• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern constata el deficient ritme ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern constata el deficient ritme d'execució de les infraestructures de l'Estat a Catalunya

    • L’informe, que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat avui perquè “els ciutadans de Catalunya ho coneguin i prenguin decisions en conseqüència”, detalla les obres viàries i ferroviàries compromeses per l’Executiu central amb Catalunya, algunes de les quals tenen més de 22 anys
    • Hi ha obres com la variant de Vallirana, de tan sols 2,4 quilòmetres, que està en construcció des de fa 15 anys, amb un ritme d’execució de 160 metres anuals
    • El Govern denuncia que la querella contra la consellera Borràs no té base jurídica: “És una querella preventiva”
    • Munté reclama al ministre de l’Interior que es reuneixi la Junta de Seguretat i que no atiï “polèmiques interessades”   
    El Govern ha analitzat el darrer informe sobre l’estat de les infraestructures a Catalunya i ha constatat el deficient ritme d’execució de les obres. L’informe, que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat avui perquè “els ciutadans de Catalunya ho coneguin i prenguin decisions en conseqüència”, detalla les obres viàries i ferroviàries compromeses per l’Executiu central amb Catalunya, algunes de les quals tenen més de 22 anys. És el cas dels accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona i la connexió de la Ronda Litoral amb la C-32 a Sant Boi de Llobregat, projectes inclosos al Pla Delta de l’any 1995 quan Josep Borrell era ministre de Foment.
     
    “Cada vegada hi ha una fixació de nous terminis que tendeixen sempre a no complir-se”, ha denunciat Rull. “No té sentit que es facin mil vegades les mateixes fotos i les mateixes promeses, que no tenen base sòlida suficient“, ha afegit.
     
    El conseller ha explicat que Catalunya “ha de destinar una quantitat d’esforços innecessaris per exigir als altres que facin la seva feina. És esgotador”, ha lamentat. Per contra, el conseller ha apuntat que, quan la Generalitat té competències i recursos, “desenvolupa les infraestructures de manera més eficient” i ha posat com a exemple l’entrada en funcionament de tres estacions de FGC.
     
    Per aquest motiu, ha posat de manifest la necessitat de “canviar de pantalla”: Hi ha d’haver un canvi de plantejament extraordinari, de primer ordre” davant “la manca de credibilitat “ de Mariano Rajoy i de l’històric de promeses incomplertes. “Quan els nivells d’incompliment són tan alts, prudència i austeritat a l’hora de fer gesticulació”, ha recomanat al Govern espanyol.
     
    “El nivell d’execució en alguns casos és ridícul pel baix nivell de producció”, ha denunciat Rull. Per exemple, la duplicació de l’N-II entre Maçanet i Sils, que va començar l’any 2006 i es preveu que acabi al 2019: 13 anys per executar un tram de carretera de 4,7 quilòmetres, “un ritme d’execució de 500 metres l’any”, i 45,3 MEUR d’inversió.
     
    També en matèria de carreteres, cal remarcar les obres de l’autovia A-27 entre Valls i Montblanc, que inclou el túnel de Lilla, que es van licitar l’any 2008 i encara no han finalitzat. La previsió del Ministeri de Foment (MIFO) és acabar-les l’any 2021. Seran, per tant, 9 anys de retard per un tram de 7,3 km. La B-40 està finalitzada en dos trams (Abrera-Olesa de Montserrat i Viladecavalls-Terrassa) però la connexió Olesa-Viladecavalls, que es va reprendre l’any 2016, es preveu que finalitzi l’any 2020, és a dir, hauran calgut 14 anys per acabar els 14 quilòmetres entre Abrera i Terrassa.
     
    “Potser un dels casos més contundents més al·lucinants és la connexió entre A2 i l'AP-7 al pont de Castellbisbal. Estem parlant d'un tram de 2,4 quilòmetres que l'adjudicació es va produir l'any 2007 i el nivell d'execució són 200 metres l'any. 200 metres l’any d'execució per part de l'Administració General de l'Estat, amb una inversió de 74 milions d'euros”, ha subratllat el conseller.
     
    Finalment, la variant de Vallirana, les obres de la qual van començar l’any 2004 i que s’han aturat diverses vegades. La posada en servei d’aquest tram es preveu per a l’any 2019, el que haurà suposat 15 anys per acabar un tram d’autovia de només 2,4 quilòmetres, amb un ritme d’execució de 160 metres l’any.
     
    Pel que fa a actuacions d’alta velocitat, el document cita les obres del col·lector Prim de Sagrera, la mateixa estació i la de Sant Andreu Comtal. La primera actuació es preveia licitar l’any 2012 amb un termini d’execució de 13 mesos. Finalment es va licitar l’any 2015. Les obres es reprenen ara i el termini d’execució del conjunt del projecte i de la seva posada en servei ara és de 3 anys. Per a l’estació de la Sagrera, el conveni original es va signar l’any 2002 i Adif va adjudicar les obres el 2010 però porten aturades des del 2014. Fins ara només s’ha executat el 21% i la previsió és reprendre els treballs passat l’estiu. A més, aquestes obres van rebre un finançament extra vinculat a la Disposició Addicional tercera de 225 MEUR. Adif ha destinat aquests diners a altres actuacions. A dia d’avui no hi ha cap data de referència de posada en servei. Pel que fa a l’estació de Sant Andreu Comtal, les obres adjudicades l’any 2008 estan en suspensió administrativa i sense previsió de reinici.
     
    A Rodalies, al marge dels compromisos incomplerts dels 4.000 MEUR del Pla de Rodalies 2008-2015 (13,5% executat) i dels 306 MEUR del Pla d’actuació prioritàries 2014-2016 (8% executat), el document enumera també el desdoblament de l’R3, els soterraments de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i l’accés ferroviari a la T1 de l’Aeroport del Prat. L’R3 és una actuació projectada l’any 2001. 16 anys després, no s’ha executat cap quilòmetre de nova via i no s’ha impulsat cap obra. Dels soterraments, només hi ha un compromís recent del MIFO de tirar endavant el de Montcada, que requerirà, a més, la redacció de dos nous estudis informatius i dels projectes constructius corresponents. I l’accés ferroviari a la T1 s’hauria d’haver posat en servei l’any 2015.
     
    Finalment, pel que fa al Corredor Mediterrani, les actuacions pendents són els accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona. Aquestes obres havien de començar l’any 2008 i finalitzar el 2012. Actualment estan aturades, sense que se n’hagi licitat cap fase. Les obres de duplicació del tram Vandellòs-Tarragona, encara estan pendents de finalitzar. Van començar l’any 2000 i el darrer anunci del MIFO és d’acabar-les al 2018. Hauran estat 18 anys per fer 44 quilòmetres, amb un ritme d’execució mitjà de 2 km/any. També hi ha l’adaptació de l’ample UIC entre Castelló i Vandellòs i entre Vila-seca i Castellbisbal, que porten un retard mínim de 5 anys, amb algunes obres pendents d’inici i altres, de contractació.
     
    El Govern amplia la gratuïtat dels peatges a noves modalitats de vehicles nets
     
    El conseller Rull també ha explicat l’aprovació, per part del Govern, de la modificació del Decret de 2011 que creava el sistema de descomptes d’aplicació a les vies de peatge de la Generalitat “per actualitzar els criteris que regeixen aquestes bonificacions, adaptant-los a la normativa comunitària Euro 6, molt més estricta pel que fa a les emissions permeses”.
     
    Segons ha explicat el titular de Territori i Sostenibilitat, els nous criteris “ajudaran a millorar la qualitat de l’aire, la salut de les persones i a estimular la indústria de l’automòbil perquè desenvolupi vehicles més nets”.
     
    Així, s’estableix la gratuïtat dels peatges per als vehicles elèctrics purs, d’hidrogen, elèctrics d’autonomia estesa i hídrids endollables amb una autonomia mínima de 40 quilòmetres, incloses les motocicletes. Fins ara, només els elèctrics purs podien gaudir d’aquesta gratuïtat.
     
    A més, tindran una bonificació del 30% els vehicles híbrids endollables amb autonomia elèctrica inferior a 40 quilòmetres i els híbrids no endollables, els vehicles de gas natural, gas liquat del petroli (GLP) o biogàs, benzina o bioetanol Euro 6 o superior. En canvi, se suprimeixen les bonificacions ECO a tots els vehicles dièsel i biodièsel, i també als de bioetanol i de gasolina que no siguin Euro 6.
     
    Aquests nous descomptes entraran en vigor l’endemà de la publicació de la modificació del Decret al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), prevista per als pròxims dies.
     
    Millora de la qualitat de l’aire
     
    Els canvis en el sistema de bonificacions responen a la necessitat d’actualitzar-lo segons els requisits d’emissions més estrictes que va fixar la normativa comunitària Euro 6. Igualment, la persistència d’una deficient qualitat de l’aire, amb les repercussions que comporta per a la salut de les persones, juntament amb els avenços tecnològics experimentats els darrers anys aconsellaven la seva revisió.
     
    Els nous criteris per accedir als descomptes ECO tenen la voluntat d’incidir en la mobilitat interurbana per millorar la qualitat de l’aire de les principals aglomeracions urbanes i també d’estimular la indústria automobilística per desenvolupar vehicles més nets i més competitius, emfasitzant la progressió cap al vehicle elèctric.
     
    Els descomptes ECO s’aplicaran a turismes, vehicles comercials lleugers,  quadricicles i motocicletes. Per poder-se beneficiar de les noves bonificacions ECO, els ciutadans s’han d’inscriure i seguir les instruccions del portal de tràmits de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya per acreditar els requisits.
     
    El Govern denuncia que la querella contra la consellera Borràs no té base jurídica: “És una querella preventiva”
     
    La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha anunciat durant la roda de premsa que la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i el director del Gabinet Jurídic, Francesc Esteve, han rebut la notificació de la querella presentada per la Fiscalia contra el procés d’homologació d’empreses per al subministrament d’urnes electorals.  
     
    Munté ha explicat que el president i el conjunt del Govern “han volgut acompanyar-los en aquest tràmit” i ha assegurat que la querella “no se sustenta en cap base jurídica”: “És una querella de caire preventiu sense cap fonament jurídic. El temps transcorregut des de l’anunci fins que s’ha acceptat per part del TSJC dona credibilitat a aquest plantejament del Govern: no té cap base jurídica la querella avui notificada”, ha afirmat Munté.
     
    “Estem plenament convençuts de la legalitat d’aquest procés administratiu. Ens emparem en les nostres competències estatuàries i la voluntat és tirar-lo endavant”, ha assegurat Munté. En aquest sentit, la portaveu ha garantit que les empreses podran fer la seva feina “absoluta tranquil·litat” i ha reclamat que la puguin fer “sense amenaces”.
     
    Munté reclama al ministre d’Interior que es reuneixi la Junta de Seguretat i que no atiï “polèmiques interessades”   
     
    A preguntes dels periodistes, la portaveu del Govern s’ha referit a la “polèmica interessada generada a través de les declaracions del ministre Zoido” al voltant de les paraules pronunciades pel president Puigdemont.
     
    “S’ha de ser molt poc honest per fer una interpretació tan injusta i falsa”, ha lamentat Munté. “El president Puigdemont va parlar de la persistència i la constància com a valors que han permès assolir reptes tan importants com la fi de la violència. Qualsevol persona que conegui els principis i valors del Govern sap que estem al costat de les víctimes del terrorisme, com es desprèn literalment de les paraules del president Puigdemont ahir a l’acte d’homenatge a les víctimes de l’atemptat d’Hipercor, en què va expressar la solidaritat amb les víctimes i en què va demanar disculpes en nom del Govern perquè no s’han sentit prou recolzades durant tots aquests anys”, ha explicat Munté.
     
    Munté ha aclarit que el discurs del president “en cap cas” vinculava un fet tan terrible com l’atemptat d’Hipercor amb esdeveniments de l’actualitat. “Cap voluntat de ferir la sensibilitat de ningú, perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest Govern és l’absolut compromís amb les víctimes del terrorisme”, ha assegurat.
     
    Per a la portaveu del Govern, el ministre de l’Interior “busca tancar el tema que realment l’hauria d’ocupar les 24 hores que és convocar la Junta de Seguretat. Són unes declaracions desafortunades que busquen desviar l’atenció i que són molt injustes”.
     
    En aquest sentit, Munté ha afirmat que està “plenament acreditada” la necessitat de convocar la Junta de Seguretat: “S’ha demanat en moltes ocasions, s’han proposat dates per facilitar organització de les agendes i sempre ens hem trobat amb excuses, com ara que el Govern de l’Estat estava en funcions o en pròrroga pressupostària. Estem convençuts que la seguretat d’un país no pot estar subjecta a pròrrogues de cap tipus. No hi ha cap motiu perquè no es pugui reunir”, ha conclòs.
     
    Altres acords del Govern
     
    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat iniciar els tràmits per aprovar l’avantprojecte de llei que harmonitza les fórmules de gestió de l'assistència sanitària. La nova regulació contemplarà tots els procediments de gestió i de contractació per a cada situació específica en funció del tipus d’entitat, pública o privada, que presti serveis a la xarxa pública.
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat un nou codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració i el seu sector públic. La finalitat del Codi és donar a conèixer les possibilitats que ofereix la contractació per desenvolupar polítiques públiques, mitjançant la inclusió de clàusules socials als contractes.
     
    Així mateix, el Govern ha donat llum verda al reglament de l’Impost sobre begudes ensucrades envasades. El reglament detalla, per exemple, que seguint la definició de “beguda ensucrada” establerta per la normativa comunitària queden excloses de tributació les begudes que s’envasen a sol·licitud del consumidor en el mateix establiment o per a la seva venda immediata, a excepció d’aquelles begudes que se subministren per mitjà d’un sortidor, que sí tributaran per l’impost. No estan subjectes a l’impost els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques. També es desenvolupa el concepte de “distribuïdor”, definit com aquell que ven la beguda en última instància al contribuent, que és qui, al seu torn, la posarà a disposició del consumidor final.
     
    En el capítol del suport a l’activitat econòmica, el Govern ha aprovat destinar gairebé 3 milions d’euros al Catalunya Emprèn. Aquests fons es destinen concretament a la convocatòria de subvencions per al finançament de la Xarxa Emprèn.
     
    L’Executiu també ha acordat una subvenció de 2,1 milions d’euros per a la construcció de la nova seu de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. El projecte de rehabilitació de l’Antiga Escola de Teneria preveu la reforma integral de l’edifici per acollir el nou Arxiu, l’Escola d’Adults i, molt probablement, l’Escola Oficial d’Idiomes d’Igualada.
     
    Finalment, el Govern ha nomenat Albert Barberà Lluís com a nou director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem