• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Projecte de llei ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Projecte de llei de Ports

    • La llei fixarà els objectius de la política portuària per afrontar els nous reptes del sector i per reforçar les instal·lacions portuàries com a motor econòmic, tant des del vessant públic com el privat
    • Rull: “és una llei pensada amb mentalitat d’estat, per a tots els ports de Catalunya, que pot ser operativa tant en l’autonomia com en l’escenari d’un estat propi”
    • L’Executiu també inicia els tràmits per recuperar l’impost nuclear i adaptar l’impost sobre grans establiments comercials a les recomanacions de la UE
    • Munté confirma que els membres del Govern han rebut aquest matí la notificació de la resolució del Tribunal Constitucional i reitera “l’obediència del Govern al mandat democràtic del 27S i a les resolucions de Parlament emanades del  full de ruta”
    El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, “una llei gran i d’envergadura que vol donar resposta completa  a la regulació del sistema portuari català en tot el seu abast”,  tal i com ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
     
    La llei actualitza la política portuària del Govern per donar resposta als nous reptes del sector i reforçar la concepció de les instal·lacions portuàries com operadores econòmiques i prestadores de serveis, en definitiva, amb la nova regulació “es passa d’una llei nàutica a una llei portuària amb totes conseqüències”.
     
    El conseller Rull ha subratllat que aquesta és una llei “pensada amb mentalitat d’estat,  per a tots els ports de Catalunya, no només per als 45 ports que avui són de titularitat  de la Generalitat, sinó també per als dos port d’interès general”, el Port de Barcelona i del Port de Tarragona. En aquets sentit ha dit que la llei està preparada per incorporar aquest ports a un model de gestió “individualitzada”, és una llei aplicable a tot el sistema portuari català i per això és una llei àmplia “pensada per ser operativa en l’autonomia i per ser operativa en l’escenari d’un estat propi”.
     
    Aquest Projecte de llei té com un dels seus objectius principals posar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica industrial, logística, nàutic-esportiva, pesquera, turística i social del país, tant des del vessant públic com del privat.
     
    Catalunya, amb 780 quilòmetres de costa, té una gran vinculació econòmica i social amb el mar, que es tradueix en l’existència d’un sistema portuari català, integrat per ports esportius, pesquers, comercials i industrials, amb un important desenvolupament econòmic vinculat al turisme. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya i els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellen reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar el sector, clau al país.
     
    El creixement de la nàutica esportiva com un element dinamitzador i estratègic; la modernització del sector pesquer; l’increment del tràfic portuari comercial i industrial; l’adaptació dels ports catalans als requeriments de les noves embarcacions de gran eslora i del trànsit de creuers; l’increment generalitzat de l’activitat econòmica vinculada al sector i de la presència de la iniciativa privada són els principals factors que han motivat l’impuls de la nova normativa.
     
    El sistema portuari de Catalunya està integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat. D’aquests 45, en la pràctica totalitat –44– hi ha activitat  nauticoesportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers.
     
    El Projecte de llei aprovat fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i l’ordenació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports del sistema.
     
    La nova normativa vol promoure el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.
    Per generar més activitat econòmica i materialitzar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris, el projecte de Llei fixa un règim jurídic contractual que pretén promoure la col·laboració publico-privada (concessions per la construcció d’obra pública portuària i concessions de gestió portuària).
     
    El projecte de Llei pretén promoure les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.
     
    A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), el projecte de Llei també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.
     
    Pel que fa a la planificació del sistema portuari, el Projecte de llei planteja tres nivells: el sectorial –el Pla de Ports 2016-2030 –actualment en redacció; l’urbanística –mitjançant una nova figura, el Pla Director Urbanístic Portuari (PDUP) per a cada port; i l’ordenació portuària de la zona de servei –per recollir certa flexibilitat en els usos establerts en un PDUP. Aquestes figures de planejament volen afavorir la integració dels ports en el seu entorn territorial i la seva vinculació amb la resta d’infraestructures de mobilitat.
     
    El Projecte de llei de Ports vol atendre també aquells reptes vinculats a la sostenibilitat ambiental de les infraestructures portuàries i dels serveis que s’hi presten; en aquest sentit, l’Administració, a més de promoure aquelles accions que garanteixin una gestió eficient i neta dels ports, vetllarà especialment per aplicar mesures que previnguin els efectes del canvi climàtic. El projecte regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica. 
     
    Un altre aspecte a remarcar del projecte és la creació, agafant com a precedent la figura inclosa en la llei de Ports de 1998, del Consell de Ports, com a òrgan  de consulta i assessorament en matèria de portuària entre el sector i l’Administració. El Consell estarà format per representants de les administracions competents en la matèria i de tots els sectors vinculats a l’àmbit portuari.
     
    Pel que fa al transport en aigües marítimes i continentals, el projecte evoluciona d’un règim d’autorització, que és el vigent ara, al de comunicació, per a la prestació d’aquests serveis, com a mesura de simplificació administrativa. Les empreses hauran d’acreditar el compliment d’un conjunt de requisits, amb una especial atenció als aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i la seguretat.
     
     
    Munté reitera “l’obediència del Govern al mandat democràtic del 27S”
     
    La consellera de la Presidència ha confirmat que aquest matí els membres del Govern han rebut la notificació de la resolució del Tribunal Constitucional, relativa a les conclusions de la Comissió sobre el procés constituent. “Estem notificats i assabentats”, ha ironitzat la consellera. No obstant això, Munté ha reiterat  “l’obediència del Govern al mandat democràtic del 27 de setembre i a aquelles resolucions que emanen d’un Parlament amb una sòlida majoria que avala el full de ruta”. 
     
    La consellera considera que el govern espanyol pretenia que el Tribunal Constitucional “anés més lluny del que ha anat” amb aquets resolució i ha remarcat que en aquest moments tenim la suspensió “automàtica” de les conclusions d’una comissió d’estudi del Parlament “fruit d’un debat i d’una tasca parlamentària habitual”.
     
    La portaveu del govern ha recordat que el Tribunal Constitucional té la funció “legítima” de dirimir l’adequació de les normes i les lleis a la Constitució però “no considerem que hagi de dirimir  sobre opinions i debats de caràcter polític” que emanen del “normal” funcionament d’un Parlament. “El Tribunal és un àrbitre en relació a la constitucionalitat de les lleis, però en cap cas és un tribunal executor ni es pot entendre la Constitució espanyola com un codi penal”, ha denunciat.
     
    La consellera ha reiterat que a Catalunya “tenim un repte democràtic de primer ordre” i el Govern del PP respon a aquest repte sempre amb la “negació, les amenaces, el recurs als tribunals i la judicialitzacio d’allò que només es pot resoldre per la via política”.
     
    Neus Munté s’ha mostrat contundent en relació a les declaracions de Xavier Garcia Albiol, president del PPC, on comparava el que passa a Catalunya amb el règim franquista. “No les tolerem. No es pot comparar un parlament democràtic que està exercint les seves funcions amb un episodi tan lamentable com és el franquisme que va suposar la negació de drets i llibertats”. Per això ha exigit que es retracti i rectifiqui.
     
    El Govern recupera l’impost nuclear i el de grans establiments comercials
     
    El Govern també ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, custòdia i dispersió d’elements radiotòxics. L’objectiu d’aquest nou tribut és gravar el risc que suposa per al medi ambient i sobre les persones la producció d’elements radiotòxics i la seva custòdia “mentre no siguin dipositats o neutralitzats en un magatzem de llarga durada”.
     
    Aquesta nova figura impositiva substitueix l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional per considerar que el fet imposable era el mateix que l’impost estatal ja existent. Així doncs, el nou impost no grava la producció d’energia, sinó els riscos mediambientals de la producció, manipulació, transport, custòdia transitòria i emissió d’elements radiotòxics de combustible nuclear. A més, mentre l’impost estatal és genèric i només té voluntat recaptatòria, l’autonòmic és de caràcter mediambiental i finalista, ja que una bona part de la recaptació reverteix en la dinamització econòmica de les zones afectades.
     
    D’altra banda, el Govern també ha aprovat la memòria preliminar de la reforma de l’impost sobre grans establiments comercials, per transformar-lo en un tribut estrictament mediambiental. Així, el nou text grava l’impacte ambiental que pot ocasionar l’afluència de vehicles a les grans superfícies comercials, en lloc dels metres quadrats que ocupava l’establiment, com es feia fins ara. D’aquesta manera, el Govern reformula el tribut i l’adapta a les recomanacions europees.
     
    La previsió de recaptació de tots dos impostos es concretarà en els respectius avantprojectes de llei que aprovarà el govern el proper mes de setembre. Això no obstant, la voluntat del Govern és ingressar els 40 milions anuals que preveia l’antic impost nuclear, en el cas de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, custòdia i dispersió d’elements radiotòxics, i mantenir els 15 milions anuals, pel que fa al nou impost sobre grans establiments comercials.
     
     
    11,4 milions d’euros al Telèfon 112 d’Emergències de Catalunya
     
    L’Executiu ha acordat la despesa pluriennal, per a un període de dos anys, destinada al servei d’atenció i de gestió del Telèfon 112 d’Emergències de Catalunya (CAT112). Mitjançant aquesta despesa, pressupostada en un import d’11,4 milions d’euros, el CAT112 es garanteix disposar del personal per mantenir el servei d’atenció a les trucades d’emergències, que a Catalunya es gestionen des de dues sales, una situada a la Zona Franca de Barcelona, i l’altra a l’edifici CAT112 de Reus.  Ambdues sales gestionen de mitjana el 50% de les trucades totals. El Telèfon 112 d’Emergències de Catalunya, que depèn del Departament d’Interior, atén una mitjana diari de 7.000 trucades, que en dies de situacions d’emergències provocades per fenòmens atmosfèrics adversos, emergències d’origen tecnològic (accident químic, etc.), o situacions que provoquen múltiples incidències (nit de Cap d’Any o revetlla de Sant Joan) arriben fins a les 10.000 trucades diàries o inclús superen aquest volum.
     
    Pla de simplificació normativa 2016-2017
     
    Un altre dels acords presos en la reunió d’avui ha estat l’aprovació del Pla de simplificació normativa 2016-2017, un document que té com objectiu dotar el marc jurídic català de mes coherència, agilitat i seguretat. Segons les dades del Portal Jurídic de Catalunya, actualment hi ha 23.290 disposicions legal vigents i nomes 4.615 disposicions derogades. Un nombre molt elevat de les disposicions que consten formalment com a vigents han estat derogades per l’aprovació de normes posteriors, mentre que moltes altres no s’apliquen perquè estan en desús. 
     
    La simplificació del marc normatiu respon al compromís del Govern de la Generalitat amb la millora regulatòria i se suma a les actuacions ja dutes a terme per l’executiu en els àmbits de la simplificació dels procediments i la reducció de carregues a les empreses amb iniciatives com les anomenades lleis òmnibus, l’impuls de la finestreta única empresarial o la llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i de l’impuls de l’activitat econòmica.
     
     
    Distincions Jaume Vicens Vives 2016
     
    Finalment, el Govern de la Generalitat ha acordat concedir les distincions Jaume Vicens Vives 2016, a la qualitat docent universitària, a tres professores i quatre projectes de les universitats catalanes. Els premis estan dotats amb 20.000 euros i es lliuraran durant la inauguració oficial del nou curs acadèmic 2016-2017, el proper 7 de setembre. Els guardonats han estat seleccionats a partir de les  propostes fetes pels consells socials de les universitats públiques o òrgans equivalents de les universitats privades.
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem