• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern continua fent acció exterior ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern continua fent acció exterior malgrat les "argúcies" legals de l'Estat per aturar-lo

    • El Govern aprova un canvi en l’ordre del nom del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que passa a denominar-se Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència per donar resposta a “l’absurd“ requeriment del Tribunal Constitucional i “seguir endavant amb el compliment del mandat democràtic del 27-S”
    • La modificació no afecta el nom del titular del Departament, que continua sent el de conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ni les competències i atribucions de la conselleria
    • El Govern es dota de l’estructura que haurà de permetre desenvolupar al màxim l’autogovern de Catalunya. A Presidència, es crea la Secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern, i l’Institut d’Estudis Autonòmics passa a denominar-se Institut d’Estudis per a l’Autogovern. Al Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, es crea la Comissió Interdepartamental, que coordinarà, validarà i farà seguiment de l’execució de les estratègies polítiques que han de regir el procés de desenvolupament de l’autogovern, amb el suport de l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern, que també és de nova creació
    El Govern ha “ratificat” avui la voluntat de continuar exercint les seves competències en Afers Exteriors malgrat el conflicte de competències plantejat per l’Estat contra la creació del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
     
    A l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui de manera definitiva aquest conflicte de competències, l’Executiu ha acordat avui de forma “preventiva” canviar l’ordre del nom del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que passa a denominar-se Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Es tracta d’una modificació “menor” per evitar la suspensió automàtica que suposa l’admissió a tràmit del recurs de l’Estat per part del TC i “poder seguir endavant amb el compliment del mandat democràtic del 27-S”.
     
    La modificació no afecta el nom del titular del Departament, que continua sent el de conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ni les competències i atribucions de la conselleria, que es mantenen “intactes” d’acord amb el pla de Govern.
     
    Així ho ha explicat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals, Raül Romeva, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Romeva ha criticat la “feblesa jurídica” dels requeriments del TC i ha denunciat que l’únic objectiu del Tribunal és frenar l’acció exterior del Govern: El Govern de l’Estat només té un objectiu: aturar-nos, frenar el que nosaltres estem determinats a fer”, ha assegurat Romeva.

    “Entenem que és massa important el que hem fet i volem deixar molt clar que aquest tipus d’argúcies no ens aturaran. Estem disposats a arribar fins al final perquè tenim un mandat democràtic que ens obliga i una empara legal que ens ho permet fer”, ha afegit.
     
    Romeva ha explicat també que els Serveis Jurídics de la Generalitat han presentat avui les al·legacions al requeriment del TC en què es planteja el “suposat” conflicte de competències. Per al conseller d’Afers Exteriors, aquest requeriment està plantejat amb “poca claredat”: “Hi ha una extraordinària feblesa jurídica i una debilitat conceptual en els requeriments que se’ns fan i això ens legitima a presentar al·legacions i a demanar l’aixecament immediat de la suspensió”, ha manifestat.
     
    El conseller ha titllat d'"absurd" el raonament amb què el TC justifica la suspensió cautelar i ha subratllat “la necessitat i l’imperatiu legal” del Govern de dur a terme les funcions que té encomanades i que no deixarà d’exercir “en cap cas”.

    El Govern es dota de l’estructura que haurà de permetre desenvolupar al màxim l’autogovern de Catalunya
     
    En la seva reunió d’avui, el Govern també ha aprovat l’estructura que haurà de permetre “desenvolupar al màxim l’autogovern de Catalunya”, d’acord amb les competències que li atorga l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, el pes d’aquesta estructura recau en el departaments de la Presidència i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda però comptarà amb el suport i la feina transversal de tots els departaments del Govern.
     
    En aquesta línia, el Govern ha aprovat la reestructuració dels departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, Economia i Hisenda per encabir els nous òrgans que hauran de treballar coordinadament per tal de desenvolupar al màxim l’autogovern de Catalunya, d’acord amb el marc legal vigent.
     
    Pel que fa al Departament de la Presidència, es crea la Secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern, i l’Institut d’Estudis Autonòmics passa a denominar-se Institut d’Estudis per a l’Autogovern. Pel que fa al Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, es crea l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern.
     
    La Secretaria proposarà i impulsarà les iniciatives i la planificació de les actuacions relacionades amb l’aprofundiment, desenvolupament i evolució de l’autogovern de Catalunya i les seves institucions, de manera coordinada amb l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. L’Institut tindrà com a una de les seves funcions principals assessorar el president de la Generalitat en relació amb l’establiment i desplegament de les directrius generals de l’acció del Govern en matèria d’autogovern. Així mateix, col·laborarà amb la nova Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern en el seguiment i la supervisió dels departaments de la Generalitat en aquesta matèria.
     
    Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Autogovern
    A proposta conjunta del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i de la consellera de la Presidència, i d’acord amb el Govern, es crea la Comissió Interdepartamental per al Desenvolupament de l’Autogovern. Aquesta Comissió té per objecte elaborar les estratègies polítiques que han de regir el procés de desenvolupament de l’autogovern i coordinar i fer el seguiment de l’aplicació d’aquestes estratègies.
     
    La Comissió serà presidida pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda. El secretari general d’aquest Departament i el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern en seran els vicepresidents. La resta de membres que en formaran part seran els secretaris generals dels departaments, el titular de la Secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern i el titular de l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern, que exercirà de secretari d’aquesta Comissió.
     
    D’altra banda, el Govern ha aprovat la derogació del Decret 16/2015, de 24 de febrer, pel qual es creava el Comissionat per a la Transició Nacional.

    El Govern aprova el Projecte de llei de l’arquitectura
     
    El Govern ha aprovat el Projecte de llei de l’arquitectura. Amb aquesta aprovació es vol expressar el suport del Govern a una iniciativa que comporta el compromís de les administracions públiques amb les bones pràctiques de l’arquitectura.
    L’objectiu del text és posar en valor l’interès públic de l’arquitectura i incorporar objectius de qualitat arquitectònica tant en els projectes públics i privats com en determinats concursos d’obra pública
     
    El Projecte de llei, que ja s’ha sotmès a informació pública, reforça la transparència i la publicitat en la contractació i vetlla per incorporar criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat als plecs dels concursos d’obra pública, que també valoraran la qualitat arquitectònic. Un cop aprovada la llei, serà la primera de tot l’Estat d’aquestes característiques.
     
    L’anterior executiu ja va aprovar el text l’agost de 2015, però no va poder ser tramès al Parlament per la convocatòria d’eleccions. Un cop iniciada l’XI legislatura, el Govern aprova el Projecte per fer la seva tramesa a la cambra catalana. L’esmentat Projecte es fa seguint les diverses resolucions i recomanacions de la Unió Europea, que aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica com a eina de cohesió social, i destacant el valor afegit que aporta el sector, tant des del vessant econòmic com cultural.

    Garanties de transparència
    La norma instrumenta mecanismes per optimitzar els resultats del procés de creació arquitectònica des del punt de vista qualitatiu. En destaca l’establiment de jurats i comitès d’experts que valoraran els aspectes qualitatius de les propostes en els processos de contractació. Els membres s’escolliran de forma aleatòria de les borses de professionals acreditats per col·legis professionals. El text també detalla quines seran les garanties de transparència i publicitat de la contractació de creació arquitectònica i garanteix el màxim de continuïtat d’autoria entre les diferents fases del procés creatiu.
     
    El Projecte de llei recull aquest esperit, tot adaptant-se al context català actual, mitjançant tres capítols:
     
    ·         Capítol primer: Defineix l’arquitectura i els seus valors i en determina l’interès públic.
     
    ·         Capítol segon: Aposta pel foment i reconeixement de l’arquitectura contemporània, contribuint així a la sensibilització de la ciutadania envers la rellevància d’aquesta disciplina. Es crea el Premi Catalunya d’Arquitectura per tal de reconèixer les millors aportacions a aquesta disciplina, la convocatòria i dotació del qual es concretarà en un reglament posterior.
     
    Es crea també el Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya com a òrgan assessor del Govern català en aquesta matèria. Finalment, es regulen els organismes consultius de qualitat arquitectònica que poden crear les administracions locals.
     
    ·         Capítol tercer:  S’ocupa de les disposicions generals del procés de contractació de la creació arquitectònica, estableix la composició i funcionament dels jurats i comitès dels concursos d’idees per tal de garantir una presència pluridisciplinar.
     
    Reforça la transparència i la publicitat en la contractació. Vetlla per la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat, que seran avaluats per un jurat. També assenyala que els criteris de qualitat arquitectònica rebran sempre una valoració predominant amb relació amb la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.
     
    Igualment, el Projecte de llei procura per la promoció de l’accés a la professió dels joves titulats, en el marc de les polítiques de foment de l’emprenedoria i l’ocupació. Així mateix, aposta per la formació de la ciutadania en el coneixement de l’arquitectura i del seu paper en la construcció de la identitat del país i en la millora de la qualitat de vida.

    El Govern destina 3,5 milions d’euros a la innovació del sector agroalimentari i forestal
     
    El Govern ha aprovat destinar 3,5 milions d’euros a la realització de nous projectes pilot innovadors en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles davant l’èxit aconseguit a la primera convocatòria dels ajuts destinats a la Cooperació per la innovació de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI).
     
    Així, projectes com la millora de la gestió de purins, alternatives als tractaments fungicides tradicionals, nous mètodes i tecnologies per aplicar a les pomeres, projectes per millorar l’ús de l’aigua en el conreu de l’arròs o iniciatives relacionades amb la millora de la sostenibilitat de plantacions de tòfona, han pogut acollir-se a aquesta tipologia d’ajuts.
     
    Amb aquesta nova inversió del Govern, que obre així la segona convocatòria, projectes similars a aquests podran continuar endavant i s’obren noves oportunitats per fomentar la innovació, la cooperació i el desenvolupament en les zones rurals. També aquests nous projectes serviran per enfortir els lligams entre l’agricultura, la producció d’aliments i la silvicultura, i la investigació i la innovació, incloent l’objectiu de millorar la gestió i el rendiment mediambiental.
     
    Catalunya ha estat una de les primeres regions europees a desenvolupar aquesta mesura, en el marc del nou període de programació 2014-2020. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va publicar una primera convocatòria l’agost de 2015, la primera a nivell de tot l’Estat. Pel que fa a aquesta nova convocatòria, s’han presentat 21 sol·licituds d’ajut per a la creació de grups operatius (plantejament i redacció de projectes) i 57 sol·licituds per a la realització de projectes pilot innovadors.
     
    Per al període 2014-2020, la innovació constitueix una prioritat transversal per als objectius de la Unió Europea perquè ajuda a promoure un sector eficient des del punt de vista dels recursos utilitzats, productiu i amb baix nivell d’emissions, que garanteixi un desenvolupament sostenible de les zones rurals. També ha de contribuir a l’augment de la competitivitat i la diversificació del sector. En línia amb aquesta prioritat, un dels reptes del Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya és estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari.
     
    Els ajuts a la cooperació per a la innovació fomenten la creació i el funcionament de grups operatius de l'Associació Europea per a la Innovació, en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles. 
     
    Un grup operatiu és una agrupació creada per les parts interessades, per tal de resoldre un problema específic sectorial i/o territorial o aprofitar una oportunitat concreta. El Grup Operatiu estarà format per un mínim de dos actors, independents entre si.
    Poden formar part d’un Grup Operatiu els productors agraris i forestals, les empreses o indústries del sector agroalimentari i forestal, les cooperatives agràries, les comunitats de regants, els artesans alimentaris i els seus gremis, les universitats, centres de recerca i centres tecnològics, els centres d'innovació, les empreses tecnològiques, les organitzacions no governamentals, les petites i mitjanes empreses (PIME) i altres agents del sector agroalimentari i rural.
     
    Aquest pressupost estarà cofinançat en un 43% amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), d’acord amb el que preveu el proper Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020. El 56% restant de l’import, 1.995.000 euros, va a càrrec dels pressupostos del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
     
    Les despeses subvencionables per aquests ajuts són les derivades de la redacció del projecte, despeses de consultoria tecnològica i d’assessoria, contractació tecnològica, desenvolupament de prototipus en el marc d’un projecte de cooperació tecnològica, despeses derivades de realització de proves pilot, gestió del projecte, coordinació i dinamització del Grup Operatiu, i despeses de divulgació i comunicació dels resultats del projecte. Aquests resultats es transferiran a través de la Xarxa d’innovació Agroalimentària i Rural de Catalunya, i de l’Associació Europea per a la Innovació.
     
    Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:

    Departament de la Presidència
     
    ·         Víctor Cullell Comellas, secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern.

    Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
     
    ·         Josep Maria Reniu i Vilamala, director de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern.

    Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència
     
    ·         Carme Garcia i Suárez, presidenta del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista.

    Departament de Salut
    ·         David Elvira i Martínez, secretari d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut.

    Departament d’Interior
    ·         Annabel Marcos i Vilar, directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem