• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern destina 5,8 milions d'euros ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern destina 5,8 milions d'euros a la instal·lació de més de 21.000 nous punts de càrrega de vehicles elèctrics arreu de Catalunya

    • Aprova el Pla d’acció per al desplegament d’infraestructura dels vehicles elèctrics a Catalunya 2016-2019, que també preveu la instal·lació de 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci, i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària
    • “Perquè hi hagi més vehicles elèctrics hi ha d’haver més punts de recàrrega, i hem de fer més fàcil que aquests cotxes es recarreguin per tots els punts de Catalunya, no només a les grans ciutats”, ha assegurat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
    • El Govern segueix “al mil·límetre”el full de ruta sobiranista però es mostra obert a altres propostes “democràtiques” que situïn el país “a les portes de la independència”
    • Munté lamenta que en el debat electoral d’ahir no es fes cap proposta nova per a Catalunya
    • Baiget nega fuga d’empreses per la situació política i respon a Foment del Treball que hi ha més de 220 projectes d’inversió estrangera que estudien instal·lar-se a Catalunya
    El Govern ha aprovat avui el Pla Estratègic per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC) 2016-2019, que té per objectiu convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric a través de la garantia de subministrament energètic als usuaris i al parc de vehicles que està de pas per la xarxa viària catalana.
     
    Amb aquest pla, el Govern vol incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci, i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària. El conjunt d’aquestes infraestructures de recàrrega comptarà amb una inversió de 5,8 milions d’euros.
     
    “Ho fem perquè es vol apostar de manera decidida per una mobilitat cada vegada més neta, perquè el 40% de l’energia primària que es consumeix a Catalunya prové del transport, i més eficient, perquè l’eficiència energètica d’un vehicle elèctric és un punt superior al d’un vehicle de combustió”, ha assegurat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
     
    Baiget ha subratllat que als incentius per a la compra de cotxes elèctrics, com ara la gratuïtat als peatges de les autopistes dependents de la Generalitat o l’exempció de l’impost de matriculació, cal sumar-hi una infraestructura de punts de càrrega a tot el territori: “Perquè hi hagi més vehicles elèctrics hi ha d’haver més punts de recàrrega, i hem de fer més fàcil que aquests cotxes es recarreguin per tots els punts de Catalunya, no només a les grans ciutats”, ha assegurat Baiget, qui ha afegit que es tracta d’un problema més de “voluntat” que no de “cost” econòmic.
     
    El PIRVEC 2016-2019 vol superar les barreres que, a dia d’avui, impedeixen que Catalunya assoleixi els nivells d’implantació que el vehicle elèctric té en altres països d’Europa. En aquest sentit, el conseller Baiget ha explicat que, a Catalunya, només quatre de cada mil vehicles són elèctrics, una xifra molt lluny de les de països com Holanda, on un de cada deu cotxes matriculats és elèctric.
     
    El Pla té els objectius següents:
     
    -       fomentar l’augment del nombre de vehicles elèctrics privats,
    -       donar confiança a les empreses perquè apostin per la mobilitat elèctrica en la renovació de flotes de transport professional,
    -       afavorir que els municipis catalans puguin aplicar mesures de millora de la qualitat de l’aire i de diversificació energètica,
    -       i impulsar nous models de negoci basats en la mobilitat elèctrica.
     
    Per facilitar l’assoliment dels objectius del Pla, el Govern ha creat la Taula  per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (TIRVEC), que preveu reunir més 70 agents públics i privats relacionats amb la mobilitat elèctrica per tal de treballar conjuntament en la mateixa direcció.
     
    L’estratègia passa per prioritzar els punts de recàrrega vinculats –és a dir, aquells que estan on el vehicle s’estaciona llargs períodes de temps i fan possible la recàrrega nocturna- i els punts de recàrrega semiràpida, al mateix temps que es garanteix una xarxa de recàrrega ràpida als principals eixos viaris, interoperable amb els grans corredors europeus. Aquest desenvolupament s’ha d’acompanyar de les millores tècniques i legals per fer-la viable per als operadors i accessible i còmoda per als usuaris.
     
    Per això, l’estratègia inclou mecanismes per instal·lar 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, que s’afegeixin als 4.000 ja existents. En aquest cas, s’establiran accions d’informació i assessorament tècnic per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i línies d’ajut de fins al 50% del cost de la instal·lació en els casos on hi ha barreres significatives per a la seva implantació, com en els aparcaments de les comunitats de propietaris. A aquesta línia es destinaran 2,6 milions d’euros.
     
    Pel que fa a les estacions de recàrrega semiràpida, el document reconeix la seva necessitat per incrementar la confiança en la mobilitat elèctrica, ja que permeten a l’usuari fer-ne ús de forma prolongada –a l’entorn d’una hora, aproximadament- durant les seves accions quotidianes. L’estratègia pretén impulsar la instal·lació de 360 nous punts d’aquestes característiques en àmbits urbans i centres comercials que se sumin als 42 ja existents, i per això dissenyarà ajuts econòmics de fins al 50% del cost de l’equipament. El pressupost destinat a aquesta actuació serà de 2,3 milions d’euros.
     
    Finalment, l’estratègia també inclou la instal·lació de 81 noves estacions de recàrrega ràpida, imprescindibles per donar suport als vehicles elèctrics que necessiten ampliar la seva autonomia en l’àmbit urbà o interurbà.  Així, per complementar l’actual xarxa de 19 punts de recàrrega ràpida existents,  s’habilitarà un model combinat de desenvolupament, que constarà d’ajuts per valor del 50% del cost de la instal·lació i de concessions d’espais estratègics en eixos viaris.
     
    El Govern segueix “al mil·límetre”el full de ruta sobiranista però es mostra obert a altres propostes “democràtiques” que situïn el país “a les portes de la independència”
     
    Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la consellera de la Presidència i portaveu, Neus Munté, ha reiterat que l’Executiu manté una posició “unitària” pel que fa al full de ruta sobiranista, tot i que es mostra obert a altres propostes. “Som partidaris de continuar amb aquest full de ruta, no ens en separem ni un mil·limetre, però totes les opcions s’han de poder valorar sempre que comportin tota la legitimació democràtica i vagi en la línia de deixar el país a les portes de la independència i reforçar base social sobiranista”, ha assegurat Munté.
     
    Preguntada pel debat electoral que ahir va enfrontar els caps de llista del PP, el PSOE, Ciudadanos i Unidos POdemos, la portaveu del Govern ha afirmat que va servir per constatar l’absència de cap proposta nova per a Catalunya i per corroborar que determinades propostes que en altres moments s’han plantejat amb força “perden nitidesa”. “El referèndum de Podemos ahir va semblar que es difuminava en el debat, i el mateix passa amb el PSOE i la reforma constitucional”, ha valorat Munté,
     
    La portaveu ha lamentat que el PP no fes “cap proposta relacionada amb el debat polític que es viu a Catalunya”, una actitud que “contrasta” amb la posició del Govern, que té un “full de ruta clar” que vol “tirar endavant malgrat les dificultats del moment”.
     
    Baiget nega fuga d’empreses per la situació política i respon a Foment del Treball que hi ha més de 220 projectes d’inversió estrangera que estudien instal·lar-se a Catalunya
     
    També a preguntes dels mitjans de comunicació, el conseller d’Empresa i Coneixement ha negat que hi hagi empreses que marxin de Catalunya per la situació política, com va afirmar ahir el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà.
     
    Baiget ha assenyalat que les dades indiquen justament el contrari i que actualment hi ha més de 220 projectes d’inversió estrangera que estudien implantar-se a Catalunya. A més, segons dades del Ministeri d’Economia citades pel conseller, la inversió estrangera en el sector industrial ha crescut un 56%, un “rècord històric” que situa Catalunya com a quarta regió europea en inversions, només darrere de Londres, Escòcia i Moscou.
     
    El conseller ha admès que la manca d’infraestructures, com el Corredor Mediterrani, o l’elevat cost de l’energia a l’estat espanyol, sí que poden estar frenant la instal·lació de projectes d’empreses multinacionals a Catalunya. Per aquest motiu, ha demanat a Foment del Treball que ajudi el Govern a atraure inversions i “desbloquejar” les infraestructures pendents.  
     
    El Govern aprova la memòria, el balanç i els comptes de l’Institut Català de Finances
     
    El Govern ha aprovat avui formalment la memòria, el balanç i els comptes de l’Institut Català de Finances (ICF) corresponents a l’exercici 2015. L’entitat financera pública catalana va tancar el 2015 amb uns resultats positius de 8,6 milions d’euros, per sobre dels 7,9 milions de 2014. Aquests beneficis es destinaran íntegrament a reserves.
     
    En els darrers cinc anys l’ICF ha acumulat uns resultats de 37 milions d’euros que li han permès reforçar els recursos propis i doblar el seu coeficient de solvència. La solidesa del seu balanç, conjuntament amb la liquiditat i qualitat de l’actiu, han permès reforçar i ampliar la seva capacitat per finançar el teixit empresarial que opera a Catalunya, especialment pimes i emprenedors.
     
    El 2015 el Grup ICF va facilitar l’accés al finançament a 1.414 empreses per un import de 694,7 milions d’euros, a través de 2.140 operacions de préstec i/o aval. El 97% de les empreses finançades van ser pimes i emprenedors. L’import mitjà per operació es va situar en els 325.000 euros.
     
    A través de tot aquest volum de finançament el Grup ICF va contribuir a crear i/o mantenir més de 54.000 llocs de treball.
     
    L’ICF va tancar el 2015 amb un coeficient de solvència del 30,7%, una ràtio de mora del 13,8%, una ràtio de cobertura del 76,8% i una ràtio de liquiditat del 1.381%. El 2011 l’ICF va posar en marxa un pla estratègic per tal de focalitzar la seva activitat en el finançament a pimes i emprenedors, segments afectats per les restriccions d’accés al crèdit durant la crisi econòmica.
     
    Des de 2011, i coincidint amb la reorientació de la seva activitat, l’entitat ha facilitat l’accés al finançament a 12.455 empreses, el 97% de les quals pimes i emprenedors, per un import global de 3.718,5 milions d’euros, mitjançant 15.561 operacions de préstec i/o aval.
     
    El 2015 el Govern va modificar el marc legislatiu de l’ICF per adaptar-lo i adequar-lo a la normativa financera europea vigent. Des d’aleshores l’entitat està sotmesa per llei al compliment de la normativa per a les entitats de crèdit i opera com un banc públic d’inversió, a imatge i semblança de gairebé un centenar d’entitats financeres públiques que operen arreu  d’Europa.
     
    El Govern amplia el protocol d’actuació per situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu
     
    El Govern també ha aprovat el Protocol d’actuació de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu, text elaborat entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament.
     
    El fet que la major part de la població infantil i adolescent entre els 0 i 16 anys estigui escolaritzada i que passi una part important del dia en els centres educatius, fa d’aquests un espai clau on realitzar una tasca preventiva i de detecció de les situacions de risc per als infants i adolescents i dels possibles maltractaments que es puguin produir.
     
    Per tal d’assegurar la coordinació eficaç entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament, les dues conselleries estableixen uns mecanismes de derivació i de coordinació i uns circuits administratius i tècnics àgils i adients entre l’àmbit educatiu i el de protecció d’infants i adolescents, pel que fa referència a la detecció i notificació de situacions de maltractament infantil o d’abusos sexuals, així com establir els circuits de derivació que s’han d’activar per a la protecció efectiva dels infants i dels adolescents, tan pel que fa a la prevenció del maltractament, com a la detecció i intervenció quan ja es dóna una situació en què concorre el maltractament.
     
    Per a aquesta coordinació es va signar el 4 de juny de 2012 entre el Departament de Benestar Social i Família i el Departament d’Ensenyament un protocol que, atès el temps transcorregut i la seva avaluació i vistos els darrers casos succeïts, aconsellen substituir-lo per un nou marc d’actuació que incorpori la vessant preventiva i que ampli i millori l’abast i l’eficiència de la intervenció davant qualsevol de les formes de maltractament o violència contra la infància o l’adolescència, detectada en l’àmbit educatiu.
     
    El protocol inclou novetats que fan referència a la clarificació i ampliació de l’àmbit sobre el qual recau i a la introducció d’elements preventius per treballar amb infants i adolescents en l’àmbit escolar.
     
    Pel que fa a la clarificació i ampliació de l’àmbit d’actuació, la revisió inclou la integració de la globalitat de la intervenció relativa als maltractaments a infants i adolescents i no només aquella que produeix una situació de desprotecció.
     
    Aquest protocol recau en qualsevol de les formes de maltractament, físic, sexual, psíquic o emocional, incloent-hi tant el maltractament en l’àmbit familiar com fora d’aquest marc, sigui en l’àmbit institucional o no, i sigui produït per un adult o per un altre infant o adolescent.
     
    Els objectius que persegueix aquest protocol són:
    a)    Prevenir, des dels centres educatius, l’abús sexual o altres formes de maltractament a infants i adolescents.
    b)    Detectar  les situacions d’abús sexual o altres formes de maltractament dels infants i adolescents.
    c)    Assegurar l’exercici de les funcions d’atenció i de protecció dels infants i adolescents víctimes de qualsevol forma de violència.
    d)    Garantir la comunicació i notificació dels supòsits de possibles maltractaments, ja siguin greus, moderats o lleus. 
    e)    Possibilitar l’activació dels recursos per a l’atenció i protecció dels infants i els adolescents o, en el seu cas, la derivació als diferents serveis per a l’estudi i seguiment de la situació de l’infant o adolescent.
    f)     Millorar la derivació i coordinació entre les diferents institucions que estan implicades en el circuit davant un procés de maltractament (centre educatiu, serveis educatius, serveis socials, serveis de salut, cossos de seguretat, equips tècnics, DGAIA, Fiscalia).
    g)    Garantir l’efectivitat del dret dels infants i adolescents de rebre l’atenció o la protecció que requereixin en cada cas.
     
    El Govern ratifica l’acord per retornar la totalitat de la paga extra del 2012 als empleats públics
     
    El Govern ha ratificat l’Acord de la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat del darrer 9 de juny, que permetrà abonar la propera tardor als empleats públics un percentatge equivalent a 38 dies de la paga, aproximadament un 21% dels imports deixats de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012.
     
    Aquest pagament es farà efectiu preferentment durant el mes d’octubre i, com a màxim, el mes de novembre de 2016. L’any 2015 ja es va retornar el 24,04% de la paga extraordinària suprimida de 2012. La resta de la paga es tornarà entre el 2017 i el primer trimestre de 2018.
     
    El Consell Executiu també ha donat el vistiplau a deixar sense efecte la mesura retributiva per la qual les reduccions resultants de l’any 2012 s’han de correspondre, com a mínim, a un import equivalent a un 5% de les retribucions íntegres d’aquell any.
     
    Així mateix, el Govern farà possible que els dies addicionals de vacances per antiguitat acordats per la Mesa de la Funció Pública el passat mes de febrer, es puguin gaudir durant el període de vacances del 2016.
     
    D’altra banda, en virtut de l’acord ratificat avui, l’Executiu català es compromet a continuar negociant amb les organitzacions sindicals altres aspectes com ara la recuperació del fons d’acció social i el complement de productivitat, així com la recuperació i incorporació de nous supòsits de percepció del 100% de la retribució en cas de baixa laboral. El retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014 també serà objecte de negociació.
     
    Aquest acord dóna compliment a la resolució aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el passat mes de gener i que instava a la recuperació dels drets laborals dels empleats públics.
     
    El Govern garanteix el sanejament de diversos municipis de l’Anoia
    D’altra banda, el Consell Executiu ha acordat autoritzar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a licitar el servei d'explotació, conservació i manteniment dels sistemes de sanejament de diversos pobles de la comarca de l’Anoia. Concretament es tracta dels municipis de Vallbona d’Anoia, Carme, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera, i Castellolí.
     
    El contracte garantirà l’explotació d’aquestes sis depuradores per als propers quatre anys per un pressupost de 7,9 milions d’euros. Les depuradores incloses en aquest contracte garanteixen el correcte sanejament de les aigües residuals dels municipis als quals donen servei, que suposa atendre les necessitats de més de 30.000 habitants.
     
    El Govern impulsa el consum de fruita entre els escolars catalans per fomentar l’alimentació saludable de la població infantil
     
    El Govern ha acordat destinar un total de 484.168 euros a la convocatòria d’ajuts per a la promoció i el subministrament de fruites a l’alumnat de centres escolars per al proper curs escolar 2016-2017, 100.000 dels quals corresponents a aquest any i els 384.168 restants a 2017.
     
    El Govern convoca anualment l'ajut destinat a la promoció i la distribució de fruita i hortalisses a l’alumnat de centres educatius administrats o reconeguts per les autoritats competents, en el marc del Pla de consum de fruita als centres educatius. L’objecte dels ajuts és promoure el consum de fruita i hortalisses a Catalunya, mitjançant el seu subministrament a l’alumnat de centres educatius en el marc de l’esmentat Pla, d’acord amb la reglamentació comunitària pertinent.
     
    Catalunya impulsa per vuitè any consecutiu aquest Pla de consum de fruita i hortalisses a les escoles, que compta amb el suport financer europeu i la col·laboració dels departaments d’Ensenyament i de Salut.
     
    Val a dir que durant aquest curs 2015-2016, s’han distribuït unes 820 tones de fruites i hortalisses amb peces de poma, pera, mandarina, taronja, nectarina, maduixot, albercoc, nespra, kiwi, pastanaga i cirerol.
     
    El pla del curs 2015-2016 ha arribat a més de 292.000 alumnes de 1.213 escoles d’arreu de Catalunya, mentre que el primer any del pla se’n van beneficiar 50.000 alumnes i 213 escoles. A més, per donar suport a la distribució de fruita s’han realitzat 485 tallers relacionats amb hàbits de consum saludables, quer han incidit especialment en el consum de fruites i hortalisses, en els quals han participat uns 11.500 nens de 280 escoles.
     
    Per al curs 2016-2017, s’ha mantingut la franja d’edat dels nens que participen en el Pla, que són els escolars del segon cicle d’educació infantil de 3 a 6 anys i tota l’educació primària de 6 a 12 anys. D’altra banda, també s’ha mantingut el finançament del 75% del fons europeus.
     
    El Govern interposa recurs d’inconstitucionalitat contra dues lleis estatals en matèria d’administració pública
    Finalment, el Govern ha aprovat interposar recurs d’inconstitucionalitat contra diversos preceptes de dues normes estatals en matèria d’Administració pública: la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, de l’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. El recurs de l’Executiu estima que les dues lleis vulneren les competències de la Generalitat reconegudes en l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art.159 i 150 de l’EAC), així com l’autonomia per a l’organització de les seves pròpies institucions.
     
    En relació amb la llei de règim jurídic del sector públic, l’Executiu recorre contra la imposició a les administracions autonòmiques i locals de la regulació detallada del sector públic estatal respecte als consorcis; l’exigència de la certificació a l’inventari d’Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Social per obtenir NIF per part de l’Agència Tributària; el règim d’adscripció de les fundacions, la durada màxima dels convenis administratius, o el Punt d’Accés General Electrònic de l’Administració, entre d’altres.
     
    Pel que fa a la llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el Govern ha interposat recurs davant del Tribunal Constitucional perquè estima no constitucional l’exigència del rang de llei per establir normativament tràmits addicionals en el procediment administratiu; la imposició de models dels poders que es poden inscriure al Registre electrònic d’apoderaments; la limitació a un sol Punt d’Accés General Electrònic de l’Administració, l’obligació de publicar al BOE les notificacions infructuoses, així com el sistema d’adhesió a les plataformes tecnològiques establertes a l’efecte per l’Administració General de l’Estat, entre d’altres.
     
    Els dos recursos del Govern es produeixen després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi emès els dictàmens preceptius en relació amb l’ajustament de les dues normes a la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem