• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el primer tràmit de ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el primer tràmit de la llei que regularà el vot electrònic per als catalans residents a l'estranger

    • Es tracta d’un compromís del Govern després que en les eleccions del 27-S només votessin 14.781 catalans residents a l’estranger, dels 196.065 censats, a causa de les dificultats del sistema
    • “Tecnològicament és possible i legalment també. Ara només falta que hi hagi voluntat política”, ha assegurat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, qui ha explicat que l’objectiu del Govern és tenir la plataforma de vot electrònic enllestida d’aquí a deu mesos
    • El Govern acorda no autoritzar el lliurament al govern d’Aragó dels béns de Sixena que hi ha al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
    • Munté considera “perfectament normal” que les conclusions sobre el procés constituent s’elevin al ple del Parlament i assegura que no s’entendria que s’impedís un debat parlamentari
    • L’Executiu també aprova el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya per fer front als riscos i amenaces de la societat digital
    El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei pel qual es regula el procediment de votació electrònica per als catalans residents a l’estranger, per tal de garantir el dret de vot d’aquest col·lectiu i superar els entrebancs que el sistema actual planteja a aquests ciutadans. Es tracta d'un compromís adquirit pel Govern després que en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre, només 14.781 catalans residents a l’estranger, dels 196.065 censats, van votar a causa de les dificultats del sistema.
     
    La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat que amb l’aprovació d’avui es fa un “pas important” per garantir el dret de vot de tots els ciutadans catalans, especialment dels residents a l’estranger, ja que votar per correu o en una ambaixada “no garanteix seriosament el dret a vot”.
     
    “Tecnològicament és possible i legalment també. Ara només falta que hi hagi voluntat política”, ha assegurat Borràs, qui ha explicat que l’objectiu del Govern és tenir la plataforma de vot electrònic enllestida d’aquí a deu mesos.   
     
    L'Avantprojecte de llei es fonamenta amb les competències reconegudes a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que estableix la capacitat d'articular un règim electoral propi i, en conseqüència, de disposar d’una llei que reguli aspectes concrets o parcials del règim electoral, com és el cas del procediment de vot electrònic per als residents a l'estranger. Així, es tracta d’un avantprojecte de llei que regula exclusivament el sistema de votació electrònica, que serà complementària als altres sistemes de vot actual. La resta del procés electoral se seguirà regint per la normativa electoral estatal. 
     
    El text validat pel Govern defineix els principis que fonamenten la llei, el procediment de vot electrònic, el mecanisme d’identificació de l’elector a la plataforma de vot per Internet i l’exercici del dret de vot per mitjans electrònics. La regulació del procés de vot electrònic preveu que, un cop es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya, els electors podran escollir votar per mitjans electrònics, i hauran de registrar-se en un portal específic i, un cop validada la identitat, es farà arribar a la persona electora les credencials per votar de manera segura. 
     
    La votació es podrà dur a terme a través d’un ordinador, una tauleta o un mòbil durant el període de vot per correu des de l’estranger. El vot romandrà custodiat en una urna electrònica fins al dia de l’escrutini general.  
    La normativa també regula la custòdia dels vots, les garanties del vot i el procediment en cas de possibles incidències. El document preveu, així mateix, una auditoria del procés de vot electrònic per garantir que tot el procediment és secret, fiable i transparent, i conté apartats dedicats a la protecció de dades de caràcter personal. 
     
    La memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei pel qual es regula el procediment de votació electrònica per als catalans residents a l’estranger que ha aprovat avui el Govern ha estat elaborada pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, competent en matèria de processos electorals. 
     
    L’Executiu també ha aprovat el pla d’acció que ha de fer possible la implementació del vot electrònic. Aquest pla consta de sis grans fases, la primera de les quals és, precisament, la definició d’un marc jurídic, és a dir, l’aprovació de la llei que ha de regular el procediment de votació per internet per als catalans residents a l’estranger. 
     
    La segona fase és la de contractació administrativa, per adquirir o contractar els serveis de votació electrònica per Internet, que inclou la possibilitat d’implementar una plataforma permanent que, a més d’utilitzar-se en eleccions parlamentàries, serveixi també per a consultes populars promogudes per la Generalitat o altres administracions públiques catalanes. 
     
    La tercera fase és la implementació tecnològica, que s’ha de fer seguint els principis de transparència, integritat, privadesa i fiabilitat. La quarta fase correspon al pla de comunicació, que ha de definir les diferents accions que es duran a terme per promoure i fomentar el coneixement de la votació per Internet, per mitjà de campanyes adreçades a la ciutadania. La cinquena fase consisteix en les proves pilot, que es faran per verificar la fiabilitat i qualitat del servei i també per donar a conèixer el nou sistema de votació. Finalment, la darrera fase del projecte serà la implantació efectiva del sistema en el procés electoral. 
     
    El Pla per implementar el vot electrònic per als catalans residents a l’estranger ha implicat la participació de tècnics dels departaments de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; de la Presidència, i d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Per redactar-lo, es van crear tres grups de treball (jurídic, tècnic i de comunicació) i un comitè d’experts integrats per una trentena de persones. 

    El Govern acorda no autoritzar el lliurament al govern d’Aragó dels béns de Sixena que hi ha al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

    El Govern ha acordat avui no autoritzar el lliurament al govern d’Aragó dels béns procedents del monestir de Santa Maria de Sixena que actualment hi ha al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal d’Aragó “atès que no han finalitzat els procediments legalment requerits per la normativa de patrimoni cultural”. El Govern també ha refermat la seva voluntat de “seguir exercint totes les accions legals pertinents per defensar els legítims interessos que la Generalitat ostenta sobre els béns en litigi”.
     
     “Esgotarem tots els tràmits judicials, atès que estem davant una sentència que no és ferma. Hi ha recorregut i per descomptat que el farem”, ha assegurat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
     
    Munté ha detallat que els  44 béns que no tenen autorització del Govern per ser traslladats es troben dipositats al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i formen part d’una col·lecció catalogada per la Llei del patrimoni cultural català, motiu pel qual per poder-ne ordenar el trasllat cal el “compliment d’un seguit de tràmits” previstos per dita normativa. En aquest sentit, la portaveu ha recordat que la pròpia llei d’enjudiciament civil diu “clarament” que el compliment de les resolucions judicials s’ha de fer sempre que “no es lesioni altres legislacions”.  
     
    Munté també ha explicat que l’Executiu ha estat informat de la resolució del Departament de Cultura segons la qual s’autoritza la sortida provisional dels 53 béns que es troben dipositats als magatzems del Museu Nacional d’Art de Catalunya i que mai han estat exposats a causa del seu escàs valor artístic. Aquestes obres, segons ha informat el conseller de Cultura, Santi Vila, han sortit avui mateix cap al monestir de Sixena.
     
    Aquesta mesura es pren en compliment de l’execució provisional de la sentència dictada pel jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca. Aquests béns van ser adquirits per la Generalitat a les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, mitjançant contractes de compravenda de dates 28 de gener de 1983 i 17 de desembre de 1992, i pel Museu Nacional, el 20 de juny de 1994.
     
    Els béns dipositats al Museu Nacional que es lliuren ara, d’acord amb la resolució del Departament de Cultura, estan distribuïts de la següent manera:
     
    • Dues fulles de porta de fusta policromada del segle XIII
    • Quatre frescs traspassats a tela de Mateu Ferrer i anònims del segle XVI
    • Una pintura sobre tela del segle XII
    • Un conjunt format per 13 petits fragments de pintures sobre tela del segle XIII
    • Un conjunt amb 37 peces d’indumentària entre les quals hi ha casulles, estoles, maniples, dalmàtiques, capes pluvials, mantons, xals, fragments de mantellines i un vestit femení. Totes aquestes peces estan datades entre els segles XVIII i principis del XX.
    • Tres reliquiaris del segle XIX
    • Tres fragments de plats de ceràmica
    • Dues culleres
    • Dues palmatòries
    • Una forquilla
    • Un pom de bordó
    • Un fragment de rajola
    • Una tapa sopera de ceràmica
    • Un plat ceràmic de color blau
    • Una escudella ceràmica daurada
    • Una faldilla brodada
    • Cobertes de llibres, una col·lecció de manuals notarials dels segles XVI-XVIII, una col·lecció de pergamins, llibres de cor, cartes i documents varis
    • Dues pedres tallades
    • Un fragment de creu de terme
    • Una caixa forta de ferro
    Munté considera “perfectament normal” que les conclusions sobre el procés constituent es debatin al ple del Parlament

    La portaveu del Govern també s’ha referit, a preguntes dels periodistes, a la polèmica sobre la votació en el ple del Parlament de les conclusions de la comissió sobre el Procés Constituent: “Es poden elevar perfectament al ple, són conclusions d’uns treballs  i és plenament normal que es puguin elevar al ple on tothom pugui expressar la seva opinió legítima”, ha afirmat. I ha afegit: “Com a Govern creiem que s’ha de poder discutir i parlar, perquè aquesta és l’essència del parlamentarisme. No entendríem que es volgués impedir un debat parlamentari”.
     
    Precisament, la portaveu ha lamentat l’advertiment del Tribunal Constitucional a la Mesa del Parlament perquè impedís o paralitzés qualsevol iniciativa relacionada amb el procés constituent: “Malauradament estem acostumats a aquest tipus d’advertiments, però ara ens ha sorprès la rapidesa amb què l’han fet”.

    Malgrat aquesta resolució del TC, Munté ha expressat el convenciment del Govern que el seu full de ruta és “perfectament legítim i legal” i que està “d’acord amb les demandes de la ciutadania i amb la majoria del Parlament de Catalunya”.
     
    El Govern aprova el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya per fer front als riscos i amenaces de la societat digital

    El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya,  l’ens que ha de substituir  l’actual Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). D’aquesta manera, es garanteix que el Govern disposi de les eines necessàries per afrontar els riscos i amenaces que planteja actualment la plena integració a la societat digital.
     
    Aquesta Agència, que estarà adscrita al Departament de la Presidència, té com a principal missió garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i els sistemes d’informació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i de tot el seu sector públic, en col·laboració amb els organismes judicials i policials.
     
    La nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya exercirà el servei públic català de ciberseguretat,  que permetrà millorar les actuacions del propi ens davant dels incidents de ciberseguretat que es produeixin en administracions, empreses i entitats de Catalunya.
     
    En concret, entre els encàrrecs i funcions que tindrà el nou organisme destaquen:
     
    ·         L’execució del servei públic de ciberseguretat. S'encarregarà de vetllar per la seguretat TIC de Catalunya.
    ·         La coordinació amb el sector privat per millorar els nivells de seguretat TIC de la ciutadania.
    ·         El suport al Govern per elaborar i executar els  plans de seguretat TIC corresponents.
    ·         La millora del nivell de seguretat TIC i la promoció de la seguretat de la identitat digital de la ciutadania de Catalunya. Organitzarà les activitats de difusió, formació i conscienciació adients als diferents col·lectius destinataris i els facilitarà les eines i els programes escaients.
     
    El nou organisme mantindrà les funcions de CERT (Computer Emergency Response Team), encarregat de donar resposta als incidents de ciberseguretat que es produeixen a Catalunya i que actualment desenvolupa el CESICAT.
     
    El Govern inicia la modificació urgent dels tributs que estaven inclosos en la Llei de pressupostos de 2016

    El Govern ha acordat tirar endavant la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificacions urgents en matèria tributària, que inclou l’actualització d’alguns aspectes de fins a quatre impostos. Aquesta normativa preveu adaptar les millores que ja estaven incorporades dins el Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, també coneguda com a “Llei d’acompanyament”, que no va prosperar el maig passat, conjuntament amb la Llei de pressupostos per a l’exercici 2016. A causa precisament de la pròrroga pressupostària, el Govern ha de canalitzar les variacions tributàries a través d’un projecte de llei. D’aquesta forma, cal que aquestes modificacions de tributs entrin en vigor al més aviat possible.  
     
    Així, en primer lloc, l’impost propi sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial incorpora tres canvis rellevants, que poden ser susceptibles de ser considerats ajuts d’Estat, no admesos per la normativa europea. L’objecte d’aquest tribut és gravar l’emissió d’òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers en els aeròdroms durant la fase d’enlairament. El primer canvi inclou una ampliació de subjecte de l’impost als vols de mercaderies, que fins ara en quedaven exempts. En segon terme, se suprimeix de la base imposable el límit de 20.000 vols anuals realitzats. La tercera modificació fa referència al tipus de gravamen, que passa a un únic tipus impositiu de 2,5 euros per quilogram d’òxids de nitrogen emès, sense diferenciar segons el recorregut dels vols (si s’efectuen dins o fora de l’espai de la UE, si són de llarg recorregut). D’aquesta manera, s’eliminen així determinats elements susceptibles de ser considerats ajuts d’Estat, no admesos per la normativa europea. 
     
    Tot i que aquestes propostes entrarien en vigor amb efectes d’1 de gener de 2017, cal informar  la Comissió Europea (CE) que el Govern ja n’està tramitant les modificacions. I pel que fa a l’impacte pressupostari, l’eliminació del límit màxim de 20.000 vols i l’establiment d’un tipus únic podria tenir un impacte de 395.000 euros anuals a partir de 2018, exercici en què la recaptació podria totalitzar els 4,3 milions d’euros.    
    En segon lloc, s’introdueixen modificacions en tres tributs cedits. La primera d’elles fa referència a l’impost sobre successions i donacions i a l’impost sobre el patrimoni, que permet que els beneficis fiscals previstos per als patrimonis protegits d’acord amb la normativa estatal resultin també d’aplicació als constituïts amb el dret civil català. El segon canvi regula l’ampliació del termini a dos anys de l’ajornament del pagament de l’impost de successions i donacions en aquells casos en què l’herència és il·líquida i als subjectes passius els és difícil obtenir la quantitat per pagar. Ara es vol ampliar aquest ajornament als contribuents amb fets imposables que es produeixin fins al 31 de desembre de 2017, tenint en compte que la data límit va finalitzar just dos anys abans.
     
    Finalment, l’Avantprojecte busca descongestionar els jutjats de família potenciant la via notarial. En concret, en l’àmbit de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, es preveu l’aprovació de la bonificació sobre les escriptures públiques de separació o divorci, o extinció de la parella de fet, quan s’oficialitza davant de notari. Fins al moment, la gran majoria dels actes jurídics es presenten a través dels jutjats, on no es tributa per aquest concepte.   
     
    L’Avantprojecte també preveu tasques de control tributari i lluita contra el frau amb la comunicació de dades amb transcendència tributària obtingudes per les diputacions i els consells comarcals a l’Agència Tributària de Catalunya. 

    El Govern modifica la llei que regula l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat 
     
    El Govern ha aprovat el Projecte de llei que modifica la Llei 5/1986, de 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA). El principal canvi respon a la necessitat de separar les funcions de l’òrgan operador –la mateixa EAJA- i del regulador –la Direcció General de Tributs-, d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea.  
     
    La nova norma també introdueix alguns canvis d’àmbit organitzatiu, com l’eliminació de la figura del conseller delegat de l’EAJA. Així mateix, defineix la composició del Consell d’Administració de la mateixa entitat, que estarà format per un mínim de cinc persones, i com a màxim, per set, i presidit per la persona titular de la secretaria general del departament competent en la matèria de joc, en aquest cas el secretari d’Hisenda. Els membres del consell d’Administració –amb funcions directives- seran nomenats pel Govern i un d’ells serà del departament competent en matèria social, ja que els beneficis que s’obtenen de la venda de Loteria de Catalunya van destinats a finalitats socials. 
     
    Finalment, el Projecte de llei preveu que el director de l’EAJA, que té funcions executives i de gestió ordinària de l’Entitat, serà escollit per capacitats i mèrits professionals “mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència” i, tot i no tenir condició d’alt càrrec, se li aplicarà el règim d’incompatibilitats. D’acord amb la disposició transitòria, mentre no s’aprovi el reglament que desenvoluparà aquest Projecte de llei, el conseller delegat continuarà formant part de l’estructura organitzativa de l’Entitat.    

    El Govern prorroga el Pla Serra Húnter de professorat universitari fins a l’any 2030
     
    El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de pròrroga del Pla Serra Húnter (Serra Húnter Programme) que té per objectiu la captació i retenció de talent en l’àmbit del personal docent i investigador contractat de les universitats públiques de Catalunya. Es tracta de personal docent i investigador altament qualificat i amb mèrits homologables als dels estàndards internacionals. Amb aquest acord, el Govern prorroga el Pla Serra Húnter fins a l’any 2030 amb efectes des d’1 de gener de 2016.  
     
    Aquest Pla s'emmarca en el model de personal acadèmic que Catalunya promou per reforçar l'obertura social i la internacionalització de les universitats catalanes, a partir de l’aprovació de la Llei d’universitats de Catalunya (LUC) al 2003. El Pla es proposa avançar cap a una estructura docent més flexible i internacionalitzada i és, en aquest sentit, un instrument més al servei de les universitats amb l'objectiu final de consolidar Catalunya com a pol de coneixement del sud d'Europa. 
     
    El Govern i les 7 universitats públiques determinen anualment el nombre de contractacions de professorat permanent que es poden efectuar, en funció de la taxa de reposició que imposa l’Estat. En el cas de les contractacions que formen part del Pla Serra Húnter, hi ha un cofinançament específic del Govern, tot i que són les universitats les que proposen els departaments beneficiaris dels contractes.  
     
    Del total del professorat docent i investigador (PDI) contractat per les universitats des de l’aprovació de la LUC, només el 27% ho són en el marc d’aquest Pla. En una primera fase el Pla Serra Húnter es va desenvolupar durant el període 2003-2010, en què es van contractar 428 professors permanents. En aquesta segona fase, que es desplega durant el període 2012-2020, es preveu la incorporació d'uns 500 nous professors.  
     
    Les persones candidates que s'incorporen al Pla ho poden fer en les categories de: professorat catedràtic/full professor, professorat agregat/associate professor, tenure-track full professor i tenure-track associate professor. En el cas de la figura del tenure-track, el Pla Serra Húnter fomenta un model de carrera acadèmica més exigent en el moment de la incorporació inicial del professorat però, en contraprestació, hi ha un compromís de continuïtat del seleccionat. 
     
    Actualment, hi ha dues convocatòries obertes del Pla Serra Húnter. Una es troba en la fase final de selecció dels candidats, que poden optar a 75 places de diferents figures docents. La segona convocatòria es troba encara en la fase inicial de crida internacional i s’ofereixen 71 places. En aquesta fase s’hi poden presentar candidatures fins al 15 de setembre de 2016.  

    El Govern dóna un nou impuls a la lluita contra la plaga del cargol poma i a la millora  de la biodiversitat al delta de l’Ebre  
     
    El Govern ha autoritzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) a concedir subvencions directes per valor de 365.584,11 euros als membres del grup seleccionat per dur a terme actuacions per a la conservació de la biodiversitat al delta de l'Ebre i lluita contra espècies invasores, com és el cas del cargol poma. Amb aquesta subvenció, sumada a l'aportació del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), l'import total per a aquestes actuacions és de 641.375,62 euros.
     
    Forestal Catalana, S.A. com a membre del grup i, en tant que mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, també executa actuacions del projecte mediambiental esmentat a través del corresponent encàrrec de gestió cofinançat, per un import de 360.639,83€.
    Així doncs, i juntament amb l’encàrrec de gestió tramitat amb Forestal Catalana, S.A., l’import total destinat a l’execució de les actuacions del projecte mediambiental executat pel grup ad hoc durant el període esmentat, és d’1.002.015,45€
     
    L'execució del projecte mediambiental, inclòs en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020, es durà a terme mitjançant el grup ad hoc constituït per les entitats següents:
    - Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre.
    - Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre.
    - Arrossaires del Delta de l’Ebre i Secció de Crèdit, SCCL.
    - Càmera Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL.
    - Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs i altres cultius al Delta de l’Ebre (ADV).
    - Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Birdlife).
    - Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
     
    La distribució de l’import dels ajuts entre els membres és la següent:
     
    Beneficiaris
    Import
    DARP
    Fons UE
    ADV
    172.405,29
    98.271,02
    74.134,27
    SEO Birdlife
    27.900,00
    15.903,00
    11.997,00
    Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre
    182.497,02
    104.023,30
    78.473,72
    Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre
    258.573,31
    147.386,79
    111.186,52
    Total
    641.375,62
    365.584,11
    275.791,51
     
    El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020 inclou una operació sobre conservació de la biodiversitat i lluita contra espècies invasores, que permet la definició, implementació i funcionament de projectes de cooperació per al desenvolupament de mètodes i la implementació al camp per al control i l'eradicació de la plaga i que asseguri i/o millori els paràmetres de biodiversitat de la zona afectada.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem