• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern constata el potencial del ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern constata el potencial del sector de les 'smart cities', que ja representa el 3% del PIB català

    • Les principals conclusions de l’informe -elaborat per ACCIÓ- són que hi ha 270 empreses d’aquest sector, que ocupen 116.163 treballadors i que, de tot el seu volum de negoci, 6.969 milions d’euros provenen de la seva activitat relacionada amb les smart cities
    • El Govern sancionarà Gas Natural si es confirma que no va comunicar a l'Ajuntament de Reus el tall de llum a la dona morta en un incendi a casa seva
    • El vicepresident Junqueras convidarà Soraya Sáenz de Santamaría a una reunió a Barcelona per tractar "l'agenda política catalana, inclosos els 46 punts que el president va portar a Madrid "
    El Govern ha presentat un estudi que radiografia per primera vegada quina és l’activitat econòmica que genera el sector de les smart cities a Catalunya, coincidint amb  celebració a Barcelona de l’Smart City Expo World Congress, el congrés més important del món en aquest àmbit. Les principals conclusions d’aquest informe elaborat per ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- són que al nostre país hi ha 270 empreses d’aquest sector, que ocupen 116.163 treballadors i que, de tot el seu volum de negoci, 6.969 milions d’euros provenen de la seva activitat relacionada amb les smart cities. Aquesta xifra representa el 3% del PIB de Catalunya, i posa de manifest la importància d’aquest sector dins del teixit empresarial del país, segons ha destacat el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    L’informe apunta que aquestes companyies estan especialitzades principalment en la gestió dels residus, la mobilitat i l’enllumenat. També detalla que es tracta d’un sector format principalment per petites i mitjanes empreses (un 82% de les empreses són pimes) i que està fortament internacionalitzat: el 51% de les empreses catalanes del sector de les smart cities són exportadores i un 17% té filials a l’estranger. Les que tenen més presència internacional són les que produeixen equipament i productes, les dedicades als serveis vinculats al big data i les que fabriquen maquinari de la internet de les coses (IoT).
     
    A l’hora d’explicar els motius que han propiciat el desenvolupament de l’activitat empresarial d’aquest sector a Catalunya, l’estudi fa referència a l’existència de clústers, centres tecnològics i universitats que s’han especialitzat en aquest camp durant els últims anys. També apunta el fet que a Catalunya hi ha 64 municipis de més de 20.000 habitants –una situació que permet posar en pràctica noves tecnologies desenvolupades per empreses d’aquest sector-, l’aposta de les administracions públiques i la celebració de l’Smart City Expo World Congress.
     
    L’informe també detecta les principals oportunitats internacionals basant-se en les característiques del teixit empresarial català especialitzat en aquest sector. Així, identifica que les companyies catalanes compten amb els actius per potenciar la seva presència a grans ciutats europees desenvolupades, a Llatinoamèrica, als països del Golf, a diversos municipis americans i a grans ciutats d’economies emergents.
     
    Pla d’actuacions per a aquest sector
     
    Pel Govern, l’estudi subratlla el posicionament de Barcelona i Catalunya en l’àmbit internacional de les smart cities i apunta les oportunitats de col•laboració, creixement empresarial i creació de llocs de treball afegit que genera aquest sector, destacant la seva importància per a l’economia catalana i per a l’impuls de la indústria intel•ligent, l’ecosistema d’start-ups i l’atracció de talent internacional.
     
    Així, l’objectiu del Govern és doble: que Catalunya sigui una regió smart i, de l’altra, que hi hagi un sector empresarial i industrial vinculat a les smart cities competitiu internacionalment. En aquest sentit, des de la Direcció General d’Indústria s’està desenvolupant una bateria d’actuacions concretes, que es podrien ampliar en el marc dels treballs que s’estan fent pel Pacte Nacional per la Indústria.
     
    1.     Projectes d’impuls al desenvolupament de solucions en l’àmbit Smart i entorns de treball per facilitar aquesta innovació:
     
    ü  Espais i entorns de treball per impulsar l’àmbit Smart:
     
    §  Centre d’Excel·lència en Big Data, iniciativa liderada per Eurecat que neix amb el suport d’Oracle i el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per construir, evolucionar, aglutinar i posar a disposició de les empreses eines, conjunts de dades i infraestructures Big Data diferencials.
    §  L’Anella Industrial 4.0, impulsada per EURECAT i I2Cat i que compta amb el suport de la Generalitat. Espai de treball amb aplicacions específiques en l’àmbit logístic i de la mobilitat.
     
    ü  Projectes específics en l’àmbit de la mobilitat que inclouen l’impuls del vehicle autònom, el vehicle connectat, i l’electrificació a través de projectes com:
     
    §  La Plataforma LIVE (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), que promou la col·laboració publicoprivada per facilitar la introducció d'aquesta nova tecnologia a la ciutat i conscienciar als ciutadans dels avantatges de la nova mobilitat. La Generalitat és membre director de la plataforma.
     
    §  El Catalonia Connected & Autonomous Vehicle Living Lab, que proveeix dels escenaris necessaris per al desenvolupament, test i validació del vehicles autònoms i connectats tant en entorns controlats com oberts. S’estan definint els espais en els quals es podran realitzar les proves de conducció autònoma , tant a entorns controlats, com a situacions reals. Aquest conjunt d’espais, únic a nivell mundial, es presentarà l’any 2017. En aquesta iniciativa concreta, els partners principals són la pròpia Generalitat, el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya i la Mobile World Capital Foundation.S’està impulsant des de la Generalitat a través del Fòrum de la Conducció Autònoma, en el qual estan representats administracions públiques, indústria de l’automoció i de telecomunicacions. Aquest Fòrum treballa en quatre àmbits: l’esmentat de conducció autònoma; talent; ciberseguretat; i serveis per al vehicle connectat.
     
    §  Pla Estratègic per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC) 2016-2019, que té per objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric a través de la garantia de subministrament energètic als usuaris i al parc de vehicles que està de pas per la xarxa viària catalana.  Amb aquest pla, el Govern vol incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci, i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària. El conjunt d’aquestes infraestructures de recàrrega comptarà amb una inversió de 5,8 milions d’euros.
     
    §  Suport al centre CARNET del Grup Volkswagen i la UPC, que desenvolupa projectes d’R+D per trobar solucions tecnològiques en la mobilitat sostenible
     
    §  El desenvolupament de la fabricació de bateries elèctriques.
     
    ü  Solucions Smart mitjançant Drones, iniciativa impulsada per la Generalitat (Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital) que, en col·laboració amb empreses, universitats, centres tecnològics i agents del sector busca estructurar i impulsar el sector de serveis i solucions smart amb drones a Catalunya. S’ha elaborat un mapeig del sector que es presentarà properament, s’estan fent activitats divulgatives i de formació al voltant de la tecnologia dels drones. De forma concreta, s’està donant suport al centre de formació i test de drones CATUAV, situat a Moià, i que és l’únic espai aeri segregat a l’estat espanyol que permet fer proves de vol. També es realitzen trobades de matchmaking per posar en contacte empreses i centres de recerca i universitats per la transferència de tecnologia i coneixement. Des del Departament d’Empresa i Coneixement s’està treballant la vinculació del CATUAV amb Eurecat per tal que CATUAV pugui oferir els serveis d’innovació i desenvolupament de tecnologia d’Eurecat a totes les empreses que vagin a fer proves en aquest espai.
     
    ü  Projectes en el marc de la política de Clústers vinculats a les Smart Cities. Hi ha clústers amb una implicació molt directa sobre les smart cities, com el Catalan Water Partnership, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, Solartys o Domotys, que precisament participen en aquest congrés col·laborant amb clústers internacionals d’aquest sector i estan impulsant projectes concrets en l’àmbit d’smart cities.
     
    2. Impuls d’actuacions d’estímul de la demanda, de suport a la comercialització de solucions Smart o la cerca de socis:
     
    ü  Compra pública innovadora per posicionar la demanda del sector públic com element dinamitzador d’aquest sector. Això es farà tant a nivell local, com articulant projectes de compra pública internacional a través de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions especialitzades en aquest àmbit, situades a Washington i Brussel·les.
     
    ü  El propi esdeveniment de l’Smart City Expo World Congress, on a part de la participació d’empreses catalanes a l’estand del Govern, també es promou la connexió entre empreses a través d’un brokerage event, on hi ha  474 inscrits de 38 països, incloent-n’hi 146 de catalans. S’han concertat 1.784 reunions.
     
    ü  Mapeig de les oportunitats internacionals i elaboració del catàleg de solucions/tecnologies que agrupi l’oferta existent a Catalunya i que permeti visualitzar i comercialitzar més fàcilment el potencial de les empreses catalanes.
     
    ü  Realització de missions i participació a destacades fires del sector a nivell internacional en aquells mercats identificats com més interessants (el Regne Unit, Colòmbia, els Emirats Àrabs, els Estats Units i Corea del Sud). Exemples per a l’any 2017:
     
    §  Nova York (fira Smart Cities NYC).
    §  Colòmbia (fira Andicom).
    §  Brasil (missió directa).
    §  Dubai (participació a la fira d’energia vinculada a smart cities Middle East Electricity).
     
    3.     Impuls a l’atracció de projectes d’inversió estrangera que consolidin encara més el referent català en l’àmbit Smart Cities:
     
    ü  Es defensaran les potencialitats de la marca Barcelona i Catalunya focalitzant els esforços a reforçar la col·laboració amb les ciutats i les entitats de referència i identificar oportunitats i partners internacionals a través de la xarxa global de 36 d’Oficines Exteriors.
     
    4. Instruments de suport a la innovació que es focalitzen també cap al sector smart cities.
     
    ü  ACCIÓ compta amb els instruments de la RIS3CAT, com les Comunitats RIS3CAT, els Nuclis de Recerca Indústrial i Desenvolupament Experimental i  els Cupons d’Innovació. Són instruments orientats a enfortir el sector tecnològic a Catalunya per oferir solucions diferencials al país i la resta del món. Com a prova del compromís amb el sector, cal destacar que s’ha incrementat la dotació econòmica del programa de Nuclis de Recerca Industrial i Desenvolupament Experimental, adreçat a impulsar projectes de tecnologia diferencial i amb risc de mercat. S’ha incrementat el pressupost d’aquesta línia en 10 milions d’euros per al període 2017-2020. L’objectiu és aixecar més projectes d’aquest sector i realitzar acompanyament de projectes amb partners a nivell internacional, en mercats clau com Regne Unit o Corea del Sud.
     
    ü  En el camp de les Comunitats RIS3CAT, cal destacar que de les cinc Comunitats aprovades en la primera edició treballarà en l’àmbit de la mobilitat de baixes emissions. Pretén integrar coneixements i fomentar la col·laboració dels principals agents del sector de la mobilitat sostenible, amb l’objectiu d’impulsar un ús millor de les seves competències per assolir una especialització del teixit industrial en el camp de la reducció d’emissions al transport.
     
    ü  Projectes generats en el marc de l’Horizon 2020: ACCIÓ compta amb serveis d’acompanyament empresarial a projectes de l’Horizon 2020. En l’àmbit d’smart cities destaquen projectes com el Growsmarter, que té Barcelona entre les seves ciutats líders i que busca millorar la mobilitat, l’habitatge i les infraestructures a la vegada que s’assoleix una major eficiència energètica.
     
    ü  Es treballa amb els agents TECNIO que aporten valor diferencial en aquest sector. S’han identificat 16 agents amb expertesa en l’àmbit d’smart cities, amb exemples destacats com EURECAT, Leitat, CTTC, Centre de Visió per Supercomputador o CITCEA-UPC.
     
     
    El Govern sancionarà Gas Natural si es confirma que no va comunicar a l'Ajuntament de Reus el tall de llum a la dona morta en un incendi a casa seva
     
    Durant la roda de premsa, el conseller Baiget ha volgut expressar el condol de tot el Govern per la mort de la veïna de Reus en un incendi a casa seva.
     
    Tot i recordar que el cas encara està en procés d'investigació i sota secret de sumari, Baiget ha assegurat que el Govern sancionarà Gas Natural, l'empresa subministradora, si es demostra que va tallar el subministrament elèctric a aquesta persona sense comunicar-ho prèviament als serveis socials de l'Ajuntament de Reus. "Si cal sancionar, sancionarem, i ho farem amb tota la contundència", ha afirmat el conseller d'Empresa i Coneixement, Departament que té competències en matèria d'Energia i de Consum.
     
    Baiget ha explicat que, segons les informacions proporcionades per  l'Ajuntament de Reus -amb qui el Govern està en contacte permanent-, no consta que Gas Natural fes l'avís preceptiu als Serveis Socials municipals abans de tallar el subministrament elèctric.
     
    Per aquest motiu, el Departament ha fet arribar a l'empresa un requeriment perquè faciliti tota la informació sobre aquest cas: "La llei 24/205 ho estableix clarament", ha afirmat: "Quan una empresa subministradora ha de fer un tall ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o la família es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial. Aquesta comunicació no s'ha fet i per aquest motiu hem presentat a l'empresa un requeriment per solicitud d'informació".
     
    En el requeriment, el Govern dóna cinc dies a Gas Natural perquè faciliti una resposta i, en cas que no pugui acreditar que ha actuat d'acord amb la Llei 24/2015 i seguint els protocols establerts, es començarà a incoar un expedient sancionador. El conseller Baiget ha recordat que aquests protocols "estan en vigor i s'apliquen", després que un jutjat en desestimés la petició de suspensió cautelar feta per UNESA, la patronal de les empreses elèctriques.
     
    El titular d’Empresa i Coneixement també ha explicat que l’àvia ja rebia determinats ajuts per part dels serveis socials, mentre que n’havia rebutjat d’altres.
     
    El conseller ha informat que el Govern ha rebut 195 denúncies per talls de llum indeguts, dels quals 115 han derivat en incoació d'expedients, 74 es troben en fase de proposta i en 18 ja s'han notificat sancions a les empreses. Les primeres sancions aplicades són de 10.000 euros, ja que les infraccions comeses per les empreses s'han considerat lleus en no haver-se produït  reincidència en el tall de subministrament ni conseqüències greus. En cas que els fets es qualifiquin de greus, la sanció pot arribar als 100.000 euros.
     
    Baiget també ha explicat que el Govern està treballant per arribar a acords amb les empreses subministradores perquè es continuïn aplicant descomptes en la factura de la llum per a persones vulnerables, després que la justícia hagi anul·lat el bo social: "Ens hem reunit 25 vegades i hem presentat tres textos de base per negociar, però si arribem a la conclusió que no podem fer acords amb les empreses subministradores, el que haurem de fer és canviar la llei per tenir instruments que ens permetin aplicar de manera directa aquests descomptes".
     
    En aquest sentit, el conseller ha lamentat que el Govern no disposi de competències per fixar el preu de la llum, que en els darrers anys s'ha encarit de manera "notable" per a totes les famílies, no només les vulnerables, a causa de l'augment de la part fixa del rebut. "Si tinguéssim competències podríem establir un bo social efectiu que resolgués el problema des del primer moment", ha assegurat.
     
    El vicepresident Junqueras convidarà Soraya Sáenz de Santamaría a una reunió a Barcelona per tractar "l'agenda política catalana"
     
    La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha anunciat durant la roda de premsa que el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, convidarà la vicepresidenta i ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, a una reunió a Barcelona per debatre "l'agenda política catalana".  
     
    "Estem convençuts que per escurçar distàncies acceptarà la invitació que li formularà el vicepresident perquè vingui a Barcelona i puguin debatre sobre l'agenda política catalana, inclosos els 46 punts que el president va portar a Madrid i que abracen qüestions que afecten tots els departaments", ha explicat la portaveu.
     
    Munté ha recordat que encara hi ha molts aspectes a tractar que es mantenen "sense resposta" per part del Govern espanyol. "Agafem les paraules literals de Soraya Sáenz de Santamaría quan en prendre possessió va parlar d'escurçar distàncies, mostrar empatia i tenir voluntat de diàleg. Si això no era un simulacre, si hi ha una voluntat real acceptarà la invitació i vindrà a Barcelona a parlar d'aquests temes", ha afegit la portaveu.
     
    Preguntada sobre l'absència del Govern en la conferència de presidents autonòmics sobre model de finançament, Munté ha respost: "No contribuirem a una sessió de xapa i pintura a un model de finançament que està caducat. Volem diàleg però des de la bilateralitat".
     
     
    El Govern aprova la creació d’un servei català d’identitat digital per fer més àgils i segures les gestions a la xarxa
     
    El Govern ha aprovat el desenvolupament del Sistema d’identificació verificada de Catalunya, amb el qual la Generalitat vol reforçar la confiança de ciutadania, empreses i administracions en les relacions electròniques, tot posant a la seva disposició un servei català d’identitat digital pública que garanteixi un nivell elevat de seguretat i que permeti fer més segures les transaccions a la xarxa.
     
    Així, el Sistema d’identitat verificada de Catalunya permetrà a les persones, voluntàriament, la reutilització de la seva identitat per a l’alta als serveis digitals oferts per entitats públiques i privades, així com l’obtenció dels sistemes d’identificació i autenticació i serveis de confiança subministrats per aquestes entitats. La creació d’aquest registre digital permetrà doncs, que el ciutadà ja no hagi de tornar a fer més processos presencials de registre i podrà decidir en quins serveis digitals pot ser utilitzada la seva identitat. Aquest servei d’identitat digital pública garantirà un alt nivell de seguretat per poder realitzar transaccions a la xarxa.
     
    La creació d’aquest servei, que s’alinea amb els objectius del reglament europeu relatiu a la identificació digital i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques (ReiDAS), respon també a la voluntat del Govern, expressada en l’estratègia SmartCAT, que el ciutadà català esdevingui un veritable smart citizen que pugui aprofitar al màxim el potencial de la tecnologia i realitzar les gestions i transaccions electròniques de manera àgil i eficient en un entorn de seguretat i confiança.
     
    Així mateix, l’acord aprovat avui obeeix també a un altre dels objectius de l’estratègia SmartCAT: transformar i modernitzar l'administració, sempre situant el ciutadà al centre d'atenció, perquè esdevingui un autèntic smart government conjuntament a un seguit de projectes que s’aglutinen sota el programa Smart Economy i el programa Smart Territory.
     
    El Sistema d’identificació verificada de Catalunya està preparat per créixer, per actualitzar-se i innovar-se constantment i així donar resposta als reptes de la societat moderna i satisfer les necessitats de la nova Administració catalana i la seva relació amb els ciutadans, les empreses i les altres administracions públiques.
     
    Amb aquest acord, el Govern encarrega al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) la creació de la plataforma necessària per emmagatzemar les dades personals necessàries per al funcionament del sistema d’identificació i a establir les corresponents condicions de prestació del sistema d’identitat verificada; mentre que atribueix a la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, en tant que encarregada d’ordenar la prestació de la ciberseguretat en els serveis d’identificació electrònica i d’identitat i confiança digital a Catalunya, la realització dels tràmits establerts en matèria de protecció de dades per crear el fitxer de dades de caràcter personal que es genera en aquest sistema.
     
    Finalment, l’acord preveu que el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), a través de la seva xarxa d’oficines d’atenció a la ciutadania, col·labori en el procés de la identificació verificada dels usuaris.
     
    El Govern acorda prorrogar el primer Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya
     
    El Govern ha acordar prorrogar el primer Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya mentre es fa efectiu el programa d’impuls per consolidar i reforçar els consells de participació territorial existents i impulsar la constitució de nous consells en els àmbits territorials que corresponguin.
     
    L'acord arriba l'endemà que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reunís a Palau amb una delegació del Consell, en què van lliurar al cap de l'Executiu el manifest que han elaborat amb motiu del Dia dels Drets dels Infants, que se celebra el 20 de novembre.  
     
    El primer Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC) es va constituir el 20 de novembre de 2014 i té una durada de dos anys. Per poder dur a terme el programa d’impuls dels consells territorials, el Govern de la Generalitat ha decidir prorrogar aquest primer Consell, sense que això afecti la renovació dels seus membres o òrgans.
     
    El CNIAC és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu i de participació i està format per 46 infants i joves d’entre 8 i 17 anys. La creació del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya s’emmarca en els articles 27 i 34 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència a Catalunya.
     
    Entre les seves funcions hi ha la de representar els interessos dels infants i adolescents de Catalunya; fer propostes als organismes competents; opinar sobre aquelles actuacions que els afecten; afavorir la imatge positiva dels infants i joves; sensibilitzar la societat sobre el dret a ser escoltats i a participar; proposar informes i estudis sobre temes relacionats amb aquest col·lectiu, i fer projectes d’interès nacional relacionats amb les polítiques d’infància.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem