• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova les bases per al Pacte ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica amb l'objectiu d'arribar al 100% d'energies renovables el 2050

    • Les prioritats són situar el ciutadà en el centre del model energètic, garantir la seguretat en el subministrament i esdevenir un instrument essencial en la lluita contra la contaminació ambiental
    • El document ja ha estat debatut amb els agents socials i amb el sector energètic, i ara entrarà al Parlament per a la seva presentació i negociació amb els grups polítics
    • El conseller Baiget anuncia la nova signatura del conveni de col•laboració per a la gestió de les beques estatals després dels errors comesos pel Ministeri d’Educació
    • El Govern reitera que no ha comès cap il•legalitat en l’obtenció de les dades fiscals dels ciutadans: “Estem molt tranquils”
    • Munté sobre la possibilitat d’avançar el referèndum: “Si considerem que es pot avançar ho farem, sempre que vagi en favor del nostre objectiu final, que és celebrar un referèndum amb totes les garanties”
    El Consell Executiu ha aprovat les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica, “un document estratègic amb una visió global del model energètic per a Catalunya a llarg termini que ha de servir de referència per assolir un gran acord institucional, polític i social en matèria de política energètica”, segons ha destacat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    L’objectiu és “consensuar el model energètic del futur, de manera que les decisions estratègiques en aquest àmbit comptin amb un ampli suport d’institucions, ciutadans, empreses i territori” perquè, tal i com ha alertat el conseller, “els canvis no són senzills i les resistències seran moltes”. El document, que ja ha estat consensuat amb els agents socials i amb el sector, serà enviat al Parlament per a la seva presentació i debat amb els grups polítics.
     
    El document pretén, en l’actual procés de redefinició del país, actuar com el Llibre Blanc de l’Energia elaborat l’any 1981, que ha fixat el desenvolupament energètic a Catalunya durant els darrers 35 anys. Per això, la seva funció és “orientar la transició cap a la sobirania energètica, és a dir, cap a un model on les energies renovables i les noves tecnologies situen el ciutadà en el centre del sistema energètic: és consumidor, però al mateix temps pot ser generador, i també disposa de més eines per gestionar el seu consum i fer-lo eficient i responsable”, ha explicat Baiget. 
     
    La proposta del Govern parteix de la voluntat de convertir l’accés a l’energia en un dret fonamental per als ciutadans, de garantir el subministrament i d’esdevenir una eina en la lluita contra el canvi climàtic. Amb aquestes premisses, es planteja la necessitat d’avançar cap a un model amb menys dependència de l’exterior, amb una generació més neta, més descentralitzada i que aprofiti els recursos renovables autòctons, que tingui menys externalitats, que permeti un mercat més competitiu i que generi ocupació qualificada i vinculada al territori. En aquest sentit, el conseller Baiget ha remarcat que el document proposa “l’assoliment d’un model basat en un 100% en energies renovables desitjablement en l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, ambientalment i econòmicament”.
     
    Aquesta transició energètica, a més, ha de permetre integrar en el model energètic del país la millora de les tecnologies disponibles en matèria d’energia (la digitalització, l’abaratiment de les energies renovables, la millora de l’emmagatzemament d’electricitat o el desenvolupament de la mobilitat elèctrica, entre d’altres), i també ha de donar compliment a les noves exigències de la Unió Europea en matèria d’energia i de medi ambient.
     
    Per materialitzar el nou model energètic, el Pacte també haurà d’abordar reptes específics de Catalunya a curt i mitjà termini, com ara la superació de les dificultats existents per implantar energies renovables en el territori, la modernització i digitalització de les xarxes de distribució o l’acord sobre el paper que ha de tenir l’energia nuclear en aquest procés de transició.
     
    El document consensuat amb la societat civil identifica set eixos estratègics d’actuació:
     
    -       Eix 1. Garantir el dret fonamental a l’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors
    Aquest eix inclou estratègies dirigides a assolir un model energètic socialment més inclusiu. Per això, es treballarà perquè l’accés a l’energia i la seva disponibilitat sigui un dret fonamental dels ciutadans; per evitar les situacions de pobresa energètica amb mesures directes (com la definició d’un bo social) o indirectes (com la implantació de solucions d’estalvi i eficiència energètica als habitatges); per protegir les persones en risc d’exclusió, i per millorar la relació dels usuaris amb les companyies subministradores i el seu nivell de coneixement sobre el mercat energètic.
     
    -       Eix 2. Garantir l’abastament energètic amb qualitat i fiabilitat en el seu subministrament
    La seguretat i la continuïtat del subministrament energètic són estratègiques per al benestar i el desenvolupament econòmic de qualsevol societat. Per això, en aquest eix s’estableixen estratègies com la potenciació de la diversificació de l’aprovisionament energètic exterior; la potenciació de la diversificació de l’oferta energètica interior (a través d’assegurar una oferta àmplia d’operadors i de l’accés al màxim nombre possible de fonts energètiques, especialment les renovables); la disminució de la dependència energètica exterior; i la garantia de la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics (promovent les ‘smart grids’ o plantejant els escenaris adients per decidir la política nuclear catalana durant la transició cap al nou model renovable, per exemple).  
     
    -       Eix 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i d’eficiència energètica en l’economia i societat catalanes
    L’estalvi i l’eficiència energètica són aspectes clau per assegurar un model energètic sostenible a Catalunya. En aquest sentit, es proposen actuacions com l’impuls específic de tecnologies eficients en els diferents sectors econòmics (renovació de processos en la indústria, aprofundir en la implantació del vehicle elèctric, la renovació energètica d’edificis per assolir els edificis d’emissions gairebé zero o el desplegament de les ‘smart grids’) o l’aprofundiment en les bones pràctiques per part de la Generalitat de Catalunya.
     
    -       Eix 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones
    L’ús d’energies renovables, preferentment autòctones, ha de ser una part important de la resposta als reptes globals i específics que Catalunya té en matèria d’energia. Per això, es proposen actuacions com l’elaboració d’un marc regulador que fomenti l’autoconsum a partir de renovables, el desenvolupament de xarxes distribuïdores, una nova fiscalitat que permeti el finançament d’aquestes polítiques públiques, i treballar per aprofitar els diferents recursos renovables de què disposa el país. Aquest darrer aspecte implica una planificació territorial per determinar les millors ubicacions, i la integració dels projectes d’energies renovables en el territori per tal que hi reverteixin els majors beneficis possibles.
     
    -       Eix 5. Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials
    L’impuls del desenvolupament de noves tecnologies en l’àmbit energètic i del suport a l’R+D+I vinculada a l’estalvi i l’eficiència energètica i a les energies renovables, ha de servir per disposar d’eines realment efectives i generadores de valor per al país. Per això, aquesta estratègia recull actuacions com l’impuls de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), l’afavoriment de la recerca aplicada en l’àmbit del vehicle elèctric,  la promoció de la recerca i innovació energètica en àmbits concrets (com les renovables, l’edificació o l’emmagatzematge d’energia), i actuacions de tipus estructural, com l’avenç en el disseny de xarxes intel·ligents o l’aplicació del ‘big data’ al sistema energètic.
     
    -       Eix 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou model energètic
    Un nou model energètic renovable i distribuït requereix la implicació de la societat civil en la seva construcció. Per això, cal apoderar el ciutadà perquè no només esdevingui una part activa del mercat energètic –com a productor, gestor i/consumidor d’energia-, sinó que també participi en la presa de decisions. Per això, es treballarà per millorar la informació i sensibilització de la societat, augmentar-ne la formació específica per capacitar-la per actuar en el nou model energètic, i establir els instruments per implicar-la i fer-la corresponsable del disseny i assoliment dels objectius fixats.
     
    -       Eix 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea
    Per assolir el desplegament complet del nou model energètic català, serà necessari que les institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en el marc de la UE. Entre les actuacions necessàries, s’inclou el desplegament de la legislació i normatives pròpies, el disseny d’un nou model de governança amb els corresponents regulador i operadors dels mercats energètics, i la implicació dels municipis en aquest nou model, com a generadors i consumidors d’energia.
     
    El desenvolupament d’aquest nou model se sustenta en dos pilars bàsics: el finançament i la governança. Pel que fa al finançament, la transició energètica s’ha finançar, per un costat, a través de l’aplicació d’una nova fiscalitat energètica i ambiental que gravi el consum d’energia en funció tant de les seves emissions contaminants com del volum del consum. Aquest instrument permet orientar les actuacions de les empreses i ciutadans associades al consum d’energia, i dota l’Administració de recursos per finançar les polítiques energètiques. L’altre gran mecanisme previst pel document és el finançament i retribució d’inversions a partir dels estalvis que aquestes generin, sovint en col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
     
    A mesura que es dissenyin les accions i programes públics concrets per desenvolupar aquestes polítiques, el Govern les dotarà de la corresponent partida pressupostària.
     
    En l’àmbit de la governança, i per tal de mantenir l’energia en el màxim nivell estratègic de la política del Govern, es preveu la creació de tres òrgans: un Consell Assessor per la Transició Energètica, un Comitè Coordinador del Pacte Nacional per a la Transició Energètica –amb la funció d’alinear les diferents polítiques de la Generalitat i afrontar des del Govern el nou model energètic-, i la Taula per la Transició energètica de Catalunya, que serà l’òrgan participatiu de tota la societat civil.
     
    Per tal de materialitzar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, s’elaborarà un Pla de Treball 2017-2025, es realitzarà la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050; es redactarà la Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible, i es prepararà un nou Pla de l’Energia amb l’horitzó fixat en l’any 2030.
     
    L’aprovació de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica culmina el procés participatiu iniciat pel Govern l’any 2015, i dona compliment a diferents resolucions del Parlament de Catalunya que insten el Govern a treballar en el canvi de model energètic. El Govern remetrà aquest document al Parlament de Catalunya, per a la seva presentació i debat entre els grups polítics.
     
    Nova signatura del conveni de col·laboració per a la gestió de les beques estatals després dels errors comesos pel Ministeri d’Educació
     
    El Govern ha aprovat la subscripció del nou conveni de col·laboració entre l'Administració General de l'Estat, mitjançant el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD), i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Empresa i Coneixement, per a la gestió de les beques i ajuts a l’estudi corresponents al curs acadèmic 2016-2017.
     
    Segons ha explicat el conseller Baiget, aquest és el segon text que el Govern aprova “després dels errors comesos pel ministeri en el redactat del primer conveni i que va provocar que l’Estat mai retornés signat el document que la Generalitat ja va complimentar el 22 de novembre passat”. Dos mesos després, i arran de les reiterades reclamacions fetes des de la Generalitat, el ministeri va reconèixer que, degut a errors en el text i en les partides pressupostàries, el conveni s’havia de tornar a signar.
     
    La subscripció d’aquest nou conveni implica tornar a fer totes les gestions pertinents. Així, mentre a Catalunya la tramitació dels ajuts als estudiants en situació més vulnerable resta pendent, als beneficiaris de la resta de l’Estat ja se’ls ha comunicat la resolució oficial i se’ls ha procedit a pagar la quantia de la beca o ajut corresponent.
     
    Per aquest motiu, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han adreçat una carta al ministre Iñigo Méndez de Vigo, instant a l’Estat a resoldre de manera urgent la paralització d’aquest conveni que, a dia d’avui, afecta directament a 158.000 famílies catalanes (70.000 estudiants universitaris i 88.000 alumnes de l’àmbit no universitari).
     
    En previsió dels habituals retards en el pagament de les beques MECD per part del ministeri, el Govern ha incorporat en el projecte de pressupost 2017 una partida de 80M€ destinats a avançar als estudiants l’abonament d’aquests ajuts. Una consignació econòmica que encara no està disponible, ja que els pressupostos continuen en seu parlamentària.
     
    El conseller ha recordat al ministeri que la situació, que no té precedents, s’hauria evitat si el MECD “hagués traspassat les competències en matèria de beques i ajuts a l’estudi”, les quals corresponen a la Generalitat de Catalunya d’acord amb les diferents sentències del Tribunal Constitucional al respecte dels anys 2001, 2005 i 2016. Un traspàs que el Govern reclama ”fa més de16 anys”, ha lamentat Baiget.
     
    El Govern reitera que no ha comès cap il·legalitat en l’obtenció de les dades fiscals dels ciutadans: “Estem molt tranquils”
     
    En el torn de preguntes dels mitjans de comunicació, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha reiterat que l'Executiu “dona i donarà totes les explicacions” en relació amb les declaracions de Santiago Vidal i ha anunciat la propera compareixença davant el Parlament, a petició pròpia, del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.
     
    “Explicacions les que facin falta, ho hem dit des del primer moment: cap il·legalitat comesa. Estem molt tranquils, estem oberts a qualsevol pregunta i per suposat a fer una auditoria, des de la base de l’absoluta seguretat de la legalitat amb què actua el Govern, des de tots els punts de vista i des de tots els departaments”, ha insistit Munté.
     
    La portaveu ha recordat també que el Govern ja ha desmentit les declaracions de l’ex-senador Santiago Vidal sobre la suposada obtenció de dades fiscals dels catalans de manera il·legal per part de l’Executiu, i ha valorat que el mateix Vidal se’n va desdir i va presentar la renúncia a l’escó que ocupava com a independent al Senat.
     
    En aquest sentit, Munté ha lamentat no veure aquesta assumpció de responsabilitat en altres representants polítics destacats que s’han vist implicats en fets gravíssims, com ara els que es van posar al descobert arran de la publicació de les converses entre l’ex-ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’ex-director de l’Oficina Antifrau. “Es tracta de fets molt greus que ratllen la legalitat i no han estat incapaços de fer cap desmentiment i molt menys de renunciar al seu càrrec”.
     
    La portaveu també ha mostrat la indignació del Govern després que ahir el vicepresident de Comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, acusés de xenòfobs i totalitaris els polítics catalans per les declaracions de l’ex-jutge Vidal: “Abans de dedicar-nos aquests adjectius, que són una vergonya des de la perspectiva democràtica, que mirin a casa seva, que prou feina tenen”, ha respost Munté.
     
    En aquest sentit, la portaveu ha considerat que quan el PP parla de populisme i xenofòbia es deu referir al líder del partit a Catalunya, Xavier García-Albiol, de qui ha dit que “no necessita cap excusa per tapar la seva incompetència ni els seus dots populistes”.
     
    “És intolerable que s’acusi el Govern de Catalunya de xenòfob, i més quan el senyor García-Albiol s’ha caracteritzat per fer declaracions escandaloses que serien inacceptables en qualsevol Estat democràtic”, ha conclòs Munté.
     
    Munté sobre la possibilitat d’avançar el referèndum: “Si considerem que es pot avançar ho farem, sempre que vagi en favor del nostre objectiu final, que és celebrar un referèndum amb totes les garanties”
     
    També a preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu del Govern ha reiterat que el referèndum es farà “com a molt tard” la segona quinzena del mes de setembre però que el Govern podria avançar aquesta data “si les circumstàncies ho aconsellessin”.
     
    “És evident que estem vivint circumstàncies excepcionals com a conseqüència de l’extrema judicialització de la vida política catalana que poden portar a replantejar aspectes d’aquest calendar, que continua vigent”, ha explicat Munté.
     
    Davant aquesta “confrontació democràtica”, la portaveu ha assegurat que si el Govern considera que el referèndum es pot “avançar” ho farà “sempre que vagi en favor de l’objectiu final”: celebrar un referèndum “amb totes les garanties”. “La data està al servei de l’estratègia, de tenir-ho tot a punt, de fer-ho i sobretot de fer-ho bé”, ha afirmat Munté. “Ens toca treballar molt i no parlar tant”, ha afegit.
     
    La confrontació democràtica ja l’estem vivint, i la veurem el proper dilluns sis e febrer amb el judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. Dit això, el nostre objectiu continua sent passar d’una legalitat a una altra per donar la màxima seguretat jurídica a tothom.
     
    És legítim però és una irresponsabilitat, perquè els pressupostos trigaran
    Ens estem movent en l’estricta legalitat tant pel que fa als pressupostos com pel que fa a la celebració del referèndum.
     
    5 de febrer, Dia Nacional de l’Exili i la Deportació
     
    El Govern ha aprovat declarar el 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, en memòria dels fets esdevinguts en tal data de 1939 en memòria dels fets esdevinguts l’any 1939 en compliment de l’Estatut d’autonomia i de la Llei 13/2007, del Memorial Democràtic i, en especial, la referència que s’hi fa al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.
     
    El 5 de febrer de 1939, els màxims representants de les institucions republicanes -el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República, Manuel Azaña, el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio-, van fugir pel Coll de Lli (La Vajol), camí de Les Illes, juntament amb centenars de civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva.
     
    “Més enllà de la vinculació històrica amb aquesta data, la declaració del 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació també vol generar consciència crítica i sensibilitat davant els exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment arreu del món, com ara el drama humanitari que avui viu la Mediterrània, un repte indefugible per al present i futur de la societat”, ha afirmat la consellera de la Presidència.
     
    Per aquest motiu, el Govern adoptarà les mesures necessàries per donar coneixement públic d’aquest acord a les diferents institucions catalanes i entitats memorialistes relacionades amb Catalunya, així com als ciutadans i organitzacions, en especial de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies.
     
    Nou Decret que fomentarà el treball en xarxa dels equipaments escènics i musicals públics de Catalunya
     
    El Govern ha aprovat el nou Decret del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya (SPEEM), que deroga l’anterior, de 2009. L’SPEEM és el sistema que aplega el conjunt organitzat d’entitats titulars d’equipaments escènics i musicals participats per l’Administració de la Generalitat i d’ens locals que promouen programacions escèniques i musicals.
     
    Amb el nou Decret, el Govern pretén principalment fomentar i organitzar la cooperació i col·laboració entre els teatres i auditoris catalans per tal que puguin reduir les seves despeses corrents i dedicar els recursos alliberats a augmentar la contractació de funcions i representacions; afavorir la generalització de la programació professional estable dels equipaments; beneficiar les empreses i professionals del sector amb un increment en la demanda deis seus serveis; i equilibrar territorialment l'oferta artística escènica i musical.
     
    Títol propi de tècnic superior en arts del circ
     
    El Govern ha aprovat el decret pel qual es crea el títol de la Generalitat de tècnic superior en arts del circ i se n’estableix el currículum. L’objectiu és donar resposta a les necessitats formatives i de qualificació detectades en el sector del circ, fruit de la col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i  les entitats del sector. Amb aquesta titulació es completa el recorregut formatiu de l’artista de circ, que se suma al cicle de grau mitjà d’animació en circ que es va implantar el curs 2015-2016 en centres catalans.
     
    Amb aquest ja són sis els títols propis creats per la Generalitat: tècnic en prevenció, extinció d’incendis i salvaments, aprovat el 2012; tècnic en xarxes, instal·lacions i estacions de tractament d’aigua, del 2014, i tècnic en manteniment de vaixells esportius i d’esbarjo, tècnic d’animació en circ i tècnic superior en tècniques d'actuació teatral, tots tres creats el 2015. Amb aquests títols es volen cobrir les necessitats de qualificació professionals existents a Catalunya en aquests sectors.

    Aprovat el Programa de Regadius de Catalunya
     
    El Govern també ha aprovat avui el Programa de Regadius de Catalunya, un pla que haurà de desenvolupar els instruments necessaris per a poder establir una política de regadius a Catalunya tant des del punt de vista de la planificació, com de l’execució i del control.
     
    Entre les diferents funcions que haurà de desenvolupar destaca el disseny de l’estructura de l’Agència Catalana de Regadius. Aquest nou òrgan serà el responsable de definir la política de regadius que s’ha de seguir a Catalunya en els propers anys, així com l’execució i seguiment d’aquestes polítiques.
     
    Alteració dels termes municipals de Llobera i de Biosca
     
    Finalment, el Govern ha aprovat un decret pel qual s’aprova l’alteració dels termes municipals de Llobera i de Biosca, com a resposta a la voluntat d’ambdós ajuntaments d’ubicar l’àmbit de les masies de Folc i de Miravalls en el terme municipal de Llobera, amb el qual comparteixen una major relació en els àmbits social, econòmic i cultural, i als efectes de millorar la coherència en la gestió del territori i la prestació dels serveis públics.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem