• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Projecte de llei ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Projecte de llei d'ordenació de les activitats d'espectacles públics i recreatives per garantir la seguretat i la convivència i facilitar l'activitat econòmica

    • La norma també té com a objectiu la simplificació administrativa per facilitar la iniciativa dels emprenedors, tal com estableix la normativa europea
    • El Govern avança 33,4 milions d’euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat
    • El Govern crea la nova Direcció General de Polítiques de Muntanya per coordinar l’aplicació del conjunt de polítiques sectorials que són estratègiques per als territoris de muntanya
    El Govern ha aprovat el Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, que té com a objectiu “garantir la seguretat dels participants, reforçar la convivència entre tots els sectors implicats, assegurar la qualitat dels establiments i de les activitats, i facilitar l’activitat econòmica”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
     
    La norma substituirà la llei d’espectacles vigent i s’ha redactat donant compliment a la directiva europea que obliga a simplificar els tràmits administratius per facilitar l’activitat econòmica.
     
    La nova regulació inclou més definicions de conceptes i més precisions que la normativa anterior. Dóna especial rellevància al concepte de risc important, que ve determinat per la regulació en matèria de prevenció d’incendis, basat en elements objectius com l’aforament o la superfície.  Per incrementar la seguretat jurídica, la llei precisa quines activitats queden incloses en l’aplicació de la llei i quines queden fora.
     
    Fomentar i promoure la qualitat de les activitats i els establiments és un dels objectius de la nova llei. Per aquest motiu, preveu la creació de distintius que ho acreditin, com la denominació de qualitat Q10, que podran obtenir aquells establiments que compleixin els requisits pre-establerts.
     
    La nova llei també vol facilitar l’activitat econòmica vinculada al món de l’oci. Per això i per donar compliment als objectius de la directiva europea de mínima intervenció i simplificació administrativa, la nova llei estableix el règim general  de la comunicació  en activitats recreatives. Així, doncs, la sol·licitud de llicència o autorització només serà necessari quan es tracti d’una activitat que s’emmarqui en el concepte de risc important.
     
    La llei d’espectacles, però, també vetlla  per la convivència i el respecte cívic de les persones no participants a les activitats. Per aquest motiu,  estableix un seguit d’obligacions que han de complir els titulars dels establiments i els organitzadors de les activitats. Per exemple, complir els horaris d’inici i acabament de les activitats, respectar l’aforament màxim permès o impedir que el públic surti amb begudes dels establiments. En cas de no complir-se les obligacions es preveu un règim sancionador per a la persona responsable.
     
    El Govern ha aprovat que s’enviï al Parlament aquest Projecte de llei i reprèn així la tramitació que va decaure en finalitzar la legislatura anterior. 
     
    El Govern avança 33,4 milions d’euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat
     
    Durant la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat avançar un total de 33,4 milions d’euros de fons propis per donar continuïtat als centres especials de treball i mantenir els llocs de treball de les persones amb discapacitat. Amb aquesta aportació, la Generalitat garanteix el pagament del Salari Mínim Interprofessional dels treballadors amb discapacitat dels centres especials de treball (CET).
     
    L’Executiu pren aquesta mesura per no perjudicar la continuïtat dels centres especials de treball, ja que la Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals encara no ha aportat els fons per finançar-ho.
     
    De fet, l’Estat hauria d’assumir el 100% d’aquests ajuts, encara que la realitat és que no cobreixen ni el 50% del salari Mínim Interprofessional de les plantilles dels Centres Especials de Treball catalans i és la Generalitat qui cobreix aquesta diferència.
     
    Cal recordar que La Generalitat va destinar 73 milions d’euros per a polítiques actives d’ocupació destinades a persones amb discapacitat l’any 2015 i va finançar amb recursos propis prop de 38 milions, una xifra superior a l’aportada per l’Estat
     
    Els CET són una peça clau de l’economia social, sostenible i competitiva. La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món de l’empresa. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari. Aquests centres han de comptar en la seva plantilla amb un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat de més del 33%.
     
    Actualment a Catalunya hi ha 193 centres que donen feina a 14.000 persones amb discapacitat.
     
    El Govern crea la nova Direcció General de Polítiques de Muntanya
     
    El Govern ha acordat la creació de la nova Direcció General de Polítiques de Muntanya, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest organisme neix per coordinar l’aplicació del conjunt de polítiques sectorials que són estratègiques per als territoris de muntanya.
     
    En concret, proposarà i dirigirà programes i projectes estratègics per a aquests territoris que mobilitzin recursos tècnics i econòmics d’altres departaments; elaborarà disposicions de caràcter general relatives a la muntanya que assegurin la integració d’una visió interdepartamental; i farà el seguiment i l’avaluació de l’impacte que es derivin de les diferents polítiques sectorials.
     
    El Govern aprova el Decret que regula el contingut general de l’accés als cossos tributaris de l’ATC
     
    El Govern també ha aprovat el Decret de règim de personal i dels processos de selecció i provisió en l’àmbit de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que preveu facilitar la mobilitat interna a l’administració catalana. En el marc de la nova etapa de creixement de l’Agència, que vol encarregar-se en un futur de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos vigents a Catalunya, el Govern pretén potenciar la promoció dels funcionaris i captar-ne de nous, davant de l’increment de plantilla esperat.
     
    L’objectiu del Decret passa per regular el contingut general de les proves per a l’accés als cossos tributaris de l’ATC i altres característiques dels sistemes d’accés. La publicació de la Llei 9/2015 de 12 de juny de l’any passat va suposar un nou marc legal, que regula cossos tributaris no existents en el text legal anterior (Decret 2/2010, de 12 de gener). D’aquesta forma, la nova Llei necessita la publicació d’un nou reglament que reguli el contingut general de les proves d’accés. Per tant, s’ha hagut d’aprovar el present Decret, que s’estructura en quatre capítols, una disposició derogatòria i una disposició final.
     
    Les principals novetats introduïdes responen a l’objectiu de potenciar la mobilitat interna. D’una banda, es dóna més flexibilitat a l’òrgan que convoca els processos selectius per a l’accés als cossos tributaris, que pot optar indistintament per la modalitat de concurs-oposició o d’oposició.
     
    En segon lloc, tot el procés selectiu es concreta, amb una descripció millor de les seves fases, que potencia la seguretat de l’aspirant.
     
    En tercer lloc, s’incorpora al Decret el concepte de la reserva de nota, que suposa que quan una persona que es presenta al procés selectiu passa amb èxit una prova, aquesta queda aprovada per la següent convocatòria. Es tracta d’una mesura que pretén fer les convocatòries més atractives pels aspirants que no siguin funcionaris, entre ells els joves universitaris.
     
    Finalment, es regula la promoció interna amb més flexibilitat. Es facilita la participació del personal funcionari en els processos selectius d’accés als cossos d’adscripció exclusiva a l’Agència. En efecte, respecte de la possibilitat de promocionar des de la situació de servei actiu, no ha de resultar imprescindible que el funcionari romangui en aquesta situació en el cos o escala des del qual es promociona en el moment de publicar-se la convocatòria.
     
    El Govern presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret que regula l’avaluació a l’educació primària
     
    En l’àmbit de la defensa de l’autogovern, l’Executiu ha acordat presentar un conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional contra el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'Educació Primària establertes en la llei d’educació de l’estat. El Govern considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia i, a més a més, suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
     
    Aquest Reial decret vulnera la competència en matèria educativa perquè regula la prova de forma massa detallada, atès que l’Estat s’hauria de limitar a  regular-ne les bases i no el seu desenvolupament. La finalitat de l’avaluació a l’etapa d’educació primària queda limitada a comprovar el nivell d’adquisició per part de l’alumnat de les competències del currículum i dels objectius de l’etapa.
     
    La norma estatal objecte de requeriment no es limita a concretar els criteris d’avaluació i les característiques generals de la prova sinó que realitza també una regulació expressa de la llengua en què podrà realitzar-se la prova. Aquest punt contradiu la legislació estatal ja que en cap cas preveu que es pugui triar la llengua. Així doncs, la norma vulnera la competència de la Generalitat en matèria de llengua pròpia, atès que estableix un dret d’opció lingüística per part dels pares en poder escollir la llengua en què els seus fills han de realitzar la prova –en llengua castellana o la llengua cooficial corresponent–.
     
    L’Estat no pot determinar aquest dret d’opció lingüística perquè el dret a l’educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix el dret de lliure opció dels pares a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials, tal com recull el Tribunal Constitucional en una sentència del 2010.
     
    A més a més, el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'Educació Primària suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya. En aquest sentit, l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:
     
    Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència
     
    ·         Núria Espuny i Salvadó directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica
     
    ·         Plàcid Garcia-Planas Marcet com a director del Memorial Democràtic
     
    Departament de Salut
     
    ·         Candela Calle i Rodríguez com a directora gerent de l’Institut Català de la Salut.
     
    Departament de Territori i Sostenibilitat
     
    ·         Albert Alins i Abad director general de Polítiques de Muntanya
     


    Cercador

    Cercador

    Destaquem