• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern inicia el procés per regular ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern inicia el procés per regular els contractes de serveis a les persones per millorar-ne la qualitat i la professionalització

    • L’Executiu compleix una de les mesures aprovades al ple sobre emergència social i dóna llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones. Es vol aconseguir una llei moderna, que vetlli per la qualitat dels serveis que contracta l’Administració, amb un paper important de les clàusules socials, els criteris ambientals, les condicions laborals que ofereixin les empreses contractades i l’accessibilitat
    • Munté denuncia una "cadena de persecucions" contra la defensa dels drets democràtics i  la llibertat d'expressió
    • El president Puigdemont insistirà en la via del referèndum pactat a Mariano Rajoy si és reinvestit
    • El Govern també aprova el Pla Japó 2016-2019 amb l'objectiu de consolidar la bona relació entre ambdós països
    El Govern ha aprovat la memòria preliminar per impulsar l’elaboració de l’Avantprojecte de llei que reguli els contractes públics per a la prestació de serveis a les persones "per millorar la qualitat i la professionalització dels serveis que les administracions públiques presten a la ciutadania", segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.
     
    La llei serà d’aplicació a tots els poders adjudicadors de les administracions públiques de Catalunya i del seu sector públic i afectarà a tots els contractes de serveis  i contractes de gestió de serveis públics i de concessió de serveis, que tinguin per objecte prestacions relatives a:
     
    •                  serveis d’assistència i benestar socials i de serveis socials;
    •                  serveis comunitaris destinats a gent gran, infants i joves, interns de
    •                  presons, centres de menors, col·lectius desafavorits i altres, serveis sanitaris;
    •                  serveis penitenciaris, de rehabilitació i reinserció;
    •                  serveis d’ajuda a domicili i serveis de centres oberts;
    •                  serveis de gestió de llars d’infants municipals.
     
    Aquest Avantprojecte de llei, que ha impulsat el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, pretén desenvolupar un sistema específic de contractació, que cobreixi la prestació indirecta de determinats serveis públics que comporten un tracte directe amb la ciutadania, però que no formen part de la cartera de serveis socials, ni de la xarxa de sanitat pública del sistema sanitari de Catalunya SISCAT.
     
    També dóna resposta a les necessitats específiques d’expertesa i qualitat d’aquests serveis, posant atenció a la vinculació directa amb col·lectius desafavorits o amb necessitats especials.
     
    Els principis que regeixen aquests contractes, tot respectant els de transparència i igualtat de tracte, són els principis de qualitat, continuïtat, accessibilitat, disponibilitat, exhaustivitat, implicació dels usuaris i innovació, enfront dels principis més tradicionals d’oferta econòmica més avantatjosa i de concurrència. D’aquesta manera, els contractes que reguli l’Avantprojecte prioritzaran la qualitat enfront del preu, incorporaran mesures de garantia de continuïtat en la prestació dels serveis, i de control de qualitat en el funcionament.
     
    El contingut de la llei compta amb les aportacions del Grup de treball creat pel Govern el passat mes de maig i que compta amb un paper actiu del món local. El Govern vol aconseguir una llei moderna que vetlli per la qualitat dels serveis que l’Administració contracta perquè els presti un tercer.
     
    Així, a títol d’exemple, hi jugaran un paper important les clàusules socials, els criteris ambientals, les condicions laborals que ofereixin les empreses contractades, l’accessibilitat, entre d’altres aspectes.
     
    L’elaboració d’una llei que reguli el sistema de contractació en l’àmbit dels serveis a les persones és, a més, un mitjà bàsic per  fer efectives les mesures de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional.
     
    Les directives 2014/23/UE -sobre l’adjudicació de contractes de concessió- i 2014/24/UE -relativa a la contractació pública- preveuen que els estats membres estableixin normes específiques per a l’adjudicació de determinats contractes de serveis socials i serveis a les persones que regulin el procediment, amb respecte als principis de transparència i igualtat. La llei de contractes de serveis a les persones desenvoluparà les mesures previstes en aquestes directives i que consisteixen a elaborar un règim específic de contractació pública per a aquest tipus de serveis.
     
    L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris i la competència compartida en l’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic a tots els nivells i per a tots els ciutadans.
     
    Munté denuncia una "cadena de persecucions" contra la defensa dels drets democràtics i  la llibertat d'expressió
     
    Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha lamentat la notificació a la presidenta del Parlament de la querella per haver permès la votació en el ple de les conclusions de la comissió del procés constituent. "Mentre el sistema polític català pot acabar a la banqueta dels acusats, el sistema polític de la Gürtel, els ERO a Andalusia o les converses de Jorge Fernandez Díaz queden absolutament impunes. Aquesta és la diferència  entre un sistema i un altre", ha contrastat.
     
    Munté ha reiterat "tot el suport" a la presidenta del Parlament davant una querella "injusta" per haver "facilitat el debat democràtic en una de les principals institucions del país" fent ús de les seves atribucions i responsabilitats.
     
    En aquest sentit, la portaveu ha denunciat una "cadena de persecucions" contra les posicions sobiranistes i la defensa dels drets democràtics. Munté ha posat com a exemple, a més de la querella contra Forcadell,  la citació al regidor de l'Ajuntament de Vic, Joan Coma, per un presumpte delicte d'incitació a la sedició per haver defensat el 9-N en un ple del consistori, el judici contra Mas, Ortega i Rigau o la citació dels regidors de l'Ajuntament de Badalona pel 12-O.
     
    Per a Munté, "el problema és un Estat que per la via de la repressió atempta contra la llibertat d'expressió, i això és gravíssim". "Això és el que hem de combatre, els que ens indigna i ens escandalitza", ha afirmat. En aquest sentit, la portaveu s'ha mostrat convençuda que tant la resposta de l'Executiu com la de la ciutadania estaran "a l'alçada" de les circumstàncies. "El Govern no es queda de braços plegats", ha assegurat. 
     
    El president Puigdemont insistirà en la via del referèndum pactat a Mariano Rajoy si és reinvestit
     
    Preguntada sobre el debat d'investidura que tindrà lloc aquesta setmana al Congrés dels Diputats,  la portaveu ha explicat que si finalment Mariano Rajoy és investit president del Govern espanyol, el president Puigdemont el trucarà "immediatament" per felicitar-lo  i demanar-li una reunió "per traslladar-li quin és el mandat del poble de Catalunya en termes del referèndum".
     
    "Mantenim l'oferta del diàleg, de seure a negociar i de la via pactada per fer un referèndum emparat per l'Estat", ha reiterat Munté, tot i assegurar que a la reunió també es plantejaran propostes que no tenen  "res a veure" amb el procés sobiranista però de les quals el Govern encara no en té "cap resposta".
     
    Sobre la "més que probable" abstenció del PSOE, Munté ha considerat que "invalidarà" el partit per actuar com a oposició. "Regalaran l'abstenció sense cap condició i estaran avalant diferents polítiques que el partit ha combatut en diferents moments, com ara l'ofec financer de Cataluya, la Lomce o la reforma laboral". En aquestes circumstàncies, ha valorat Munté, serà "molt difícil" que el PSOE "tingui credibilitat per actuar com a oposició".
     
     
    El Govern aprova el Pla Japó 2016-2019 amb l'objectiu de consolidar la bona relació entre ambdós països
     
    En la reunió d'avui, el Govern també ha aprovat el Pla Japó 2016-2019, elaborat a través del Departament d’Afers Exteriors i amb la col·laboració del Consolat General del Japó a Barcelona. Es tracta de la tercera edició del Pla després de les edicions 2009-2011 i 2012-2015. 
     
    "La Generalitat de Catalunya i el Japó han mostrat interès a enfortir la cooperació existent en àmbits d’interès comú, amb la voluntat de reforçar i consolidar les relacions econòmiques, institucionals, culturals i educatives entre ambdós països", ha explicat Munté.
     
    El Pla Japó és una eina de treball i coordinació, impulsat pel Govern de la Generalitat, que estructura la relació entre institucions catalanes i japoneses, i permet el seguiment i l’avaluació regulars de les diferents iniciatives endegades.
     
    D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat porta a terme un esforç especial per consolidar les relacions amb Àsia i el Pacífic. Fora del context euromediterrani, Àsia-Pacífic constitueix un eix d’actuació de primer ordre i una prioritat estratègica en la política exterior de Catalunya, i concretament el Japó té la categoria de país prioritari per al Govern. En aquest context, el Japó és un dels països amb qui Catalunya ha mantingut llaços d’amistat més sòlids i perdurables.
     
    El Comitè de Reforç Catalunya-Japó és el principal instrument de seguiment, coordinació i renovació del Pla, el qual incorpora representants d’administracions, institucions i organismes amb un paper rellevant en les relacions amb el Japó. El Comitè es reuneix en sessions plenàries anualment i de manera permanent en grups de treball sectorials. Actualment hi ha quatre àmbits i grups de treball: el Grup Empresa, el Grup Turisme, el Grup Universitats-Recerca i el Grup Cultura.
     
    Segons ha assegurat la portaveu Munté, el balanç de les dues primeres edicions del Pla Japó ha estat positiu. De les 35 accions del primer Pla Japó es va passar a 43 en el segon, i s’ha arribat fins a 46 en l’actual. Entre les accions previstes n’hi ha de promoció empresarial, captació d’inversions, col·laboració turística, mobilitat d’estudiants, missions editorials, i intercanvis culturals i gastronòmics. El nou Pla introdueix alguns elements innovadors amb relació als anteriors, com ara l’elaboració d’indicadors per a cadascuna de les accions del Pla i l’establiment dels canals de difusió que s’utilitzaran a l’hora de divulgar-ne els resultats. Amb aquest objectiu s’ha creat també el logotip del Pla Japó, a fi de donar-li més visibilitat.
     
    El Govern planteja un conflicte de competència davant del Constitucional contra el Reial decret que regula l’avaluació final a l’educació secundària i batxillerat
     
    D'altra banda, el Govern ha acordat plantejar un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional contra el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'educació secundària i batxillerat establertes en la llei d’educació estatal. El Govern considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia i, a més a més, suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest requeriment arriba després de rebre tenir l’aval del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.
     
    Aquest Reial decret vulnera la competència en matèria educativa perquè regula la prova de forma massa detallada, atès que l’Estat s’hauria de limitar a  regular-ne les bases i no el seu desenvolupament. El Govern considera que s’excedeix en la regulació bàsica estatal i es buida de contingut la competència de la Generalitat per regular les proves, i assumeix fins i tot funcions executives en el disseny i determinació del contingut cada any de les proves.  S’estableix un grau de detall incompatible amb el caràcter de norma bàsica: atribueix les competències al Ministeri i converteix l’Administració educativa de la Generalitat en mera executora de les proves.
     
    La norma objecte de requeriment no es limita a concretar els criteris d’avaluació i les característiques generals de la prova sinó que realitza també una regulació expressa de la llengua en què podrà realitzar-se. Tanmateix, no es pot establir aquest dret d’opció atès que en els termes exposats pel Tribunal Constitucional a la Sentència 31/2010, el dret a l’educació, en l’aspecte lingüístic, no garanteix el dret de lliure opció dels pares a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials.
     
    A més, establir un dret d’opció lingüística per part dels pares per escollir la llengua en què els fills han de realitzar la prova –en llengua castellana o en llengua catalana-  vulnera la competència de la Generalitat en matèria de llengua pròpia. Alhora, és contrari al règim lingüístic de l’ensenyament determinat a l’Estatut d’autonomia de Catalunya -que estableix que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
     
    Altres acords presos avui pel Govern són la subscripció del Memoràndum d’Entesa entre la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH), per a la contribució de Catalunya amb 100.000 euros a favor del fons de suport als Drets Humans i, en l'àmbit de l'ensenyament de llengües estrangeres, la signatura d’un conveni entre el Departament d’Ensenyament  i l’Institut Italià de Cultura de Barcelona per impulsar el coneixement de la llengua italiana entre l’alumnat.
     
    L’acord preveu la realització de diverses activitats de formació en llengua italiana i també de difusió d’aquesta llengua i la seva cultura tant per al professorat com per a l’alumnat de secundària i de batxillerat. L’objectiu del Govern és potenciar el plurilingüisme als centres educatius.
     
    Finalment, el Govern ha nomenat Raquel Sistaré Lanas directora de Serveis del Departament d'Interior.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem