• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Pla Anual de Cooperació ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament per al 2016, que té com un dels eixos centrals la crisi de refugiats a la Mediterrània

    • Es preveu que la despesa del Govern en Ajut Oficial al Desenvolupament superi els 13 milions d’euros
    • El Pla preveu noves necessitats sorgides per adaptar-se al nou context global, arran de la crisi dels refugiats i dels nous mapes de pobresa i exclusió
    • El Govern encara la cimera sobre emergència residencial amb optimisme i el convenciment que es concretaran acords per “sortejar” la impugnació del TC
    El Govern ha aprovat el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2016, que dedica “un apartat especial a l’àmbit de la seguretat humana” i, en concret, a “la crisi dels refugiats a la Mediterrània”, una problemàtica greu sobre la qual Catalunya, a través de la seva cooperació pública, “té voluntat decidida d’actuar”
     
    Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu. El Pla recull “les prioritats i compromisos del Govern en relació amb la política de cooperació” al desenvolupament per aquest any. El Pla anual de Cooperació és el principal instrument programàtic i d’orientació política de què disposa el Govern per desplegar, anualment i en accions concretes els compromisos fixats en el Pla director de cooperació 2015-2018, aprovat l’any passat.
     
    El document “prioritza l’enfocament estratègic de gènere, drets humans i sostenibilitat, d’una banda, i la seguretat humana, la coordinació, qualitat i coherència de les polítiques públiques, de l’altra”. A més, el Pla també inclou com a objectiu la participació del Govern a les agendes globals de desenvolupament, l’enfortiment de les capacitats dels actors de la cooperació i la creació d’una cooperació de país.
     
    Compromís amb la crisi de refugiats a la Mediterrània
     
    Davant la crisi humanitària derivada del conflicte civil a Síria, que va començar fa cinc anys i que ha causat 270.000 morts i el desplaçament de gairebé 5 milions de persones, el pla estableix que la cooperació catalana ha de contribuir a donar respostes immediates a les necessitats d’aquestes persones que cerquen refugi i protecció, però també ha de ser activa en la prevenció del conflicte i en el treball per la seva resolució.
     
    En aquest sentit, la voluntat de la cooperació catalana és liderar la creació d’un perfil alt de Catalunya en matèria de treball per la pau i la seguretat humana a nivell global, voluntat  que aquest any es traduirà en  una iniciativa de treball amb els països mediterranis on està tenint més impacte el desplaçament de persones, per causa del conflicte armat a Síria: Líban, Turquia i Jordània, que es desplegarà de forma consorciada amb altres actors –catalans, internacionals i locals.
     
    Més enllà d’aquestes prioritats i objectius, el Pla Anual recull la previsió de distribució de la despesa del Govern en Ajut Oficial al Desenvolupament, que amb el pressupost prorrogat superaria els 13 milions d’euros. D’aquesta partida, 9 milions d’euros els executarien els diferents departaments del Govern, i 4 milions d’euros,  l’Agència Catalana de Cooperació, òrgan adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
     
    D’aquesta forma, el Pla expressa el compromís del Govern amb la política pública de Cooperació al Desenvolupament, i combina elements de continuïtat, dins la planificació quadriennal del Pla Director 2015-2018, i algunes modificacions. En aquest sentit, el Pla preveu noves necessitats sorgides arran de la crisi dels refugiats, dels nous mapes de pobresa i exclusió i dels reptes que afronta la seguretat humana a nivell global. També inclou actualitzacions pel que fa a les prioritats polítiques del Govern de Catalunya i de la seva acció exterior, l’àmbit on se situa la cooperació al desenvolupament.
     
    El Govern encara la cimera sobre emergència residencial amb optimisme i el convenciment que es concretaran acords per “sortejar” la impugnació del TC

    El Govern ha dedicat part de la reunió d’avui a preparar la cimera política i social que el president de la Generalitat ha convocat amb l’objectiu de trobar la fórmula que permeti “sortejar” el recurs del Govern espanyol i la consegüent suspensió del Tribunal Constitucional de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
     
    La portaveu Munté ha assegurat que el Govern cercarà “articular el màxim front comú” i prendre les decisions de forma “conjunta” amb els grups parlamentaris, món local, entitats socials i promotors de la llei per poder “aplicar tot allò que el TC ha suspès” i que “cap persona quedi desprotegida en relació amb l'habitatge”.
     
    En la trobada hi participaran, a més del Govern, els presidents dels sis grups parlamentaris; els promotors de la iniciativa legislativa popular (Plataforma d’Afectats per l’Habitatge, Observatori DESC i Aliança contra la pobresa energètica); el president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social i els secretaris generals dels sindicats UGT i CCOO. En representació del món local hi assistiran els presidents de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació Catalana de Municipis, i els alcaldes i alcaldesses de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Girona i Sant Cugat del Vallès.
     
    Munté s’ha mostrat convençuda que de la reunió en sortiran acords “concrets”, ja que la llei impugnada pel TC va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i partia d’una Iniciativa Legislativa Popular. La portaveu també ha apel·lat a la “transcendència” d’una norma que preveu mesures per lluitar contra els desnonaments i l’exclusió residencial. “Estem davant una emergència social”, ha recordat.
     
    “Creiem que és una ocasió molt bona per emprendre conjuntament les accions necessàries perquè l’esperit i els objectius de la llei es mantinguin i així poder protegir les persones més vulnerables”, ha valorat Munté. 
     
    En aquest sentit, la portaveu també ha mostrat el convenciment que les competències en habitatge i serveis socials de què disposa Catalunya donen “marge” al Govern per sortejar els efectes de la impugnació.
     
    El Govern autoritza Ferrocarrils de la Generalitat a constituir la societat anònima FGCRAIL

    D’altra banda, el Govern ha aprovat autoritzar Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a constituir una societat anònima amb la denominació FGCRAIL S.A., per temps indefinit, i que tingui com a objecte social principal la prestació de serveis de transport de viatgers i mercaderies per ferrocarril, d’acord amb la normativa ferroviària.
     
    La constitució d’aquesta societat anònima s’emmarca en el pla estratègic d’FGC, que aspira a obtenir la llicència d’empresa ferroviària en els termes de la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, necessària per operar a la Xarxa Ferroviària d’Interès General, tant per a la prestació del servei de transport ferroviari de viatgers com del de mercaderies.
     
    El capital social de la societat es fixa en 300.000 euros, que seran totalment subscrits i desemborsats per FGC.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem