• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova la creació del pla ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova la creació del pla pilot d'Itineraris Formatius Específics per a alumnes amb discapacitat intel·lectual

    • L’objectiu del pla pilot, que aquest curs oferirà cent places en vuit centres públics, és “afavorir la inserció laboral” i “donar resposta a un col·lectiu que ha estat molt penalitzat per la reducció dels recursos per part del Govern central”, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz
    • El president Puigdemont sol·licitarà a la Mesa del Parlament sotmetre’s a la moció de confiança el proper 28 de setembre
    • La portaveu Munté qualifica de “fallit” el debat d’investidura que se celebra aquesta tarda a les Corts i diu que el Govern se suma a “l’estupor internacional” davant la incapacitat del govern espanyol en funcions
    El Govern ha aprovat avui la creació del pla pilot experimental d’Itineraris Formatius Específics (IFE), per a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada. El nou projecte està adreçat a alumnes d’entre16 i 20 anys amb necessitats educatives especials associades a discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i els alumnes que hagin obtingut el títol de graduat en ESO i que no es puguin acollir als ensenyaments de formació professional.
     
    L’objectiu del pla pilot, que aquest curs oferirà cent places en vuit centres públics, és “afavorir la inserció laboral” i “donar resposta a un col·lectiu que ha estat molt penalitzat per la reducció dels recursos per part del Govern central”, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    Amb aquest pla pilot, la Generalitat promou i garanteix ofertes formatives adreçades específicament a persones amb discapacitat reconeguda que no estiguin en disposició de seguir els itineraris de formació professional ordinaris.
     
    Aquest Pla té una durada de 4 anys, des del curs escolar 2016-2017 al 2019-2020. El primer any, que coincideix amb el curs acadèmic 2016-2017, l’experiència pilot es durà a terme mitjançant 8 grups escolars amb una previsió d’oferta màxima de 100 places, i s’implantarà en 8 centres educatius de formació professional ordinaris i d’educació especial públics.
     
    La matriculació als cursos tindrà lloc al setembre i els estudis s’iniciaran la primera quinzena del proper mes d’octubre. L’oferta d’itineraris formatius específics –que s’adapten als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge dels alumnes- respondrà a dos perfils: auxiliar en vendes i atenció al públic i auxiliar en cura d’animals i espais verds.
     
    Així, el Govern vol donar resposta a les necessitats de qualificació i d’inserció laborals dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin, a fi de potenciar-ne l’autonomia personal. Alhora, vol oferir al col·lectiu una formació, en acabar l’educació secundària obligatòria, que garanteixi, d’acord amb les seves capacitats, l’assoliment de competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.
     
    L’acord de Govern dóna compliment a la Llei d’educació de Catalunya, que disposa que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva. Tanmateix, en l’àmbit de la formació professional inicial es determina que s’han de facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.
     
    També s’acompleix amb allò que estableix a la Llei de formació i qualificació Professionals, que determina l’adaptació de cicles formatius en contingut i nivell com a garantia d’èxit per acreditar determinades competències i donar resposta a la diversitat de capacitats i interessos dels alumnes; la creació o adaptació d'itineraris formatius amb una durada de fins a quatre anys; i l’accés a la formació professional bàsica sense haver de renunciar al títol de l’educació secundària obligatòria i sense límit d’edat.

    Requeriment d'incompetència contra el decret estatal que regula l’avaluació final a l’educació secundària i al batxillerat
     
    També en l’àmbit de l’Ensenyament, el Govern ha acordat presentar un requeriment d'incompetència davant el Govern de l'Estat contra el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'educació secundària i de batxillerat establertes en la llei d’educació estatal.
     
    Per a la consellera Ruiz, “no té cap mena de sentit i és segregador condicionar l’obtenció del títol d’ESO a un examen extern”. Partint d’aquesta base, el Govern ha presentat un recurs contra la regulació d’aquestes proves perquè considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia i, a més a més, suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta del pas previ per al plantejament d’un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional.

    El president Puigdemont sol·licitarà a la Mesa del Parlament sotmetre’s a la moció de confiança el proper 28 de setembre
     
    En la primera reunió del Govern després de les vacances d’estiu, el president Puigdemont ha comunicat a l’Executiu la seva voluntat de sotmetre’s a la moció de confiança al Parlament el proper 28 de setembre. Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, la sol·licitud formal per a la convocatòria d’aquesta moció de confiança es farà arribar a la Mesa de la Cambra en els propers dies.
     
    Preguntada pels periodistes sobre si el president Puigdemont es reunirà prèviament amb els grups parlamentaris, la portaveu Munté ha explicat que el cap de l’Executiu es trobarà amb les diferents forces polítiques per “intercanviar opinions i plantejaments” sobre la qüestió de confiança. Aquestes trobades s’iniciaran en els propers dies amb la CUP i finalitzaran amb els representants de Junts pel Sí. 

    “Seran trobades que no tenen un component de negociació sinó que busquen l’intercanvi i escoltar-se mútuament”, ha assegurat Munté, a més de ratificar la voluntat del president i del Govern de tirar endavant el full de ruta.
     
    Preguntada també pel debat d’investidura que s’inicia aquesta tarda a les Corts espanyoles, la portaveu Munté ha considerat que es tracta d’un debat que no es pot anomenar d’investidura: “Avui veurem l’inici d’un debat fallit, ja que ara hi ha un acord entre dues forces polítiques que saben positivament que no sumen la majoria suficient per poder investir un president”, ha apuntat Munté.
     
    Davant d’això, la portaveu ha dit que el Govern “se suma a l’estupor internacional” per “la incapacitat del govern en funcions”. Un govern, ha assegurat Munté, que “fa massa mesos que està en funcions”, “absent del debat a nivell europeu” i que “no està donant resposta a les necessitats dels ciutadans”.
     
    Pel que fa a la mesura sobre el trilingüisme a l’escola inclosa en l’acord entre el PP i Ciutadans, la consellera d’Ensenyament ha assegurat que no tindrà cap efecte perquè el model d’immersió lingüística està emparat per la llei d’Educació de Catalunya.
    Ruiz ha demanat a ambdós partits que deixin de “fer política i ideologia amb la pedagogia” i s’avinguin a comprovar el model de plurilingüisme que s’està implantant a les escoles catalanes.

    “El que ens estan venent amb el trilingüisme és fum. Ja està superat, només cal que mirin el que recomana la UE”, ha afirmat Ruiz. La titular d’Ensenyament ha explicat que el model del Govern busca el ple domini de les dues llengües oficials, el domini òptim de l’anglès, la introducció d’una segona llengua estrangera, que és el que demana la UE, i la potenciació de les llengües familiars dels alumnes.
     
    Per tot això, la consellera ha lamentat que PP i Ciutadans tornin a posar la ideologia per sobre de la pedagogia. “Haurien de saber que la immersió és una eina pedagògica, no ideològica, que ha permès el domini de les dues llengües i un coneixement del castellà per sobre de la mitjana estatal”, ha manifestat.

    Reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per simplificar-ne el funcionament i l’organització
     
    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el decret de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquest decret estableix l’estructura completa del Departament i detalla les funcions i l’estructura dels diferents òrgans que el componen, fixa les entitats i els organismes adscrits, i contribueix des dels principis de seguretat jurídica i administrativa, a una clarificació de la normativa organitzativa preexistent, d’acord amb el principi de simplificació administrativa.
     
    Principalment, el decret suma les competències de treball en la nova estructuració del Departament. Així, s’incorporen en l’àmbit de les seves competències les polítiques d'igualtat, les relacions laborals i la inspecció de treball, així com les polítiques de treball i la intermediació laboral, la qualificació professional, i l'economia social, el tercer sector, les cooperatives i l'autoempresa.
     
    La nova organització del Departament s’estructura en dues gran secretaries sectorials (Secretaria d’Afers Socials i Famílies i Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania), més les noves direccions generals d’Igualtat i de Protecció Social. Així, se suprimeixen fins a 12 òrgans del Departament com ara les seccions d’Ocupació dels Serveis; la dels SSTT de Tarragona i la de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència de les Comarques de Barcelona; quatre Seccions d’Atenció a Menor; l’Àrea de Planificació i Coordinació i quatre unitats tècniques territorials de Seguretat i Salut Laboral.

    Cessió a Adif d’un tram de via d’FGC per construir els nous accessos ferroviaris al Port de Barcelona
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat cedir un tram de via de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), que l’inclourà en la Xarxa Ferroviària d’Interès Estatal (XFIG). La cessió forma part del conveni per a la construcció del nou accés ferroviari sud al Port de Barcelona que es va signar el passat 14 de juny.
     
    El tram cedit abasta 3,37 quilòmetres del ramal de mercaderies de l’operador català, concretament entre el nou accés viari al municipi de Cornellà de Llobregat des de la ronda Litoral fins passat el pont d’accés a Mercabarna. Actualment, per aquesta infraestructura circulen trens procedents de la fàbrica de SEAT o de les mines de potassa del Bages, per exemple. Un cop cedida la via, l’Adif l’adaptarà a tres amples diferents i els trens d’FGC hi podran passar sense cap cost.
     
    La construcció de l’accés ferroviari sud al Port de Barcelona té un cost de 149,8 milions d’euros, dels quals l’Adif n’aportarà 77,2 i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), 72,6.
     
    Conveni per avançar en l’ús de les noves tecnologies a la justícia i la implementació de l’oficina judicial
     
    Finalment, el Govern ha aprovat el conveni que formalitza una aportació al finançament de l’Administració de justícia de Catalunya per part del Ministeri de Justícia, en el marc del programa per impulsar les noves tecnologies i la millora de l’organització en aquest àmbit.
     
    La Generalitat destinarà aquesta aportació, d’1.112.909 euros, a les accions que ja té en marxa a través del Departament de Justícia, per avançar en l’ús de les noves tecnologies en la tramitació electrònica dels procediments judicials, garantint la interoperabilitat entre les diferents administracions. També en la implementació del nou model d’organització de l’Administració de justícia a Catalunya: l’oficina judicial. I en la millora dels temps de resolució dels assumptes i l’atenció al ciutadà.
    Catalunya pren part del Programa estatal de reforma de l’Administració de Justícia en tenir les competències en matèria de mitjans materials en l’àmbit de la justícia.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem