• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern fa el primer pas per crear ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern fa el primer pas per crear l'Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris

    • Serà l’estructura d’Estat que regularà les polítiques de la Generalitat sobre medicaments d’ús humà i veterinari, productes sanitaris i cosmètics
    • El Govern també impulsa la restitució de l’Agència de Salut Pública per fer-la més àgil i flexible davant els reptes presents i futurs
    • L'Executiu acorda renovar el Pacte Nacional per a la Immigració i convida  entitats, partits, institucions a fer front comú per reclamar a l’Estat l’acompliment dels seus compromisos
    • Munté assegura que cap notificació frenarà el referèndum i insta el Govern de l'Estat a dialogar: "Volem parlar, que ens posin dia i hora"
    El Govern ha aprovat avui les memòries preliminars dels Avantprojectes de llei de creació de l'Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, i de l'Agència de Salut Pública, dos organismes que, un cop enllestits, permetran que Catalunya “estigui en condicions d'assumir les competències plenes en polítiques de salut", segons ha destacat el conseller de Salut, Antoni Comín, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    Pel que fa a l'Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, amb l'aprovació de la memòria preliminar l'Executiu fa avui el primer pas per convertir en realitat aquesta estructura institucional que ha d’esdevenir "l’autoritat sanitària que assumirà totes les competències de la Generalitat en matèria de medicaments, productes sanitaris i cosmètics". "Fem una Agència dins del marc competencial actual però que està preparada en el futur per assumir tot el cicle del medicament", ha explicat Comín.
     
    L’Agència, que centralitzarà en una entitat única totes les activitats relacionades amb el medicament i el personal que les duu a terme. Pensada com un organisme autònom adscrit al Departament de Salut, l’Agència haurà de garantir que qualsevol mesura que pugui afectar aquests productes s’ajusti a les necessitats de la societat i sota els criteris d’eficàcia, de qualitat i seguretat clínica, d’interès públic en el marc del sistema de salut i d’estímul de la generació de coneixement.
     
    Les funcions i actuacions de l’Agència seran, entre d’altres, les següents:
     
    ·       Fomentar l’ús racional i eficient dels medicaments i dels productes sanitaris mitjançant criteris d’ús, informació i sistemes d’avaluació i control d’aquest ús.
    ·       Dissenyar, coordinar i implementar les polítiques farmacèutiques de compra i sistemes d’accés als medicaments amb els diferents proveïdors del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
    ·       Facilitar i garantir l’accés als medicaments i productes sanitaris i a ordenar la prestació farmacèutica i de productes sanitaris, amb criteris d’equitat, sostenibilitat i eficiència.
    ·       Complir la normativa sobre vigilància de la seguretat i gestió del risc dels medicaments d’ús humà i veterinari, i dels productes sanitaris i cosmètics.
    ·       Vetllar perquè la informació, la promoció i la publicitat dels medicaments i els productes sanitaris s'ajustin a criteris de veracitat i no indueixin a consum.
    ·       Inspeccionar i controlar els medicaments i els productes sanitaris, cosmètics, entre d’altres, incloent-hi l’adopció de mesures cautelars i sancionant quan correspongui.
     
    El medicament com a inversió en salut
     
    Catalunya entén que la política farmacèutica i del medicament ha d’abastar tota la cadena del medicament des d’una visió assistencial i de salut i ha de considerar el medicament com una inversió en resultats en salut des d’una perspectiva terapèutica i de gestió clínica, i no només com a despesa.
     
    Per garantir la sostenibilitat de la prestació sanitària, cal considerar factors diversos com els canvis demogràfics, la progressiva cronificació de nombroses patologies i la incorporació d’innovacions terapèutiques amb graus variables d’influència. D’altra banda, davant la demanda de la societat d’un accés ràpid als nous medicaments i productes sanitaris, cal garantir una bona coordinació amb els sectors i les institucions de l’àmbit públic i privat, per tal que la disponibilitat de nous tractaments i eines diagnòstiques es produeixi de manera racional, àgil i amb el nivell més alt de seguretat possible per als ciutadans.
     
    La importància industrial del sector farmacèutic a Catalunya, la projecció i contribució del territori a la innovació en el terreny europeu i mundial, i el creixement i el valor social, fan palesa la necessitat d’alinear els objectius públics i privats en el desenvolupament i l’accés a noves teràpies en l’àmbit del territori. De fet, resulta estratègicament oportú afavorir i augmentar l’activitat investigadora biomèdica dels nostres hospitals i centres de recerca en tots els seus àmbits, des de la recerca més bàsica a la translació clínica i epidemiològica, i afavorir el creixement del teixit investigador del nostre país i l’activitat industrial que desenvolupa el sector farmacèutic a Catalunya.
     
    En aquest sentit, la indústria farmacèutica treballa, en molts casos, amb medicaments d’ús humà i veterinari i, per tant, el fet de tenir un únic interlocutor li facilita i dona seguretat en el seu tracte amb l’Administració. A més, la tasca inspectora sobre aquesta indústria requereix, en alguns casos, un grau d’especialització i coneixement, que en termes d’eficiència i estalvi de recursos és convenient que es realitzi des d’una única unitat. 
     
    L’organització actual dels aspectes relacionats amb la gestió dels medicaments i els productes sanitaris està fraccionada en funcions i entorns diversos, el fet que dificulta la comunicació, les sinergies i la transversalitat del coneixement, necessàries per garantir la competitivitat del país quant a l’excel·lència en la gestió i la presa de decisions, així com per garantir la coherència i l’eficiència en la interlocució amb agents externs.
     
    És necessari, per tant, establir procediments que garanteixin que les decisions que regulin l’accés als medicaments autoritzats estiguin basades en els principis d’objectivitat, equitat, independència i transparència, i en criteris científics i clínics de racionalitat. De fet, el Pla de salut 2016-2020 ja estableix que implantar una política integral i integrada ha de permetre articular una visió transversal del medicament dins del sistema sanitari. Per tot plegat, en aquest entorn dinàmic en què cal una adaptació continuada per respondre reptes creixents, és clarament prioritari garantir una gestió integrada de les decisions d’accés, control i vigilància de la utilització racional dels medicaments i productes sanitaris.
     
     
    El Govern també ha fet avui un primer pas per recuperar l’esperit i les funcions inicials amb què va néixer fa uns anys l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Ha estat amb l’aprovació de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació d’aquesta Agència, per tal que sigui més àgil, flexible i adequada que ara per prestar els serveis de salut pública.
     
    Segons ha explicat el conseller Comín, l'Agència de Salut Pública de Catalunya es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per implicar tots els departaments del Govern en la prevenció i la promoció de la salut, però l’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita només a la Conselleria de Salut, en concret exercint les seves funcions a partir de llavors des de la Secretaria de Salut Pública. Ara, però, amb aquesta aprovació, s’impulsa "la plena recuperació" de l’Agència dotant-la de nou de "personalitat jurídica pròpia", com a "organisme autònom" administratiu.
     
    "Els reptes de salut pública del segle XXI són diferents dels del segle XX i hem de ser capaços de captar tot el coneixement necessari per donar resposta a aquests nous reptes", ha afirmat Comín, per a qui fenòmens com la globalització o els moviments migratoris requereixen "estructures administratives capaces de donar respostes ràpides i àgils, unes estructures flexibles capaces de coordinar-se amb altres actors que no formen part de l'administració pública. Unes estructures professionals separades de la política".
     
    En aquests darrers anys s’han produït diverses crisis de salut pública en l’àmbit nacional i internacional derivades en part de l’evolució social i tecnològica i al continu increment de mobilitat de les persones, béns i mercaderies, dels moviments migratoris i la multiculturalitat associada. El Govern entén que la resposta a aquestes crisis s’ha de fer de manera eficaç i àgil tant pel que fa a nivell central, com regional i local, impulsant la coordinació intersectorial i interadministrativa. Davant d’aquest context s’ha fet evident la necessitat de recuperar l’ASPCAT com a instrument bàsic i essencial per dotar d’eficàcia, agilitat i flexibilitat la resposta davant els reptes actuals i els del futur de la salut pública.
     
    Alhora, s’entén que cal dotar l’ASPCAT d’una estructura territorial amb elements de descentralització com els serveis regionals. En aquest sentit, a banda de la globalització dels problemes de salut pública, la diversitat epidemiològica de Catalunya fa necessari un tractament diferenciat i focalitzat dels factors de risc amb actuacions molt específiques que aconsellen la proximitat de l’organització a la població. Així, fa un mes el Govern va aprovar una reestructuració del Departament de Salut en l’àmbit de la salut pública per la qual la Secretaria de Salut Pública s’organitza ara en 5 subdireccions regionals: Barcelona; Girona; Catalunya Central; Lleida i Alt Pirineu i Aran, i Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
     
    Amb aquest Avantprojecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques –que es conserven en l’àmbit de la Secretaria de Salut Pública- de les funcions executives i de gestió, que ara es traslladen a l’Agència, que guanya una estructura pròpia i especialitzada. Aquesta té el Consell Rector com a màxim òrgan de govern, que permetrà garantir una major acció entre sectors i administracions per assolir els objectius de promoció de la salut, de prevenció de la malaltia, de vigilància i de protecció.
     
     
    El Govern ha acordat "fer un reconeixement públic a la societat civil catalana per la seva capacitat de mobilitzar-se en la defensa de les persones víctimes dels conflictes armats i de la violència que provoca l’exili, així com per demostrar la seva maduresa democràtica en la reivindicació pacífica del dret d’asil", segons que ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.
     
    L’Executiu s’ha compromès també a impulsar la renovació del Pacte Nacional per a la Immigració de la mà de les entitats més representatives, els agents econòmics i socials, els partits amb representació parlamentària i les administracions locals. En aquest sentit, s’establiran mesures i compromisos per refermar el caràcter de societat oberta i convivencial, fonamentada en els valors democràtics compartits, que vol viure la diversitat com una oportunitat i on l’origen no sigui causa de desigualtat.
     
    El Govern convida també entitats, partits, institucions i el conjunt de la societat catalana a fer "un front comú davant l’Estat" perquè compleixi amb els seus compromisos de reubicació i reassentament i aculli un mínim de 17.000 persones abans del proper mes de setembre. En aquest sentit, la Generalitat ha refermat el seu compromís d’acollir un mínim de 4.500 persones d’aquest contingent o d’altres grups de persones refugiades.
     
    Pel que fa al grup de 271 persones amb especial vulnerabilitat, documentades per la Generalitat, amb la col·laboració d’ajuntaments,  entitats de suport a les persones refugiades i persones voluntàries, la situació de les quals ha estat comunicada al govern espanyol els darrers mesos, la Generalitat exigeix a l’Estat que realitzi les accions oportunes per tal de fer-les arribar a Catalunya en el termini de dos mesos. Alhora l’Executiu català ha reiterat "la necessitat d’establir un mecanisme estable i àgil de col·laboració per als nous casos que es vagin detectant de persones vulnerables", amb dret al refugi i amb vincles amb la societat catalana.
     
    Mitjançant aquest acord de Govern, la Generalitat ha reclamat, un cop més, "la descentralització del procés d’acollida i integració de persones refugiades així com els recursos europeus que el financen", per avançar cap a un model implementat amb els ens locals i les entitats, amb la coordinació de la Generalitat. Aquesta reivindicació donaria compliment a les diverses sentències en aquesta matèria, permetria ampliar de forma efectiva l’oferta de places d’acollida i facilitaria que els processos d’acollida i integració fossin exitosos i permetessin assolir la plena ciutadania de les persones refugiades.
     
    La Generalitat ha expressat el seu compromís ferm per treballar en les causes, en els camps de refugiats en origen, a favor de les rutes segures i pels plans d’acollida. També se seguirà actuant amb totes les administracions catalanes, el PNUD i 15 ONGs catalanes al Líban per tal de focalitzar l’ajut d’emergència en un dels països que més pateix els efectes de la guerra a Síria.
     
    Així mateix, el Govern seguirà reforçant l’inventari de recursos per a l’acollida de les persones refugiades, especialment pel que fa a les places residencials i d’habitatge, des del propi Govern i, com ha estat fins ara, amb la col·laboració d’entitats, ciutadania i ens locals.
     
    També ha anunciat que es posarà en marxa un programa d’acollida universitària perquè un  mínim de 100 joves refugiats puguin obtenir visats d’estudi i incorporar-se a les universitats catalanes el proper curs 2017-2018.
     
    Finalment, la Generalitat fa una crida a la ciutadania, les entitats i els ens locals a col·laborar conjuntament amb el Programa Català de Refugi perquè sigui efectiu a partir del proper mes de maig, afavoreixi la plena autonomia personal de les persones refugiades i esdevingui una eina d’implicació de tota la societat catalana.
     
    Munté assegura que cap notificació frenarà el referèndum i insta el Govern de l'Estat a posar data al diàleg: "Volem parlar, que ens posin dia i hora"
     
    La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha reiterat la voluntat de l'Executiu de celebrar el referèndum abans de la segona quinzena de setembre: "Estem fermament decidits a tirar endavant el mandat de la ciutadania i d'una majoria del Parlament. Cap notificació no pot frenat un mandat democràtic i legítim al cent per cent".
     
    La portaveu ha fet aquestes declaracions després que aquest matí secretaris judicials del TSJC s'hagin desplaçat fins al Palau de la Generalitat per notificar al president Puigdemont i als consellers l'última sentència del Tribunal Constitucional sobre el procés sobiranista feta pública la setmana passada. "Hem estat notificats en una nova mostra de l'operació diàleg, i aquest tipus d'advertiment és l'única cosa que entra pel Palau de la Generalitat", ha afirmat Munté, en referència a la reunió entre els presidents Puigdemont i Rajoy que el Govern reclama insistentment.
     
    "El Govern vol negociar i estarem encantats de fer-ho, però no tenim cap resposta per part de l'Estat", ha denunciat Munté. En aquest sentit, la portaveu ha desmentit les declaracions del delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i ha assegurat que no s'ha produït cap reunió secreta entre els dos mandataris.
     
    "Nosaltres volem que es produeixin trobades entre els dos presidents per poder parlar i negociar. La nostra proposta és molt clara, però a l'altra banda no n'hi ha cap" perquè, ha afegit, "l'amenaça constant no és cap proposta". La portaveu ha considerat "sorprenent" que no es trobi data: "Per part nostra no hi ha problemes d'agenda. Que ens posin dia i hora", ha reclamat.
     
    Munté també ha retret al Govern espanyol la manca de voluntat política per dialogar, ja no només sobre el referèndum sinó també sobre els 45 punts restants inclosos en el document que el president Puigdemont va lliurar al president Rajoy. "Hem plantejat 46 punts, un es diu referèndum, però és el Govern de l'Estat qui no vol parlar de res. Els fets constaten que no es pot parlar de res, perquè dels 46 punts estem igual que el primer dia. Estem parlant de compliment de sentències fermes, de compliments de lleis, de compromisos". "Hi ha voluntat política de complir sentències del Tribunal Constitucional en matèria de beques, serveis socials o acollida d'immigrants? Es tracta de voluntat política, aquí no calen acords previs", ha sentenciat .
     
    La portaveu també ha demanat al Govern espanyol que "deixi de menystenir i considerar una fantasia allò que ha mogut durant sis anys consecutius milions de persones", en referència al procés sobiranista. "Els anhels dels catalans també són això", ha afirmat.
     
     
    El Govern ha aprovat el Pla d'Acció enfront del virus d'immunodeficiència humana (VIH) i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) 2016-2020. El planejament, consensuat en el si de la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya (CISC), busca implantar les mesures necessàries per reduir la incidència de la infecció per VIH i altres ITS. La situació epidemiològica a Catalunya, en línia amb la registrada a la resta d'Europa, mostra una tendència a l'increment d'aquestes infeccions.
     
    Les actuacions del pla, en l’elaboració del qual hi han participat prop de 50 organismes i entitats, aniran adreçades a millorar el monitoratge, reduir la incidència i el retard en el diagnòstic, millorar l'atenció integral i fomentant la inclusió social. El nou Pla incorpora també accions per fer front també a altres infeccions de transmissió sexual atès l’augment dels casos i la seva interrelació amb el VIH.
     
    Preveu 16 objectius generals, 42 d'específics i 146 actuacions fixades en quatre eixos:
     
    -        Millorar el monitoratge i l’avaluació establint innovacions en la recerca
    -        Reduir la incidència i el retard del diagnòstic del VIH i altres ITS
    -        Millorar l’atenció integral i la qualitat de vida de les persones que viuen amb aquestes infeccions
    Promoure una resposta social constructiva fomentant la inclusió social i fent front a l’estigma, tot mantenint els principis d’equitat, respecte a la diversitat i la no discriminació.
     
     
    El Govern ha donat llum verda a la creació de la nova seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Es tracta d’un portal interactiu que donarà informació tributària alhora que permetrà als contribuents realitzar els tràmits telemàtics relacionats amb els tributs que l’Agència gestiona. En aquests moments, la informació sobre els tributs està ubicada al web de l’ATC i les gestions en línia s’han de fer a través de l’Oficina Virtual. La unificació dels dos serveis en un sol portal facilitarà la realització dels tràmits telemàtics per part dels contribuents.
     
    Des d’aquesta nova seu es podran realitzar tràmits i consultes que actualment es poden fer a través de l’Oficina Virtual, per exemple: el pagament i la presentació d’autoliquidacions; el pagament de liquidacions i deutes; la petició i consulta de certificats d’estar al corrent de les obligacions tributàries, o l’ús de simuladors que permeten obtenir el valor que cal declarar en la transmissió de vehicles o de béns immobles de naturalesa urbana.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem