• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern congela els preus públics ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern congela els preus públics universitaris per quart curs consecutiu amb l'objectiu de facilitar l'accés als estudis

    • El decret de preus públics universitaris per al curs 2016-2017 no aplicarà l’actualització de l’IPC, d’acord amb la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya
    • El Govern avança cap a una avaluació de primària adequada a les competències bàsiques
    • La portaveu Munté qualifica de “circ mediàtic” l’operació de la Guàrdia Civil contra ajuntaments catalans
    • Munté assegura que el Govern esgotarà “tot el recorregut jurídic possible” perquè les obres de Sixena romanguin a Catalunya
     
    El decret de preus públics universitaris per al curs 2016-2017 no aplicarà l’actualització de l’IPC, d’acord amb la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, integrada pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats. Després del vistiplau d’aquest òrgan, el Govern ha aprovat avui el decret corresponent que afecta els preus dels serveis acadèmics i complementaris dels ensenyament que presten les universitats públiques de catalanes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per al pròxim curs. 
     
    Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, que ha destacat que la congelació dels preus públics universitaris, que ja es va aplicar el curs 2013-2014, “respon a l’objectiu de facilitar l’accés als estudis”. Així, per quart curs consecutiu, els preus màxims dels crèdits matriculats per primera vegada seran els mateixos: 25,27 euros per als estudis de coeficient A; 35,77 euros per als de coeficient B; i 39,53 per als de coeficient C.  
     
    El Govern dóna així compliment al compromís de la Secretaria d’Universitats i Recerca de mantenir els preus dels crèdits matriculats per primera vegada després de l’aplicació, al 2012, del sistema  de tarifació social que estableix el pagament en funció del nivell de renda familiar. Un mecanisme que garanteix que ningú quedi fora de la universitat per motius econòmics.
     
    També es congelen els preus en les repeticions de matrícula, màsters, doctorats i serveis acadèmics administratius. En el cas dels màsters que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, continua l’opció de rebaixa de fins a un 30% sobre el preu del crèdit. Així, es mantenen els dos preus diferenciats entre els estudis que habiliten (41,17 euros/crèdit) i els que no habiliten (65,87 euros/crèdit, susceptible a la bonificació del 30%).
     
    Pel que fa a les Beques Equitat, es continuarà bonificant el 50% a tots aquells estudiants que queden exclosos dels ajuts estatals al tenir una nota entre 5 i 5,5, tot i complir amb els requisits econòmics per ser beneficiaris de les beques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (MECD). El cost de rescatar aquests estudiants de rendes baixes exclosos per l’Estat suposa 4,1 milions d’euros anuals a càrrec del sistema català. Així mateix, les Beques Equitat mantindran la bonificació a les enginyeries que es va aplicar el curs 2013-2014 després del canvi de coeficient d’estructura docent.
     
    Pel que fa al fraccionament del pagament de la matrícula, a través de l’AGAUR, s’estableix un sistema de pagament fraccionat de fins a 10 mesos, que permet el finançament del 100% de l'import de la matrícula dels estudis universitaris, amb un cost fix d'obertura (14 euros en matrícules semestrals i 24 euros en anuals ) i un tipus d'interès del 0%.
     
    El decret de preus també preveu la possibilitat que les universitats posin en marxa sistemes d’ajuts per atendre a aquells estudiants que es trobin en circumstàncies personals sobrevingudes. Un mecanisme que complementa el programa especial impulsat per l’AGAUR per atendre els universitaris amb problemes econòmics sobrevinguts.  Des del curs 2014-2015, el termini per comunicar una nova situació econòmica que doni dret a beca és ininterromput i, per tant, durant tot l’any es resolen aquestes peticions.
     
    L’única novetat del decret per al pròxim curs 2016-2017 és la introduïda, a petició de les universitats públiques, perquè els seus consells socials puguin fixar els preus del cost de l’enviament dels títols universitaris als estudiants que ho sol·licitin.

    El Govern avança cap a una avaluació de primària adequada a les competències bàsiques
     
    El Govern també ha donat el vist i plau a l’ordre que determina el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. L’objectiu és adequar l’avaluació a les competències bàsiques desplegades en el decret de currículum de l’educació primària de 2015. D’aquesta manera s’adequa l’avaluació al decret d’ordenació dels ensenyaments d’aquesta etapa, d’acord amb l’aposta d’Ensenyament per l’aprenentatge competencial.
     
    Així doncs, aquesta ordre d’avaluació dóna resposta a com s’han d’avaluar les competències, relacionant les competències bàsiques amb els continguts, d’acord amb els objectius de la Unió Europea per al 2020, que insten a desenvolupar i comprovar l’ús competent del coneixement sobre la realitat. El Departament ja va iniciar el 2013 el desplegament de les competències a primària i a secundària.
     
    Tal com preveu la nova ordre, l’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes en l’educació primària serà contínua i global, preveurà l’observació sistemàtica de l’assoliment dels objectius educatius, integrarà les valoracions de tots els àmbits, tindrà una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i se centrarà en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.
     
    L’ordre també té en compte el caràcter formatiu de l’avaluació. Per això, marca com a necessari que els alumnes coneguin prèviament els objectius i els criteris d’avaluació de les activitats que realitzen, que els alumnes rebin un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l’autoregulació de l’aprenentatge, i el fet de diversificar les activitats i els instruments d’avaluació incorporant-hi mecanismes d’autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació.
     
    La nomenclatura de l’avaluació pren com a referència els documents de desplegament dels diferents àmbits publicats pel Departament d’Ensenyament. Estableix quatre nivells per avaluar el grau d’assoliment de les competències dels alumnes en els diferents nivells de primària. Així mateix, amb la nova ordre aquesta qualificació s’enriqueix, atès que no només fa una qualificació global de tota l’àrea, sinó que concreta cadascuna de les dimensions, donant una informació qualitativa del procés de cada alumne.
     
    L’ordre també exposa de quina manera s’han d’expressar els resultats de l’aprenentatge dels alumnes en l’assoliment de les competències: Assoliment excel·lent (AE), Assoliment notable (AN), Assoliment satisfactori (AS) o No-assoliment (NA).
     
    En el marc del sistema inclusiu, l’ordre contempla que, per als alumnes amb pla individualitzat, es pugui prendre la decisió d’utilitzar criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell que li corresponen com a referent per avaluar-los. En el pla individualitzat s’ha d’identificar, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran aquests criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne, i aquests s’han d’especificar.
     
    Pel que fa a les proves d’avaluació, estableix la prova d’avaluació diagnòstica durant l’etapa, que es realitzarà durant el tercer curs d’educació primària, i també la prova d’avaluació de sisè d’educació primària, que és una prova d’avaluació externa de caràcter formatiu i orientador, que es basa en les competències bàsiques que cal haver assolit en acabar aquesta etapa educativa. Cap de les dues proves determina l’expedient acadèmic dels alumnes.

    La portaveu Munté qualifica de “circ mediàtic” l’operació de la Guàrdia Civil contra ajuntaments catalans
     
    La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha acusat el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, de ser “l’autor intel·lectual” d’una operació de la Guàrdia Civil contra ajuntaments catalans que ha titllat de “circ mediàtic” per “escarnir” l’independentisme.
     
    A preguntes dels mitjans de comunicació, Munté ha expressat el “respecte a la tasca que es fa des de l’administració de Justícia i a la presumpció d’innocència” però ha criticat que l’operació hagi estat anunciada prèviament als mitjans de comunicació: “És d’escàndol, de nul·la qualitat democràtica, que es produeixin escorcolls i detencions que han estat anunciades a través dels mitjans de comunicació molta estona abans”, ha denunciat.

    “Assenyalem amb el dit, més enllà de respectar la justícia, les males arts” i “l’ús de les eines de l’Estat” per “embrutar les trajectòries de persones que treballen per la causa política del sobiranisme”, ha afegit Munté, qui ha lamentat que, malauradament, el Govern està “acostumat” a “circs mediàtics espectaculars que després acaben en res perquè no hi ha cap indici de culpabilitat de ningú”.
     
    Preguntada també pel relleu al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, després de la destitució de Daniel de Alfonso per l’escàndol de les converses amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, la portaveu ha explicat que el Govern està treballant per cercar un nom que “generi el més ampli consens possible i que tingui tota la credibilitat i prestigi necessari per dotar l’Oficina Antifrau de tots els recursos necessaris per a la lluita contra la corrupció”.
     
    La portaveu ha assegurat que es tracta d’una tasca “delicada i estratègica” en la qual el Govern “vol encertar-la”. “S’hi està treballant i això requereix el temps que sigui imprescindible”, ha afirmat.
     
    Munté assegura que el Govern esgotarà “tot el recorregut jurídic possible” per  aconseguir que les obres de Sixena romanguin a Catalunya
     
    La portaveu Munté ha afirmat que el Govern “esgotarà tot el recorregut jurídic possible” en el litigi amb l’Aragó per les obres d’art de Sixena, després que el jutjat d’Osca hagi desestimat l’últim recurs de la Generalitat i l’hagi instat a presentar un pla per al trasllat de les peces el proper 25 del juliol.

    “La data la fixa una resolució d’execució provisional i per tant no hi ha sentència ferma”, ha argumentat Munté. “Entenem que hi ha més recorregut judicial en no tractar-se d’una sentència ferma i mantindrem legítimament obert el procés en defensa dels interessos de la Generalitat”, ha afirmat.
     
    Munté ha assegurat que el Govern “s'alinea amb totes les entitats que defensen la unitat d'aquesta col•lecció i el fet de que pugui romandre Catalunya, on s'ha fet un esforç molt important per la seva conservació”.
     
    La portaveu també ha explicat que el Govern està estudiant tot el procediment a seguir però ha detallat que es tracta d’un "procés molt complex" que necessita temps i que requereix complir amb la normativa existent sobre Patrimoni a Catalunya.
     
    El Govern regula les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys per adaptar-la a les noves realitats socials
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat el nou Decret de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys per tal d’actualitzar la normativa actual, simplificar-la i adaptar-la a les noves necessitats i realitats socials que han sorgit els darrers anys.  
     
    La principal novetat del nou Decret és la incorporació de les activitats que tenen un component esportiu important però que, alhora, tenen elements substancials que les fan equiparables a les activitats d’educació en el lleure. D’aquesta manera se supera el buit normatiu que hi ha hagut fins ara pel que fa a aquests casos.  
     
    Així, el Decret preveu tres nous tipus d’activitat: els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, que hauran de complir els mateixos requisits que les activitats d’educació en el lleure excepte pel que fa a les titulacions exigides, que són les pròpies de l’àmbit esportiu i l’interlocutor de les quals continuarà sent el Consell Català de l’Esport.  
     
    El segon gran aspecte destacat de la nova norma és l’augment de la seguretat i la qualitat de les activitats. En aquest sentit, s’incrementa la ràtio en els grups on participen menors de 3 anys a un dirigent titulat per cada vuit participants. En el cas dels grups de fins a deu nens en què hi hagi algun menor de 16 anys, serà obligatòria la presència de dos dirigents per evitar així que davant de qualsevol incidència de la persona dirigent els infants es quedin sols. 
     
    L’increment d’una persona dirigent més per cada desena de participants es flexibilitza de manera que, en els grups de 25 o més participants, passa a ser obligatori a partir de fraccions de quatre. Aquesta flexibilització es compensa amb l’increment del percentatge de dirigents que han d’estar titulats, amb la finalitat de reforçar el nombre de dirigents que tenen formació especialitzada. També s’incorpora la figura de personal de suport logístic, per tal de diferenciar-lo clarament de l’equip de dirigents i establir l’obligatorietat de ser major d’edat.  
     
    Pel que fa a les notificacions de les activitats que qualsevol associació, entitat o empresa organitzadora ha de dur a terme a la Direcció General de Joventut (DGJ) abans de la seva realització, l’obligatorietat s’amplia a aquelles activitats que tenen més de dues nits de durada –fins ara s’establia en tres nits-, per així augmentar la seguretat davant de possibles situacions d’emergència. En aquest sentit, la DGJ i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) tenen establert un sistema d’alerta per poder atendre amb rapidesa i diligència qualsevol eventualitat que es produeixi en una activitat de lleure amb persones menors d’edat. L’estiu passat, per exemple, el CECAT va emetre fins a una cinquantena d’avisos mitjançant SMS a responsables d’activitat per alertar dels forts aiguats que es preveien a la zona on es desenvolupaven les activitats, sobretot a la comarca del Berguedà. Això va permetre adaptar la planificació d’aquelles activitats a les circumstàncies metereològiques i anticipar possibles problemes de seguretat.
     
    Així mateix, el nou Decret permetrà que les entitats organitzadores facin les notificacions mitjançant una inscripció electrònica i en el termini d’una setmana abans d’iniciar l’activitat, de manera que s’agilitzarà i facilitarà tot el procés. 
    L’any 2015, la DGJ va registrar un total de 5.514 activitats d’educació en el lleure, 2.986 a càrrec d’entitats i associacions d’educació en el lleure censades a la DGJ mentre que la resta, 2.528, van ser organitzades per diversos tipus d’entitats entre les quals hi ha ajuntaments, empreses i associacions de Mares i Pares. En aquestes activitats hi van participar un total de 279.927 participants, dels quals 245.644 eren joves menors de 18 anys i 34.283 eren dirigents (monitors i directors de lleure) que es van repartir entre casals de vacances (53%), colònies (21%), acampades (16%), rutes (8%) i camps de treball (2%). 
     
    Finalment, entre els nous continguts del Decret, hi ha el de l’obligació de l’entitat organitzadora de disposar, durant la realització de l’activitat, d’una fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d’edat on constin les dades actualitzades de l’estat de vacunació, així com els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, entre d’altres. 
    El nou Decret és el resultat d’un llarg procés de diàleg i consens entre l’Administració i el sector de l’educació en el lleure, format per l’associacionisme educatiu i un potent i dinàmic teixit empresarial. Un dels objectius del Decret és, justament, l’enfortiment de la convivència i interrelació ja existent entre aquests dos sectors. 
     
    El nou reglament entrarà en vigor el proper 1 de novembre, de manera que es donarà temps a les associacions, entitats i empreses organitzadores d’adaptar-se a la nova normativa.

    Altres acords del Govern 
     
    El Govern ha pres altres acords durant la reunió d’aquest dimarts, entre els quals destaca l’aprovació dels nous Estatuts del Centre de la Propietat Forestal, que suposa un important impuls a la gestió forestal a Catalunya, i l’aprovació del conveni anual entre el CAR de Sant Cugat i el Consejo Superior de Deportes per realitzar activitats i modernitzar les instal·lacions del centre.  
     
    En virtut d’aquest conveni, l’aportació del Consejo Superior de Deportes al CAR serà de 2,5 milions d'euros el 2016, dividits en 2.000.000 d’euros per a la gestió d'activitats de les federacions estatals, i 500.000 euros per a la construcció i modernització d'instal·lacions esportives del centre (equipament científic, equipament esportiu i realització d'obres diverses).


    Cercador

    Cercador

    Destaquem