• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern crea la xarxa Catlabs per ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern crea la xarxa Catlabs per potenciar el talent en matèria d'innovació a Catalunya

    • En complicitat amb el món local, connectarà els agents del territori que ja estan fent innovació digital, social i col·laborativa
    • El Govern demana a l'Estat que compleixi els seus compromisos amb els Jocs Mediterranis de Tarragona "de manera immediata"
    • Munté contrasta el discurs "d'empatia i diàleg" del nou Govern espanyol amb la "judicialització" de la política i la "repressió" exercides "dia rere dia"
    • El Govern crea una Comissió que coordinarà les actuacions de la Generalitat en matèria LGBTI
     
    El Govern ha aprovat avui la creació del programa Catlabs, una xarxa que pretén "reforçar el potencial existent al territori en matèria d’innovació digital, social i col·laborativa i donar-li visibilitat", segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.
     
    El Govern vol identificar els agents que actualment ja es dediquen a la innovació, per facilitar-los l’accés a una xarxa interconnectada que els permeti compartir interessos comuns i posar el seu talent al servei de la societat. Amb aquest programa, Catalunya es posiciona com a referent d’innovació a Europa.
     
    La irrupció de les TIC i, en particular, d’internet, està comportant una "democratització de la innovació" i una obertura dels seus processos. Aquest nou paradigma permet l'emergència de noves estructures d’innovació oberta i col·laborativa (com living labs, fablabs, xarxes d’innovació social, open data labs, etc.), nous tipus de treball i noves formes d'economia (espais de treball col·laboratiu, economia circular, economia col·laborativa, etc.), mitjançant la participació de la ciutadania.
     
    En aquest context, el Govern promou el programa Catlabs per implicar el conjunt del teixit econòmic i social del país en els processos d’innovació. Se centra principalment a articular les noves fórmules d’innovació digital, social i col·laborativa per respondre millor als reptes de l’economia i la societat i a dinamitzar la participació en el sistema d’innovació, fent especial incidència en els joves i les micropimes. 
     
    Així, el Govern buscarà complicitats amb el món local per promoure l’emergència i la consolidació d’aquestes noves estructures d’innovació oberta i col·laborativa. En aquest sentit, els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), impulsats també en el marc de la RIS3CAT, poden ser un instrument clau per a aquesta col·laboració.
     
    Aquest programa, que s’impulsa i es coordina conjuntament des dels departaments de la Presidència i de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i en el qual també estan implicats els departaments d’Empresa i Coneixement, d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació i el SOC, també cerca la visualització i el posicionament de la xarxa Catlabs, així com la proximitat amb la ciutadania i les empreses, especialment les micropimes, que són les que tenen més dificultats per innovar.
     
    En aquesta línia, des del programa Catlabs es realitzaran actuacions de dinamització, formació i suport a la innovació arreu del territori català. El programa també preveu accions per promoure la participació de la xarxa Catlabs en projectes internacionals, amb la voluntat de consolidar Catalunya com a referent en models d’innovació oberta.
     
    El Govern demana a l'Estat que compleixi els seus compromisos amb els Jocs Mediterranis de Tarragona
     
    Preguntada per l'ajornament fins al 2018 dels Jocs Mediterrani, la portaveu Munté ha demanat explicacions a l'Estat i que compleixi "de manera immediata" els compromisos que havia contret amb l'organització del certamen.
     
    La decisió de posposar els Jocs la va prendre ahir el Comitè Internacional després que el Govern espanyol no hagi fet efectiva la inversió prevista de 13 milions d'euros, una quantitat que Munté ha qualificat "d'irrisòria" per a l'Estat. "Ens trobem davant un incompliment flagrant per part de l'estat de les obligacions que havia contret amb Tarragona i amb els propis Jocs. Hi ha una seguit d'administracions que hem fet la feina i hem complert amb els nostres compromisos malgrat les dificultats perquè creiem en el projecte, però hi ha administracions que no han mogut un sol dit i això té conseqüències molt greus, que són que els Jocs s'ajornen de moment", ha lamentat Munté.
     
    "Hi ha costos que tenen a veure amb la repercussió en la imatge i la reputació de la ciutat des de la perspectiva turística i internacional. Esperem que al més aviat possible es puguin refer els acords", ha desitjat.
     
     
    Munté contrasta el discurs "d'empatia i diàleg" del nou Govern espanyol amb la "judicialització" de la política i la "repressió" exercides "dia rere dia"
     
    Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern ha denunciat un cop més la "judicialització de la política" i la "repressió de drets democràtics" exercides per l'Estat, en referència a la "persecució" de càrrecs electes com l'alcadessa de Berga o el diputat Francesc Homs per les seves posicions sobiranistes. Una actitud de l'Estat que, per a Munté, "contrasta molt" amb el "discurs d'empatia i de diàleg" que arriba des del nou gabinet de Mariano Rajoy. "Més enllà de paraules que poden sonar molt bé, dia rere dia ens mostren que són paraules buides", ha afirmat.
     
    Munté ha considerat que el suplicatori contra Francesc Homs perquè sigui jutjat pel 9-N és "una mostra més d'aquesta manera de fer d'esquena a la democràcia i que té tics que ens recorden a èpoques passades". En aquest sentit, la portaveu ha agraït el "coratge i la coherència" d'aquelles forces polítiques que fan costat el diputat Homs i s'oposen a aquest judici "polític".
     
    Munté ha alertat que a les causes obertes contra l'expresident Mas, l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau, contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell o contra regidors se'n sumaran de noves: "Vindran altres episodis en què haurem de defensar les nostres institucions, els nostres càrrecs electes i també la nostra policia", motiu pel qual ha demanat "la màxima unitat per defensar la llibertat d'expressió i els drets democràtics""No hi ha d'haver fissures. Aquest missatge el tenim molt clar des del Govern i des d'altres actors", ha assegurat.
     
    El Govern crea una Comissió que coordinarà les actuacions de la Generalitat en matèria LGBTI
     
    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la creació de la Comissió Interdepartamental que s’encarregarà de coordinar i planificar l’acció transversal de les polítiques que du a terme la Generalitat en matèria LGBTI.
     
    La creació d’aquest òrgan s’emmarca en el desplegament de la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i per  eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. L’objectiu principal d’aquesta norma, aprovada l’octubre de 2014, és "desenvolupar i garantir els drets de les persones LGBTI i evitar-los situacions de discriminació i violència, per assegurar que a Catalunya es pot viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat", tal i com ha explicat la portaveu Munté.
     
    En aquest sentit, la norma fixa que el Govern ha d’impulsar la planificació d’actuacions en cada àmbit departamental i alhora ha de garantir els mecanismes de coordinació entre departaments de la Generalitat competents en la matèria, perquè duguin a terme les polítiques públiques i apliquin els principis establerts per la llei.
     
    La Comissió Interdepartamental està adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la persona titular del qual n’ocupa la presidència. La vicepresidenta serà exercida per la persona titular de la Direcció General d’Igualtat i representants de cadascun dels departaments de la Generalitat n’ocuparan les vocalies. També formarà part de la Comissió una persona assessora en matèria de no discriminació de les persones LGBTI.
     
    A banda de coordinar i col·laborar amb els departaments, correspon a la Comissió impulsar una planificació interdepartamental que inclogui els objectius, la programació d’actuacions, l’avaluació dels resultats obtinguts i la formulació de propostes de millora, així com avaluar la implementació de les propostes que s’acordin dins la Comissió, proposades pel Consell Nacional LGBTI.
     
    El Govern regula la contractació i comercialització dels serveis de taxi per garantir els drets dels usuaris i evitar els fraus
     
    El Govern també ha donat llum verda al decret que regula les condicions de contractació i comercialització dels serveis de taxi urbà i interurbà que fan les empreses de mediació, ja sigui a través d’emissores de radiofreqüència, sistemes de telefonia o aplicacions informàtiques. L’objectiu és garantir els drets dels usuaris i evitar l’actuació d’organitzacions que, sense els requeriments necessaris de solvència professional i tècnica, poden suposar un risc de frau o incompliment de les obligacions adquirides.
     
    El servei de taxi, i especialment el que es presta en les grans àrees urbanes i metropolitanes, ha incrementat i tecnificat de forma progressiva mecanismes de comercialització i contractació de l’oferta de diversa tipologia. Actualment predominen les que es basen en comunicacions per via telefònica o telemàtica per sobre de les tradicionals radioemissores. La finalitat del nou decret és "protegir de forma efectiva els drets dels usuaris davant l’elevat volum de contractació de serveis per aquests mitjans", ha explicat Munté.
     
    A partir de l’entrada en vigor de la nova norma (20 dies després que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), qualsevol persona que vulgui realitzar els serveis de contractació i comercialització de taxi haurà de constituir una societat mercantil, laboral o cooperativa i comunicar-ho prèviament a l’administració competent (ajuntament, ens local o Generalitat) i acreditar la resta de requisits que s’exigeixen:
     
    •         Disposar d’un local obert al públic o, com a alternativa, un sistema telemàtic d’atenció al client.
    •         Complir amb les obligacions en matèria de protecció de dades.
    •         Disposar d’un sistema de comunicació que permeti i garanteixi la transmissió de dades per a l’assignació de serveis als taxistes.
    •         Justificar la vinculació de l’empresa de mediació amb els titulars d’un nombre mínim de llicències.
    •         Disposar de normes internes de funcionament que es puguin supervisar.
    •         Disposar d’un sistema en entorn web per a dispositius mòbils per atendre de manera telemàtica les queixes o consultes dels usuaris quan els serveis s’hagin contractat per aquest sistema.
     
    El decret també estipula que els usuaris del taxi tinguin identificats perfectament els elements bàsics del servei, sobretot les tarifes. A les empreses de mediació se’ls exigeix tenir contractada una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per l’import que determini l’administració competent en funció del nombre de llicències de taxi vinculades.
     
    També aborda el règim econòmic i de facturació del servei. En aquest cas, les quanties han de correspondre a les tarifes establertes en cada cas per a la prestació del servei de taxi de què es tracti, incloses les que estiguin fixades, en el seu cas, de forma específica pels serveis de taxi que siguin contractats a través d’una empresa de mediació. El decret dóna un any de termini perquè les empreses que actualment ja realitzen l’activitat de mediació es puguin adaptar.
     
    El Govern dóna el vistiplau a un projecte europeu de polítiques bioenergètiques sostenibles
     
    Finalment, el Govern ha aprovat la subscripció al projecte Interreg Europe "Sustainable regional bioenergy policies: a game changer” (Polítiques bioenergètiques regionals sostenibles: un punt d'inflexió). La prioritat d’aquest projecte és reduir la dependència actual envers els combustibles fòssils i fomentar l’ús de matèries primeres naturals com a font d’energia o com a base per a la creació de nous productes i processos.
     
    El projecte, liderat des de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) té com a objectiu millorar els processos i les polítiques regionals i nacionals per abordar la transició cap a una economia baixa en emissions decarboni. La intenció és incrementar l’ús de les energies renovables, especialment la biomassa forestal i agrícola, i l’eficiència energètica dels edificis.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem