• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern destina més de 85,3 milions ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern destina més de 85,3 milions d'euros a ajuts per a les explotacions agràries durant el 2015 i el 2016

    ·         Aprova la convocatòria de 2016, dotada amb 35,6 milions d’euros, i amplia la convocatòria de 2015 fins als 49,7 milions d’euros
    ·         Munté considera que els atacs a Catalunya li han “passat factura” al PP i reitera que després del 20-D el Govern continua compromès amb la construcció d’un “estat propi”
    ·         El Govern aprova el Programa anual d'actuació estadística per al 2016, amb novetats com l’Enquesta de violència masclista i la de condicions de treball
    El Govern ha aprovat avui la convocatòria 2016 dels ajuts associats al  Contracte Global d’Explotació, dotada amb 35,6 milions d’euros, i un increment de la quantia pressupostària de la convocatòria del 2015 de 12,5 milions d’euros, fins als 49,7 milions d’euros. D’aquesta manera, el Govern destinarà entre el 2015 i el 2016 més de 85,3 milions d’euros a aquests ajuts, que tenen com a objectiu incentivar el desenvolupament de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l'agricultura, amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible”, segons ha destacat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
     
    Així, la convocatòria inicial de CGE preveia un import total de fons de la Generalitat de Catalunya de 37,307 milions d’euros i, amb aquesta ampliació de fons, l’import total que el Govern destinarà als ajuts associats al CGE ascendeix a 49,757 milions euros.
    Amb aquesta ampliació, el Govern fa “un esforç molt significatiu pel rejoveniment i la competitivitat d’aquestes explotacions” que en molts casos condicionen la instal·lació a la millora de la competitivitat proposada, alhora que garanteix l’ajut a la producció ecològica.
     
    Enguany s’han aprovat el major nombre d’ajuts a la primera instal·lació de joves i s’ha atorgat a aquests projectes més de 22 milions d’euros en forma de subvenció directa. Aquesta important despesa podia comprometre un volum considerable de sol·licituds d’ajut a la millora de la competitivitat de les explotacions.
     
     La dotació pressupostària inicial de la convocatòria 2015 pels ajuts a la instal·lació de joves i a la millora de la competitivitat era de 21,5 milions d’euros i aquest s’amplia a gairebé 32,6 milions d’euros. Pel que fa a les línies d’ajut a l’agricultura i ramaderia ecològica, la dotació inicial era de gairebé 0,5 milions d’euros i ara s’amplia a 1,9 milions d’euros.
     
    Les línies d’ajut associades al CGE són les següents:
    • Primera instal•lació de joves agricultors i agricultores.
    • Millora de la competitivitat de les explotacions agràries.
    • Mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries.
    • Diversificació agrària.
    • Compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques.
    • Pràctiques agroambientals.
    • Agricultura ecològica.
    • Foment de la ramaderia ecològica.
    • Ajuts d’altres PDR anteriors.
    Avui el Govern també ha aprovat una partida de 35,66 milions d’euros per a la  convocatòria 2016 dels Contractes Globals d’Explotació. Com ha subratllat Munté, en l’actual context polític “és especialment important garantir la convocatòria i resolució de mesures que comporten la creació de llocs de treball, la dinamització econòmica en el sector agrari i la seva millora de la competitivitat, i alhora impulsar activitats agràries amb un elevat grau de sostenibilitat, en benefici del conjunt de la població”.
    El termini de presentació de les sol·licituds de ajuts associats al CGE s’iniciarà l’1 de febrer de 2016 i finalitzarà el mes de maig, d’acord amb l’Ordre de regulació de la Declaració Única Agrària (DUN) per a l’any 2016. Per a la tramitació dels ajuts convocats a través del CGE del  2016 es preveuen les mateixes línies que la convocatòria de 2015.
     
    El pressupost del DAAM, de 35.663.415 EUR, es distribueix en les anualitats 2016, 2017, 2018 i 2019 amb 2.181.200, 14.786.215, 15.846.000 i 2.850.000 EUR, respectivament.
     
     
    Munté considera que els atacs a Catalunya li han “passat factura” al PP i reitera que després del 20-D el Govern continua compromès amb la construcció d’un “estat propi independent”

    Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la vicepresidenta i portaveu Munté ha considerat una “bona notícia” la fi de la majoria absoluta “asfixiant” del Partit Popular. Per a Munté, ha quedat “demostrat” que “l’immobilisme, els atacs i la voluntat humiliadora” del PP cap a la qüestió catalana “li han passat factura” en les eleccions a les Corts Generals del  20 de desembre.
     
    “Veiem que una vegada més a Catalunya s’ha votat radicalment diferent i que aquí ha guanyat el dret a decidir, mentre que l’unionisme recula i puja l’aposta política sobiranista”, ha constatat Munté.
     
    En aquest sentit, la vicepresidenta ha reiterat que el Govern continua “compromès” amb el mandat democràtic del 27S i, per tant, amb la construcció d’un estat propi. Sobre el referèndum plantejat per Podem, Munté ha reconegut que es pot tractar d’una “escletxa” però que “cal veure si s’obre o es queda en unes determinades declaracions”. “Que ens diguin a nosaltres com ha estat d’impossible plantejar la realització d’un referèndum a Catalunya. Observem amb escepticisme i una certa curiositat aquest plantejament però convençuts que hem de treballar des de Catalunya en el nostre propi camí”.
     
    Aquest camí, segons ha recordat la vicepresidenta i portaveu, és la construcció d’un “estat propi independent”. Munté ha posat com a mostra d’aquesta voluntat la proposta d’acord a la qual han arribat avui Junts pel Sí i la CUP, un acord que  el Govern valora “positivament”. S'ha buscat un seguit de mesures que permetin eixamplar la base social del procés sobiranista, i que siguin totalment realitzables i amb seguretat jurídica", ha afirmat la vicepresidenta Munté. Segons ha destacat, el preacord conté el pla de xoc social, amb mesures immediates per resoldre coses més urgents, i també plantejaments sobre les estructures d'estat i els marcs legals necessaris per construir-los durant el període de transició.
     
    El Govern aprova el Programa anual d'actuació estadística per al 2016, amb novetats com l’Enquesta de violència masclista i la de condicions de treball

    El Govern també ha aprovat avui el Programa anual d’actuació estadística 2016, que inclou totes les actuacions estadístiques d’interès de la Generalitat que es realitzaran durant el proper exercici, en el marc del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014 prorrogat automàticament mentre no entri en vigor un nou Pla. El nombre d’actuacions programades per a l’any que ve és de 324, xifra similar a l’any anterior. 
     
    En l’àmbit de la producció estadística destaquen noves actuacions com l’Enquesta de violència masclista (Departament d’Interior, Departament de Benestar Social i Família, Ajuntament de Barcelona i Idescat), l’Enquesta de condicions de treball (Departament d’Empresa i Ocupació i Idescat), o l’Estadística econòmica dels serveis d’ajuda a domicili (Departament de Benestar Social i Família i Idescat). Entre les operacions que continuen destaca, per la seva rellevància, la realització d’una mostra complementària de l’Estadística de la distribució personal de la renda i de risc de pobresa per obtenir millors estimacions dels indicadors de risc de pobresa.
     
     El Govern també ha aprovat la inclusió en el Pla estadístic de tres activitats estadístiques d’interès de la Generalitat: l’Estadística dels centres de culte a Catalunya (Departament de Governació i Relacions Institucionals), l’Estadística del transport per cable (Departament de Territori i Sostenibilitat) i la Promoció de la recerca en l’àmbit de l’estadística (Idescat).
     
    En l’àmbit de difusió estadística, es continua amb la millora i ampliació de la visualització de les dades al web de l’Idescat (gràfics i mapes), així com la revisió de la seva estructura temàtica.

    El Govern presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma del Tribunal Constitucional

    D’altra banda, el Govern ha acordat presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma del Tribunal Constitucional, aprovada per les Corts el 16 d’octubre passat. Per a l’Executiu, la modificació que es va introduir a la Llei orgànica d’aquest organisme comporta un canvi qualitatiu important en les funcions encomanades a la institució i pot alterar l’equilibri i el joc de contrapesos amb la resta de poders de l’Estat establerts per la Constitució de 1978.
     
    La reforma de la llei habilita el Tribunal Constitucional per imposar multes coercitives a les autoritats i empleats públics o particulars que incompleixin les seves resolucions, sense fixar cap criteri de gradació, així com per suspendre en les seves funcions aquestes autoritats o empleats públics.
     
    A més, faculta el TC per encomanar al Govern de l’Estat l’execució substitutòria de les seves resolucions incomplertes i, en el cas de resolucions que acordin la suspensió de disposicions, actes o actuacions impugnades i concorrin circumstàncies d’especial transcendència constitucional, el TC podrà adoptar les mesures necessàries per assegurar-ne el compliment.
     
    A parer del Govern, les noves disposicions de la llei vulneren les garanties constitucionals del dret sancionador en relació amb el principi de legalitat i excedeixen la definició de l’àmbit de jurisdicció del Tribunal que ha fet la Constitució. També superen l’abast dels efectes suspensius de disposicions autonòmiques previstos a l’art. 161.2 de la Constitució.
     
    El Govern presenta el recurs després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi dictaminat que diversos preceptes de la Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, de reforma de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), per a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’Estat de Dret, no s’ajusten al marc legal vigent.
     
    En el seu dictamen, el Consell considera que, en haver-se tramitat al Congrés dels Diputats pel procediment directe i en lectura única i d’urgència, s’ha vulnerat l’art. 150.1 del Reglament del Congrés i el dret a l’exercici del càrrec dels Diputats de l’art. 23 de la Constitució.
     
    També segons el CGE,  l’apartat  tres  de  l’article  únic  de  la  Llei  orgànica  15/2015,  en  la nova  redacció  donada  a  la  lletra b  de  l’apartat  4  de  l’article  92  de la LOTC,  és contrari als articles 25 i 161.1 CE.
     
    Finalment, l’òrgan estatutari conclou en el seu dictamen que l’apartat tres de l’article únic de la Llei orgànica 15/2015, en la nova redacció donada al segon incís, «En aquest cas, el Tribunal pot requerir la col·laboració del Govern de la nació a fi que, en els termes que fixi el Tribunal, adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions», de la lletra c de l’apartat 4 de l’article 92 de la LOTC, és contrari a l’article 153 de la Constitució Espanyola.
     
    El Govern recorre al Constitucional la Llei de Seguretat Nacional de l’Estat per vulneració de competències

    També en l’àmbit de defensa de l’autogovern, l’Executiu ha aprovat avui interposar un recurs d'inconstitucionalitat en relació amb els articles 4.3, 15.c i 24 de la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional.  La normativa estatal deixa fora del disseny de l’Estratègia de Seguretat Nacional els governs que, com la Generalitat de Catalunya, tenen  competències concurrents en matèria de seguretat pública.
     
    Els motius d’impugnació són els següents:  
    • Art. 4.3, en relació amb els articles 15.b) i 20.3 de la Llei de Seguretat Nacional. Pel que fa al disseny de l’Estratègia de Seguretat Nacional, com a marc polític estratègic de referència de la Política de Seguretat Nacional que concreta els riscs i amenaces, anàlisi de l’entorn i les línies d’acció, s’elabora a iniciativa del President del Govern, s’aprova pel Govern i es presenta a les Corts Generals,  sense cap intervenció de les Administracions Públiques que, com la Generalitat de Catalunya, tenen competències concurrents en matèria de seguretat pública, protecció civil, etc... En aquest sentit, es podrien considerar vulnerats preceptes com l’art. 149.1.29 CE i els correlatius de l’Estatut d’Autonomia, pel que fa a les funcions pròpies de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat pública. 
    • Art. 15.c), en relació amb l’art. 24 de la Llei de Seguretat Nacional: les funcions del President del Govern en relació a la Declaració de Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional. Malgrat les importants conseqüències que la declaració de situació d’interès general pel que fa a la Seguretat Nacional, comporta per a les CCAA, especialment les que disposen de cossos policials propis, tampoc es preveu cap mena de consulta ni participació de les Comunitats Autònomes  pel que fa a la decisió que, en aquest sentit, adopti el President del Govern. 
    • Art. 24:  El President del Govern declara la situació d’interès per a la Seguretat Nacional, sense cap intervenció de les Administracions Públiques amb competències concurrents en matèria de seguretat pública. 
    El Govern renova el Programa d’orientació per a la millora de l’ocupabilitat de les persones en atur
     
    El Govern ha aprovat renovar el programa d’orientació per a la millora de l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur. Aquest programa, que es desenvolupa a les oficines de treball, disposa de 110 orientadors laborals que tenen com a principal objectiu millorar l’ocupabilitat de les persones en atur mitjançant els serveis d’informació i orientació laborals.
     
    Amb la renovació del programa es manté el reforçament dels serveis d’orientació de la xarxa d’oficines de treball.
     
    L’objectiu final és que les persones en atur, amb l’ajut del personal orientador de les oficines de treball, incrementin les possibilitats de trobar una feina.
     
    En aquest sentit, el model d’oficines de treball es basa en l’oferiment d’un servei tècnic de qualitat a les persones en atur per tal de millorar la inserció en el mercat laboral i l’ocupabilitat de les persones, a més d’atendre, prioritzar i diagnosticar-les de manera que se’ls hi assignin programes de polítiques actives d’ocupació d’acord amb les necessitats detectades. 

    Finalment, el Govern ha nomenat Vinyet Panyella comissària de l’Any Ramon Casas, que es commemorarà l’any vinent.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem