• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern complirà el mandat democràtic ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern complirà el mandat democràtic del 27-S malgrat les amenaces de l'Estat

    • La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, lamenta que Rajoy negui la llibertat d’expressió i no respecti el mandat democràtic dels ciutadans
    • Munté considera impropi d’un estat democràtic que es qualifiqui d’acte de provocació” una iniciativa política que té l’aval majoritari dels ciutadans
    • La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, assegura que l’Executiu està “centrat” a fer possible el mandat democràtic del 27-S i a donar forma de llei als treballs sobre les estructures d'Estat que ha anat elaborant al llarg de la legislatura
    • La portaveu del Govern fa balanç d’una legislatura espanyola “marcada per l’asfíxia financera i pels dèficits democràtics”
    • El Govern porta al CGE la reforma del Tribunal Constitucional perquè pot alterar l’equilibri i el joc de contrapesos amb la resta de poders de l’Estat establerts per la Constitució de 1978”
    La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha lamentat que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi qualificat d’”acte de provocació” la proposta de resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP per iniciar la creació d’un estat propi, que ha estat admesa a tràmit aquest matí per la Mesa del Parlament.
     
    “Ens sorprèn i ens entristeix que parli de provocació quan el que hi ha és un mandat democràtic que s’està començant a exercir de forma democràtica per part d’unes forces polítiques avalades pels vots dels ciutadans”, ha afirmat Munté, que ha denunciat que usar aquesta terminologia “no és propi d’un govern i d’un estat democràtic”.

    “És difícil, si no impossible, negar la legitimitat de qualsevol iniciativa parlamentària, però especialment una en termes molt polítics que representa un mandat democràtic que ha obtingut l’aval de la ciutadania”, ha denunciat la vicepresidenta i portaveu, per a qui “mai una iniciativa d’unes forces polítiques que tenen majoria al parlament es pot entendre com una provocació perquè això seria negar la llibertat d’expressió”.
     
    La vicepresidenta ha emmarcat la duresa del discurs de Rajoy en la campanya electoral perquè determinat to contra Catalunya dóna “rèdits electorals” i ha considerat que, en “condicions de normalitat democràtica”, la proposta de resolució política presentada avui s’hauria de poder sotmetre a debat i a votació per tots els grups parlamentaris.
     
    Munté ha constatat també que darrere les declaracions del president espanyol hi ha “una amenaça explícita” malgrat la qual, ha assegurat, el Govern està “centrat a exercir aquest mandat democràtic i fer-lo possible”.
     
    El text de la resolució preveu l’impuls en un termini màxim de 30 dies de lleis que marquin l’obertura del procés constituent. En aquest sentit, la vicepresidenta i portaveu ha assegurat que el Govern està “en disposició” de “continuar avançant” en els treballs que ha anat elaborant al llarg de la legislatura sobre estructures d’estat “imprescindibles” com ara la Seguretat Social o la Hisenda pròpia, que ara hauran de prendre la forma de llei. Munté ha recordat que el Consell per a la Transició Nacional va elaborar un llibre blanc amb nombroses propostes i anàlisis sobre l'articulació d'un hipotètic estat independent.    
     
    “Una legislatura espanyola marcada per l’asfíxia financera i pels dèficits democràtics”

    Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la vicepresidenta Munté també ha valorat, a preguntes dels mitjans de comunicació, la legislatura espanyola que ara finalitza. Per a la portaveu del Govern, han estat “els pitjors 4 anys per a Catalunya dels darrers 30”, una legislatura “marcada per l’asfíxia financera”, “marcada per dèficits democràtics” i “mancada totalment de diàleg per part del govern Rajoy”.
     
    Munté ha denunciat que els quatre anys del govern de Rajoy han estat caracteritzats per l’ofec econòmic, per la recentralització i per l’aprovació de lleis “totalment lesives”, mesures que han posat en risc en moltes ocasions les comunitats autònomes, que són les prestadores dels serveis bàsics,
     
    En l’àmbit polític, la portaveu del Govern ha assegurat que durant la legislatura ha mancat el diàleg  “en tot moment” i “en tots els àmbits”. Així, Munté ha evidenciat aquesta nul·la voluntat de diàleg per part del Govern espanyol  no únicament quan s’han plantejat qüestions relacionades amb el dret a decidir, sinó també en el camp econòmic, per exemple, en les demandes de Catalunya sobre el sostre de dèficit.
     
    El Govern porta al Consell de Garanties Estatutàries la reforma del Tribunal Constitucional
     
    El Govern ha acordat demanar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen preceptiu per analitzar la constitucionalitat de la reforma del Tribunal Constitucional, aprovada per les Corts el 16 d’octubre passat. Per a l’Executiu, la modificació que s’introdueix a la Llei orgànica d’aquest organisme “comporta un canvi qualitatiu important en les funcions encomanades a la institució i pot alterar l’equilibri i el joc de contrapesos amb la resta de poders de l’Estat establerts per la Constitució de 1978”, segons ha destacat la vicepresidenta i portaveu, Neus Munté.
     
    La Constitució espanyola (CE) no conté un reconeixement específic de les potestats del TC per fer executar les seves resolucions i s’ha d’auxiliar amb l’actuació dels jutjats i tribunals del Poder Judicial o dels altres òrgans per a fer efectiva l’execució. A parer del Govern, amb la reforma de la llei es confereix al TC una potestat absoluta que podria fins i tot substituir les cambres legislatives o els òrgans col·legiats de Govern, o els jutjats i tribunals del Poder Judicial i dur a terme les actuacions que la CE ha reservat a aquests altres òrgans.
     
    Per aquest motiu, el Govern sol·licita al CGE que consideri si els apartats 1 i 3 de l’article únic de la Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, de reforma de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, per a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’Estat de Dret, s’ajusten als preceptes de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
     
    Aquest dictamen és el pas previ a la possible interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta disposició.
     
    El Govern sol·licita dictamen al Consell de Garanties Estatutàries previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en matèria de seguretat pública i protecció civil 

    En el mateix àmbit, el Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional. 
    La norma conté un gran nombre d’inconcrecions, conceptes genèrics i oberts, a més de formulacions poc precises, que no permeten acotar adequadament els conceptes i situacions que es regulen, alhora que planteja dubtes sobre el seu encaix constitucional que afecten a la seguretat jurídica i limiten l’exercici dels poders i de les facultats associades als àmbits propis reconeguts a la Generalitat.
     
    Els articles 4.3; 6; 15.b) i c); 20.3; 24 i la disposició addicional tercera de la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional, podrien ser inconstitucionals pel fet de vulnerar la competència de la Generalitat en matèria d’emergències i protecció civil que li reconeix l’article 132.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) i seguretat pública prevista a l’article 164 de l’EAC.  
     
    La norma obvia qualsevol mecanisme de participació d’aquells territoris que tenen competència en matèria de seguretat i cos de policia propi, ja que no preveuen la seva participació en l’elaboració de l’Estratègia de Seguretat Nacional. Alhora, també fa referència a contribuir amb els recursos propis davant d’una situació de crisi, però sense participar en l’adopció i execució de les corresponents decisions en aquesta matèria. 
     
    La Llei estatal de Seguretat Nacional només reconeix al president del Govern de l’Estat la facultat per declarar l’anomenada Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional, mitjançant reial decret, i sense cap mena d’intervenció prèvia, ni tan sols consultiva, del Consell de Ministres, que haurà d’especificar, com a mínim, la definició de la crisi, l’àmbit geogràfic del territori afectat, la durada, i si s’escau, la possible pròrroga, el nomenament d’una autoritat funcional i la determinació de les seves competències per dirigir i coordinar les actuacions que procedeixin i la determinació dels recursos humans i materials necessaris. 
     
    D’altra banda, per a la Declaració de Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional no es preveu cap tràmit previ de comunicació, informació o consulta al màxim responsable autonòmic (el president), i no queda prou clar si amb la Declaració s’assumirien competències l’exercici de les quals corresponen a les comunitats autònomes, a més de la corresponent obligació d’aportar els recursos necessaris, sense previsió de compensació econòmica ni de cap altre tipus en la present Llei. 
    També es planteja la qüestió sobre si en la corresponent Declaració el president del Govern espanyol pot designar com a autoritat funcional a què fa referència la lletra d) de l’article 24 de la Llei de Seguretat Nacional, en el seu cas, una autoritat autonòmica sense afectar indegudament l’àmbit propi d’autogovern. 
     
    A més de l’àmbit de la seguretat i la protecció civil, amb aquesta norma també es poden veure desplaçats altres títols competencials de la Generalitat: seria el cas de la sanitat (art. 162 EAC), el medi ambient (art. 144 EAC), pel que fa la seguretat energètica a les competències de la Generalitat en matèria d’energia (133 EAC), pel que es refereix a la ciberseguretat a les competències autonòmiques sobre telecomunicacions (art. 140 EAC i 146 EAC), les competències en matèria d’economia (art. 152 EAC) i en salvament marítim (art. 132 EAC).  

    El Govern renova la col·laboració amb el CGPJ i la Universitat Oberta de Catalunya per a la formació de jutges i magistrats en dret civil català

    El Govern ha aprovat la renovació del Conveni de col·laboració entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia -a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada- i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per a la formació de jutges i magistrats en el dret civil català.
     
    El Conveni, que se signarà properament, té per objectiu establir el Programa del dret civil català dins del marc formatiu per a jutges i magistrats i reconèixer també com a títol oficial la certificació expedida per la Universitat Oberta de Catalunya.
    Mitjançant l’acord que s’ha aprovat avui, el CGPJ i el CEJFE col·laboraran en l’organització i la gestió d’aquest programa, que seran assumides per la UOC, una universitat especialitzada en l’ensenyament no presencial que disposa en la seva oferta acadèmica de cursos de dret civil català i acredita el seu coneixement mitjançant titulació oficial.
     
    Els bons resultats aconseguits en aquesta activitat formativa sobre dret civil català justifiquen la reedició d’aquest Conveni subscrit entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial i la Universitat Oberta de Catalunya des de l’any 2006.
     
    El Govern contribueix al Fons per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
     
    El Govern ha autoritzat la contribució de la Generalitat de Catalunya amb 120.000 euros al Fons per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Aquest ajut es destina al Programa de consolidació de les capacitats a Mauritània, el Marroc i Tunísia, considerats d’alt interès en la política mediterrània del Govern, per a una aplicació efectiva de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (2003).
     
    Així, l’aportació de la Generalitat de Catalunya possibilitarà la segona fase del projecte de capacitació, adreçada a la societat civil, universitats i institucions de Govern. L’ajut es destinarà a revisar les polítiques i els marcs jurídics relacionats amb el patrimoni cultural immaterial; consolidar i aprofitar els resultats de la creació de capacitat en els inventaris per a l'elaboració dels plans de salvaguarda i reforçar i consolidar les capacitats de participació en les sol·licituds d'assistència internacional. 
     
    Aquesta contribució s’emmarca dins d’una de les línies prioritàries de l’acció exterior del Govern, que és potenciar les relacions i la participació de Catalunya en els organismes multilaterals. En aquest sentit, la relació i participació de Catalunya a la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, que enguany celebra el 70è aniversari, és una de les línies centrals d’actuació.
     
    El Govern renovarà el conveni de cooperació transfronterera que garanteix la continuïtat de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP)

    El Govern ha aprovat l’acord per renovar el conveni interadministratiu de cooperació transfronterera pel qual es va crear el consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Amb aquest acord, el Govern de la Generalitat de Catalunya referma el seu compromís amb la cooperació transfronterera als Pirineus.
     
    La Comunitat de Treball dels Pirineus té com a principal objectiu contribuir al desenvolupament del massís pirinenc i exerceix d’espai d’intercanvi transfronterer, per tal de resoldre conjuntament problemes compartits en matèria de transports, de formació, de recerca, de patrimoni i de desenvolupament sostenible, entre d’altres. Els socis de la CTP treballen al si de comissions temàtiques que els permeten creuar les seves experiències i trobar solucions innovadores. 
     
    Entre d’altres, la CTP és autoritat de gestió del POCTEFA 2014-2020, el ‘Programa europeu de cooperació transfronterera ‘Interreg V-A Espanya França Andorra'. La Comissió Europea va aprovar el passat mes de maig el nou programa de cooperació, que contempla ajudes per un valor de gairebé 190 milions d'euros procedents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Això representa un 12% més de finançament europeu respecte del període anterior (2007-2013), durant el qual el programa va cofinançar 152 projectes als territoris que formen part de la CTP. 

    Cal afegir que aquest dijous tindrà lloc a Andorra la Vella el XXXIIIè Consell plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que comptarà amb la participació del secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, i la directora general de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem