• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova un nou Projecte de ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova un nou Projecte de llei per garantir l'habitatge a les persones en risc d'exclusió social després de la suspensió del Tribunal Constitucional


    • La consellera Borràs assegura que es tracta d’una llei “jurídicament impecable” que “dóna resposta com a país” i “en temps rècord” a la situació de vulnerabilitat que pateixen molts ciutadans a causa de la insensibilitat d’un Govern de l’Estat en funcions que va dur la llei al Tribunal Constitucional
    • Entre d’altres, el Projecte preveu l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social i l'obligació per part dels grans tenidors a reallotjar les famílies en risc de perdre la casa. L’Executiu entrarà la llei al Parlament de manera immediata amb l’objectiu que es pugui aprovar aquest mateix octubre
    •  La portaveu Munté expressa el “suport ple” del Govern a l’expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau: ”Estem orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer”
    • Munté sobre el possible veto del TC a la prohibició de les curses de braus: “No volem un país on es faci patir els animals. Acatarem la decisió del Parlament de Catalunya”
     
     
    El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social, que fixa instruments alternatius per donar resposta als punts de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, suspesos pel Tribunal Constitucional el 24 de maig.

    “Aquesta és una resposta que fem com a país i en temps rècord perquè no volem que els ciutadans més vulnerables quedin mancats d’una llei a  causa de la insensibilitat d’un Govern de l’Estat en funcions que va dur la llei al Tribunal Constitucional”,ha manifestat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

    “No ens hem quedat de braços creuats,  hem actuat amb fermesa i a contrarellotge perquè les persones afectades per la suspensió del Constitucional poguessin veure ràpidament una solució a la seva situació”, ha afirmat Borràs. Amb aquest objectiu present, el Govern entrarà “immediatament” el Projecte de llei al Parlament perquè pugui ser debatut i aprovat aquest mateix mes d’octubre.

    El text aprovat avui pel Govern preveu vies alternatives per a aquests mateixos objectius i dóna eines a les administracions per incrementar els habitatges del parc públic i per evitar desnonaments a través de mesures per ajudar les famílies amb sobreendeutament i per al reallotjament amb lloguer social persones en risc de perdre l’habitatge. “Hem fet la millor llei que podíem fer amb les limitacions i amenaces existents, però l’objectiu del Govern és continuar avançant en la garantia del dret a l’habitatge i defensar els ciutadans dels país”, ha assegurat Borràs.

    La consellera també ha destacat que la nova llei ha estat redactada perquè “no pugui ser possible el recurs des del punt de vista jurídic”. “El nostre objectiu és fer una llei sòlida i rigorosa, difícil de recórrer, i en això hem treballat”, ha explicat. Aquesta garantia jurídica ve donada per la participació del Consell de l’Advocacia de Catalunya en el procés de redacció de la Llei. En aquest sentit, la consellera també ha volgut agrair “molt sincerament” la col·laboració tant del sector de l'advocacia com de les entitats municipalistes, de l'Ajuntament de Barcelona i de les entitats que van tirar endavant la ILP pel dret a l’habitatge, en una feina que ha estat “llarga i intensa”.

    El text ha estat elaborat el grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana, de l’Ajuntament de Barcelona i dels promotors de la ILP d’habitatge. Un cop aprovada definitivament, el Govern entrarà la llei al Parlament de Catalunya amb l’objectiu que es pugui aprovar aquest mateix mes d’octubre.

    Aquesta llei és fruit de l’encàrrec que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer al Departament de Governació durant la cimera d’Habitatge convocada el 3 de maig passat, per defensar la Llei 24/2015 davant el recurs del Govern espanyol. Entre els principals punts de la llei recorreguts, i suspesos després pel Tribunal Constitucional, destaquen la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l’obligació per part de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatges d’oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades; i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.

    Així, el nou text substitueix la cessió temporal obligatòria d’habitatges previst a la Llei 24/2015, per l’expropiació de l’ús temporal dels habitatges; proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social; i recupera la mediació a través del Codi de consum.
     
    Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos al Projecte de llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.
     
    La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Així, es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.
     
    Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE).
     
    Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.

    Cal destacar que el nou text legal ha incorporat al·legacions presentades per una quinzena d’entitats i administracions durant el període d’exposició pública. Entre d’altres, s’ha incrementat el nombre d’entitats que participen en les CHASE, i s’ha estipulat que el període en què és d’aplicació el reallotjament amb lloguer social passi de tres anys, tal com es preveia inicialment, a tres més d’addicionals, si la situació econòmica i social no millora.

    El Govern dóna “suport ple” a l’expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau:”Estem orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer”

    Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha expressat el "suport ple” de l’Executiu a l’expresident Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau,  per a qui la Fiscalia demana penes de fins a deu anys d’inhabilitació per la celebració de la consulta del 9-N.

    “Ens sentim orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer. Es demana una pena màxima d’inhabilitació per haver donat veu a la ciutadania i això ens ratifica en la nostra voluntat de culminar el procés donant veu a la ciutadania”, ha dit Munté.

    La portaveu ha lamentat que, davant el "repte democràtic de primer ordre” que hi ha a Catalunya, la resposta del Govern de l’Estat sigui sempre el recurs als tribunals. Munté ha assegurat que la resposta del Govern, quan sigui el moment del judici oral a Mas, Ortega i Rigau, “estarà a l’alçada dels gravíssims fets que s’estan produint. Arribarem a totes les instàncies necessàries en la defensa de la llibertat d’expressió”, ha reblat.
     
    Durant la roda de premsa, Munté també s’ha referit al Debat de Política General que tindrà lloc a partir de demà al Parlament. La portaveu ha explicat que el Govern n’espera “debat i negociació” però sobretot “l'aprovació d'accions polítiques que han d'orientar la política del Govern de la Generalitat en diferents direccions i diferents àmbits”.

    Després del debat de la qüestió de confiança celebrat la setmana passada, la portaveu Munté ha confiat que en el Debat de Política General “es mantingui la cadena de confiances que el president Puigdemont va demanar durant la seva intervenció”.

    Munté sobre el possible veto del TC a la prohibició de les curses de braus: “No volem un país on es faci patir els animals, acatarem la decisió del Parlament de Catalunya”
     
    Preguntada pels mitjans de comunicació sobre la possible impugnació del Tribunal Constitucional a la suspensió de les curses de braus a Catalunya, Munté ha garantit que, si es confirma, el Govern es posarà a treballar “immediatament” per “impedir” que aquesta sentència tingui un efecte pràctic.

    “Nosaltres acatarem la decisió del Parlament de Catalunya, que a més venia avalada per una ILP que va comptar amb un suport ciutadà extraordinari”, ha explicat Munté.

    “No volem un país on es matin els animals o on es facin patir els animals. Un dels principis del nostre autogovern és la defensa dels drets dels animals. Esperarem a conèixer el resultat de les deliberacions i la sentència del Constitucional, però ja avancem que serem molt ferms en la resposta”, ha assegurat.


    Impuls al treball estable amb l’ONU per compartir coneixement i definir programes de cooperació en polítiques urbanes

    El Govern també ha aprovat aquest dimarts impulsar un "marc de col·laboració estable" entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Urbans, conegut com a ONU-Hàbitat. Aquesta col·laboració es plasmarà amb la subscripció d’un Memoràndum d’entesa i dos acords.
     
    Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, les accions de cooperació es concentraran en les àrees de responsabilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, com són les polítiques urbanes, el desenvolupament sostenible, la planificació del sòl, la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i dels residus, i el transport públic.

    D’altra banda, el Govern ha autoritzat la signatura d’un acord de col·laboració en l’àmbit de la resiliència, és a dir, de les polítiques encaminades a enfortir la capacitat de resistència de les ciutats davant dels riscos. Precisament, una de les oficines del Programa de Perfils de Ciutats Resilients de l’ONU es troba a Barcelona. Gràcies a aquest acord, els tècnics del Departament podran participar en sessions formatives organitzades per l’ONU-Hàbitat.

    A més, el Govern ha donat el vistiplau a la signatura d’un segon acord que permetrà cooperar en l’àmbit de les polítiques urbanes a la regió del Mediterrani. Així, es treballarà per establir metodologies que permetin als responsables polítics mediterranis avaluar el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

    Aposta per la innovació en la producció i la gestió de la fusta a Catalunya

    El Govern ha aprovat  la subscripció d’un conveni entre els principals actors de la gestió forestal al Pirineu per impulsar i dinamitzar la producció i la gestió de la fusta a Catalunya.

    Amb una dotació d’1.995.962 euros, el conveni permetrà finançar accions concretes de cooperació transfronterera entre els socis de les regions i comunitats autònomes del Pirineu. L’acord se subscriu en el marc d’iForWood, un projecte d'innovació per aconseguir una major valorització dels productes forestals.

    Els objectius específics són formar i informar a professionals del sector, forestals i prescriptors de fusta en noves eines, fórmules de comercialització, productes fusters i les seves aplicacions; incorporar noves eines, tècniques i metodologies en els aprofitaments forestals i la venda de la fusta al Pirineu i millorar i innovar en els processos de transformació i comercialització dels productes fusters pirinencs.

    El conveni serà de caràcter transfronterer amb diverses entitats públiques i privades nacionals i comunitàries. A Catalunya hi participaran el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Centre de la Propietat Forestal. Per part de França hi ha 3 organismes de la regió del Midi Pyrénées (FORESPIR, Union Grand Sud des Communes Forestières i CRITTBois Midi-Pyrénées) més el Centre National de la Propriété Forestière i l’OFFICE NATIONAL DES FORÊTS. També hi participen la Fundación Hazi Fundazioa del País Basc, Gestión Ambiental de Navarra S.A. i la Diputació General de l’Aragó.

    Ajuts en matèria de sanitat vegetal per valor d’1.800.000 euros

    D’altra banda, el Govern ha autoritzat avui una convocatòria d’ajuts per  a les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) per a l’any 2017 fixada en 1.800.000 euros. Aquest import es manté per quart any consecutiu ja que el Departament considera prioritàries les actuacions que es portaran a terme a partir d’aquests ajuts.

    La convocatòria d’ajuts fa referència principalment a l’assistència tècnica, així com els costos de l’adquisició de materials i mitjans de prevenció, control i eradicació de les plagues, les malalties i les males herbes. Aquesta nova convocatòria es publica amb l’antelació suficient que permeti complir amb l’efecte incentivador que preveu la normativa comunitària, i que estableix que les actuacions objecte de subvenció s’han d’iniciar després de presentar la sol·licitud d’ajut. Així, es preveu publicar la convocatòria dels ajuts en el pròxims 3 mesos per tal de donar temps que es puguin presentar les sol·licituds i les actuacions s’iniciïn a partir del mateix dia 1 de gener del 2017.


    Acord amb el Consell Regional Illa de França per enfortir-ne la cooperació transfronterera i els acords bilaterals

    Finalment, Govern ha aprovat avui la subscripció de l’Acord de Col·laboració entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Consell Regional Illa de França amb l’objectiu d’enfortir els lligams polítics, econòmics i institucionals entre ambdós territoris.

    El compromís contempla aprofundir els contactes existents i establir acords sectorials en cinc àmbits d’interès comú i prioritaris que són:

    1. Àmbit de la innovació biomèdica i el sector farmacèutic en les empreses emergents (start-up): suport a la col·laboració entre BIOCAT i el Pôle MEDICEN.
    2. Àmbit educatiu: intercanvis de bones pràctiques sobre els sistemes de formació professional i promoció de la mobilitat dels estudiants.
    3. Àmbit de la gestió de residus urbans: suport a l’Agència Catalana de Residus i als agents impulsors de polítiques públiques en la matèria a Illa de França, com l’Observatoire Régional des Déchets d'Île-de-France (ORDIF), en l’elaboració de projectes conjunts.
    4. Àmbit de la indústria dels videojocs: promoure la participació d’empreses d’Illa de França a la Game World de Barcelona i de les de Catalunya a la Game Connection de París, i suport als intercanvis entre clústers.
    5. Àmbit de la innovació i la recerca: posar en valor la transferència de tecnologia entre pimes, així com fomentar la col·laboració amb els pols de competitivitat i les universitats per promoure projectes de col·laboració tecnològica.

    Aquesta és la primera vegada que s’estableix un acord d’aquestes característiques entre ambdues institucions, i també el primer acord del Govern amb una regió francesa que no participa en les mateixes xarxes de cooperació interregional o transfronterera que Catalunya.

    L’acord entrarà en vigor a partir del dia de la seva signatura pels presidents del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Consell Regional de França, i tindrà una vigència de dos anys renovable tàcitament per dos períodes d’un any addicionals.

    La regió d’Illa de França  té com a capital París. Amb una superfície de 12.000 km2, la seva població d’11,9 milions d’habitants representa la concentració humana i econòmica més important de França, amb gairebé el 19% de la població francesa i el 31% del seu PIB. És una de les àrees d’Europa amb més pes econòmic i polític, i una de les aglomeracions urbanes més influents del món.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem