• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern inicia l'elaboració de l'Agenda ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern inicia l'elaboració de l'Agenda Urbana catalana per orientar el desenvolupament sostenible de les ciutats

    • Vol ser un marc estable i consensuat del qual es derivin polítiques públiques, legislació, finançament i plans estratègics concrets
    • El conseller Rull considera que els pressupostos de l’Estat signifiquen una “desautorització rotunda” dels compromisos anunciats per Rajoy
    • Munté per la seva banda, ha qualificat la impugnació i la suspensió de determinades partides dels pressupostos de la Generalitat com “la previsible resposta del Govern de l'Estat” davant de la demanda de referèndum
    • El Govern farà efectiu aquest abril el retorn de part de la paga extra del 2012 als empleats públics
    El Govern ha aprovat avui iniciar l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya per orientar el desenvolupament sostenible de les ciutats, “un projecte estratègic de país” segons l’ha qualificat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que s’ha reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat. Aquesta Nova Agenda Urbana (NAO) és “una expressió del compromís del Govern de Catalunya amb les directrius de Nacions Unides sobre la sostenibilitat ambiental, social i, econòmica” que es van establir durant la conferència Hàbitat III, que va tenir lloc a Quito (Equador), on el Govern es va oferir “per ser prova pilot”.
     
    La Nova Agenda Urbana constata la gran capacitat transformadora del procés d’urbanització a nivell global; un procés, a més, irreversible atès que es preveu que la població urbana mundial es dupliqui l’any 2050. Aquesta circumstància planteja nombrosos problemes de sostenibilitat en matèria d’habitatge, infraestructura, serveis bàsics, seguretat alimentària, salut, educació, treballs decents, seguretat i recursos naturals, entre d’altres, que la NAU vol abordar.
     
    Alguns dels principis que propugna la NAU són la defensa d’un model urbanístic sostenible, la cohesió social i territorial, la lluita i la resiliència contra el canvi climàtic, un nou model productiu i energètic i més instruments de finançament per a les administracions. En el cas de Catalunya, tot i que s’ha treballat en aquesta direcció, encara té reptes per endavant, que el Govern vol afrontar elaborant una agenda urbana amb visió estratègica, de la qual s’hauran de derivar polítiques públiques, plans estratègics concrets, legislació i el finançament necessari. Cal dir, però, que molts dels principis que recull la NAU es corresponen amb els eixos temàtics que abordarà la nova llei de territori, que el Departament començarà a tramitar en els propers dies.
     
    Atès que l’Agenda Urbana vol ser un marc estable que guiï el desenvolupament urbà els propers anys, la seva redacció es concep amb un enfocament pluridisciplinar, que no pot partir només d’un departament del Govern. Per això l’agenda té un abast transversal, interpel·la diversos departaments i és una visió estratègica de com ha de ser el futur de les nostres ciutats i de les nostres viles” ha destacat el conseller de Territori. Per garantir el seu èxit, el Govern aposta per un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions.
     
    És per això que el Consell Executiu ha aprovat la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan consultiu, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que l’assessorarà en la redacció de l’Agenda mitjançant el desplegament dels àmbits temàtics que proposi la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
     
    Els pressupostos de l’Estat són “una desautorització rotunda” dels compromisos adquirits per Rajoy
     
    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, considera que els pressupostos generals de l’Estat de 2017, que el govern espanyol ha presentat avui són “una desautorització rotunda” de les promeses que el president espanyol, Mariano Rajoy, va fer sobre les futures inversions en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya. “Avui Montoro bàsicament li diu [a Rajoy] res del que vas explicar, que et vas comprometre fer Catalunya, no s'acabarà incorporant ni complint” ha lamentat el conseller.
     
    Rull s’ha referit també a l’incompliment de l’Estat que acumula un deute “de més de 10.000 milions d'euros teòricament acordats i compromesos per l'Estat en carreteres, ferrocarrils, Corredor Mediterrani”. El conseller ha repassat els diners pendents en aquestes infraestructures i ha denunciat que els diners destinats a Catalunya en aquests pressupostos suposen “la tercera xifra més baixa en inversió pública a Catalunya des de l'any 2001”. “Amb uns nivells de compliment que són baixíssims”, ha lamentat i, per tant, “quan nosaltres dèiem que hi havia un dèficit clamorós de credibilitat i confiança, això ho podem afirmar amb rotunditat”.
     
    Una resposta “previsible”
     
    De la seva banda, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha qualificat la impugnació i la suspensió de determinades partides dels pressupostos de la Generalitat com “la previsible resposta del Govern de l'Estat davant d'una demanda que és majoritària i que genera consens a Catalunya, que és la d'un referèndum”. Tanmateix, “el Govern manté intacte el seu compromís, i intacte igualment la voluntat de diàleg i d’acord amb el Govern de l'estat”. Per sobre de tot, ha remarcat, “manté intacta la seva defensa de referèndum com una eina democràtica, recolzada per una majoria molt transversal de ciutadans i ciutadanes”
     
    A més, es tracta d'unes partides “que parlen de processos electorals i processos participatius”, per la qual cosa “és evident que aquestes són unes competències del tot estatuàries plenament reconegudes”, que habitualment “formen part amb tota normalitat dels pressupostos del mateix Govern”, ha subratllat. “Allò que genera consens a Catalunya quan es pregunta a la ciutadania és el referèndum” i “estem plenament compromesos amb tot allò que forma part del pla de Govern i amb els mandats parlamentaris aprovats aquesta legislatura” ha reblat.
     
    El Govern farà efectiu aquest abril el retorn de part de la paga extra del 2012 als empleats públics
     
    El Consell Executiu ha aprovat un acord per fer efectiu el retorn parcial de part de la paga extra del mes de desembre de 2012 als empleats públics, un cop aprovats els Pressupostos de la Generalitat per al 2017, tal com es va acordar l’any passat en la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat. L’acord aprovat avui preveu que el Govern abonarà al personal del sector públic de la Generalitat un 34,42% de l’import deixat de percebre, corresponent a 63 dies de la paga extraordinària. L’abonament d’aquesta quantitat s’acreditarà a la nòmina d’aquest mes i suposarà un desemborsament de 225 milions d’euros per part del Govern.
     
    El Govern avança així en el compliment de la Resolució 7/XI del Parlament de Catalunya, de gener de 2016, que instava a la recuperació dels drets laborals dels empleats públics. Així mateix, dona compliment a l’Acord de la Mesa General de la Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat de 2016 que va establir els termes de la devolució amb el consens entre els representants de l’Administració de la Generalitat i les organitzacions sindicals.
     
    La paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal de l’Administració de la Generalitat es va deixar de percebre en aplicació del Reial decret llei 20/2012, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, aprovat pel Govern espanyol el 13 de juliol de 2012 i amb afectació a totes les administracions públiques de l’Estat.
     
    El Govern aprova un decret llei que modifica i fixa en l’1 de maig l’entrada en vigor de l’Impost sobre begudes ensucrades envasades
     
    El Govern ha donat avui llum verda al decret llei que modifica alguns articles de la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, també coneguda com a Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, i que afecten l’Impost sobre begudes ensucrades envasades i l’Impost sobre estades en establiments turístics.
     
    Aquesta Llei, que va ser aprovada pel Parlament el passat 22 de març, fixava que el nou tribut que grava les begudes ensucrades envasades havia d’entrar en vigor aquest 1 d’abril. No obstant això, i d’acord amb el text aprovat avui, la seva implantació comporta la necessitat d’incorporar determinats canvis en els sistemes de cobrament i facturació de les empreses implicades i que no es podien exigir fins que no fos aprovat l’impost definitivament. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha acordat  posposar la seva entrada en vigor fins a l’1 de maig del 2017.
     
    D’altra banda, i pel que fa a l’Impost sobre les estades en establiments turístics, el decret exclou de la nova tarifa aplicable als habitatges d’ús turístic les reserves realitzades abans de l’1 d’abril. Aquesta era la data a partir de la qual entren en vigor les modificacions introduïdes en la llei d’acompanyament i que, en el cas dels habitatges d’ús turístics, inclou una nova tarifa de 2,25 euros per nit a la ciutat de Barcelona i de 0,90 euros per a la resta de Catalunya. Amb la voluntat de seguir el mateix criteri que es va aplicar quan es va crear l’impost –amb la Llei 5/2012, de 20 de març-, el Govern ha decidit que la nova tarifa no afecti les reserves ja efectuades i pagades amb anterioritat a l’1 d’abril.
     
    El Govern aprova una prestació econòmica per promoure l’autonomia personal de les persones amb discapacitat
     
    El Govern ha aprovat una prestació econòmica dirigida a persones amb discapacitat que té per objectiu contribuir a cobrir les despeses ocasionades per l’adquisició de productes i actuacions que promoguin l’autonomia personal i contribueixin a millorar la qualitat de vida i fomentin la inclusió social. Aquesta prestació econòmica s’emmarca en el Programa d'atenció social a les persones amb discapacitat (PUA), que l’any passat va beneficiar prop de 2.000 persones. Pel que fa a la dotació econòmica, si el 2016 el Govern va destinar 1,3M€ a aquests ajuts, enguany s’ha incrementat el pressupost fins a 2,5M€.
     
    Les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial que tinguin reconegut un grau igual o superior al 33% podran sol•licitar aquesta prestació de caràcter puntual per finançar els productes tècnics que necessitin directament relacionats amb la causa de la seva discapacitat. El percentatge de la prestació s’establirà en funció dels ingressos econòmics de la persona amb discapacitat, així com de les seves condicions socials.
     
    El Govern aprova la creació del Col•legi de Criminòlegs de Catalunya
     
    El Govern ha aprovat el Projecte de decret perquè els criminòlegs titulats tinguin el seu propi col•legi professional. Fins ara, aquests professionals només es podien col•legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest col•legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes.
     
    Ara, el Parlament s’haurà de pronunciar sobre l’interès públic de l’existència d’aquest col•legi. Si el Parlament hi dona el vistiplau, el Govern podrà aprovar un decret, que serà l’últim pas necessari per a la creació del col•legi. Llavors, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs haurà de constituir la Comissió Gestora del Col•legi, que en redactarà els estatuts en un termini de tres mesos.
     
    El Govern amplia la representació a l’exterior amb el nomenament dels primers delegats a Varsòvia, Ginebra i Copenhaguen
     
    El Govern ha aprovat aquesta tarda els nomenaments dels primers delegats a Ginebra, Polònia i Països Bàltics, i als Països Nòrdics. El fins ara director general d’Afers Multilaterals i Europeus del Departament d’Afers Exteriors, Manuel Manonelles, ha estat nomenat delegat del Govern a Ginebra; Francesca Guardiola, delegada als Països Nòrdics; i Ewa Adela Cylwik, delegada a Polònia i als Països Bàltics.
     
    Els tres nomenaments aprovats avui amplien la xarxa del Govern a l’exterior que ara comptarà amb deu delegacions: Unió Europea, Regne Unit i Irlanda, França, Alemanya; Estats Units, Canadà i Mèxic, Àustria, Itàlia, Portugal, Ginebra, Polònia i Països Bàltics, i Països Nòrdics. 
     
    Manuel Manonelles i Tarragó, delegat del Govern a Ginebra
     
    Nascut a Sabadell (Vallès Occidental) l’any 1975. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i té el Màster Europeu en Drets Humans i Democratització per l’European Inter-University Centre for Human Rights. Des del 2013 és professor associat del Grau de Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull.
     
    Francesca Guardiola i Sala, delegada del Govern als Països Nòrdics (Copenhaguen)
     
    Nascuda a Santpedor (Bages) l’any 1963. És llicenciada en Filologia i Literatura catalana per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Gestió cultural també per la Universitat de Barcelona, amb stage de formació complementària a la City University de Londres, on va acabar els seus estudis. Part d’aquest mestratge el completa un programa a Berlín i Groningen. També va obtenir un Postgrau en Arts Teatrals a The Arts Educational Schools, el 1998 a Londres.
     
    Té més de 30 anys d’experiència a l’administració pública i durant els darrers 11 anys s’ha especialitzat professionalment en Relacions Internacionals, tant al Parlament com al Govern de Catalunya, des d’un punt de vista institucional i també de projecció econòmica.
     
    Ewa Adela Cylwik, delegada del Govern a Polònia i Països Bàltics
     
    Nascuda a Varsòvia (Polònia) l’any 1984. És llicenciada en Dret per la Universitat de Varsòvia i té un màster amb doble especialització: Dret Constitucional i Drets Humans, i també en Dret Esportiu.
     
    Des del 2012 ha estat assessora legal en diverses organitzacions internacionals, la majoria de les quals vinculades al món de l’esport i els drets humans. És membre de la xarxa de coneixement de la radicalització (RAN), que forma part de la Comissió Europea i reuneix professionals de tot Europa que treballen en la prevenció de la radicalització.
     
    Creació de l'Observatori d’avaluació de l’ús d’animals en circs
     
    El Consell Executiu ha aprovat la creació de l’Observatori d’avaluació de l’ús d’animals que no pertanyen a la fauna salvatge en circs. Aquest ens ha d'estar integrat per representants dels àmbits científic i acadèmic de l’etologia, la veterinària i la zoologia; els col·legis professionals d’advocacia i veterinaris; els circs que tinguin espectacles amb animals que no restin expressament prohibits per la Llei 22/2015, i les entitats de protecció dels animals.  
     
    La disposició final primera d’aquesta Llei estableix que el Govern ha de crear un observatori d’avaluació de l’ús d’animals en circs amb la funció d’avaluar les condicions en què s’utilitzen aquests animals. En paraules del conseller Rull, “amb aquest acord complim l'última modificació de la llei de protecció dels animals i considerem que en aquest àmbit concret Catalunya pot continuar sent referent, en defensa i en protecció dels drets dels animals”.
     
    Nomenaments
     
    El Govern ha nomenat Isidre Sala Queralt director general d’Afers Multilaterals i Europeus, adscrit al Departament Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
     
    Nascut a Camarasa (La Noguera) l’any 1973, és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UB i té un màster en Diplomàcia i Acció Exterior per la UPF. També té dos postgraus en Estudis per al Desenvolupament per la UAB, i en Estratègies de Negocis per la Cornell University (USA), a més d’un diploma de Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida
     
    Des del 2014 ha treballat com a especialista en institucions financeres internacionals a la Direcció General d’Afers Multilaterals i Europeus del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
     
    Entre els anys 2004 i 2014 va treballar a l’Agència de la Competitivitat de Catalunya (ACC1Ó) on, a partir del 2008, va ser gerent de Cooperació Internacional. Va promoure la participació d’empreses catalanes en la contractació pública internacional d’organitzacions multilaterals com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem