• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern fa balanç de la taxa turística ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern fa balanç de la taxa turística del 2015, any en què s'han recaptat 43,5 milions d'euros, un 5,5% més respecte del 2014

     
    • El total recaptat des de 2012 supera els 126 milions d’euros, dels quals 39,5 milions s’han transferit als ens locals
    • El Govern garanteix els subministraments bàsics a les persones vulnerables malgrat la suspensió del decret de pobresa energètica
    • El Govern reitera la seva disposició al diàleg i inicia contactes amb La Moncloa per a una trobada entre el president Puigdemont i Mariano Rajoy
    • El Govern reserva 8,7 milions d'euros per a contractes públics amb entitats socials i centres especials de treball
    • El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats
    El Govern ha donat a conèixer avui el balanç de l’Impost sobre les estades en establiments turístics corresponent a l’any 2015. La recaptació de l’any passat ha superat els 43,5 milions d’euros, 2,5 milions més que al 2014 (un 5,5% més). En total, des de la seva posada en marxa, el novembre de 2012, i fins al 2015, la Generalitat ha recaptat amb aquest impost 126,1 milions d’euros, dels quals 39,5 milions s’han transferit als ens locals.
     
    Així ho ha explicat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha comparegut en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern per explicar les xifres més significatives d’aquest balanç.
     
    Els 43,5 milions d’euros recaptats amb aquest impost l’any 2015 conformen la dotació del Fons per al Foment del Turisme. D’aquest Fons, el Govern, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, gestiona directament 29,7 milions d’euros, mentre que els 13,8 milions restants han estat traspassats als ens locals amb la distribució següent (segons marques turístiques): Barcelona, 7.654.889,03 euros; Costa Barcelona, 1.539.974,14 euros; Costa Brava, 2.261.391,24 euros; Costa Daurada, 1.654.654,71 euros; Paisatges Barcelona 77.292,66 euros; Pirineus 440.867,28 euros; Terres de l’Ebre, 134.178,90 euros, i Terres de Lleida, 68.305,64 euros. En qualsevol cas, cal subratllar que bona part dels fons de la Generalitat també es dediquen a inversions directes en el territori.
     
    “L'augment de la recaptació d'aquest impost és paral·lela a l'augment de turistes que ens visiten”, ha detallat Baget, qui ha recordat que l'any 2015 van visitar Catalunya més de 17 milions de turistes estrangers, un augment del 3,7% respecte de l'any anterior. El conseller ha posat en relleu també l’avanç “d’una manera lenta però constant” de la desestacionalització del turisme
     
     1.- IMPOST SOBRE LES ESTADES EN ESTABLIMENTS TURÍSTICS*          
     
    2012
    2013
    2014
     
    2015
    Variació vs 14
    1T
     
    5.238.621,39
    5.693.178,89
     
    5.896.500,76
    3,57%
    2T
     
    10.587.274,57
    11.563.685,63
     
    12.062.946,22
    4,32%
    3T
     
    15.765.708,74
    16.699.982,05
     
    17.614.216,96
    5,47%
    4T
    2.860.107,39
    6.922.698,08
    7.286.274,54
     
    7.930.185,68
    8,84%
    Total
    2.860.107,39**
    38.514.302,78
    41.243.121,11
     
    43.503.849,62
    5,48%
     
    (*) Ingressos totals recaptats (4T 2012 – 2015) tenint en compte les incidències en la recaptació
    (és a dir, aquells ingressos reals que resten pendents de validar).
    (**) Només van ser dos mesos des de la posada en marxa de l’impost (novembre i desembre).
     
    Lideren els hotels; destaquen els creuers i els habitatges d’ús turístic
     
    Pel que fa a la recaptació per tipologia d’establiments, els hotels mantenen la primera posició en termes absoluts amb 34,3 milions d’euros (prop d’un 79% del total). “Es tracta d’un percentatge molt elevat però que ha anat baixant al llarg del temps”, ha apuntat el conseller Baiget.
     
    Enguany també destaca especialment el creixement en termes relatius dels creuers (d’un 74,5%), que passa de vora els 278.000 euros a més de 486.000 euros. Els segueixen els habitatges d’ús turístic, que han augmentat la recaptació en més d’1 milió d’euros, i arriben a gairebé 3,6 milions, un 38,6% més que l’any 2014. Aquest increment s’explica, segons ha explicat Baiget, pels “esforços” del Govern per regularitzar l’oferta des de finals de 2012. A més, la tipologia també es nodreix d’establiments que en anys anteriors estaven enquadrats en la d’apartaments turístics (de fet, això explica també el decreixement en aquesta última categoria) –vegeu Taula 2.
     
    2.- RECAPTACIÓ PER TIPOLOGIA D’ESTABLIMENT
     
    Tipologia
    4T- 2012
    2013
    2014
    2015
    Variació vs 14
    Establiment hoteler
    2.554.905,61
    31.246.780,22
    33.092.677,50
    34.336.343,47
    3,76%
    Càmping
    26.909,10
    2.398.020,64
    2.556.231,69
    2.661.941,94
    4,14%
    Habitatge d'us turístic
    114.183,09
    2.187.104,45
    2.590.380,72
    3.591.634,85
    38,65%
    Apartament turístic
    51.851,28
    1.207.023,70
    1.267.907,36
    841.307,85
    -33,65%
    Alberg de Joventut
    62.194,85
    765.963,03
    838.861,87
    966.040,58
    15,16%
    Establiment de turisme rural
    27.671,41
    201.083,40
    223.088,12
    249.366,28
    11,78%
    Àrees de pernoctació
    987,15
    11.453,16
    16.477,56
    7.293,50
    -55,74%
    Creuers
    7.382,25
    202.663,06
    278.444,90
    486.057,04
    74,56%
    Altres*
    10.032,01
    252.315,73
    132.753,53
    22.468,75
    -83,07%
    Pendent d'assignació**
    3.990,64
    41.895,39
    246.297,87
    341.395,36
    38,61%
    TOTAL
    2.860.107,39
    38.514.302,78
    41.243.121,11
    43.503.849,62
    5,48%
     
    (*)La liquidació presentada no permet atribuir la recaptació a una tipologia d’establiment concreta.
    (**)La liquidació presentada no permet atribuir la recaptació a cap territori en concret.
     
    Creixen totes les marques turístiques
     
    Al marge de les quantitats pendents d’assignació, que enguany se situen al voltant dels 114.000 euros, el 2015 ha estat un any de creixement generalitzat en el conjunt de marques turístiques del país. En termes percentuals destaquen Terres de l’Ebre (+11,6%), Pirineus (gairebé +9,6%) i Terres de Lleida (prop d’un +7,8%). En termes absoluts Barcelona segueix liderant la recaptació (representa un 53% del total), seguida de Costa Brava (un 17,5%), Costa Daurada (un 12,6%) i Costa Barcelona (un 11,6%) –vegeu Taula 3.
     
    3.- RECAPTACIÓ PER MARQUES TURÍSTIQUES
     
    Marca
    4T- 2012
    2013
    2014
    2015
    Variació vs 14
    Costa Brava
    232.547,06
    6.959.059,60
    7.209.081,56
    7.637.002,75
    5,94%
    Costa Daurada
    145.038,62
    5.482.318,51
    5.491.844,95
    5.500.508,94
    0,16%
    Pirineus
    66.624,24
    658.161,56
    704.926,67
    772.413,23
    9,57%
    Val d'Aran
    47.475,34
    384.943,58
    394.577,58
    418.404,20
    6,04%
    Paisatges Barcelona
    27.004,60
    232.119,47
    243.161,30
    256.632,79
    5,54%
    Costa Barcelona
    279.204,06
    4.531.236,97
    4.855.479,45
    5.061.868,40
    4,25%
    Terres de Lleida
    28.979
    219.390,38
    215.225,64
    231.918,42
    7,76%
    Barcelona*
    2.012.632,15
    19.610.620,52
    21.576.718,47
    23.032.042,11
    6,74%
    Terres de l'Ebre
    16.616,18
    399.853,36
    428.573,21
    478.535,89
    11,66%
    Pendent d'assignació
    3.986,14
    36.598,83
    123.532,29
    114.522,89
    -7,29%
    TOTAL
    2.860.107,39
    38.514.302,78
    41.243.121,11
    43.503.849,62
    5,48%
     
    (*) Inclou: Barcelona, Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs
     
    Principals inversions dutes a terme gràcies a l’impost turístic
     
    Quant a la gestió concreta dels fons ingressats l’any 2015 amb l’impost d’estades turístiques, la Generalitat els destina a: l’impuls de la promoció turística; el desenvolupament d’infraestructures turístiques; la creació i la millora dels productes turístics; el turisme sostenible i responsable, i la protecció i millora dels recursos turístics. Així, enguany les inversions de l’executiu català s’han distribuït de la manera següent:
     
    • 13,5 milions d’euros a l’Agència Catalana de Turisme (ACT), que els ha destinat a la promoció de Catalunya com a destinació turística als mercats de major interès a través de diverses accions i iniciatives. 
    • 7,5 milions destinats a diverses infraestructures del territori, que, per la seva naturalesa, tenen un efecte d’inducció i permeten la creació i manteniment de llocs de treball i l’ocupació turística de la zona. 
    • 6 milions d’euros de dotació global per a la segona convocatòria dels Plans de Foment a ens locals. Amb tot, s’han atorgat 21 Plans de Foment per al Turisme, que han suposat executar projectes per un import total de 14,9 milions d’euros. Es tracta de plans que preveuen inversions en temes culturals; la creació, rehabilitació i millora d’infraestructures turístiques; la recuperació i creació d’itineraris turístics; la reconstrucció de senyalització turística existent o la creació de nova; l’adequació i millora d’espais turístics, i la creació de productes turístics innovadors, entre d’altres. 
    • 2 milions d’euros addicionals per a Barcelona, per l’especial impacte que té el turisme a la capital catalana. 
    • 200.000 euros per a l’execució de projectes de senyalització. 
    • 200.000 euros a oficines de turisme. 
    • 350.000 euros per a la millora dels recursos culturals.
     Pel que fa als ens locals, aquests han dedicat els fons transferits a actuacions de promoció turística, d’acord amb les directrius marcades pel Fons per al Foment del Turisme; entre aquestes actuacions destaquen: la participació en fires o esdeveniments de caràcter turístic, cultural o esportiu; el disseny i la impressió de material gràfic promocional; l’aplicació de les tecnologies de la informació i les comunicacions; la senyalització turística, o la publicitat promocional en diferents mitjans de comunicació.
     
     
    El Govern garanteix els subministraments bàsics a les persones vulnerables malgrat la suspensió del decret de pobresa energètica
     
    El Govern ha reiterat que continuarà garantint els subministraments de llum, gas i aigua a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, malgrat la suspensió del decret de pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional.
     
    “El Govern està desenvolupant la llei que va aprovar el Parlament el juliol de l’any passat, i l’està complint”, ha explicat la portaveu Munté. Davant la possibilitat que aquesta norma catalana també sigui impugnada pel Govern espanyol i posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional, Munté ha assegurat que el Govern anirà “trobant les fórmules per garantir que cap família catalana pateixi talls de subministrament”. “Tenim una llei en vigor que ens habilita per fer-ho i si és suspesa trobaríem un nou instrument jurídic”, ha afirmat .
     
    El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha destacat que el Govern ha evitat talls de subministrament a més de 30.000 persones en l’últim any. “Que el Govern espanyol no hagi pres cap acció  no vol dir que nosaltres no ho puguem fer”. “Estem complint amb la llei i estem actuant”, ha assegurat. En aquest sentit, el conseller ha explicat que l’Agència Catalana del Consum ofereix a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica una guia amb tots els recursos disponibles per evitar talls de subministraments. Així mateix, ha destacat la creació de protocols d’actuació amb les entitats municipalistes per atendre les persones en risc de pobresa energètica, i les converses amb les empreses subministradores perquè puguin fer aportacions.
     
    Baiget, que ha titllat el govern espanyol d’”insensible” per utilitzar el TC per “perjudicar el benestar de les famílies”, ha reclamat a l’executiu estatal que prengui les decisions “tenint en compte les persones, no les competències” i que compleixi les directives europees que insten els governs dels estats membres a crea la figura del consumidor vulnerable. “La pobresa energètica no és un problema que afecti la llei del mercat elèctric, sinó que afecta les persones”. Per aquest motiu, ha assegurat Baiget, “el Govern elaborarà totes les normes legals que siguin necessàries per garantir que a Catalunya hi hagi protecció d'aquests consumidors”. “És una qüestió de justícia social”, ha reblat.
     
    El Govern reitera la seva disposició al diàleg i inicia contactes amb La Moncloa per a una trobada entre el president Puigdemont i Mariano Rajoy 
     
    Durant la roda de premsa, la portaveu Munté també ha explicat que el Govern ha engegat contactes amb la Moncloa per fixar una trobada entre el president Puigdemont i Mariano Rajoy. “No s’ha concretat cap trobada però volem trencar amb les especulacions i que no es pugui dir que l’executiu no té voluntat de parlar”.
     
    “Ratifiquem la voluntat d’estar a disposició de dialogar amb tothom qui ho vulgui, i la millor mostra d’això és que pel Palau de la Generalitat han passat Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i aquest divendres també ho farà Albert Rivera”, ha recordat Munté, que ha lamentat que Rajoy no hagi fet encara “cap mínim gest, ni de cortesia”.
     
    D’altra banda , la portaveu també ha informat que el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha delegat en el conseller Romeva l’assistència al Consell de Política Fiscal i Financera convocat pel ministeri aquest divendres, e tant que president de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Junqueras té previst un viatge institucional de caire econòmic a Roma. 
     
    El Govern reserva 8,7 milions d'euros per a contractes públics amb entitats socials i centres especials de treball
     
    El Govern ha aprovat l’acord pel qual es fixen les quanties que han d’assolir els departaments de l’Administració de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques per al 2016 en la contractació reservada al foment dels objectius socials i en la realitzada pels centres especials de treball.
     
    La reserva aprovada per a l’exercici 2016 és de 8,7 milions d’euros. Aquest import, que representa un increment del 26% respecte de l’any anterior, té com a finalitat “facilitar l’accés general d’aquestes entitats i centres a la contractació pública per tal de donar un suport institucional indirecte a la seva important tasca social”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.
     
    D’aquests 8,7 milions d’euros reservats, 5.320.000 euros es destinaran a la contractació per a empreses i centres d’inserció sociolaboral, i 3.410.000 euros a la contractació amb centres especials de treball (CET). 
     
    L’establiment i els imports establerts per al 2016 posen de manifest la voluntat del Govern d’impulsar una contractació “socialment responsable”, tal com reflecteix el compliment decidit dels objectius establerts l’any anterior per part dels departaments, organismes autònoms, empreses públiques i la resta d’entitats que integren el sector públic de la Generalitat de Catalunya.
     
    El Govern de la Generalitat de Catalunya va ser pioner en l’establiment de la referida reserva social de contractació, mitjançant la Llei 31/2002. La Directiva 2014/24/UE del Parlament i del Consell de 26 de febrer de 2014, de contractació pública, va establir posteriorment la possibilitat de realitzar-la per a tallers protegits i operadors econòmics amb les finalitats abans esmentades. Aquests realitzen, bàsicament, serveis com ara els de missatgeria, arts gràfiques, manipulació, restauració, neteja, entre molts d’altres.
     
    El Govern impulsa la fusió del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Forestals en un de sol per millorar-ne l’eficàcia
     
    El Govern ha aprovat impulsar la fusió del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics Forestals per tal de crear-ne un de sol: el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya.
     
    Amb aquesta iniciativa legislativa es fusionaran dues corporacions de dret públic en una de sola que aglutinarà aquests professionals, i s’aconseguirà una nova estructura que en millorarà la gestió, reduirà costos i esdevindrà l’únic interlocutor dels dos col·lectius amb les administracions públiques.
     
    Aquesta fusió permetrà adaptar-se als interessos de la professió que representen i al nou entorn derivat del desenvolupament de noves polítiques i iniciatives en el sector agrícola i forestal, com a conseqüència de l’increment de la rendibilitat de les explotacions i de la diversificació del sistema productiu, amb l’ús creixent de millores tecnològiques i amb la implantació de les titulacions que donen accés a aquestes professions.
     
    El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats
     
    El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
     
    La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
     
    Les 27 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:
     
    • Ignasi-Aureli Argemí i Roca, fundador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
    • Enric Argullol i Murgadas, primer rector de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual és catedràtic de Dret Administratiu. També és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya.
    • Emili Armengol i Abril, escultor, autor de l’emblemàtica Porta dels Països Catalans a Salses, Catalunya del Nord (2003).
    • Josep Bastons Fàbrega, compositor i intèrpret del món de l’havanera;
    • Joan Salvador Beltran i Cavaller, professor i estudiós del català. Autor del Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010).
    • Mercè Boada i Rovira, neuròloga. Creadora  de la Fundació ACE - Institut Català de Neurociències Aplicades, de la qual és directora mèdica.
    • Òscar Cadiach i Puig, alpinista i guia d’alta muntanya.
    • Carles Canut i Bartra, actor i director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques.
    • Bonaventura Clotet i Sala, metge, expert en malalties infeccioses. És un dels investigadors internacionals més reconeguts del VIH, l’agent causal de la malaltia de la sida.
    • Carles Colomer Casellas, economista i empresari.
    • Josefa Contijoch Pratdesaba, escriptora.
    • Sol Daurella i Comadrán, empresària. Vinculada familiarment a la marca Coca-Cola, és presidenta de Cobega, SA, i de Coca-Cola Iberian Partners, SA.
    • Josep Enric Llebot Rabagliati, físic. Promotor dels estudis de ciències ambientals a Catalunya i a Espanya. També ha estat secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
    • Jordi Llovet Pomar, filòsof, crític literari i musical, assagista i traductor.
    • Guillem López i Casasnovas, economista vinculat a diversos organismes, entre els quals el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya.
    • Maria Victòria Molins Gomila, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús i voluntària social.
    • Josep Navarro Vives, pintor.
    • Ada Parellada i Garrell, cuinera.
    • Artur Quintana i Font, filòleg i traductor.
    • Josep-Enric Rebés Solé, advocat i jurista. Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, ha presidit aquest organisme i també ha estat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
    • Joandomènec Ros i Aragonès, ecòleg. President del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
    • Josep Santacreu i Bonjoch, directiu empresarial. Promotor de Metges sense Fronteres a Espanya, és conseller delegat del grup d’assegurances DKV i president de la Fundació DKV Integralia i l’associació empresarial Respon.cat.
    • Josep Sendra i Navarro, polític i directiu cultural i social. Políticament, formà part de la Comissió dels Vint, que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya el 1979.
    • Carles Taché Mitjans, galerista i editor d’art.
    • Kikuro Tani, empresari. Des del 1986 promou i organitza la Diada de Sant Jordi en aquest país asiàtic. President de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya.
    • Mateo Valero Cortés, enginyer de telecomunicacions. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa.
    • Mariàngela Vilallonga Vives, filòloga. Experta en l’obra de Mercè Rodoreda, a més de vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
     Les 13 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:
    • Acadèmia Tastavins del Penedès: Entitat fundada el 1965, que és l’acadèmia bàquica més antiga del sud d’Europa.
    • Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta: Les Caramelles del Roser tenen característiques singulars, com la indumentària o el cant dels Goigs del Roser.
    • Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC): En reconeixement a la seva dedicació per millorar la qualitat de vida dels infants diagnosticats amb càncers i de les seves famílies.
    • Consell Cultural de les Valls d’Àneu: Pel seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica acusada.
    • Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL): Pel seu treball continuat, al llarg de vint anys, a favor del català.
    • Festival Internacional de Música Castell de Peralada: Festival de música, dansa i teatre que el 2016 arriba a la 30a edició i que constitueix cada estiu, des de l’entorn empordanès, un esdeveniment cultural i social.
    • Fundació La Marató de TV3: Per la valuosa tasca solidària que fa d’impuls i coordinació de campanyes de sensibilització social i de difusió sobre la salut.
    • Fundació Pere Tarrés: Pel conjunt del seu treball en el foment de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l'enfortiment del teixit associatiu.
    • Fundació Vila Casas: Perquè promou destacadament l’art contemporani català.
    • Institut Ramon Muntaner de Figueres: Creat l’any 1839 per iniciativa d’aquest municipi empordanès, és el centre d’ensenyament secundari públic més antic de Catalunya.
    • Lluïsos d’Horta: En el 150è aniversari d’una entitat vinculada a aquest barri barceloní. La seva trajectòria és un exponent de la significació del moviment ateneístic català.
    • Revista de Catalunya: Publicació impulsada des del 1924 per Antoni Rovira i Virgili com a revista d’assaig, que ha acollit històricament les principals firmes de la intel·lectualitat catalana.
    • Sala Cabanyes, Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró: En el centenari de la seva creació i de la primera representació d’Els pastorets de Mataró, un espectacle popular molt arrelat a la memòria de la capital del Maresme.
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments d‘Eva Pons i Parera com a  membre de la Comissió Jurídica Assessora, i de Joaquim Torrent Frigola com a director general de Creació i Empreses Culturals.
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem