• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern constata que l'Estat manté ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern constata que l'Estat manté l'ofensiva judicial contra l'autogovern de Catalunya "malgrat les contínues apel·lacions al diàleg"

    • La portaveu ha reclamat al nou executiu espanyol que passi “de les paraules als fets”, rebaixi la conflictivitat competencial, compleixi les sentències que donen la raó a la Generalitat i deixi de perseguir càrrecs electes perquè les seves apel·lacions al diàleg “no caiguin en sac foradat” i quedin com una “mera operació de maquillatge”
    • L’Estat espanyol té pendents de resoldre 18 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència contra normes catalanes davant del Tribunal Constitucional
    • Tot i l’elevat nombre d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament sentències fermes en qüestions com les convocatòries de subvencions: des de l’any 2011, la Generalitat ha hagut d’interposar 56 recursos contenciosos administratius contra l’Administració de l’Estat per invasió de competències en aquest àmbit
    • La justícia dóna novament la raó a la Generalitat i declara nul•les tres convocatòries estatals d’ajudes per a la integració de persones immigrades
     
    El Govern ha fet balanç dels diferents conflictes competencials que té en marxa amb l’Estat espanyol i ha constatat que “es manté l’ofensiva judicial contra la Generalitat malgrat les contínues apel·lacions al diàleg que arriben del nou executiu”, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté.
     
    Per a la portaveu, la voluntat de diàleg expressada per l’Estat “es contradiu amb els fets”, perquè mentre fa aquestes crides a l’entesa continua “dia sí, dia també” recorrent normes catalanes i perseguint càrrecs electes i institucionals. Munté ha posat com a exemple d’això fets com la recent confirmació de la suspensió de la carrera judicial de Santiago Vidal per haver redactat un projecte de constitució catalana o l’aprovació “vergonyant” avui al Congrés del suplicatori contra l’exconseller Homs per haver posat les urnes el 9 de novembre.
     
    També avui s’ha conegut que el TSJC ha citat a declarar el proper 16 de desembre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com a investigada per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació en haver permès la votació de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent.
     
    “No podem dir que sigui una sorpresa tenint en compte la bel·ligerància amb què des de la perspectiva judicial s’està produint aquesta persecució de càrrecs electes i càrrecs institucionals, però no per això deixem de considerar que són fets gravíssims en democràcia. Gravíssims i contradictoris amb tots els discursos de diàleg i entesa que van arribant des del Govern espanyol”, ha denunciat Munté.
     
    En aquest sentit, la portaveu ha reclamat al nou executiu espanyol que passi “de les paraules als fets”, rebaixi la conflictivitat competencial i compleixi les sentències que donen la raó a la Generalitat perquè les seves apel·lacions al diàleg “no caiguin en sac foradat” i quedin com una “operació de maquillatge”. “Només sentim paraules i invitacions al diàleg i a l’entesa, però necessitem fets”, ha afirmat la portaveu, per a qui el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, té ara una “magnífica oportunitat” per passar de les paraules als fets: “Li demanem que acabi amb la persecució dels càrrecs electes dels ajuntaments catalans, que és el que ha caracteritza la gestió de la seva antecessora”.
     
    La portaveu Munté ha contraposat la manca de diàleg efectiu per part de l’Executiu espanyol amb la voluntat del Govern de negociar tant els aspectes relacionats amb el procés sobiranista com el document de 46 punts que el president Puigdemont va lliurar al president Mariano Rajoy. Sobre això, Munté ha confirmat que el vicepresident Junqueras ja ha enviat la invitació formal a la ministra de la Presidència espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè puguin debatre aquestes qüestions en una reunió a Barcelona. “Per parlar hi ha d’haver algú a l’altra banda de la taula, i fins ara no hi hem trobat ningú”, ha lamentat.
     
    18 recursos d’inconstitucionalitat o conflictes de competència contra normes catalanes
     
    A banda de la persecució judicial contra les posicions sobiranistes i d’un sistema de finançament injust, l’Executiu central persisteix en la seva actitud sistemàtica de deslleialtat institucional i de manca de respecte cap a l’autogovern de Catalunya: es mantenen en tràmit al Tribunal Constitucional fins a 18 recursos d’inconstitucionalitat o conflictes de competència contra normes catalanes, entre les quals destaquen les que feien front a l’emergència per pobresa energètica o l’impost sobre els habitatges buits. La meitat d’aquests recursos han estat presentats en l’últim any.
     
    Tot i l’elevat nombre d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits. Destaca l’incompliment reiterat de sentències fermes del Tribunal Constitucional i de les sales del contenciós administratiu del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional sobre qüestions com la cessió de la política de beques o la descentralització de la gestió del 0,7% de l’IRPF.
     
    Un dels casos més recents fa referència a les subvencions per a la integració de persones immigrades. Divendres passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar nul·les tres convocatòries estatals d’ajudes en aquest àmbit. I no són les primeres sentències en aquest sentit: fins i tot després de les primeres resolucions favorables als arguments de la Generalitat, que daten del 2013, l’Estat ha seguit publicant convocatòries el 2014, 2015 i 2016.
    A més, la voluntat recentralitzadora de l’Estat ha obligat el Govern de la Generalitat a presentar, al seu torn, un elevat nombre de recursos i conflictes de constitucionalitat per defensar la mateixa Constitució, l’Estatut i el marc competencial que se’n deriva.
     
    A novembre de 2016, en relació amb la conflictivitat amb l’Estat, estan en tràmit al Tribunal Constitucional pendents de resolució 45 assumptes, dels quals 27 recursos i conflictes han estat plantejats pel Govern de la Generalitat i 18 han estat presentats per l’Estat.
     
    Recursos plantejats per l’Estat
     
    ·         Recursos d’inconstitucionalitat
     
    1.    Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.
    2.    Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum.
    3.    Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran.
    4.    Llei 2/2012, del 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.
    5.    Decret llei 4/2012, de 30 d'octubre, de mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció.
    6.    Llei 3/2014, del 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció.
    7.    Llei 15/2014, del 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital.
    8.    Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum.
    9.    Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.
    10. Llei 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport.
    11. Llei 8/2015, de 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà.
    12. Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.
    13. Llei 19/2015, del 29 de juliol, d'incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.
    14. Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i
    15. Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012.
     
    ·         Conflictes de competència
     
    16. Decret 16/2015, de 24 de febrer, pel qual es crea el Comissionat per a la Transició Nacional; el Pla Executiu per a la Preparació de les Estructures d'Estat i el Pla d'Infraestructures Estratègiques, i les actuacions desenvolupades o futures fetes en aplicació d'aquests o coincidents amb aquesta finalitat
    17. Decret 69/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.
    18. Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i Decret 45/2016, de 19 de gener, d'estructuració del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
     
    Recursos presentats per la Generalitat
     
    ·         Recursos d’inconstitucionalitat
     
    1.    Ley 40/2010, de 29 de diciembre, de almacenamiento geológico de dióxido de carbono.
    2.    Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones.
    3.    Real Decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo.
    4.    Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.
    5.    Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria.
    6.    Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.
    7.    Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE).
    8.    Ley 20/2013, de 9 de diciembre, de garantía de la unidad de mercado.
    9.    Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local.
    10. Ley 15/2014, de 16 de septiembre, de racionalización del Sector Público y otras medidas de reforma administrativa.
    11. Decreto-ley 13/2014, de 3 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes en relación con el sistema gasista y la titularidad de centrales nucleares. Público y otras medidas de reforma administrativa.
    12. Ley 18/2014, de 15 de octubre, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia.
    13. Ley 32/2014, de 22 de diciembre, de Metrología.
    14. Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil.
    15. Ley 30/2015, de 9 de septiembre, por la que se regula el Sistema de Formación Profesional para el empleo en el ámbito laboral.
    16. Ley Orgánica 15/2015, de 16 de octubre, de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho.
    17. Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.
    18. Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público.
     
    ·         Conflictes de competència
     
    19. Real Decreto 1494/2011, de 24 de octubre, por el que se regula el Fondo de Carbono para una Economía Sostenible.
    20. Real Decreto 635/2013, de 2 de agosto, por el que, en desarrollo del «Plan de Impulso al Medio Ambiente en el sector hotelero PIMA Sol», para la rehabilitación energética de sus instalaciones, se regula la adquisición de créditos futuros de carbono por el Fondo de carbono para una economía sostenible.
    21. Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de produccción de energia eléctrica a partir de fuentes de energía renovables cogeneración y residuos.
    22. Real Decreto 591/2014, de 11 de julio, por el que se regulan los procedimientos administrativos relativos al reconocimiento de la compensación de los costes de escolarización previstos en el apartado 4 de la disposición adicional trigésimo octava de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
    23. Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo.
    24. Real Decreto 1007/2015, de 6 de noviembre, por el que se regula la adquisición, por el Fondo de Carbono para una Economía Sostenible, de créditos de carbono del Plan de Impulso al Medio Ambiente en el sector de la empresa «PIMA Empresa» para la reducción de gases de efecto invernadero en sus instal·laciones.
    25. Real Decreto 1058/2015, de 20 de noviembre, por el que se regulan las características generales de las pruebas de la evaluación final de Educación Primaria establecida en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
    26. Resolución de 18 de mayo de 2016, de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, por la que se convocan subvenciones estatales destinadas a la realización de programas de interés general con cargo a la asignación tributaria del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.
    27. Real Decreto 310/2016, de 29 de julio, por el que se regulan las evaluaciones finales de Educación Secundaria Obligatoria y de Bachillerato.
     
    D’altra banda, el Govern està negociant amb l’Estat, en el marc de la Comissió Bilateral, per resoldre les discrepàncies al voltant del Decret llei 3/2016, de mesures urgents en matèria de contractació pública, aprovat per la Generalitat. Aquest és el pas previ a la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de l’Estat.
     
    56 recursos contenciosos administratius contra l’Administració de l’Estat per invasió de competències en matèria de subvencions
     
    Des de l’any 2011, la Generalitat ha hagut d’interposar 56 recursos contenciosos administratius contra l’Administració de l’Estat per invasió de competències en les convocatòries de subvencions.
     
    D’aquests 56 recursos, 7 corresponen al Tercer Sector, 6 a la finalitat de l’IRPF, 8 a indústria, 5 a agricultura, 4 a energia, 3 a turisme, 3 a riscos laborals, 2  a medi ambient, 2 a ensenyament, 2 a comerç, 2 a cultura i 1 a administració local. El gruix més important de recursos, 11, fa referència a les subvencions en matèria d’immigració, un àmbit en el qual l’Estat acumula nombrosos incompliments.
     
    En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat novament la raó a la Generalitat i ha declarat nul·les tres convocatòries d’ajudes estatals per a la integració de persones immigrades. En concret, es tracta de tres resolucions de la Direcció General de Migracions (DGM) del Ministerio de Empleo y Seguridad Social: una per al desenvolupament de programes d’intervenció integral amb cofinançament europeu en barris amb presència significativa de població immigrada, una segona per a programes adreçats a persones immigrades i, finalment, una tercera per a persones immigrades nacionals de tercers països.
     
    El TSJM ha dictat les sentències estimant els recursos interposats per l’Advocacia de la Generalitat de Catalunya a instàncies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. S’afegeixen a un seguit de resolucions judicials de la mateixa Sala que, en aplicació de la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional sobre la distribució competencial, han anul·lat reiterades convocatòries estatals de subvencions en matèria d’integració de persones immigrades.
     
    En els tres casos, el TSJM constata que les ajudes destinades a la integració de persones immigrades -en diferents àmbits com l’adquisició de coneixements bàsics de l’idioma, de convivència social i cultural, per facilitar la integració de menors i joves, coordinar l’atenció de necessitats específiques en matèria de salut, educació o igualtat de tracte, entre d’altres- corresponen a la Generalitat tal com disposa l’article 138 en relació amb l’article 166 de l’Estatut d’autonomia. En aquest sentit, desestima l’argument de l’Estat que apel·la a les seves competències en règim jurídic de nacionalitat i immigració. Les tres sentències imposen les costes processals a l’Administració de l’Estat.
     
    Els tres pronunciaments reprodueixen les sentències emeses pel mateix Tribunal Superior de Justícia de Madrid el 2015 i el 2014 on també es donava la raó a la Generalitat i es declaraven nul·les dues convocatòries de l’Estat en matèria d’ajuts a persones immigrades de 2012 i 2013, respectivament. La Sala s’absté de pronunciar-se sobre l’existència de frau de llei davant la vulneració sistemàtica de la doctrina constitucional en aquesta matèria, però al·ludeix expressament a la lleialtat institucional que hauria de dur al Ministeri a “evitar continuar con este mismo concreto tipo de activitat subvencional”.
     
    Cal destacar que l’Administració estatal acumula des del 2005 fins a 20 plets amb la Generalitat sobre conflictes competencials en matèria d’immigració, bàsicament per invasió de competències a través de convocatòries de subvencions o assignacions pressupostàries.
     
    D’aquesta vintena 17 ja han obtingut sentència del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Madrid: 10 són plenament favorables al Govern català, 3 han estat estimades parcialment i només 4 desestimades per pèrdua sobrevinguda de l’objecte del recurs. Malgrat les sentències favorables, l’Estat ha continuat repetint les convocatòries any rere any.
     
    Aquesta política de deslleialtat institucional de l’Estat envers Catalunya afecta als fons propis de l’Estat, però també als fons europeus que gestiona a través del Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI). En aquest últim cas, l’Estat incompleix el reglament europeu que prescriu l’obligació de mantenir diàleg amb les autoritats competents dins de cada estat, és a dir, amb les comunitats autònomes. Ara per ara, aquesta gestió es fa centralitzada i sense cap mena de mecanisme de consens, codecisió o repartiment entre els territoris que conformen l’Estat espanyol.
     
    El Govern renova el conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi del curs 2016-2017 que per primera vegada atorga a Catalunya la gestió de la quantia variable
     
    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la renovació del conveni que anualment subscriu amb l’Estat per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi. El conveni corresponent al curs 2016-2017 atorga per primera vegada a Catalunya la gestió de la quantia variable. Es fa efectiva, així, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que el maig passat va resoldre favorablement el recurs presentat per la Generalitat contra el Reial decret 1721/2007. Concretament, la sentència ferma del TC (STC 95/2016) establia que la distribució de la quantia variable, no la seva regulació, és una tasca de gestió que correspon al Govern de Catalunya.
     
    El procediment establert en el conveni per a la distribució de la quantia variable de les beques i ajuts a l’estudi consistirà en què l’AGAUR i el Departament d’Ensenyament comunicaran al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD) les dades dels beneficiaris de les beques bàsiques, un cop adjudicades, perquè calculi els paràmetres de la fórmula de distribució de la quantia variable. El Ministeri es compromet a traslladar els paràmetres a la Generalitat perquè procedeixi a la distribució, adjudicació, notificació i pagament de la quantia variable calculada per a cada beneficiari.
     
    Tot i que el nou conveni incorpora la doctrina de l’última sentència del Tribunal Constitucional favorable a Catalunya, continua l’incompliment reiterat de l’Estat del traspàs de la competència en les beques i els ajuts a l’estudi i per aquest motiu, un any més, se signa el conveni de col·laboració per a la seva gestió.
     
    El Govern aprova noves inversions en prevenció d’incendis forestals
     
    El Govern també ha aprovat i encarregat a l’empresa Forestal Catalana, SA, el Pla d’actuacions d’obres forestals 2016 i la seva actualització del 2015 per import d’11.508.675,41 euros, dels quals 7.373.198,57 euros s’han d’executar en el període 2016-2018.
     
    Les actuacions que es realitzen en diferents comarques són principalment de prevenció d’incendis forestals. D’aquesta manera destaquen els diferents treballs de prevenció, creació d’àrees i infraestructures estratègiques, construcció de punts d’aigua, franges de protecció, millora i construcció de vials, entre d’altres. Totes aquestes actuacions estan encaminades a reduir i minimitzar l’emergència produïda pels incendis forestals.
     
    El Govern autoritza al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a realitzar despeses per al període 2016-2018 d’acord amb les següents anualitats:
     
    Any
    Import
    2016
    1.750.634,49 €
    2017
    1.500.000,00 €
    2018
    1.500.000,00 €
    TOTAL
    4.750.634,49 €
     
    El Departament d’Agricultura, a través de la Direcció General de Forests, prioritza i planifica una sèrie d’inversions en matèria de prevenció d’incendis que encarrega a l’empresa pública Forestal Catalana, S.A. L’objectiu principal és determinar cada obra a executar en un àmbit territorial concret, i fer una planificació amb visió integral de manera que s’identifiquin les principals infraestructures estratègiques arreu del país.
     
    El Govern adapta a la directiva europea Solvència II la tramesa d’informació que li fan les mutualitats de l’àmbit competencial català
     
    D’altra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret d’obligacions d’informació de caràcter econòmic de les mutualitats de previsió social i altres entitats asseguradores supervisades per la Generalitat de Catalunya. Aquest decret adapta a la directiva europea Solvència II les informacions de caràcter econòmic i comptable que les mutualitats de l’àmbit competencial català trameten trimestralment i anualment al Govern de la Generalitat.
     
    En l’àmbit competencial català, a més d’adequar les obligacions d’informació de les mutualitats de previsió social, el decret amplia l’abast a altres entitats asseguradores sobre les quals la Generalitat té competències de supervisió, donat que el marc competencial vigent preveu que la Generalitat supervisi altres entitats assegurades amb domicili social, àmbit d’operacions i localització dels riscos a Catalunya.
     
    El sector mutualista català agrupa un total de 35 entitats, amb un volum d’actius total de 564 milions d’euros i un volum de primes d’assegurança recaptades de 120,8 milions.
     
    Acords amb el Govern de Flandes i ActionAid per la defensa dels drets de les dones a Moçambic i amb el Ministeri de Medi Ambient i Aigua de Bolívia per a la gestió de residus i la cooperació al desenvolupament
     
    Finalment, el Govern ha autoritzat l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a signar un marc formal de cooperació amb Departament d’Afers Exteriors del Govern de Flandes i l’entitat ActionAid Moçambic per a l’impuls del projecte ‘Accelerant els drets de les dones i nenes’. Amb aquest conveni directe el Govern reafirma el seu compromís amb la cooperació al desenvolupament a Moçambic.
     
    El projecte té una dotació total de 500.000 €, dels quals el Govern de Flandes n’aporta 400.000 € i el Govern de Catalunya 100.000 €. L’objectiu del projecte és “contribuir a un ambient segur, lliure de violència i d’abús sexual de les dones i nenes” als districtes de Marracuene i Manhiça i a la ciutat de Maputo, la capital del país.
     
    A més, el Govern ha autoritzat l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a subscriure un acord general de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Aigua de Bolívia (MMAiA) per a l’impuls d’actuacions dirigides a l’enfortiment de la política de residus del Govern de Bolívia. L’acord preveu també la signatura d’un conveni específic de col·laboració entre aquestes parts i la Diputació de Barcelona.
     
    Aquest acord estableix un marc de col·laboració entre el MMAiA i les agències responsables de cooperació i de residus del Govern, l’ACCD i l'ARC, amb la finalitat d’impulsar conjuntament actuacions per a l’enfortiment de la política de residus del Govern de Bolívia, així com iniciatives de cooperació al desenvolupament en l’àmbit de la gestió de residus. Les administracions públiques catalanes col·laboren per reforçar la política pública de gestió dels residus a Bolívia mitjançant l’assistència tècnica i intercanvi de coneixements per al desenvolupament de la Llei de Residus de Bolívia i les polítiques públiques que se’n deriven.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem