consellers Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, la portaveu Artadi ha informat que el jutge Llarena n’ha autoritzat el trasllat aquest matí i, per tant, s’inicien els tràmits per acostar-los a Catalunya.
     
    Finalment, en relació amb la reunió que el president Torra mantindrà amb el president Sánchez, la portaveu Artadi ha reiterat que el tema central serà la situació política a Catalunya i les reivindicacions dels catalans: “L’autodeterminació és el tema central i prioritari en la reunió entre el president Torra i el president Sánchez”, ha assegurat la portaveu. En aquest sentit, Artadi ha desitjat que a la trobada es pugui establir un diàleg obert i respectuós i que “es pugui parlar de tot”: “Hem de parlar amb franquesa de tot i saber quin recorregut podem fer plegats”.
     
    El Govern aprova la memòria per a la modificació de la Llei de Simplificació Administrativa
     
    El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica. “Es vol donar resposta a la demanda de la ciutadania en agilitat i eficiència en la tramitació d’una activitat econòmica a Catalunya”, ha remarcat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.
     
    La portaveu Artadi ha explicat que, amb la reforma de la llei, també es vol impulsar la tramitació unificada, de manera que les empreses només hauran d’aportar les seves dades administratives un únic cop, amb independència de l’administració amb què s’hagin de relacionar en un futur, ja sigui la Generalitat, l’administració estatal o la local.
     
    Una altra de les novetats serà un espai privat de l’empresa dins el portal electrònic Canal Empresa, molt més dinàmic, que pugui servir com a panell de control de l’empresa per conèixer tota la seva activitat administrativa (en els tres nivells d’administració: estatal, autonòmic i local), les dades que l’administració té i gestionar l’estat de cadascun dels seus tràmits
     
    La reforma de la llei també vol ampliar-ne l’àmbit d’actuació a activitats econòmiques de nova aparició per tal que tinguin un tractament administratiu consensuat amb els diferents ajuntaments que aporti seguretat jurídica a les empreses.
     
    El Govern acorda que la Generalitat es retiri de la demanda contra Artur Mas i altres exmembres del Govern pel procés participatiu del 9-N
     
    D’altra banda, el Govern ha acordat avui desistir en la demanda contra el president Artur Mas i altres exmembres del Govern pel procés participatiu del 9-N que va interposar la Generalitat a instàncies del Ministeri d’Hisenda aprofitant l’aplicació de l’article 155.
     
    “Des del primer moment, la Generalitat de Catalunya ha considerat que no es donen els requisits per a exigir la responsabilitat comptable, tal com està configurat jurisprudencialment el cas”, ha assegurat Artadi. En aquest sentit, el posicionament de la Generalitat s’ha recolzat en els pronunciaments judicials derivats del judicis penals pel 9-N, que varen excloure la malversació, i d’igual manera, no concorren els requisits de dol o negligència greu per exigir responsabilitat comptable. 
     
    Malgrat això, ha detallat Artadi, el mes d’abril, aprofitant l’aplicació de l’article 155, el Ministeri d’Hisenda va donar instruccions a la Generalitat per tal que formulés una demanda davant del Tribunal de Comptes d’acord amb la liquidació provisional  del 25 setembre de 2017 que va determinar, com a presumptes responsables comptables al president Artur Mas; les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau; el conseller Francesc Homs així com els alt càrrecs Lluis Bertrán; Josefina Valls; Jaume Domingo; Ignasi Genovés; Jordi Vilajoana i Teresa Prohías.
     
    La Generalitat considera que la quantia econòmica reclamada és notòriament improcedent, ja que es demana, com a partida més rellevant, la compra de 7.000 ordinadors, per prop de 3 milions d’euros,  els quals es varen utilitzar el dia de la votació, però a l’endemà varen ser traslladats a les escoles que els necessitaven, i que porten 4 anys disposant d’aquests ordinadors. Sota la modalitat de contractes de serveis, el Departament d’Ensenyament, mitjançant el CTTI, dota prop de 100.000 llocs de treball als centres docents (i gestiona prop de 400.000 equips informàtics als centres públics docents de Catalunya).   En aquest sentit, aquests 7000 ordinadors no poden ser reclamats com a responsabilitat comptable.
    D’altra banda, el gabinet jurídic fa notar que la pràctica totalitat de la despesa va ser anterior al 4 de novembre, moment en què el Tribunal Constitucional va admetre el recurs del Govern de l’Estat contra el procés participatiu, raó per la qual no es pot exigir responsabilitat comptable.
     
    Així doncs, d’acord amb les argumentacions presentades per les defenses, i tal com reiteradament ha mantingut la Generalitat en aquest procediment, el Gabinet jurídic conclou que no existeixen elements necessaris per exigir responsabilitats comptables i per tant no es procedent continuar amb un procediment processal que no s’ajusta a la jurisprudència en matèria de responsabilitat comptable
     
    El Consell Executiu designa els representants de les comissions bilaterals i mixtes entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol
     
    El Consell Executiu ha designat la presidència de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat; a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat; a la Comissió Bilateral d’Infraestructures i a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, així com també els representants de la Generalitat de Catalunya en aquestes comissions.
     
    La reestructuració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència atribueix a la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament exercir les funcions de secretaria de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat i de la Comissió Bilateral d’Infraestructures.
     
    Amb aquestes designacions el Govern “posa en marxa la part de responsabilitat de Govern” pel que fa a les relacions institucionals entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol, ha dit Artadi.
     
    “Són reunions que fa molt de temps que no es reuneixen, malgrat les peticions del Govern català”, ha denunciat Artadi. La portaveu ha posat com a exemple la comissió bilateral, que  no es convoca des del 19 de juliol de 2011. Per aquest motiu, Artadi ha fet una crida a estendre la normalització de les relacions institucionals també en aquests àmbits sectorial: “Si s’activa un diàleg polític al més alt nivell, entenem que a nivell sectorial s’hauria de poder parlar també de les reivindicacions dels catalans, moltes motivades per incompliments de l’Estat que fa molts anys que duren”.
     
    Comissió Bilateral Generalitat-Estat
    Aquesta Comissió és el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes de la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya, com també de l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.
     
    La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és presidida pel conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, i estarà integrada pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; la secretària general d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Mercè Salvat, i el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell.
      
    Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
    La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat  és l’òrgan bilateral de relació entre ambdues administracions en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat.
     
    Aquesta Comissió és presidida pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i els representants que en formaran part són la secretària general de la Presidència, Meritxell Masó; el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos; la secretària general d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Mercè Salvat; el secretari general de Finances Públiques i la secretària d’Hisenda, Marta Espasa.
     
    Aquesta comissió no es reuneix des del 17 de novembre de 2010, tot i que el Govern s’ha adreçat formalment per escrit en tres ocasions a diversos ministres del govern espanyol sol·licitant la seva convocatòria, sense que s’hagi rebut cap resposta positiva.
     
    Comissió Bilateral d’Infraestructures
    La disposició addicional tercera de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. El mateix apartat afegeix que aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.
     
    En un segon apartat de la disposició addicional tercera estableix que, per tal de complir la finalitat esmentada en l'apartat anterior, s'ha de constituir una Comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
     
    Aquesta Comissió és presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i els representants designats són el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos; la secretària general d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Mercè Salvat;  el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor i el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, David Saldoni.
     
    Aquesta comissió només s’ha reunit el 27 d’abril de 2007, quan es va constituir oficialment.
     
    Comissió Mixta de Transferències Estat – Generalitat
    Aquesta Comissió mixta té l’objectiu de fer efectius els traspassos dels serveis inherents a les competències que corresponen a la Generalitat.
     
    La presidència l’exerceix la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i els representants de la Generalitat de Catalunya són el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria; la secretària general de la Presidència, Meritxell Masó; el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos; la secretària general d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Mercè Salvat; el director general de Relacions  Institucionals i amb el Parlament, Aleix Villatoro; i el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell.
     
    Es designaran tres representants més de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat pel consellerd’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, en funció dels temes a tractar.
     
    Aquesta comissió, malgrat les peticions reiterades del Govern, no es reuneix des del 17 de novembre de 2010.
     
    El Govern reserva 15 milions d'euros a contractes amb centres especials de treball i empreses d'inserció social
     
    El Govern també ha aprovat avui reservar 15 milions d’euros del pressupost a formalitzar contractes públics amb Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social (CETIS) i empreses d’inserció de col·lectius desafavorits. Aquest import, que representa un increment del 30,4% respecte de l’any anterior, és la suma total de les quantitats que els departaments de l’Administració de la Generalitat, els organismes autònoms i les empreses públiques han de reservar aquest 2018 per adjudicar contractes a pimes que fomentin objectius socials.
     
    La iniciativa té com a finalitat facilitar l’accés d’aquests centres i empreses a la contractació pública i s’emmarca en la voluntat del Govern de donar un suport institucional indirecte a la important tasca social que duen a terme.
     
    D’acord amb les dades de balanç de compliment del 2017, la Generalitat va destinar l’any passat 20,9 milions d’euros a aquest tipus de contractes, gairebé el doble de l’objectiu que establia l’acord de Govern, que fixava en 11,5 milions d’euros la quantia reservada per a contractes amb CETIS i empreses d’inserció.
     
    El Govern de la Generalitat de Catalunya va ser pioner en l’establiment de la referida reserva social de contractació, mitjançant la Llei 31/2002. La Directiva 2014/24/UE, de contractació pública, del Parlament i del Consell de la Unió Europea va unificar, el 26 de febrer de 2014, els dos tipus de reserva i va ampliar les possibilitats de realitzar aquestes reserves per a tot tipus de procediment i d’objecte contractual.
     
    El Govern aprova el Decret sobre els règims d’intervenció ambiental dels establiments potencialment contaminants de l’atmosfera
     
    El Govern ha aprovat el Decret sobre els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments potencialment contaminants de l’atmosfera. La norma adapta a la realitat de Catalunya les obligacions que en matèria de contaminació atmosfèrica estableixen la Llei estatal de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, i el Reial decret 100/2011, que actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera.
     
    La nova regulació simplifica el règim d’intervenció administrativa de prevenció i control per a aquestes activitats, concreta la freqüència dels mesuraments en els focus emissors i regula el funcionament de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC).
     
    El Govern aprova l’ampliació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i dona llum verda aprova al protocol per a la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions
     
    El Govern ha aprovat l’ampliació de prop de 9.500 hectàrees dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu d’incloure sectors d’alt interès natural i paisatgístic, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del parc, l’any 2003.
     
    S’afegeixen prop de 9.500 hectàrees noves dels nuclis de Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera i les Valls de Valira, que inclouen sectors d’alt interès natural, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del parc, l’any 2003.
     
    Es tanca un llarg procés que va començar el 2012, a petició de diversos municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, amb l’objectiu d’aportar coherència a l’espai protegit, augmentar la zona protegida i millorar-ne la gestió.
     
    D’altra banda, el Govern ha donat llum verda a la signatura per a la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu amb el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el de la Vall de Sorteny i de les Valls del Comapedrosa, que formen una de les àrees protegides transfrontereres més extenses d’Europa.
    L’objectiu és crear una marca comuna de promoció turística, dinamització i intercanvis en matèria de patrimoni natural i sostenibilitat.
     
    El Govern aprova un ajut de 400.000 euros per a la 38a edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i un altre de de 360.000 euros per a la 30a edició del Mercat de Música Viva de Vic

    En l’àmbit de la cultura, el Govern ha autoritzat avui que el Departament de Cultura, concedeixi, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), un ajut de 400.000 euros per finançar les despeses d’organització de la 38ª edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que aquest any se celebrarà del 6 al 9 de setembre.
     
    FiraTàrrega és el mercat de les arts de carrer més important del sud d’Europa i la fira de l’Estat espanyol amb més entitats internacionals acreditades. A més, és capdavantera en l’organització de fires d’arts escèniques a l’Estat espanyol i és un referent en el camp de les arts escèniques, especialment en arts de carrer, visuals i formats insòlits.
     
    El Govern també ha aprovat una subvenció per un import de 360.000 euros a l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de Vic per a la realització de l’edició d’enguany del Mercat de Música Viva de Vic.
     
    El Mercat de Música Viva de Vic, que aquest any celebra la seva 30ª edició i tindrà lloc a la capital d’Osona del 12 al 16 de setembre, és el punt de trobada professional en què es reuneixen tots els sectors de la indústria musical a Catalunya. Creat l’any 1989, acull agents de tots els àmbits de la música, vinguts d’arreu del món per conèixer noves propostes, assistir a fòrums, intercanviar coneixement i comprar i vendre música.
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:
     
    Marie Kapretz, delegada del Govern de la Generalitat a Alemanya; Luca Bellizzi Cerri, delegat del Govern de la Generalitat a Itàlia; Mar Camacho i Martí, directora general d'Educació Infantil i Primària; Mercè Conesa, presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona, i Francesc Xavier Grau i Vidal, secretari d’Universitats i Recerca.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem