• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Projecte de la nova ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Projecte de la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires per refermar i actualitzar la normativa de comerç davant les necessitats del sector

    • El Govern ha donat avui el vistiplau al darrer tràmit administratiu de la futura llei de comerç, una norma que vol consolidar el model de comerç català, un model competitiu, sostenible i equilibrat. En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72hores/setmana)
    • El conseller Baiget subratlla que el Govern ha redactat la nova llei "pensant en els comerciants, en els consumidors i els seus interessos més que pensant si hi haurà o no recurs de l’Estat"
    • L’Executiu compleix “a bon ritme” el Pla de Govern i ja ha aprovat 21 Projectes de llei i 5 decrets llei
    • Munté referma la voluntat de mà estesa del Govern per celebrar un referèndum pactat però sense perdre el temps: "No ens quedarem amb els  braços creuats esperant que soni el telèfon"
    • El Govern impulsa l’Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques de Catalunya, que assumirà la formació i la captació de talent del personal de les institucions catalanes
    El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, amb l’objectiu d'"enfortir un model propi de comerç, equilibrat, sostenible i competitiu" i, alhora, "actualitzar la normativa de comerç davant les noves necessitats i reptes del sector", segons ha destacat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Amb aquest acord es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.
     
    La nova normativa actualitza la Llei 3/2014, actualment suspesa de manera cautelar pel Tribunal Constitucional. Preguntat per la possibilitat que l'Alt Tribunal també actuï contra el nou Projecte de llei, el conseller Baiget ha  assegurat que la voluntat del Govern és exercir les seves competències "totalment" i ha recordat que, en matèria de comerç, aquestes competències són "exclusives". Per al conseller, el Projecte aprovat avui podrà ser "la prova del cotó"  de la voluntat de diàleg manifestada per l'Estat: "Veurem si l'apliquen en l'àmbit comercial".
     
    El conseller ha subratllat que el Govern ha redactat la nova llei "pensant en els comerciants, en els consumidors i els seus interessos més que no pensant si hi haurà o no recurs". "És un model bo”, ha assegurat. “Si mirem dades d'ocupació en el sector durant la crisi,  ha mantingut més ocupació el model comercial català que els d'altres zones on l'activitat comercial està més liberalitzada"
     
    El conseller també ha presentat el balanç del pla de subvencions al comerç, l’artesania i la moda per al 2016. La Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha destinat 6,5 milions d’euros en ajuts al comerç urbà, els artesans i el sector de la moda.
     
    Les principals novetats de la futura llei
     
    En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72hores/setmana). Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l’activitat comercial. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.
     
    Una altra novetat són les àrees de degustació. Per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació en el seu establiment. La idea és
     
    oferir a aquests tipus de comerços una via complementària d’explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals. No obstant això, per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació (33% del total de la superfície comercial de l’establiment). La llei també preveu que els ajuntaments podran variar aquest límit. 
     
    Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.
     
    En matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).
     
    El projecte de llei recull també expressament la voluntat política de contribuir a l’eficiència i millora de l’activitat comercial, mitjançant un Pla de Foment de la Competitivitat del Comerç Urbà. Aquest pla té per objecte posar a l’abast dels sector les eines que permetin als empresaris més capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de creixement i d’internacionalització.
     
    D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.
     
    Característiques del Projecte de Llei
     
    El Projecte de llei de comerç s’estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 84 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma vol donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i, finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
     
    Aquesta darrera finalitat es recull de forma explícita a l’exposició de motius i es tradueix en un marc normatiu més flexible en aspectes com el període de rebaixes o les promocions comercials, i també en la reducció de càrregues administratives en favor de l’operador, de manera que es passa de l’autorització a la declaració responsable en determinats tràmits.
     
    El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. La voluntat del Govern català és que aquesta tasca de compilació i sistematització contribueixi a la millora de la seguretat jurídica dels operadors comercials.
     
    D’altra banda, el Projecte de llei millora la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l’actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Aquesta tasca d’optimització s’aprecia, per exemple, en la classificació de les activitats de promoció comercial. Per primer cop, es classifiquen en activitats de promoció extintiva d’existències (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora (vendes amb obsequi, i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua. 
     
    Així mateix, el text inclou determinats serveis que “de facto” o per inèrcia ja es troben, assimilats a l’activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d’estètica, o solàriums entre d’altres.
     
    La futura llei també facilita el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la dignificació i professionalització del sector d’activitat que s’exerceixi. En aquest sentit, es preveu que l’exercici de l’activitat comercial necessàriament requereix uns coneixements mínims sobre la normativa aplicable, en concordança amb el lloc que ocupa la persona en l’empresa o pel que fa a la utilització de les llengües oficials a Catalunya en l’atenció al públic.
     
    6,5 milions d’euros en subvencions al comerç urbà, l’artesania i la moda al 2016
     
    El Govern també ha analitzat el balanç de les subvencions atorgades al comerç urbà, a l’artesania i la moda durant 2016. En total, s’han destinat prop de 6,5 milions d’euros en incentius, distribuïts en sis diferents programes de subvencions.
     
    Desglossat per programes, dins el programa per a la competitivitat de l’empresa de comerç i serveis a través d’entitats —que té per objectiu desenvolupar projectes de dinamització comercial de zones urbanes i impulsar actuacions col·lectives d’empreses comercials associades, per potenciar el comerç de proximitat– la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha destinat 3,67 milions d’euros per a la implementació de 356 projectes arreu de Catalunya. 
     
    Pel que fa al programa per a la implementació d’eines innovació tecnològica al comerç —adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda, amb l’objectiu d’afavorir la transformació digital— s’han concedit prop de 800 mil euros per a total de 331 projectes. Així mateix, dins el programa d’ajut a la participació en fires, la Generalitat ha atorgat 454.593 euros repartits entre 238 sol·licituds d’arreu del territori.
     
    En matèria de suport a l’activitat artesanal, el pla d’incentius inclou el programa per a la comercialització de l’artesania —que té per objectiu el foment de la competitivitat mitjançant la participació de les empreses artesanes en fires i salons relacionats amb l’activitat artesanal—, dins el qual s’han atorgat enguany 326.028 euros, a un total de 129 artesans i empreses artesanes.
     
    De la seva banda, el pla d’incentius contempla una línia específica per a la internacionalització de la moda, que promou la participació dels dissenyadors i marques de moda catalanes en showrooms comercials o fires internacionals amb l’objectiu d’afavorir la presència a l’exterior i potenciar la diversificació de mercats. Dins d’aquest programa s’han concedit al llarg de 2016 prop de 210.000 euros a 52 empreses i dissenyadors.
     
    Així mateix, el pla d’incentius inclou un programa específic per afavorir la continuïtat dels locals comercials, adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda. L’objectiu d’aquesta línia és dinamitzar el comerç mitjançant projectes de recuperació dels locals situats a la trama urbana o al casc històric i afavorir el relleu generacional. Aquesta línia —que es va tancar el 31 de desembre— ha rebut de moment, 413 sol·licituds. A l’espera de concretar les sol·licituds acceptades, la previsió de subvenció que s’atorgarà és aproximadament d’un milió d’euros.
     
     
    PROGRAMA
    Sol. entrades
    Sol. atorgades
    Inversió
    Subvencions atorgades
    1.-Competitivitat de l’empresa de comerç i serveis a través d’entitats
    397
    356
    8.539.423,99€
    3.674.530,42 €
    2.- Afavoriment de la continuïtat dels locals comercials
    413
    --
    --
    1.000.000 € (previsió)
    3.- Implementació d’enes d’innovació tecnològica
    393
    331
    2.099.033,30€
    793.485,71 €
    4.- Participació en activitats firals sectorials, multisectorials i professionals del comerç i els serveis a Catalunya
    315
    238
    1.222.467,50€
    454.593,17 €
    5.- Comercialització de l’artesania
    148
    129
    868.039,54€
    326.028,30 €
    6.- Internacionalització de la moda
    56
    52
    1.064.317,96€
    209.248,91 €
     
    TOTAL
     
    1722
     
    1106
     
    13.793.282,2€
    (*) 6.457.886,51 €
    (*) Xifres a 21/12/2016, a l’espera de tancar el programa 2.
     
     
    L’Executiu compleix “a bon ritme” el Pla de Govern i ja ha aprovat 21 Projectes de llei i 5 Decrets llei
     
    Quan està a punt de complir-se un any de la constitució del nou Govern, la portaveu i consellera de la Presidència, Neus Munté, ha destacat que l’Executiu està complint “a bon ritme” el Pla de Govern: “Hem aprovat 21 projectes de llei i cinc decrets-llei, i 5 lleis ja han estat aprovades al Parlament de Catalunya. Per tant, es tracta d’una activitat molt intensa des del conjunt de departaments, tant pel que fa a projectes de llei com memòries preliminars, com treballs preparatoris de futurs avantprojectes que tenim tot l'interès i farem tot l’esforç perquè puguin ser aprovats”, ha assegurat.
     
    Aquesta intensitat també s’ha reflectit en l’activitat parlamentària del president i dels consellers: des de l’inici de la legislatura, els consellers han comparegut davant les comissions del Parlament en 49 ocasions. A les sessions de control, el president Puigdemont ha respost a 102 preguntes dels grups parlamentaris, mentre que els consellers n’han respost 153.
     
     
    Munté referma la voluntat de mà estesa del Govern per celebrar un referèndum pactat però sense perdre el temps: "No ens quedarem amb els braços creuats esperant que soni el telèfon"
     
    Preguntada sobre les declaracions del diputat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, que avui s'ha mostrat contrari a un referèndum unilateral i ha reclamat la convocatòria d'eleccions, la portaveu del Govern ha reiterat la voluntat del Govern de consultar els ciutadans de Catalunya sobre el seu futur polític:
     
    "Es tracta d'un mandat democràtic, un demanda que té un amplíssim suport de més del 80% de la ciutadania i de 83 diputats del Parlament de Catalunya, entre els quals els de la seva família política", ha recordat Munté a Domènech. "Jo li suggeriria que, per un moment, pensés si ens podem permetre defugir aquesta amplíssima voluntat. Nosaltres creiem sincerament que no. No  podem defugir aquesta voluntat i no ens fa cap por tirar endavant aquests treballs i mantenir la mà estesa per aconseguir un referèndum acordat".
     
    La portaveu també ha fet una crida a "mantenir l'esperit" de la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Referèndum, durant la qual, ha afirmat Munté, "no es va escoltar cap proposta que demanés una convocatòria  anticipada d'eleccions".
     
     
     
    Altres acords del Govern
     
     
    Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques de Catalunya

    El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques de Catalunya, que substituirà l’actual l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). La norma crearà l’organisme encarregat de la formació i captació de talent del personal al servei de les institucions i administracions públiques catalanes, així com de la generació i la gestió de coneixement en matèria de govern, administració, direcció i polítiques públiques. La nova escola neix de la necessitat de "disposar d'un nou organisme reforçat en un entorn altament especialitzat i tecnificat", ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté.
     
     
    Nou Districte Administratiu del barri de la Marina del Port a Barcelona
     
    L’Executiu també ha acordat la creació del Comitè Estratègic d’operacions de concentració de dependències administratives de la Generalitat a Barcelona, un òrgan que decidirà les unitats a reubicar en la primera fase del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya al barri de la Marina del Port a Barcelona, així com sobre les futures reubicacions d’unitats o organismes que es puguin realitzar en un futur, a mesura que sorgeixin necessitats de reubicació d’espais a la ciutat. Així mateix, també s’ha creat el Programa per a la posada en funcionament de l’edifici de la primera fase del Districte administratiu de la Generalitat de Catalunya. Aquest Acord de Govern suposa una fita important en les polítiques de racionalització de la despesa immobiliària i l’optimització dels espais d’oficina de la Generalitat.
     
    Pla de gestió de l’aigua 2016-2021, amb una inversió de 973 milions
     
    El Govern ha aprovat el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2016-2021, així com el Programa de Mesures que l’acompanya i que preveu una inversió total de 973 milions d’euros, dels quals, 502 milions seran a càrrec del pressupost de l’Agència catalana de l’Aigua (ACA).
    El Programa preveu l’aplicació de 443 mesures agrupades en cinc blocs: millora de la qualitat física i biològica del medi; gestió de la demanda i dels recursos hídrics; millora de la qualitat de les aigües; mesures de prevenció i defensa contra les inundacions; i mesures per a la recerca, innovació i desenvolupament
     
    Finestreta única en matèria de control alimentari
     
    En l’àmbit alimentari, el Govern ha aprovat avui la creació del Programa d’avaluació i modernització del control oficial de la cadena alimentària a Catalunya, que haurà d’avaluar el sistema actual de control de la cadena alimentària, identificar els punts de millora i concretar el disseny de nous instruments de gestió per optimitzar-los.
     
    Actualment, a Catalunya, les tasques de control oficial agroalimentari són desenvolupades per diferents unitats administratives de diversos departaments de la Generalitat i de les administracions locals. Són de rellevància especial, quantitativament i qualitativa, les desenvolupades pels departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de Salut.
     
    Esdeveniments i personalitats objecte de commemoració per la Generalitat de Catalunya l'any 2017
     
    El Govern ha aprovat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2017 amb l’objectiu de recuperar-los, divulgar-los i projectar-los internacionalment. La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, i que està presidit per la consellera de la Presidència.
     
    L’any 2017, la Generalitat de Catalunya aprovarà els esdeveniments i les personalitats següents:
     
    ·        200 anys de la Festa Major de Gràcia
    ·        200 anys del naixement de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, músic
    ·        150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i Compte, escriptor modernista
    ·        125 anys del naixement d’Aurora Bertrana i Salazar, escriptora
    ·        150 anys del naixement i 100 anys de la presidència de la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch
    ·        150 anys del naixement de Jaume Carner i Romeu, advocat i polític
    ·        100 anys de la mort d’Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista
    ·        100 anys del naixement de Josep Palau i Fabre, poeta i crític d’art
    ·        125 anys de les Bases de Manresa
    ·        50 anys de la mort d’Olga Nikolàievna Saharova, Olga Sacharoff, pintora avantguardista
    ·        50 anys de la mort de Maria Àngels Garriga i Martín, mestra i escriptora de llibres per a infants
    ·        50 anys del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges)
     
    Adquisició de vehicles de baixes emissions
     
    Finalment, l’Executiu ha acordat instar les administracions públiques a adquirir vehicles nets. Es tracta d’una mesura per ambientalitzar les flotes a través de la compra pública verda i contribuir a la millora de la qualitat de l’aire. L’objectiu de l’Acord del Govern és que s’incrementi el nombre de vehicles de baixes emissions i per això és necessari un canvi tant en la gestió de les flotes com en el protocol de decisió en l’adquisició de vehicles. D’aquesta manera, les administracions, quan hagin de comprar vehicles, de les categories M1 (turismes) i N1 (furgonetes petites), hauran de ser en primer terme elèctrics, i, en segon terme, atenent principalment al tipus de recorregut, vehicles híbrids o de gas (bifuel de gasolina).
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem