• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern crea un nou Registre de grups ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern crea un nou Registre de grups d'interès amb l'objectiu que també sigui vàlid per als ajuntaments i els organismes públics

    • A Catalunya hi ha més de 2.000 organismes del sector públic amb el deure de registrar la seva relació amb els lobbys des del juliol del 2015
    • El Govern compromet prop de 32 M€ fins al 2021 per al trasllat del centre obert de la Trinitat a la Zona Franca
    • Munté assegura que no hi ha "cap resolució de cap tribunal" que pugui "alterar" la voluntat "inequívoca" del Govern de fer el referèndum
    • La portaveu del Govern Munté reclama la compareixença de Rajoy i Santamaría perquè donin explicacions sobre la presumpta implicació d'Alícia Sánchez-Camacho en l'"Operació Catalunya"
    El Govern ha aprovat un decret llei per transformar el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat en un de nou que serà vàlid per a totes les institucions, ajuntaments i altres organismes públics obligats a tenir-ne un d’acord amb el que estableix la Llei de transparència. En conjunt, sumen més de 2.000 ens que, a partir d’ara, podran utilitzar el nou Registre de grups d’interès de Catalunya per complir amb el marc legal sense haver de crear el seu propi registre.
     
    L'objectiu, segons ha destacat el conseller de Justícia, Carles Mundó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, és "posar-ho fàcil al món local perquè puguin complir les obligacions de la llei de la transparència, facilitant les tasques dels ajuntaments i facilitant la tasca de control dels ciutadans".
     
    Amb aquesta nova regulació el Govern vol facilitar el compliment de la Llei de transparència als ajuntaments, alhora que dona compliment a la demanda de totes les entitats municipalistes. El nou registre permetrà a la Generalitat concentrar tota la informació, facilitar el control dels lobbys i la consulta de la seva activitat. El Registre de grups d’interès de Catalunya és un mecanisme clau per garantir amb major eficàcia la transparència en la presa de decisions dels poders públics. Des del juliol de 2015, tots els ens locals tenien el deure de crear un registre propi, però, a hores d’ara, no n’hi ha pràcticament cap que l’hagi desenvolupat.
     
     
    Més racionalitat i transparència
    A banda dels ajuntaments, entre les organitzacions que fins ara estaven obligades a tenir un registre propi de grups d’interès, hi ha diverses institucions, corporacions de dret públic, consells comarcals, diputacions, consorcis i universitats públiques, incloent-hi totes les entitats integrants del sector públic a Catalunya. La possibilitat d’utilitzar el nou Registre de grups d’interès de Catalunya les alliberarà de la despesa de la creació, desenvolupament i manteniment dels registres propis. 
     
    Per altra banda, la unificació de totes les dades també en facilitarà la consulta. La informació sobre la relació d’un lobby amb els organismes públics de Catalunya es podrà obtenir a través d’una única font en lloc d’haver-ne de consultar més de 2.000.
     
    El decret llei, d’acord amb la previsió de la Llei de transparència, estableix inequívocament que la inscripció en aquest Registre és indispensable per mantenir qualsevol contacte amb els directius de les administracions.
     
    Codi de conducta per als alts càrrecs
    El Govern ha aprovat recentment un Codi de conducta que obliga els alts càrrecs i el personal directiu de la Generalitat a publicar les reunions amb els grups d’interès a la seva agenda oficial. Aquest Codi estableix que no es pot celebrar cap reunió amb cap grup d’interès que no estigui inscrit al Registre. L’incompliment d’aquestes normes pot comportar multes d’entre 6.000 i 12.000 euros, la suspensió i, fins i tot, la destitució. La suma de les indicacions del Codi de conducta i de l’imperatiu de la inscripció significa un salt endavant en transparència i capacitat dels ciutadans per fiscalitzar l’Administració de la Generalitat i les corporacions locals.
     
    Acord amb les entitats municipalistes
    Aquesta eina neix amb la voluntat de garantir la transparència amb el major estalvi possible de recursos i càrregues per als ciutadans i d’evitar la inseguretat jurídica entre els lobbys i les administracions. L’impuls del Registre respon a la inquietud del món local i a un acord del Departament de Justícia amb la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les 4 diputacions.
     
    El Registre de grups d’interès de Catalunya, l’ha creat i desenvolupat la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia. Aquest Registre, dissenyat perquè les diferents institucions i administracions públiques que l’utilitzin puguin compartir i intercanviar informació telemàticament, també inclourà les agendes dels alts càrrecs de la Generalitat. 
     
    Control democràtic i prevenció de la corrupció
    La Llei de transparència estableix que l’objectiu del Registre de grups d’interès és aprofundir en la transparència administrativa com a mesura de control democràtic i de prevenció de la corrupció. Es considera grup d’interès, lobby o stakeholder tota persona o organització que, de manera lícita, porta a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones i organitzacions, com ara associacions, fundacions, patronals, empreses, corporacions, acadèmies, grups de recerca, despatxos i consultories professionals, entre d’altres. La norma també estableix excepcions, com la dels advocats que exerceixin com a tal.
     
    El Registre de grups d’interès de la Generalitat té actualment més de 1.400 grups inscrits.
     

    El conseller Mundó també ha explicat durant la roda de premsa que el Govern ha donat llum verd al finançament per al nou centre obert de la Zona Franca. En concret, l’Executiu ha aprovat que hi destinarà 31,8 milions d’euros. Es tracta d’un equipament que obrirà les portes el 2021 i que és indispensable per al tancament del centre obert de la Trinitat Vella, situat al districte de Sant Andreu de Barcelona. L’acord d’aquest dimarts n’assegura l’execució, perquè determina ara el pressupost que el Govern hi destinarà durant els propers cinc anys.
     
    Les obres a la Zona Franca començaran el 2018
    El Departament de Justícia ja disposa d’un pla funcional per al nou centre obert. Per tant, en podrà licitar el projecte i la direcció d’obres aquesta primavera. Això permetrà que la construcció d’aquestes instal·lacions comenci a finals del 2018. El centre obert de la Zona Franca tindrà capacitat per a 800 persones i acollirà els interns en tercer grau que avui estan distribuïts entre la Model (Centre Obert 1), la Trinitat (Centre Obert 2) i Wad-Ras (Centre Obert 3), que són els tres equipaments situats a Barcelona. L’edifici tindrà una superfície construïda de 13.000 metres quadrats i ocuparà un solar de 6.500 metres quadrats.
    D’acord amb el conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament, quan la presó de la Trinitat hagi tancat definitivament, Barcelona enderrocarà l’edifici i aprofitarà l’espai per a la construcció d’una promoció d’habitatge social.
     
    Barcelona tindrà un nou centre per a dones i preventius del Barcelonès el 2025
    El mateix conveni estableix la cessió d’un altre solar de 20.000 metres quadrats, també situat a la Zona Franca de Barcelona. Justícia utilitzarà aquest terreny per fer un nou pas endavant en la renovació dels equipaments penitenciaris de Catalunya. El Departament ha fixat el 2025 com la data de finalització de les obres d’un nou centre, dissenyat amb visió de gènere, per acollir-hi tant les dones penades, que actualment compleixen condemna a Wad-Ras, com els seus fills de fins a tres anys. La construcció de l’edifici farà possible el tancament d’unes instal·lacions que funcionen des de 1915.
    Les instal·lacions també tindran capacitat per acollir els preventius de l’àrea del Barcelonès, que són al voltant de 300 i representen només el 40% de tots els que avui ocupen les cel·les de la Model. Aquests interns seran traslladats a un espai especialment previst per fer aquesta funció.
    El nou centre penitenciari per a dones i preventius suposarà una inversió estimada en 75 milions d’euros. Tindrà capacitat per a 700 persones i una superfície construïda de 55.000 metres quadrats. L’Executiu n’encarregarà el pla funcional abans d’aquest estiu i convocarà un concurs d’idees per recollir les millors propostes d’entre els equips d’arquitectes que hi participin. A partir d’aquí, l’equip guanyador desenvoluparà el projecte amb la previsió d’iniciar les obres durant l’any 2021.
     
    Compliment d’un mandat parlamentari
    L’acord de Govern i la previsió del Departament de Justícia en matèria de serveis penitenciaris a Barcelona arriba cinc dies després que el Parlament instés gairebé unànimement l’Executiu a «iniciar els tràmits per construir un centre obert a la Zona Franca» i a «aprovar de manera immediata un pla d’inversió pluriennal que en garanteixi la construcció». En la mateixa moció, la cambra catalana també demana que el Departament de Justícia treballi per fer realitat un altre equipament penitenciari a la Zona Franca, «tenint en compte la necessitat d’un nou centre per a dones i preventius».
     
    26 M€ per al Pla de xoc dels equipaments penitenciaris de Catalunya 2017-2020
    Per completar la posada a punt de les instal·lacions, Justícia ha preparat un Pla de xoc dels equipaments penitenciaris de Catalunya 2017-2020, que preveu inversions per valor de 26 milions d’euros en millores a Quatre Camins (la Roca del Vallès, 1989), Ponent (Lleida, 1984), Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires, 1991) i Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, 2007).
    A més d’aquestes actuacions de manteniment i millora, el Govern iniciarà la construcció d’un nou centre obert a la ciutat de Tarragona durant l’any 2018, que ja disposa d’un finançament pluriennal aprovat per l’Executiu el 4 d’octubre de 2016. Aquest edifici substituirà les actuals funcions de l’antiga presó del centre de Tarragona. Les obres costaran 9,6 milions d’euros i l’edifici entrarà en funcionament a finals del 2019.
     
    Adeu als quatre centres més antics de tot Catalunya
    El de Wad-Ras és un edifici amb 102 anys d’història que s’ha adaptat per fer les funcions de centre de menors, presó de dones i centre obert, però que va ser inicialment dissenyat com a escola-reformatori. La presó de la Trinitat té prop de 55 anys, i també s’ha adaptat a diversos usos: primer, per a dones i, després, per a joves i centre obert. L’antiga presó de Tarragona data de 1950. La Model, per la seva banda, es va inaugurar el 1904 i acumula ja 113 anys en funcionament. La culminació dels objectius del Govern deixarà enrere quatre equipaments que no reuneixen les condicions exigibles als serveis penitenciaris de Catalunya.

    Munté assegura que no hi ha "cap resolució de cap tribunal" que pugui "alterar" la voluntat "inequívoca" del Govern de fer el referéndum

    La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha reiterat durant la roda de premsa que la suspensió definitiva per part del Tribunal Constitucional de la resolució sobre el referèndum aprovada pel Parlament durant el passat Debat de Política General "no altera en res" la voluntat "inequívoca" del Govern de celebrar un referèndum abans de final de setembre d'aquest any.
     
    "Estem parlant de resolucions discutides i aprovades pels diputats al Parlament en exercici de les seves funcions com a representats dels ciutadans de Catalunya i en base a la llibertat d'expressió". Per aquest motiu, ha afegit Munté, "cap resolució de cap tribunal pot alterar allò que forma part d'un plantejament tan sòlid i tan democràtic com és fer un referèndum, i menys quan consta d'una majoria parlamentària i social".
     
    En aquest sentit, la portaveu ha recordat que la resolució del Parlament ja havia estat suspesa cautelarment pel Constitucional el passat 15 de desembre i això no ha impedit que durant aquest temps el Pacte Nacional pel Referèndum s'hagi reunit dos cops i que hagi aprovat el seu manifest.
     
    "El Govern està preparat i en tot moment complint l'obediència a la legalitat catalana i als reptes i mandats democràtics que sorgeixen de la nostra ciutadania", ha afegit.
     
    La portaveu ha reiterat la voluntat de diàleg amb l'Estat per acordar el referèndum però ha avisat que això no modificarà el calendari fixat per celebrar-lo amb la data límit de la segona quinzena del mes de setembre: "La mà estesa pel diàleg hi és sempre, però això no implica un termini il·limitat", ha advertit.
     
    Munté també ha lamentat Munté que el TC insti el fiscal a decidir si emprèn  noves accions penals contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres de la Mesa. Els ha mostrat "tot el suport" del Govern i ha assegurat que “no mereixen represàlies judicials” per haver participat en un "debat polític".
     

    Munté reclama la compareixença de Rajoy i Santamaría perquè donin explicacions sobre la presumpta implicació d'Alícia Sànchez Camacho en l'"Operació Catalunya"

    Pel que fa a les informacions periodístiques aparegudes avui segons les quals l'actual vicepresidenta primera del Congrés i ex-responsable del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va engegar l'anomenada "Operació Catalunya" d'elaboració d'informes policials contra els partits sobiranistes, la portaveu Munté les ha considerat una "pèssima notícia per a la ja molt malmesa imatge del Govern de l'Estat" i perquè fa que "la separació de poders salti pels aires".
     
    Per aquest motiu, Munté ha exigit la compareixença del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría perquè donin "explicacions clares" de "de qui és el senyor X i la senyora X en aquesta Operació Catalunya que fa molt de temps que denunciem i que  mitjançant les clavegueres de l'Estat ha estat orquestrada per tal d'empastifar el bon nom de persones i de representants polítics i d'entitats amb ideologia sobiranista".
     
    La portaveu ha denunciat la "doble vara de mesurar" de l'Estat quant a les actuacions judicials envers el sobiranisme: "No es pot restar indiferent a aquestes informacions i actuar de manera molt més ràpida i contundent davant altres informacions anteriors que han suposat la petició de dimissions, compareixences o apertures d'investigacions de la fiscalia. Aquesta doble vara de mesurar és ja d'escàndol", ha lamentat.
     
    En aquest sentit, Munté ha recordat la carta que l'associació Jutges per la Democràcia i l'ONG Rights International Spain ha enviat al relator especial sobre magistrats i advocats de les Nacions Unids, Diego García-Sayán, sol·licitant-li que visiti Espanya per comprovar, literalment, “la greu situació que travessa l'Estat espanyol quant a independència del poder judicial i accés a la justícia per part de la ciutadania".
     
    La portaveu del Govern també s’ha referit a les declaracions de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magaldi, que en roda de premsa ha denunciat haver rebut insults per part de manifestants a les portes del TSJC durant el judici del 9-N.
     
    Munté ha considerat “reprobables” tots els insults “vinguin d’on vinguin” però també ha assegurat que al Govern no li consta “cap denúncia ni  cap incident remarcable” que es produís durant el judici del 9  de novembre i ha afirmat que aquests possibles insults en cap cas poden embrutar allò que és una força absolutament correcta, democràtica, i cívica de les persones que es van aplegar a les portes del Tribunal Superior de justícia de Catalunya”.

    “El que no tolerarem és que un moviment tan cívic i tan correcte com és el moviment sobiranista que tantes i tantes vegades s'ha manifestat i s'ha pronunciat al carrer, se’l vulgui acusar de ser un moviment que insulta o coacciona o amenaça perquè això no és veritat”, ha afegit.
     
    La portaveu ha lamentat que diversos polítics sobiranistes han patit insults greus i “no ha passat res”: “No trauré la llista d'insults, alguns gravíssims que són constitutius de delicte del codi penal, que diferents representants polítics de diferents ideologies, per tant de diferents partits polítics a Catalunya han hagut d'escoltar. No ha passat absolutament res. N’estem ja bastant tips que aquesta vara de mesurar sigui bastant diferent quan afecta alguns barris o quan afecta a altres barris”, ha denunciat.
     
    Munté ha confiat que la fiscal en cap actuarà “amb calma, cap fred i rigor”  i decidirà si ha d’emprendre alguna acció legal si considera que “s'ha sentit des del punt de vista de la paraula o del gest, agredida per una mirada o paraula d'un ciutadà”.
     
    ALTRES ACORDS DEL GOVERN
     

    El Govern destinarà enguany 217.459.601 euros a la convocatòria ordinària de subvencions per a projectes d’entitats sense ànim de lucre. Mitjançant aquesta línia, el Govern finança activitats i programes duts a terme per entitats sense ànim de lucre en els àmbits d’afers socials, d’inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat o migracions i ciutadania.
     
    Per primer cop, "s'uneix en una convocatòria única la convocatòria ordinària de subvencions per a projectes d’entitats i la convocatòria extraordinària per a entitats que atenen famílies en situació de vulnerabilitat", ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté. A fi de millorar-ne l’eficiència, el Departament també ha apostat per avançar 3 mesos la convocatòria, les bases de la qual es publicaran les properes setmanes. D’aquesta manera, s’amplia el temps per desenvolupar els projectes i alhora s’ofereix més marge a les entitats per presentar-ne la justificació.
     
    Una altra de les novetats destacades és la pluriennalitat, que aportarà estabilitat pressupostària als projectes impulsats per les entitats amb un horitzó de 2 anys. En aquest sentit, la dotació per al 2017 és d’111,5M€, la de l’any vinent serà de 104,5M€ i el 2019 s’hi destinaran 1,3M€.


    El Govern ha començat a desplegar les eines necessàries per aplicar la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, impulsada pel Govern i aprovada per unanimitat el desembre passat pel Parlament de Catalunya. L’Executiu ha estudiat avui l’informe de les accions previstes que durà a terme el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge per donar a conèixer les mesures que preveu aquesta normativa i per facilitar als ciutadans i ajuntaments tota la informació necessària sobre els drets que se’n deriven i per donar-hi compliment.
     
    Una de les principals accions previstes són les set jornades de formació sobre la llei que el Govern, juntament amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), ha organitzat aquest mes de febrer arreu del territori adreçades als responsables d’habitatge dels ens locals, tècnics de serveis socials i responsables jurídics i càrrecs electes. Les jornades se celebraran a diferents punts del territori català amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les eines que els municipis tindran al seu abast a partir d’ara, previstos en la nova Llei. La programació inclou tres sessions a Barcelona (15, 21 i 22 de febrer, a l’EAPC), 1 a Tarragona (16 de febrer a la seu de la Diputació de Tarragona), 1 a Girona (17 de febrer a la seu de la Generalitat en aquesta ciutat), 1 a Vic (20 de febrer a la seu del Consell Comarcal d’Osona) i 1 a Lleida (24 de febrer a la Delegació del Govern). Tot i que per a la majoria de sessions les inscripcions continuen obertes, ja s’han inscrit més de 800 participants.


    El Govern ha aprovat iniciar l’elaboració del Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible a Catalunya i crear la Comissió Interdepartamental per a l’elaboració d’aquest Pla. L’elaboració d’aquest Pla Nacional referma el compromís de Catalunya amb la comunitat internacional i contribueix a la voluntat del Govern i dels actors que integren la societat civil catalana de compartir les aportacions que contribueixin a l’assoliment de l’Agenda 2030 a escala global.
     
    L’Agenda 2030 va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 -mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”-, amb l’objectiu d’estimular l’acció en les 5 esferes d’importància crítica per a la humanitat i el planeta: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i l’accés a la justícia.


    El Govern ha acordat ampliar el termini dels contractes d’eficiència energètica amb garantia d’estalvis fins a 12 anys. Les modalitats contractuals aprovades permeten portar a terme la renovació i modernització energètica dels edificis i equipaments de la Generalitat sense incrementar la despesa, ja que la remuneració del contractista prové únicament de l’estalvi energètic que aconsegueix aplicant les mesures d’eficiència energètica.
     
    D’aquesta manera el Govern impulsa l’estalvi en equipaments públics d’acord amb el Pla d’Estalvi i Eficiència als edificis i equipaments de la Generalitat, que promou projectes de millora de l’eficiència energètica i de manteniment en edificis i equipaments per reduir el consum d’energia en l’enllumenat, la climatització, l’aigua i la mobilitat. Al mateix temps, el Govern obre la porta que les corporacions locals que estiguin interessades en aquesta modalitat de contractació puguin veure’s beneficiades de la modificació.
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de  Carmel Mòdol com a director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, i de Jaume Massó com a director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem