• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern crea la comissió interdepartamental ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern crea la comissió interdepartamental per controlar i prevenir els danys produïts per la fauna cinegètica

    • Agricultura desplega un pla d’actuacions per equilibrar l’ecosistema i controlar les sobrepoblacions d’animals
    • “L’excés de determinades espècies provoca danys a l’agricultura, accidents i problemes de salut”, ha alertat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
    • Munté referma el suport del Govern al conseller Jané i als Mossos d’Esquadra i condemna qualsevol atac a la llibertat d’expressió
    • La portaveu desvincula la polèmica per les detencions dels independentistes de l’acord entre Junts pel Si i la CUP per tirar endavant el full de ruta: “L’estabilitat i la lleialtat han de ser a prova de traves i obstacles a què ens sotmet el govern de l’Estat”, ha afirmat
    • Munté considera una "burla" i un “despropòsit” el rescat de les autopistes de Madrid
    • El Govern reforça l’estratègia SmartCAT per donar resposta als nous reptes de la Catalunya digital
    • El Govern atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a 13 personalitats i 7 entitats destacades de l’àmbit de la salut i el Premi Justícia 2016 a l’advocat laboralista Francesc Casares
    El Govern ha acordat crear una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscs i Danys produïts per les espècies cinegètiques. La creació d’aquesta comissió és una de les accions concretes que contempla el Pla de prevenció de danys impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per “equilibrar l’ecosistema i controlar les sobrepoblacions d’animals i alhora garantir l’activitat econòmica en les zones agrícoles”, segons ha destacat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, durant la roda de premsa posterior a la reunió de Govern.
     
    Aquesta nova comissió està integrada per representants del Departament d’Agricultura, de Territori i Sostenibilitat, d’Interior i de Salut, i coordinarà l’acció del Govern entre els diferents departaments atès que la problemàtica actual és absolutament transversal i afecta gran part del país.
     
    L’evolució cultural de la societat catalana, més els canvis en determinats usos territorials i l’establiment de zones d’especial protecció, han anat deixant en segon pla l’activitat cinegètica, que es considera exclusivament com una activitat de lleure. La conseqüència ha estat l’increment descontrolat de determinades espècies de fauna salvatge, cosa que ens ha abocat al desequilibri de l’ecosistema i a una situació de conflicte i risc arreu del país.
     
    Les densitats de senglar, per exemple, s’han multiplicat per 7 en el conjunt del país en els darrers 15-20 anys. En el cas dels conills, les poblacions mitjanes a Catalunya s’han multiplicat per més de 6.
     
    Els danys a l’agricultura i accidents de trànsit
     
    Durant el període 2003-2015 s’han autoritzat un total de 24.874 operacions de captures excepcionals per danys a l’agricultura. El 48% van ser per fer controls de senglar com a espècie responsable dels danys. Només l’any passat es van emetre 4.500 autoritzacions. En 12 anys s’han multiplicat per 9 les autoritzacions per danys a l’agricultura.
     
    Els ungulats, però també les guineus i en menor mesura llebres i conills, estan molt relacionats amb accidents de trànsit. Generalment, es compleix que, a més densitat i abundància d’aquests animals, més accidents. Entre els anys 2008 i 2014, van tenir lloc 6.200 accidents de trànsit amb animals. L’any 2014 es van produir uns 1.900 accidents amb animals, 1.200 dels quals amb ungulats cinegètics. Es calcula que hi ha entre 700 i 1.000 accidents anuals amb senglars.
     
    Per tant, som davant d’un medi desequilibrat, d’una problemàtica de país que cal redreçar. Cal aplicar totes les mesures necessàries i possibles per superar aquesta problemàtica i arribar a l’escenari d’una població de fauna cinegètica estable que no generi conflictes.
     
    La situació actual requereix una actuació transversal, un treball interdepartamental a nivell de la Generalitat i interadministratiu (diputacions, ajuntaments). I també, a part de l’Administració, implicar els diferents sectors de manera global (caçadors, pagesos, indústries càrnies, universitats i grups de recerca, etc.) Per tant, cal transformar el paradigma actual, modificar lleis i normes, cercar noves tecnologies i bones pràctiques, formar i informar els ciutadans i emprendre el camí cap a aquesta nova situació amb poblacions equilibrades i ben distribuïdes pel territori.
     
    El Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica té com a objectiu general establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen. 
     
    L’estratègia que es posa a sobre la taula és la necessitat d’equilibrar l’ecosistema i buscar unes poblacions estables que no generin conflictes i minimitzar-ne els existents. Cal fer front a tots els impactes que tenen els danys de la fauna salvatge en: sanitat animal i salut per les persones, agricultura i ramaderia, accidents i seguretat a les vies de comunicació i biodiversitat i espais naturals. El repte és buscar un nivell sostenible d’aquestes poblacions de fauna cinegètica perquè estiguin en equilibri i en lloc de ser un problema siguin una oportunitat en els territoris rurals.
     
    El pla s’estructura en 3 eixos principals: les millores del marc legal, la coordinació i la participació, i les accions de millora en gestió i prevenció.
     
    Millores del Marc legal
     
    • Elaboració i tramitació al Parlament d’una Llei de Caça de Catalunya : La nova Llei ( l’existent és del 1970) ha de contribuir a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i convertir-se en un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya.
     
    Actualment, l’activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per un medi equilibrat i sostenible. La nova llei ha d’explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l’activitat cinegètica. Necessitem una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.
     
    • Elaboració i tramitació interdepartamental del Decret de comercialització de carn  de caça : Aquest Decret, consensuat amb els sectors implicats i en fase final d’elaboració per part dels departaments de Salut i d’Agricultura, establirà els requisits sanitaris de recollida, transport i comercialització de la fauna cinegètica. L’objectiu és regular la comercialització de la carn de caça per garantir la seguretat i fomentar una activitat econòmica lligada a la gastronomia i al territori.
     
    Coordinació i participació de l’Administració i agents implicats
     
    • Creació d’una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys d’Espècies Cinegètiques. Creada avui pel Govern, es posarà en funcionament de manera immediata per proposar i avaluar les estratègies per garantir el compliment de la normativa de prevenció de riscs i danys per part dels diferents departaments de la Generalitat. També elaborarà instruments que impulsin l’aplicació dels principis de bones pràctiques i conductes recomanables per prevenir danys i evitar riscos. A més, promourà treballs de diagnosi i coneixement per aplicar i millorar la implantació de polítiques de prevenció.
     
    • Creació d’òrgans de coordinació per a la prevenció de danys en zones de seguretat. En aquestes zones, d’alta densitat urbana, la gestió és compartida i es farà amb els seus promotors, fonamentalment ajuntaments, i amb la implantació d’un sistema mixt de control dels danys entre l’Administració, els caçadors i els pagesos.  S’han iniciat dinàmiques en aquest sentit en algunes zones amb èxit, com el Baix Llobregat o Lleida, i es pretén ampliar-les a altres zones. Es tracta d’intensificar i millorar també  els mecanismes de control ja existents en les anomenades zones de seguretat (zones on no es pot caçar per la seva proximitat amb els nuclis urbans).
     
    • Desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques i per espècies determinades. Aquests plans pilot s’han començat a planificar de manera específica per territoris i problemàtiques molt concretes. Si els resultats són positius estan pensats perquè es puguin també transferir ràpidament i adaptar a la resta d’indrets de Catalunya on hi hagi situacions anàlogues. Un dels primers plans pilots que el Departament d’Agricultura ja ha posat en marxa és referent als danys produïts pel senglar a la Catalunya Central, concretament a la zona de Cabreres-Montseny (Osona). D’acord amb representants de la Federació de Caça, administracions i pagesos s’han consensuat uns acords transversals que planifiquen les batudes per a l’any 2017 per  guanyar en efectivitat.  
     
    Un altre pla pilot és el Pla especial de control del senglar, l’espècie que en aquests moments origina més conflictes pel que fa a accidents de trànsit (86% dels accidents amb espècies cinegètiques), danys al sector primari (48% de les autoritzacions excepcionals) i el risc sanitari per a la ramaderia i per a les persones. Per aquesta raó, mereix un tractament específic a escala de tot Catalunya.
     
    Finalment, un tercer pla pilot actuarà en zones vitivinícoles per incidir directament sobre danys produïts en el conreu de la vinya.
     
    Accions de millora de la gestió i de la prevenció
     
    ·         Creació d’una unitat administrativa específica i dotació per fer front al problema dels danys. L’objectiu és agilitar i harmonitzar tota l’actuació en l’àmbit de Catalunya, alhora que es gestiona la informació  i es coordinen les actuacions en un únic lloc. Aquesta és una mesura que ja està en funcionament des del mes de novembre. Permet entre d’altres una millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys.
     
    • Ampliació del Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge. S’amplia amb l’extensió a malalties d’interès humà i d’interès per a les espècies salvatges, i la implantació d’un control més efectiu. S’incrementen el nombre de mostres a animals salvatges per detectar possibles malalties com la tuberculosi, la triquina, la brucel·losis o la sarna que poden contraure els humans. Així mateix està  previst  crear un  Banc de Dades Úniques de Zoonosis ( malalties que es transfereixen a les persones) per disposar d’una bona xarxa de comunicació que agrupi  la informació dispersa sobre sanitat animal i salut pública.
     
    • Estudi i diagnosi de les causes del problema i dels efectes econòmics dels danys envers el parc automobilístic, l’agricultura i la ramaderia. L’objectiu és conèixer per actuar millor i prevenir.  És totalment necessari recollir informacions dels diferents territoris i afectacions, fer valoracions i estudiar noves propostes per poder lluitar contra les sobrepoblacions de determinades espècies i per prevenir danys. Cal fer una gestió cinegètica com a funció social i equilibradora de l’ecosistema, que inclogui recerca, desenvolupament, i transferència tecnològica en matèria de prevenció de riscos i de danys, i també gestió agrària preventiva.
     
    El Govern crea el Programa d’Acció Marítima de Catalunya amb l’objectiu de bastir una política marítima pròpia i sostenible
     
    En la reunió d’avui el Govern també ha aprovat la creació del Programa de l’Acció Marítima de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu bastir una política marítima pròpia amb el propòsit de “donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica, a partir d’una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català”, en paraules de la consellera Serret. El Programa preveu el desenvolupament d’un sistema de governança modern i eficient a mida de la nova política marítima.
     
    El Programa d’Acció Marítima, creat amb caràcter temporal per a un període de dos anys, està adscrit a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i té les següents funcions:
     
    -       liderar les tasques de definició dels trets fonamentals de l’acció marítima de Catalunya;
    -       analitzar i impulsar els mecanismes necessaris per desenvolupar propostes sobre l’organització i la gestió de l’acció marítima de la Generalitat de Catalunya;
    -       planificar i coordinar les actuacions necessàries per al disseny de nous instruments de gestió i execució de l’acció marítima;
    -       configurar la futura autoritat marítima de Catalunya i la seva governança;
    -       dissenyar l’Agència Marítima Catalana, que tindrà com a objecte l’execució funcional i material de l’acció de la Generalitat en els espais marítims corresponents a Catalunya;
    -       elaborar propostes per assegurar la plena coordinació de les actuacions desenvolupades per l’agència, en l’àmbit competencial català;
    -       procurar els coneixements tècnics per al disseny funcional dels processos informàtics i administratius d’aplicació en el desenvolupament de les funcions de l’agència; i
    -       desenvolupar, també, els elements que configurin una proposta d’estratègia marítima per a Catalunya, que inclogui l’ordenació del seu espai.
     
    El Govern reforça l’estratègia SmartCAT per donar resposta als nous reptes de la Catalunya digital
     
    El Govern ha acordat donar un nou impuls a l’estratègia SmartCAT que va aprovar ara fa dos anys amb l’objectiu de “posicionar Catalunya al capdavant de la revolució digital en què ens trobem immersos i convertir-la en un Smart Country de referència internacional”. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.
     
    El 28 d’octubre de 2014, el Govern va aprovar l’estratègia SmartCAT que, alineada amb l’estratègia Europa 2020 de la Comissió Europea, estén el concepte de Ciutat Intel·ligent (Smart City) a escala de país i desplega un programa que aprofita l’ús de les tecnologies digitals i intel·ligents per tal d’innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora.
     
    Després de dos anys de desplegament d’aquesta estratègia, el Govern ha decidit refermar amb una nova visió la seva aposta per donar resposta als nous reptes de país, molts d’ells diagnosticats en el Pacte Nacional per a la Societat Digital que Generalitat, diputacions i món local van signar el passat mes d’octubre per fomentar plegats el desenvolupament de la societat digital catalana.
     
    Partint d’aquestes necessitats, l’estratègia SmartCAT afegeix amb aquest nou Acord de Govern quatre grans àmbits d’actuació a les seves línies d’acció prioritàries:
     
    1.Programa per promoure les vocacions tecnològiques entre les dones i els joves
     
    Les perspectives laborals del sector de les TIC a Europa fins al 2020 són de creació d’1,5 milions llocs de treball en aquest àmbit, dels quals, si segueix la tendència actual, n’hi haurà uns 756.000 que no es podran cobrir per manca de professionals qualificats. Malgrat això, es va consolidant la davallada de les preinscripcions en titulacions de l’àmbit de les TIC a tot Europa, i Catalunya no n’és una excepció.
     
    Per aquest motiu, la primera nova gran línia d’actuació de la renovada estratègia SmartCAT és un programa dirigit a garantir que tots els estudiants assoleixin, durant l’educació Primària, les competències bàsiques necessàries per ser, a més de consumidors, creadors de solucions tecnològiques en la societat digital. El programa pretén que la programació i la robòtica educativa siguin presents a l’escola des dels primers cursos de l’educació obligatòria, tot potenciant el que es coneix com a disciplines STEM (Science, Technology, Engineering and Maths). Així mateix, aquesta actuació es complementarà amb el projecte donaTIC.cat el qual té l’objectiu de millorar la promoció de la dona en el món de les TIC.
     
    La Generalitat, amb l’impuls de programes com mSchools, promou, des de ja fa quatre anys, l’aprenentatge i la formació en desenvolupament d’aplicacions mòbils a la Secundària, i més recentment, ha creat el programa Bitbot.cat, amb el qual es vol incentivar i posar la llavor de les vocacions en l’àmbit STEM entre els més petits.
     
    2. Programa de Recerca i Innovació en tecnologies digitals avançades
     
    Barcelona és la quarta ciutat europea en producció científica i Catalunya situa 3 de les seves universitats entre les 100 millors del món de menys de 50 anys. A més, Catalunya amb el 0,1% de la població mundial, és responsable de l’1% de la producció científica global i del 2,2% de la producció científica de l’Europa dels 15.
     
    Si a aquestes dades hi afegim que Barcelona té la capitalitat mundial del mòbil, i que acull les principals fires internacionals del sector, com ara el congrés mundial de smartcities i el congrés internacional d’Internet of Things, es fa palès que cal aprofitar el potencial d’aquest ecosistema per fer un pas més en termes de recerca i innovació.
     
    Per això, el nou SmartCAT preveu, alineat amb els treballs del Pacte Nacional per a la Indústria, desenvolupar un programa de recerca i innovació en tecnologies digitals avançades que impulsi i coordini els diferents agents de recerca i innovació en l’àmbit TIC per aconseguir que Catalunya esdevingui un HUB europeu i global en tecnologies digitals transformadores de la seva economia i societat.
     
    3. Programa de Big Data de país de la Generalitat de Catalunya
     
    Catalunya és una de les regions europees amb més densitat d’empreses i entitats dedicades al Big Data. En concret, aglutina 57 d’aquestes iniciatives, 50 de les quals a Barcelona, més fins i tot que Londres (48), Brussel·les (55) o Madrid (42).
     
    A més, també compta amb la presència de multinacionals com Nestlé, Zurich, Volkswagen, Oracle, IBM, HP i T-Systems, que han invertit a Catalunya per situar-hi els seus centres mundials de dades, tot contribuint a potenciar el país com a HUB global de BigData i DataCenters.
    Aprofitant el potencial d’aquest excel·lent posicionament,  es desplegarà un programa de Big Data a la Generalitat de Catalunya que estableixi de quina manera les dades, l’analítica, les eines i els professionals relacionats amb aquesta especialitat poden contribuir a una millor gestió de les dades que genera l’Administració catalana i el país amb l’objectiu de millorar els serveis públics i promoure l’activitat econòmica.
     
    4.Impuls d’una plataforma tecnològica de ‘Smart Country’ per a Catalunya
     
    La quarta línia d’actuació prioritària de la renovada estratègia SmartCAT preveu la coordinació dels diferents agents locals i supralocals per al desenvolupament conjunt d’una plataforma tecnològica de “Smart Country” que doni resposta a les necessitats d’implementació del conjunt d’iniciatives de l’estratègia SmartCAT.
     
    Molts dels reptes de la nostra societat als quals el Govern vol donar resposta amb l’estratègia SmartCAT, com per exemple la mobilitat, el medi ambient o la salut, no es limiten a espais territorials municipals. La Generalitat entén que les tecnologies smart relacionades amb aquests àmbits han d’arribar tot el territori català, i és per això que cal desplegar a Catalunya una arquitectura tecnològica de Smart Country amb uns estàndards definits i una plataforma tecnològica oberta, flexible i escalable que connecti les nostres ciutats i faciliti la vida a la ciutadania.
     
    Munté referma el suport del Govern al conseller Jané i als Mossos d’Esquadra i condemna qualsevol atac a la llibertat d’expressió
     
    Durant la roda de premsa, la portaveu Munté ha reiterat el suport del Govern al conseller d’Interior, Jordi Jané, i al cos dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació com a policia judicial en la detenció dels acusats de cremar banderes espanyoles i fotos del rei durat la celebració de la Diada. En aquest sentit, Munté ha volgut enviar un missatge molt clar: “Ple suport al conseller d’Interior i a la tasca del cos de Mossos d’Esquadra”, ha refermat. “És un error molt greu voler situar els Mossos en el centre del debat, ells no són en absolut el problema. És una greu equivocació voler portar les coses a aquest nivell i situar el cos de Mossos com a problema”, ha considerat la portaveu.
     
    Al costat d’aquest missatge, Munté també ha volgut expressar la “més enèrgica condemna” del Govern als atacs contra la llibertat d’expressió i ha considerat “exagerada i desproporcionada” la detenció a Alcalá de Henares per part de la Policia Nacional de l’autocar en què viatjaven diferents persones que volien donar suport als independentistes que declaraven aquest matí davant l’Audiència Nacional: “No ens agrada que persones es vegin perseguides per fer ús de la llibertat d’expressió. No ens agraden les cremes de banderes, l’estripada de fotos del rei o de documents del Govern –en referència a delegat Enric Millo, que va estripar davant dels mitjans un document elaborat pel Govern que recollia els incompliments de l’Estat- i no ens agraden les pintades amenaçadores vinguin d’on vinguin i s’adrecin a qui s’adrecin, perquè no representen per res allò que pensa la immensa majoria de ciutadans de Catalunya”.
     
    La portaveu també ha lamentat el fet que el delegat Millo hagi posat en coneixement de la Fiscalia la crema de fotos del rei ahir per part de diputats de la CUP: “Això trenca amb el que havia manifestat fins ara. Semblava que es volia desmarcar de l’afany de persecució de la seva predecessora. Ho valorem negativament perquè hi ha altres prioritats que no són criminalitzar persones que es manifesten fent ús de la seva llibertat d’expressió”.
     
    Dit això, Munté ha recordat que “amb el codi penal espanyol a la mà” la crema de banderes i de fotos del rei és constitutiu de delicte i que tothom sap que els Mossos actuen com a policia judicial quan reben l’ordre d’un jutge: “No hi ha marge de maniobra i molt menys política. I això ho sabem tots i ho ha d’entendre tothom”, ha assegurat Munté.
     
    En aquest sentit, la portaveu ha desvinculat la petició de dimissions per part de la CUP del pacte amb Junts pel Sí per tirar endavant el full de ruta: “Estem immersos ara en una cadena de confiances que va demanar el president Puigdemont i que es mantindrà, ja que aquesta setmana entraran els pressupostos a tramitació parlamentària”, ha afirmat Munté.
     
    “Tenim un acord per avançar en el full de ruta i això ho hem de gestionar amb els incompliments de l’Estat i amb la judicialització i criminalització constant envers càrrecs electes del país, i ho hem de fer garantint l’estabilitat i la lleialtat, que ha de ser  a prova de traves i obstacles a què ens sotmet el govern de l’estat”, ha afegit.
     
    Munté considera una "burla" i un “despropòsit” el rescat de les autopistes de Madrid
     
    Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern s’ha referit també al rescat de la “pífia” de les autopistes de peatge en fallida a Madrid. Per a Munté, la inversió anunciada pel Govern de l’Estat és una “burla” tenint en compte els incompliments de l’Estat en matèria d’infraestructures a Catalunya.
     
    “Anuncien sense cap mania un rescat de les radials de Madrid quan aquí no podem ni tan sols pagar infraestructures que són absolutament necessàries”, ha lamentat Munté. “És un cost de 5.500 milions d'euros que equival al pressupost del Departament d'Ensenyament i d’Universitats, o que equival a tots els impostos que recapta de més el Govern de l'Estat”.
     
    La portaveu ha considerat aquesta inversió un "autèntic despropòsit" i una decisió "injusta", quan queda “tant per complir per part del PP " i ha recordat que  no  és la primera vegada que “amb els diners de tots” es decideix “unilateralment” el rescat i pagament de “segons quines pífies”, en referència al  magatzem submarí de gas Castor.


    El Govern impulsa una nova Llei per afavorir el desenvolupament econòmic de les zones de muntanya
     
    El Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de muntanya que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per substituir i actualitzar la llei de 1983 tenint en compte els canvis socioeconòmics, polítics i administratius esdevinguts en aquests territoris des de llavors.
     
    L’àmbit considerat de muntanya abasta el 46% de la superfície de Catalunya però aplega només el 4,6% de la població. Es tracta de nou comarques senceres (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès), la Vall d’Aran i altres 137 municipis pertanyents a 21 comarques. En total, 300 municipis, gairebé un terç del total, dels quals el 62% tenen menys de 500 habitants.
     
    La nova Llei prioritza les accions tractores del desenvolupament econòmic, el suport a la recerca i la cooperació publicoprivada. L’objectiu és fixar la població en el territori oferint oportunitats econòmiques i garantint la massa crítica imprescindible per a la prestació dels serveis bàsics.
     
    Per aconseguir-ho, la memòria preliminar proposa impulsar les tecnologies de la informació per millorar la connectivitat i fomentar la implantació de projectes econòmics que garanteixin llocs de treball durant tot l’any, en un marc de respecte al patrimoni natural i cultural.
     
    Precisament, la promoció dels actius territorials és un altre dels pilars de la Llei. S'aposta per potenciar el sector primari, incloses les activitats de transformació i comercialització en el propi territori, i integrar molt més les polítiques de turisme i de gestió del llegat patrimonial.
     
    A més d’ajustar el conjunt de polítiques públiques i la prestació de serveis a la realitat dels àmbits de muntanya, es vol impulsar la cooperació transfronterera. Altres línies d'actuació seran l’adaptació als efectes del canvi climàtic, les noves formes de governança i el reconeixement de l’especificitat aranesa.
     
    Es preveu que el futur projecte de llei de muntanya pugui començar el seu tràmit parlamentari durant el primer semestre del 2017, un cop el Govern l’hagi aprovat.
     
    El Govern acorda sotmetre a informació pública la futura Llei d’ordenació del litoral que preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat
     
    El Govern ha aprovat de nou la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral, que ara se sotmetrà a informació pública i a audiència de les entitats afectades. Aquesta memòria ja va ser aprovada pel Govern el novembre de 2014 i, des de llavors, s’han concretat i millorat alguns aspectes, raó per la qual torna a passar aquest tràmit.
     
    La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.
     
    Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb  596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud. També es farà arribar als organismes de l’Estat vinculats amb el litoral.
     
    Es preveu que el Govern aprovi l’Avantprojecte de la llei del litoral durant el primer semestre del 2017 per poder començar el tràmit parlamentari a continuació.
     
    El Govern autoritza la signatura d’un acord de cooperació amb l'Institut Provincial de l'Administració Pública de Buenos Aires
     
    El Govern ha donat llum verda a la signatura d’un acord general de cooperació entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i l’Institut Provincial d’Administració Pública de Buenos Aires (IPAP) amb la voluntat de desenvolupar una cooperació bilateral en l’àmbit de les competències pròpies, com ara la formació dels funcionaris públics, la renovació i modernització del sector públic, la investigació en matèria de gestió i polítiques públiques, i la cooperació internacional. L’IPAP és l'organisme oficial de la província argentina de Buenos Aires dedicat a la capacitació del seu cos funcionarial i dels municipis de la seva àrea d’influència, per modernitzar la gestió pública i millorar els serveis al ciutadà.
     
    L’acord entre les dues entitats preveu compartir coneixement i experiències entre les dues entitats pel que fa al disseny i organització de cursos de formació en la direcció i gestió de les polítiques públiques, així com la col·laboració en les respectives publicacions i en el desenvolupament de treballs acadèmics. La cooperació internacional és també un punt clau de l’acord, ja que l’EAPC i l’IPAP es comprometen a participar conjuntament en projectes internacionals i a actuar recíprocament com a agent facilitador en aquells àmbits internacionals en els quals les parts desitgin ser presents, particularment, Europa, la Mediterrània i l’Amèrica Llatina.
     
    El Govern atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a 13 personalitats i 7 entitats destacades de l’àmbit de la salut
     
    En el capítol de distincions, el Govern ha aprovat el decret que atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari 2016. Els guardonats són 13 personalitats i 7 entitats destacades de l’àmbit de la salut que, per la seva tasca i la seva trajectòria, han contribuït de manera significativa en l’avenç i la millora de la sanitat. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper dilluns, 19 de desembre.
     
    Aquestes distincions van ser creades pel Govern de la Generalitat l’any 1997, any en què es commemorava el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català.
     
     
    Premi Justícia 2016 per a l’advocat laboralista Francesc Casares
     
    D’altra banda, el Govern ha distingit a títol pòstum l’advocat laboralista Francesc Casares i Potau amb el Premi Justícia 2016, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia. El conseller de Justícia, Carles Mundó, justifica aquest reconeixement perquè Casares ha estat un “referent de la lluita pels valors democràtics i un exemple per a tots els seus companys de professió”. El Decret de la concessió del Premi, signat pel president Puigdemont i el conseller Mundó, destaca el compromís de Casares en defensa dels drets dels treballadors i dels perseguits durant la dictadura franquista. La distinció també respon al seu esforç per a l’impuls dels drets humans i dels ideals de les Nacions Unides. A principis de novembre, Casares va rebre una trucada del conseller de Justícia, Carles Mundó, que li va comunicar que rebria el reconeixement. Casares va morir el 16 de novembre, avui fa tot just 27 dies.
     
    La cerimònia de lliurament del Premi Justícia tindrà lloc el dimarts 20 de desembre, a les 13.00 hores, al Palau de la Generalitat. L’acte, l’encapçalarà el president Carles Puigdemont, al costat del conseller de Justícia, Carles Mundó.
     
    A més de distingir l’advocat Francesc Casares, el Govern també entregarà set medalles i deu mencions d’honor a persones, entitats o col·lectius “relacionats amb la justícia que, en l’exercici de les seves funcions, destaquen marcadament pel seu esforç i dedicació en la realització d’actuacions d’especial rellevància” i “que han contribuït de manera significativa a la millora de la justícia a Catalunya”.  
     
     
     Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Joan Elias com a nou rector de la Universitat de Barcelona (UB). Va ser escollit per la comunitat universitària a les eleccions que van tenir lloc el passat 1 de desembre i substituirà en el càrrec al sr i anterior rector Dídac Ramírez.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem