• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova la recuperació de l'Agència ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova la recuperació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

     
    ·         L’objectiu és restituir aquest organisme i fer-lo més proper, àgil i flexible davant els reptes presents i futurs
     
    ·       El conseller Turull ha explicat que la voluntat del Govern és donar una resposta política a l’aplicació de l’article 155 “d’acord amb els altres actors que són molt i molt principals” 
     
    ·       El Govern també ha donat llum verda al Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019
     
    ·         L’executiu ha aprovat el Decret llei sobre el règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya
     
    El Govern ha fet un pas més en el procés per recuperar l’esperit i les funcions inicials amb què va néixer fa uns anys l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). "Aquesta agència servirà per respondre amb més agilitat davant les crisis de salut pública mundials i també per coordinar-nos millor amb altres actors del territori o administracions locals", tal i com ha destacat el conseller de Salut, Antoni Comín, que ha acompanyat al conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern d’aquest matí.
     
    L’Agència de Salut Pública de Catalunya es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública, però l’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut, en concret exercint les seves funcions a partir de llavors des de la Secretaria de Salut Pública. Ara, però, amb aquesta aprovació, es recupera  l’Agència dotant-la de nou de personalitat jurídica pròpia, com a organisme autònom administratiu.
     
    Amb aquest projecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques –que es conserven en l’àmbit de la Secretaria de Salut Pública- de les funcions executives i de gestió, que ara es traslladen a l’Agència, que recupera una estructura pròpia i especialitzada. Aquesta té el Consell Rector com a màxim òrgan de govern, que permetrà garantir una major acció entre sectors i administracions i “ajudarà a desplegar més eficaçment les polítiques de promoció i prevenció”, segons ha assegurat el conseller Comín.
     
    El Govern donarà una resposta política a l’aplicació de l’article 155 “d’acord amb els altres actors que són molt i molt principals” 

    Durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, el portaveu de l’executiu, Jordi Turull, ha explicat que el d’avui ha estat “el primer Govern sota l’amenaça de l’aplicació de l’article 155, una amenaça i una aplicació que contravé tota legitimitat, que va en contra del que va ser una elecció de ciutadans de Catalunya a les urnes en les eleccions del 27 de setembre, que contravé el que va ser l'elecció d'acord amb les normes democràtiques dels representants del poble de Catalunya- d'elecció del president de la Generalitat-, i que contravé el que va ser el nomenament del president de la Generalitat a la resta del Govern”.
     
    Turull ha explicat que la voluntat del Govern és donar una resposta política a  l’article 155 “d’acord amb els altres actors que són molt i molt principals com poden ser els grups parlamentaris, aquells que van escollir el president i el president ens va nomenar a nosaltres, i també a tota aquella gent i tots aquells actors que van fer possible la candidatura de Junts pel sí”. El portaveu ha recordat que “en moments així, la unitat és absolutament bàsica perquè són moments molt transcendents”. El portaveu ha recordat que des del Govern de Catalunya “mai parlem de violència, sempre de determinació pacífica, parlem d’urnes, parlem de paperetes i així va ser possible l’1 d’octubre”.
     
    En l’àmbit jurídic, el conseller de la Presidència ha explicat que el Govern ha aprovat diverses accions “per esgotar les vies internes” i “en diverses direccions”. En primer lloc, l’executiu ha acordat plantejar un conflicte de competències al Tribunal Constitucional i per això s’ha demanat prèviament un  informe al Consell de Garanties Estatutàries. Segons Turull, “molts catedràtics de dret Constitucional que coincideixen que les mesures proposades pel Govern de l'estat sobrepassen tots els límits del perquè estava previst aquest article 155”.
     
    Quan el president de la Generalitat rebi el requeriment del Senat pel tema de les al·legacions també interposarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional “per molts temes, primer per un tema de terminis, per un tema de fons, de formes, hi haurà una Comissió tècnica que ja haurà fet un informe abans d'escoltar l'altra part, per exemple”, ha explicat Turull. També davant del Tribunal Suprem es presentaran dos recursos per la via contenciosa administrativa. En aquest sentit, perquè es declari nul l’acord del Consell de ministres perquè segons Turull “depassa tot el que la mateixa Constitució i la voluntat legisladora del moment en què va haver-hi aquest debat”.  El portaveu també ha explicat que es demanaran mesures cautelaríssimes perquè es procedeixi a la suspensió del mateix acord i que cadascun dels afectats per aquesta aplicació del 155- vicepresident i consellers- “presentaran un recurs contenciós administratiu per la protecció dels nostres drets fonamentals”.
     
    Pel que fa a la compareixença del president Puigdemont al Senat, Turull ha assegurat que “la intenció del president és assistir al ple del Parlament” i per tant “la voluntat és anar-hi i poder-se explicar davant de tothom”. El portaveu ha explicat però que ha de ser “materialment possible” i “amb compatibilitat horària” perquè el president ha d’estar al ple del Parlament de Catalunya. Segons Turull, “la voluntat és ser-hi, però estem començant a deduir que sembla que no és la voluntat que això sigui possible, amb el que se'ns havia dit inicialment”. “No els puc concretar com i de quina manera si al final el president hi anirà, els ho dic amb tota claredat”, ha reblat Turull.
     
    Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019
     
    El Govern ha aprovat el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019, l’instrument que, amb una periodicitat triennal, ha de definir les directrius que han d’orientar el Departament de Salut per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, des de la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions al seu tractament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars. El conseller Comín ha explicat que “en els anys de la crisi l'únic àmbit de la salut que s'ha ressentit és el de la salut mental. Entre el 2013 i 2016 s'han incrementat un 12,5% les visites a l'atenció primària de persones amb problemes de salut mental. Per això, necessitàvem una gran estratègia en aquest camp. Una estratègia que es troba entre les més avançades d'Europa".
     
    Durant la roda de premsa, el conseller de Salut també ha destacat que “el Govern ha incrementat aquest any un 30 per cent el pressupost de salut mental, un total de 100 milions més". Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2015 (ESCA), 1 de cada 6 persones declara que pateix problemes d’ansietat o depressió, amb més incidència en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%), i en els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix.
     
    Altres acords
     
    El Govern ha aprovat el Decret llei sobre el règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya. Amb aquesta regulació es reconeix al personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya la mateixa cobertura establerta per al conjunt del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes que va ser fixada pel Decret llei 4/2017, de 18 de juliol.
     
    El Decret llei aprovat té per objectiu ampliar fins a vuit els supòsits previstos fins ara i se n’afegeixen cinc de nous als ja establerts en què el personal funcionari al servei de l’Administració de justícia a Catalunya podrà percebre fins al 100% de les retribucions que percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la incapacitat.
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat ampliar la representació d’entitats públiques a l’Observatori dels Drets de la Infància. Es modifica el Decret 129/2006 amb la voluntat de donar cabuda a les entitats públiques dins de l’Observatori per augmentar-ne l’àmbit de representativitat. Així mateix, també s’ampliarà la participació en els espais de gestió de l’Observatori del personal no adscrit a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), introduint la figura del coordinador o coordinadora de l’Observatori. La persona titular del departament competent en matèria d’infància i adolescència designarà aquest coordinador/a per garantir el suport tècnic a les tasques de l’Observatori, així com auxiliar el president o presidenta en aquelles funcions que li siguin encomanades.
     
    A més, el Govern ha aprovat la incorporació d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- a la Junta Directiva del centre tecnològic Leitat. Aquesta decisió s’emmarca en l’acord de vinculació permanent entre Eurecat, el centre tecnològic de referència a Catalunya, i Leitat, signat a finals del 2016 amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies entre ambdues entitats, millorar l’eficiència i incrementar la seva massa crítica.
     
    En el capítol de nomenaments, el Govern ha nomenat a Pere Martínez i Ammetller com a  director general d'Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència; a Lluís Juncà  Pujol com a secretari general del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; a Albert Castellanos i Maduell com a secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya; i a Jordi Boixareu Cortina com a  director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació.
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem