• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern garanteix que continuarà gestionant ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern garanteix que continuarà gestionant les finances "amb tota normalitat" malgrat els intents "il·legítims" de l'Estat d'intervenir els comptes de la Generalitat

    • El vicepresident Junqueras veu "objectius polítics" darrere la intenció de l'Estat d'intervenir els comptes de la Generalitat: "No hi ha més raons objectives que castigar els ciutadans de Catalunya per voler fer un referèndum"
    • El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs del Govern contra l’acord del Consell de Ministres del passat divendres
    • El Govern enviarà un requeriment al Fiscal General de l’Estat perquè s’abstingui de realitzar cap actuació sobre el referèndum
    • El Govern dona el vistiplau al pla que marcarà les polítiques d’habitatge a Catalunya en els propers 15 anys
    El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest migdia que el Govern continuarà gestionant les seves finances "amb tota normalitat" malgrat els intents "il·legítims"de l'Estat d'intervenir els comptes de la Generalitat.
     
    Junqueras ha garantit que tots els ciutadans de Catalunya "tindran les prestacions que els pertoquen" i que el Govern "defensarà els interessos de tercers que es puguin veure perjudicats per l'actitud irresponsable del Govern espanyol". "El Govern disposa de tots els recursos necessaris, i els mecanismes per vehicular-los continuaran funcionant amb la màxima eficàcia", ha afegit.
     
    En aquest sentit,  el vicepresident ha explicat que el Govern es posarà en contacte amb les entitats financeres "per via administrativa i per via notarial" per "celebrar el bon funcionament de les nostres gestions i per dir-los que són gestions que han de continuar en el futur".
     
    Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Junqueras també ha anunciat que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de l'Executiu contra l’acord adoptat el passat divendres pel Consell de Ministres, segons el qual el Ministeri d'Economia i Hisenda assumia el control dels pagaments de la Generalitat, una admissió a tràmit que, segons la jurisprudència del propi Tribunal, implica la suspensió de l’aplicació d'aquest acord.
     
    El també conseller d'Economia i Hisenda ha denunciat que l'Executiu espanyol utilitza la llei d'estabilitat pressupostària per aconseguir objectius "que res tenen a veure amb l'estabilitat pressupostària, sinó amb objectius polítics". "No hi ha més raons objectives que castigar els ciutadans de Catalunya per voler fer un referèndum", ha considerat.
     
    La prova del compromís del Govern de la Generalitat amb l’estabilitat pressupostària, segons ha explicat Junqueras, és que el Govern "ha reduït de manera molt significativa el dèficit per valor de de 4.000 milions d'euros en un sol any, una xifra tan rellevant que representa el 85% del dèficit reduït per totes les comunitats autònomes" i també ha aconseguit que els proveïdors cobrin en una mitjana de temps inferior als 30 dies.
     
    "No som pas nosaltres qui hem fet fosfatina el fons de reserva de la seguretat social. Com pot ser que aquells que actuen sovint de forma irresponsable vagin en contra dels que demostrem responsabilitat cada dia en cadascuna de les nostres accions?", s'ha preguntat Junqueras. "Qui està amb un expedient obert per excés de dèficit és l'Estat espanyol, l'únic de la UE, és qui ens vol intervenir a nosaltres, que estem en una situació de dèficit controlat? És paradoxal que aquells que són irresponsables vulguin controlar els que som responsables i eficaços. Per tant, no es tracta d'una qüestió d'estabilitat pressupostària", ha conclòs.
     
    En aquest sentit, el vicepresident ha explicat que la llei d'estabilitat pressupostària en la qual es fonamenta la decisió del Consell de Ministres "deriva de la normativa europea i en cap cas empara l'ús de la llei per aconseguir objectius polítics". Per aquest motiu, Junqueras ha assegurat que el Govern s'adreçarà "a tothom qui correspongui" per denunciar que l'apropiació de la llei amb finalitats polítiques "no només està fora de les bones pràctiques que haurien de caracteritzar qualsevol estat europeu sinó també fora de la legalitat".
     
    El Govern enviarà un requeriment al fiscal general de l’Estat perquè s’abstingui de realitzar cap actuació sobre el referèndum

    El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha explicat que el Govern requerirà al Fiscal General de l'Estat que s'abstingui de realitzar cap actuació sobre el referèndum, atès que aquestes corresponen a l’autoritat judicial que coneix l’assumpte.
     
    "Tant el TSJC com el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona estan introduint sengles procediments judicials relatius a l’organització i convocatòria d’un referèndum. La Llei d’Enjudiciament Criminal (LEC) és molt clara, diu que cessarà el fiscal en les seves diligències tan aviat com es tingui coneixement de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets", ha explicat el conseller de la Presidència.
     
    "Tot i  aquesta claredat de la LEC, resulta paradoxal i contrari a les més elements normes d’imparcialitat i objectivitat que el fiscal general vagi concedint entrevistes als mitjans de comunicació, emetent judicis de valors, jutjant intencions i intentant crear la por entre la població", ha denunciat Turull.
     
    En aquest sentit, el conseller de la Presidència ha recordat actuacions empreses pel Fiscal General com les que van en contra dels alcaldes,  la prohibició d’actes de registres d’impremta, la pressió als mitjans de comunicació o registres de correspondència. Davant d'aquesta situació, el conseller ha volgut mostrar tot el suport del Govern als alcaldes de Mollerusa, Oliana i de Pont de Suert, que han estat els primers a acudir a declarar per ordre de la Fiscalia: "Tot l’escalf i tot el suport. Anem a la una".
     
    "Estem veient com per ordre, segur que de la Moncloa, i per la via del fiscal, l’Estat està aplicant aquest estat de setge, però segurament en un marc d’estat d’impotència. A nosaltres això no se’ns pot passar per alt", ha afirmat.
     
    Vistiplau al pla que marcarà les polítiques d’habitatge a Catalunya en els propers 15 anys
     
    El Govern  ha donat el vistiplau aquest matí al Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) elaborat per la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Aquest Pla s'ha de convertir en el full de ruta que ha d’inspirar les polítiques que s’engeguin els propers 15 anys a Catalunya en aquest àmbit, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge a les noves generacions de joves i a les noves llars que es creïn durant aquests anys. 
     
    Es tracta d’un document estratègic que apunta grans objectius i les mesures més adients per territoris i necessitats que s’hi detectin en cada moment. L’avantprojecte del Pla s’ha presentat aquests darrers mesos arreu del territori amb la voluntat de recollir la participació de tots els agents implicats i generar un consens ampli amb els plantejaments que proposa. Un total de 80 ajuntaments, entitats i organitzacions de l’àmbit de l’habitatge hi han fet aportacions.
     
    Les línies d’actuació previstes en el Pla s’han elaborat d’acord amb un informe del Centre d’Estudis Demogràfics segons el qual es desprèn que fins a l’any 2030 es formaran 880.000 noves llars a Catalunya. Així, el Pla preveu que les administracions puguin impulsar polítiques públiques d’habitatge social per beneficiar unes 315.000 d’aquestes noves llars, ja sigui a través del parc públic en lloguer social, fomentant altres sistemes de tinença d’habitatge o incrementant els ajuts socials relacionats amb l’habitatge, per arribar al doble de famílies a què s’arriba actualment.
     
    En aquest sentit, el pla elaborat per la Generalitat preveu que les administracions impulsin l’ampliació del parc de lloguer social a destinat a lloguer, ja sigui construint nous habitatges públics, adquirint-ne o mobilitzant el parc existent cap al lloguer social (amb la previsió d’arribar amb aquest sistema a incrementar el parc públic en més de 130.000 habitatges). En segon lloc, l’Administració haurà de promoure la construcció d’habitatges amb protecció oficial de compravenda i de tinences intermèdies (per cobrir així més de 140.000 habitatges). Finalment, el Govern preveu també ampliar i crear nous ajuts al pagament del lloguer.
     
    Un 15% d’habitatge públic destinat a polítiques socials
     
    Entre els principals objectius del PTSH hi ha aconseguir que, en els propers quinze anys, el 15% del parc d’habitatge sigui de lloguer social als 152 municipis inclosos a les àrees de forta demanda acreditada, on viu prop del 80% de la població de Catalunya i on es crearan la majoria de les noves llars. Aquesta xifra s’assolirà per la via del lloguer social del parc públic, la compravenda o els ajuts al pagament del lloguer de l’habitatge. 
     
    Més enllà del 15% d’habitatge públic als municipis on hi ha una demanda més forta d’habitatge social, amb l’aplicació de les mesures plantejades pel Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge arreu del territori, el país tindria un 5% dels seus habitatges en mans de les administracions per a polítiques socials. Aquesta xifra aproparia Catalunya a les mitjanes del sud d’Europa. 
     
     
    Diferents tipologies de zones d’actuació arreu del territori
     
    Per facilitar que les administracions puguin arribar a percentatges de parc públic social, s’han definit diversos territoris i zones d’actuació. Entre d’altres hi ha la definició de l’àrea de tanteig i retracte i de l’impost sobre habitatges buits. Aquesta àrea agrupa 233 municipis, i hi viu el 89% de la població del país, on les administracions tenen dret preferent a adquirir habitatges que es venguin les entitats financeres al municipi per ampliar el parc públic de lloguer social. També és una àrea on les societats i entitats financeres han de pagar l’impost pels pisos que tinguin buits. Dins d’aquesta àrea també hi ha inclosos els 152 municipis on hi ha una alta demanda acreditada d’habitatge social.
     
    El PTSH preveu mesures per a 46 municipis preferents, amb més de 5.000 habitants i capitals de comarca, on viu el 5,2% de la població de Catalunya i on també caldrà en aquests anys desplegar mesures per facilitar l’accés i el pagament de l’habitatge. Així mateix, s’impulsaran mesures en 33 municipis on es promourà la rehabilitació estructural d’edificis en barris amb majors dèficits. Finalment, el Pla preveu que es despleguin mesures específiques per als municipis rurals.
     
    A banda del gran objectiu d’assolir ampliar el parc social de les administracions catalanes per assolir estàndards europeus, el pla territorial dibuixa plans específics per a zones rurals, per a gent gran, per fer front al sensellarisme i per fomentar l’habitatge de lloguer.

    Procés de participació
     
    La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya van iniciar els treballs tècnics de redacció del Pla el 2015. Des de mitjans de juny fins a finals de juliol d’enguany s’ha dut a terme arreu del territori el procés de participació prèvia de l’avantprojecte del pla. El contingut del Pla, que es pot consultar en aquesta pàgina web, s’ha presentat en 16 jornades informatives per tot Catalunya, que han comptat amb la participació de més de 80 ajuntaments de les àrees de demanda forta i acreditada, així com entitats i organitzacions relacionades. Actualment, el Pla es troba en tràmit del procés d’avaluació ambiental. Es preveu que pugui ser aprovat finalment a mitjans de 2018.
     
     
    Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020
     
    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020, que es basa en la interacció en una societat diversa i cohesionada, la inclusió social de tothom així com la lluita contra les ideologies d'odi, l'acollida i i la inclusió de les persones refugiades i la gestió integral de les polítiques de ciutadania i migracions.
     
    Per assolir l'objectiu de construir una societat més inclusiva, el Pla té previst executar una despesa de 246,5 milions d'euros durant el 2017, 16 milions més que l'any 2016. En la seva aprovació, l'Executiu ha reconegut l'esforç de la societat catalana en l'acollida de les persones immigrants i s'ha refermat amb la plena ciutadania com a objectiu.
     
    El Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020 inclou també una resposta al debat generat després dels atemptats del 17A des de l’àmbit social i preventiu, fruit del treball interdepartamental i de les primeres consultes amb entitats i ajuntaments. El seu desplegament serà conduït pel Govern conjuntament amb totes les administracions catalanes i la societat civil
     
    Nou reglament de l’Impost sobre les estades en establiments turístics
     
    D’altra banda, el Govern ha donat aquest dimarts llum verda al nou reglament de l’Impost sobre estades en establiments turístics que va ser aprovat pel Parlament el passat 28 de març i que grava l’estada de les persones físiques en els establiments turístics de Catalunya (hotels, apartaments, càmpings, cases rurals, creuers, etc.).
     
    El nou text desenvolupa, com a obligat tributari, la nova figura de “l’assistent en la recaptació” per a aquelles empreses o operadors de plataformes tecnològiques que fan d’intermediaris entre  el titular de l’establiment i la persona que s’allotja. També es concreten els dos nous supòsits d’exempció de l’impost previstos en la Llei i que venen referits a les estades efectuades per causes de força major, és a dir, per catàstrofes naturals o actes violents que així ho declari l’administració corresponent; i les estades realitzades per motius de salut, en què el contribuent haurà d’aportar una declaració responsable i un certificat del centre mèdic.
     
    Pel que fa als creuers turístics, el reglament estableix que les autoritats portuàries de Catalunya han de remetre a l’ATC, per via telemàtica, la relació d’embarcacions de creuer turístic que ha amarrat durant l’any anterior en el port del qual tenen encarregada la gestió, amb el detall del nombre de passatgers en trànsit així com les dates d’inici i final d’amarratge.
     
    Comissió d’avaluació i seguiment de l’acord per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona
     
    El Govern també ha aprovat crear la Comissió d’avaluació i seguiment dels compromisos adoptats en l’Acord polític per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a la conurbació de Barcelona. Aquest Acord, subscrit el passat 6 de març entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i representants locals, estableix els compromisos entre les diferents institucions per reduir un 30% les emissions vinculades al trànsit a la zona en el termini de 15 anys.
     
    L’òrgan, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, i amb el suport tècnic i administratiu de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, tindrà caràcter deliberatiu i de participació. S’encarregarà d’avaluar i fer el seguiment del grau d’assoliment dels compromisos adoptats en l’Acord, a més d’impulsar actuacions de caràcter transversal entre els diferents organismes per millorar la qualitat de l’aire.
     
    Tramitació del decret que regularà l’ús d’armes al cos d’Agents Rurals

    Finalment, el Govern ha donat llum verda a la consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret per aprovar el reglament d’armes del Cos d’Agents Rurals. Aquest reglament té per objecte regular les armes, de foc o no, així com el seu ús, l’establiment de mesures de control, normes d’administració i mesures de seguretat necessàries que cal adoptar. Tot això per tal de garantir l’exercici de les funcions del cos amb seguretat, eficàcia i eficiència i d’acord amb la normativa vigent en matèria d’armes.
     
    L’objectiu principal de la tramitació del decret és desplegar el reglament previst a la disposició addicional quarta de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, que fins aquesta legislatura no s’havia fet, de manera que reculli en un sol text el contingut de les disposicions que actualment regulen l’ús  de les armes per part del cos i desenvolupi disposicions que millorin la seguretat dels agents rurals.
     
    A partir de les properes setmanes, dins el procés de tramitació del decret, s’obrirà un procés participatiu de 15 dies al portal Participa.gencat.cat que servirà per recollir opinions i propostes en relació amb la regulació de l’ús de les armes al Cos d’Agents Rurals.
     
    Amb la futura norma es donarà compliment a ala moció 35/XI del Parlament de Catalunya i és un  pas mes en el compromís del Govern per potenciar el cos d’agents Rurals com eina imprescindible en la funció de vigilància i control, de protecció i prevenció  integrals del medi ambient de la policia administrativa, especial i judicial.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem