• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Pla de Transport ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2020, que estableix un model de mobilitat pública més competitiu, eficient i barat

    • Inclou també la implantació de la T-Mobilitat com a únic sistema d’informació i gestió de la mobilitat i com l’eina que permetrà la integració tarifària de tot Catalunya a partir de finals de 2019
    • L’objectiu del document és que el transport públic sigui una alternativa real per atendre les necessitats de mobilitat, i contribueixi a la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la qualitat de l’aire i la seguretat viària
    • Munté reitera que el dictamen del CGE no altera el compromís "irrenunciable" del Govern amb el referèndum
    El Govern ha aprovat el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) 2020, que defineix les directrius generals per millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2020. "El Govern té l’objectiu que el transport públic sigui una alternativa real per atendre les necessitats de mobilitat de la ciutadania, considerant-lo com una peça clau de l’estat del benestar i com a mesura de millora ambiental que contribueixi a la reducció d’emissions, la millora de la qualitat de vida de les persones, l’estalvi d’energia, i millori la seguretat viària", ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    El pla s'aprova l'endemà de la cimera de qualitat de l'aire que, a banda de les mesures de restricció d'accés dels vehicles més contaminants i de modernització de flotes, també va incidir en el reforçament d'alternatives de transport públic. "La idea fornamental és que el transport públic sigui més competitiu,  més barat, més eficient, més ràpid i amb més freqüències", ha explicat Rull. "Volem que circulin menys cotxes privats perquè hi ha una bona alternativa de transport públic, i que els cotxes que circulen siguin més nets", ha resumit el conseller.
     
    La finalitat del PTVC 2020 és establir les línies de treball generals per a la potenciació del sistema de transport públic amb la fixació de les actuacions concretes a realitzar. El Pla incorpora la racionalització i millora de l’oferta ferroviària, la millora dels serveis de bus, i potencia la coordinació de serveis. Quant a la gestió, implementa la integració tarifària en el conjunt de Catalunya amb un únic sistema tarifari i de gestió, la T-Mobilitat, millora l’atenció a l’usuari, garanteix l’accessibilitat a la xarxa i potencia la intermodalitat.

    Nova oferta ferroviària i assumpció de competències
    El nou pla potencia les línies de treball ja endegades. Pel que fa a l’oferta ferroviària, l’objectiu és garantir la fiabilitat en la prestació dels serveis de Rodalies de Catalunya, reduir la saturació a les hores punta, millorar la comoditat, optimitzar el material mòbil i millorar l’eficiència amb serveis cadenciats i incorporant serveis semidirectes en les relacions amb major mobilitat. A partir de l’any 2018, quan estigui en servei la doble via entre Vandellòs i Tarragona, es reconfigurarà l’oferta actual de serveis per adaptar-la a la realitat de la infraestructura, millorant sobretot les freqüències al corredor del sud així com la velocitat comercial.
     
    Tanmateix, per assolir un bon sistema de transport públic ferroviari, el PTVC 2020 preveu que la Generalitat assumirà les competències sobre la gestió de la infraestructura, no només per a la millora i optimització del servei sinó també per poder augmentar l’atenció als ciutadans.
     
    A Ferrocarrils de la Generalitat, els objectius del pla són consolidar els perllongaments de Terrassa i Sabadell, que inclou no només les noves estacions sinó també una nova oferta conjunta de bus i tren. Amb el perllongament de Terrassa, que està en servei des del 29 de juliol de 2015, la línia del Vallès ha guanyat un 11% d’usuaris. A Sabadell, el perllongament es realitza en dues fases. La primera va ser el setembre passat, amb l’obertura de les dues primeres estacions. El perllongament de Sabadell ha suposat un increment d’1,8% d’usuaris al conjunt d’estacions del municipi. La segona fase, que inclou l’obertura de tres noves estacions (la Creu Alta, Sabadell Nord i Ca n’Oriac-Parc del Nord), està prevista per a aquesta pròxima primavera. La previsió és que al 2020, Sabadell i Terrassa aportin 10 milions d’usuaris a la línia del Vallès. Si el 2016 s’ha tancat amb 59,6 milions de viatgers, la previsió per al 2020 serà de gairebé 70 milions.
     
    Per absorbir aquest increment d’usuaris, el Govern ja ha iniciat els tràmits per adquirir 15 nous trens per al Metro del Vallès. La compra d’aquest nou material mòbil permetrà incrementar freqüències i donar resposta a l’augment de la demanda. Les noves unitats, que s’han de fabricar, s’aniran incorporant al servei de Metro del Vallès a partir de 2019 i suposaran una inversió total d’uns 130 milions d’euros. El nou material permetrà reduir a la meitat la freqüència de pas entre Plaça Catalunya i Sabadell, en passar de 10 a 5 minuts. La freqüència entre Plaça Catalunya i Terrassa també serà de 5 minuts, quan actualment és de 7-8 minuts.
     
    A FGC també està previst el perllongament de la línia Llobregat – Anoia, entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia, a Barcelona. L’actuació consistirà en la construcció de 4,1 quilòmetres nous de túnel i de tres noves estacions i inclou la remodelació de la de Plaça Espanya, amb un pressupost estimat de 321 MEUR. Amb el perllongament quedaran connectades les línies Llobregat-Anoia i Barcelona-Vallès i els usuaris de la línia Llobregat-Anoia d’FGC tindran un accés més directe cap al centre de la ciutat, quan ara han de fer transbordament amb metro (L1 o L3). En total, es preveu beneficiar més de 19 milions de viatgers anuals (inclosos els usuaris actuals de la Llobregat-Anoia), més de 68.000 usuaris/dia. En paral·lel, el projecte pretén augmentar els usuaris en transport públic i reduir l’ús del vehicle privat (fins a 9.000 usuaris dia provindrien del vehicle privat) i, d’aquesta manera, contribuir a la descongestió del trànsit i la promoció d’una mobilitat sostenible.

    Finalitzar el desplegament de la xarxa de bus exprés.cat
    En l’àmbit del transport públic per carretera, el PTVC 2020 inclou la finalització de la implantació de la xarxa exprés.cat, el servei de busos d’altes prestacions que connecten de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments. Fins ara ja s’han implantat el 80% d’aquestes línies. Des que es van posar en servei les primeres, l’octubre de 2012, la xarxa exprés.cat ha transportat 28,2 milions de persones i s’han estalviat l’emissió de 4,6 milions de tones anuals de CO2. Per a aquest 2017 estan previstes les que connecten Barcelona i Mollet i Lleida i Alcarràs. La resta s’aniran implantant progressivament.
     
    També es redactarà una agenda d’actuacions per millorar la velocitat comercial a les línies exprés.cat, amb mesures com la priorització semafòrica i els carrils bus de la C-245, la C-31 o la B-23, entre d’altres.
     
    Amb l’objectiu de coordinar amb el territori totes les polítiques de mobilitat, el pla contempla la realització d’estudis específics de necessitats de transport públic a totes les comarques. Aquests estudis es realitzen en col·laboració amb les administracions municipals i consells comarcals; permeten millorar l’eficiència dels serveis i oferir una oferta conjunta als ciutadans, adaptant-la a les necessitats de cada zona.
     
    Altres línies d’actuació són incrementar els serveis en zones de baixa densitat amb serveis a la demanda i la coordinació amb el transport escolar; millorar la coordinació entre els serveis urbans i interurbans amb acords amb les administracions locals; efectuar l’anàlisi específica a les demandes de mobilitat generades per les zones industrials o de concentració laboral, i la previsió de realitzar estudis per a la millora dels serveis de transports a punts de generació de demanda com les universitats o els aeroports com també fomentar les comunicacions amb França per potenciar el desenvolupament econòmic de l’espai català transfronterer.

    Noves estacions de bus
    Pel que fa la infraestructura, i amb l’horitzó 2020, el pla preveu les noves estacions d’autobusos de Girona, Lleida, Puigcerdà, Berga, la Bisbal d’Empordà, Falset i Mollerussa. També està prevista la redacció del projecte de l’intercanviador situat a la Diagonal de Barcelona i la millora d’algunes estacions existents com la de Manresa, Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès i el Pont de Suert.
     
    Per millorar la intermodalitat, el PTVC 2020 preveu la instal·lació de nous intercanviadors low cost, és a dir, elements identificadors virtuals que milloren la informació que rep l’usuari que fa servir més d’un mode de transport. Ja s’han instal·lat a Tortosa.

    Plataforma única d’informació i gestió del transport públic
    En l’àmbit de la gestió del sistema, el pla preveu la implantació d’un únic sistema d’informació i gestió de la mobilitat a través del projecte de la T-Mobilitat. S’iniciarà a finals del 2018 a Barcelona i la regió metropolitana i s’anirà estenent de manera progressiva al conjunt del territori a partir de finals de 2019. La T-Mobilitat, que integrarà tarifàriament tot Catalunya, és un projecte de renovació tecnològica i de gestió del sistema de transport públic per oferir millors prestacions als ciutadans. El projecte comporta la incorporació de la tecnologia sense contacte en l’accés als serveis de transport de forma que sigui possible, en el futur, que amb un únic sistema es pugui accedir als serveis de mobilitat.
     
    La T-Mobilitat permetrà superar l’actual sistema de corones perquè els usuaris acabaran pagant pels quilòmetres que realment facin i, a més, s’adaptarà a la intensitat de l’ús del transport públic de cadascú de manera que com més s’usi més barata serà la tarifa.
     
    Aprofitant el canvi tecnològic de la T-Mobilitat, es crearà una plataforma única d’informació del transport públic que agruparà tots els serveis i operadors. Aquest nou model d’atenció al client i d’informació del transport integrarà totes les dades dels diferents operadors en una sola finestra i a temps real. Aquesta eina permetrà no només fer una gestió integral de tot el sistema sinó també auditar-lo de forma permanent i oferir a l’usuari un sistema d’informació en temps real de tots els sistemes de transport públic de Catalunya, amb independència de quin sigui el mode concret a utilitzar.

    Catàleg de serveis a les estacions ferroviàries
    En el termini d’un any, el PTVC 202 contempla la redacció d’un pla per millorar la informació a les estacions a través de la definició d’un model de gestió que inclogui les obligacions del gestor i els drets i serveis que s’han d’oferir als usuaris. A la pràctica, suposa elaborar un catàleg de serveis a les estacions que reculli els requeriments que han de complir segons diferents variables com el nombre d’usuaris o si es tracta d’una estació intermodal, entre d’altres.
     
    L’accessibilitat és també un tema cabdal i, per tant, un dels objectius prioritaris del pla és avançar cap a l’accessibilitat universal del conjunt de la xarxa de transport públic. S’elaborarà un Pla d’accessibilitat del transport públic per millorar-la tant a les parades i estacions de busos i trens com als vehicles de transport per carretera amb l’objectiu d’assolir el cent per cent d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda durant la vigència del pla. Es manté, a més, el compromís de treballar conjuntament amb les associacions representatives d’aquests col·lectius d’usuaris per consensuar i analitzar la millora progressiva de l’accessibilitat.
     
    Actualment, la xarxa d’FGC està adaptada en un 97% només pendent que finalitzin, aquesta primavera, les obres del Putxet per assolir la xifra del 100%; metro té un percentatge d’accessibilitat del 91% i les estacions que falten estan totes en fase de projecte, i la xarxa d’estacions de Rodalies està adaptada en un 71%. Pel que fa a la xarxa de busos interurbans el 85% dels vehicles que presten serveis regulars disposen d’elements d’accessibilitat.

    Millora mediambiental
    El Pla constitueix una eina per garantir la sostenibilitat i lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica. L’aplicació de les mesures afavoreix un transvasament del vehicle privat cap al transport públic, de manera que contribueix a assolir els paràmetres de reducció d’emissions previstos al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire. Per avaluar el resultat de les mesures es durà a terme de forma periòdica un seguiment del pla i s’informarà als agents socials i econòmics que formen part del Consell de la Mobilitat de Catalunya.
     
    Abans de la seva aprovació, el pla ha estat objecte d’un ampli procés participatiu i d’informació pública. Hi ha hagut 81 entitats que han formulat un total de 443 al·legacions que han contribuït a la millora en la definició de les mesures i de les actuacions previstes en el document.
     

    El Govern també ha avaluat l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, hagi presentat a la resta de membres del Govern el resultat de la revisió del document, una planificació pionera, aprovada per l’Executiu el novembre de 2012, i de la qual el Departament de Territori i Sostenibilitat n’ha fet el seguiment i avaluació.
     
    Fa quatre anys, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, fins a l’abril de 2013 Europa no va aprovar la seva estratègia d’adaptació. D’acord amb el document aprovat fa quatre anys, calia procedir a fer una revisió de l’ESCACC a partir del seguiment i avaluació tant dels impactes del canvi climàtic com de les mesures d’adaptació.
     
    El document presentat avui s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions:
     
    S’ha impulsat un 83% de les mesures genèriques previstes a l’Estratègia, com ara:
    • Redacció d’una llei catalana sobre el canvi climàtic
    • Impuls de subvencions per estimular la redacció de plans d’adaptació de l’Administració local
    • Incorporació dels reptes del canvi climàtic en la planificació de les comarques de muntanya
    • Impuls de la publicació del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya
    • Establiment d’un sistema de seguiment de les mesures previstes a l’Estratègi
    També s’ha iniciat el 72% de les mesures específiques, entre elles:
    • Projecte LIFE MEDACC d’adaptació dels sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en els àmbits de l’agricultura, gestió forestal i gestió de l’aigua a les conques de la Muga, el Ter i el Segre
    • Millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua
    • Recerca sobre l’impacte de l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius
    • Promoció de la recerca dels efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat
    • Transferència de la informació sobre la relació entre canvi climàtic i salut als agents involucrats i a la població més vulnerable
    Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han començat a aplicar-se.
     
    3 dels 11 sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); 6 han avançat, però els cal millorar; i només en 2 sectors es considera que la feina encara és insatisfactòria (indústria, serveis i comerç, i turisme).
    També es constata que la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen, va endarrerida. Les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra.
     
    Són diversos els indicadors que confirmen aquesta conclusió. Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar, i en els altres cinc, l’avenç és imperceptible. Algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es detecta una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses. El sector de la salut n’és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques arribarà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.
     
    Pel que fa al sector privat, s’observa una baixa implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, de la indústria, els serveis i el comerç, i de la mobilitat i les infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació (reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle) expliquen aquest comportament.

    El Projecte de llei de canvi climàtic
    El Projecte de llei de canvi climàtic, actualment en tramitació parlamentària, estableix objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic com a base d’un nou model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu, i creador de riquesa i de llocs de treball. El Projecte de llei preveu la integració de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques.
     
    En els objectius d’adaptació als impactes del canvi climàtic s’hi recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, i es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
     
    També inclou una disposició final referida a l’accés als serveis bàsics d’energia i aigua: la vulnerabilitat de la població vers els impactes del canvi climàtic ve determinada, en gran part, per la capacitat d’accedir a aquests serveis. D’aquesta manera el Projecte de llei inclou el concepte de vulnerabilitat social com a factor clau en l’adaptació al canvi climàtic, entenent que les polítiques d’adaptació no són sinó polítiques d’equitat, també.
     
     
     
    Munté reitera que el dictamen del CGE no altera el compromís "irrenunciable" del Govern amb el referèndum

    La portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat durant la roda de premsa que  el Govern "valora i respecta" el dictamen del Consell de Garanties estatutàries, que va considerar inconstitucional la disposició addicional 31a dels pressupostos destinada a la consulta, però ha reiterat que no invalida la "voluntat granítica" de l'Executiu de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

    "Que quedi clar que aquest compromís i aquest mandat no ha de patir cap dilació, perquè l'objectiu de fer el referèndum no depén de la disposició addicional 31a i el dictamen no obsta que es pugui mantenir aquest compromís irrenunciable del Govern", ha afirmat.
     
    "En la mesura que el compromís d'aquest Govern amb el referèndum és clar, nítid, explícit i irrenunciable, estem absolutament convençuts que tots aquells instruments que ens han de permetre avançar en aquesta línia no han de córrer cap perill", ha afegit.
     
    La portaveu també ha explicat que en els propers dies el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, obrirà una ronda de contactes amb les formacions polítiques favorables al referèndum per "consensuar" una resposta al dictamen del CGE. "És evident que aquesta és una qüestió que hem de parlar i consensuar amb altres formacions polítiques", ha afirmat Munté. En aquest sentit, Munté s'ha mostrat "convençuda" que es posaran d'acord a l'hora de trobar l'instrument "més eficaç i segur" que permeti mantenir "inalterable" l'objectiu de fer el referéndum.
     

    El Govern ha analitzat en la seva reunió d’avui l’informe sobre el desplegament del Pla Integral d’Atenció a les Persones amb Trastorn Mental i Addiccions per al període 2017-2019. El document recull fins a 29 objectius i 71 accions que donen cabuda a la promoció, la prevenció i l’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions que s’han elaborat i consensuat amb les entitats socials del sector.
     
    Aquesta estratègia 2017-2019 del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions serà presentada el proper dia 13 de març en un acte presidit pel president Carles Puigdemont, segons ha anunciat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa del Govern.
     
    L'Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que una de cada quatre persones patirà algun tipus de problema de salut mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut de l’any 2015, la probabilitat de patir un trastorn mental va ser del 16,6% en la població de 15 anys i més i del 4,2% pel que fa a la població infantil en el tram d’edat de 4 a 14 anys.
     
    El Govern de la Generalitat, en la línia de la Unió Europa i mitjançant l’Acord GOV/215/2010, de 16 de novembre, va aprovar el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, la concreció d’una estratègia política que entén la salut mental com un repte global i transversal que no només busca produir millores en les condicions de vida de les persones amb trastorn mental, sinó també en el conjunt de la societat.
     

    El Govern també ha autoritzat l’Idescat a subscriure la pròrroga del conveni de col·laboració que manté amb l’Institut Nacional d’Estadística que permetrà a l’Idescat realitzar l’Enquesta de condicions de vida a 2.688 habitatges catalans el 2017, xifra que duplica la mostra que l’Institut Nacional d’Estadística utilitza per dur a terme aquesta enquesta a Catalunya. Així, l’Idescat podrà obtenir resultats més fiables i alguns indicadors desagregats per àmbits territorials, com ara la ciutat de Barcelona i el seu àmbit metropolità, que el treball de camp de l’INE no presenta. L’Enquesta de condicions de vida és la que determina el llindar del risc de pobresa d’un territori i aporta dades sobre les privacions de les llars i les condicions dels habitatges.
     
    L’objecte del conveni és fer una enquesta complementària a aquella que l’INE realitza des del 2004 pel conjunt de l’Estat amb caràcter estandarditzat europeu. D’aquesta manera, es preveu incrementar substancialment la capacitat i fiabilitat descriptiva, per a Catalunya, de l’operació.
     

    Finalment, el Govern ha analitzat avui l’informe de seguiment del Pla per a la Implantació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2015-2017 i ha constatat una evolució positiva, pel que fa a la incorporació de tràmits que es poden iniciar i finalitzar a través de la finestreta. Actualment, la FUE està implantada a pràcticament tots els municipis de Catalunya, a falta d’incorporar l’Ajuntament de Barcelona. L’informe de seguiment analitza l’evolució dels següents indicadors del pla:
     
    Cal destacar que, des de la posada en marxa del Pla per a la Implementació de la FUE, el seu catàleg de tràmits s’ha incrementat gairebé un 250% (de 145 tràmits el 2011, a 524 el 2016). D’aquesta xifra, el 91% dels tràmits que assumeix la FUE es poden iniciar en aquesta instància i el 30%, a més, també es poden finalitzar de forma immediata en la mateixa Finestreta Única.
     
    Així mateix, l’aplicació de la nova llei de simplificació administrativa ha suposat una pujada sensible dels municipis adherits a la FUE. Així, a febrer de 2017 hi ha ja 900 municipis adherits, el 96% de tot Catalunya i 19 més estan en vies de fer-ho. Respecte de la població afectada, els ajuntaments adherits i en curs aglutinen el 76% de la població total. Només 28 ajuntaments encara no s’han incorporat a la FUE, entre els quals Barcelona, que està portant a terme un treball d’especial complexitat.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem