• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern acorda una experiència pilot ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern acorda una experiència pilot perquè s'incloguin llars d'infants a les escoles rurals

    • Començarà el curs vinent en set escoles rurals d’arreu del territori, com a primera fase del projecte que té com a objectiu facilitar el servei a les famílies per evitar que hagin de dur els seus fills a altres municipis i hi puguin acabar traslladant tota l’escolarització
    • El Govern aprova dues mesures per “combatre l’obstinada recentralització” del Govern espanyol: porta al TC l’ordre espanyola sobre subvencions per catàstrofes naturals i estableix que els anuncis oficials de la Generalitat es publiquin al DOGC abans que al BOE
    • Homs creu que el Govern espanyol fa el “ridícul” amb la xiulada a l’himne   

    El Govern ha acordat dur a terme una experiència pilot perquè les escoles rurals puguin atendre infants de primer cicle d’educació infantil a partir d’un any i que, per tant, permetrà que puguin funcionar també com a llars d’infants. Aquesta iniciativa, que començarà el curs vinent en set escoles rurals d’arreu del territori, s’inclou en la proposta Innovació i qualitat a l’escola rural, sobre la gestió d’aquestes escoles i que també consolida els projectes educatius de les zones escolars rurals (ZER).

    “No volem que cap família hagi de deixar el seu poble per atendre el seu fill”, ha explicat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Segons la consellera, l’objectiu principal és que “les famílies tinguin garantits els mateixos serveis” a tot arreu  “per petit que sigui el seu poble”.

    El projecte pilot es farà en una primera fase en tres escoles rurals dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre i en quatre de Lleida. L’objectiu és garantir el servei de primer cicle d’educació infantil per a les famílies que el necessiten, atès que es vol evitar que hagin de dur els seus fills a altres municipis i acabin traslladant tota l’escolarització de l’infant fora del poble o, fins i tot, canviant el seu domicili. 
     
    Les escoles que oferiran el servei de llar d’infants són l’Escola Mestre Josep Roncero i Pallarès (Freginals), l’Escola Sant Salvador (Godall) i  l’Escola Teresa Subirats i Mestre (Mas de Barberans), al Montsià. A Lleida, posaran en marxa aquesta prova pilot l’Escola Sant Bonifaci de Vinaixa; l’Escola Otogesa (Maials); l’Escola Aeso (Isona) i l’Escola Les Pallargues (Pallargues). Els educadors necessaris per atendre els infants aniran a càrrec dels ajuntaments.
     
    Tal com es defineix en la proposta, una escola rural és una escola pública, única al poble, amb una estructura variable, que es troba en un medi rural i que no arriba a tenir un grup per nivell educatiu. Una ZER és una institució escolar formada per escoles rurals, generalment d’un entorn proper, que es considera com un centre únic. Aquest curs a Catalunya hi ha 88 ZER, que engloben 278 escoles del territori, amb un total de 1.441 mestres, 314 dels quals són itinerants, i 11.048 alumnes. La ràtio d’alumnes per mestre és de 7,6 i la de mestre per grup, d’1,7.
     
    Un dels aspectes destacats de les ZER és que la seva organització pedagògica afavoreix l’ús d’estratègies didàctiques innovadores i inclusives. A més, la seva metodologia és més participativa, la qual cosa permet un aprenentatge més transversal i més competencial, que millora l’èxit educatiu de l’alumnat. Algunes de les claus que permeten aquest èxit són, entre altres, el treball de grups multinivell i multicicles; la proximitat de l’alumnat, mestre, família i poble en contacte continuat; o l’ambient de treball relacionat amb la natura. Segons ha destacat la consellera Rigau, aquestes xifres evidencien que l’escola rural és “sinònim d’innovació i d’èxit escolar”.
     
    Pel que fa al projecte lingüístic, el tractament de les llengües al centre es concreta a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn, amb una aposta clara a favor del plurilingüisme. A data d’avui, un 36,75% de les ZER fan alguna àrea no lingüística parcialment o totalment en anglès.
     
    L’escola rural és també impulsora de la renovació i la innovació pedagògica perquè fa una aposta per mantenir un alt nivell tecnològic a les aules com una de les seves peculiaritats més rellevants, que els permet estar en contacte amb els altres centres educatius i amb el món. De fet, totes les escoles tenen connexió a Internet i el 81% dels centres usen banda ampla. La innovació pedagògica que s’hi realitza es fonamenta en la recerca, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu, i, per tant, que pot ser transferible a la resta de centres educatius.
     
    El Govern aprova els primers títols propis en circ i en teatre per donar resposta a les necessitats del sector

    La consellera Rigau també ha informat de la creació dels primers cicles formatius en circ i en teatre “per a tots aquells joves o adults que es volen formar i que volen tenir reconeguda la seva formació per poder després continuar a l'estranger, fer intercanvis i tenir un aval internacional que fins ara els professionals del circ, a nivell acadèmic, no tenien”.
     
    Pel que fa al grau mitjà d’Animació en circ, una titulació reclamada per l’associació de professionals del circ de Catalunya, la consellera ha destacat que fins ara els estudiants d’aquestes disciplines havien de marxar a l’estranger perquè aquí no trobaven cap oferta formativa: “A tot l'estat espanyol no hi havia enlloc on formar-se per ser professional del circ i tradicionalment calia anar a França o a Bèlgica a formar-se”, ha assenyalat Rigau.
     
    Per la seva banda, el grau superior en Tècniques d’actuació teatral aprovat avui pel Govern també és la primera titulació d’aquest tipus a nivell estatal. A Catalunya ja existeix una titulació superior impartida per l'Institut del Teatre però, segons ha destacat Rigau, “a nivell de formació professional no n’estava prevista cap”.
     
    El Govern aprova dues mesures per “combatre l’obstinada recentralització” del Govern espanyol 

    En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat dos acords “per combatre l’obstinada recentralització” que duu a terme de l’Executiu estatal, segons ha denunciat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.
    En primer lloc, ha acordat presentar un conflicte positiu de competència davant del Tribunal Constitucional en considerar que la regulació espanyola vulnera les competències de la Generalitat en matèria de protecció civil i règim local, recollides a l’Estatut, tal com ha dictaminat també el Consell de Garanties Estatutàries.
     
    La norma reserva al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la convocatòria, gestió i concessió dels ajuts estatals, així com el seguiment de les inversions i la verificació de la justificació o del reintegrament. A principis d’abril el Govern ja va formular el requeriment d’incompetència a l’Estat, com a pas previ a la interposició del recurs davant del TC. El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat la inconstitucionalitat de les disposicions.
     
    En segon lloc, el Govern ha establert que els anuncis de notificació de l’Administració de la Generalitat s’hauran de publicar al DOGC abans que al BOE. L’Executiu garanteix així la prestació d’un servei públic eficient i preserva les competències de la Generalitat, davant la pretensió del Govern espanyol d’obligar a publicar al BOE totes les notificacions dels actes i resolucions administratives.
     
    Cal recordar que la Llei espanyola de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa obliga a publicar al BOE els actes i resolucions administratives, malgrat que l’Estatut estableix que la publicació s’ha de fer al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Això, segons ha denunciat Homs, és una “vulneració flagrant de les competències pròpies” que pretén “deixar el DOGC sense cap mena d’eficàcia i de funció”.
     
    A preguntes dels periodistes, el portaveu Homs també s’ha referit a la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar l’impost sobre els dipòsits bancaris creat pel Govern perquè, segons el Tribunal, coincideix amb el que posteriorment va aprovar l’Executiu espanyol.
     
    “Lamentem i no compartim el sentit d’aquesta sentència. Lamentem que un cop més es posa de manifest que el Govern espanyol aplica la teoria de no fer i no deixar fer”, ha denunciat Homs.
     
    Davant d’aquesta circumstància, ha explicat el portaveu, el Govern farà tot el que estigui al seu abast “per la via política i institucional” per aconseguir els recursos que corresponen a Catalunya. En aquest sentit,  Homs espera que el Govern compti amb “la complicitat de les forces polítiques catalanes”, en al·lusió a determinats partits que, segons ha denunciat, “en comptes d’assenyalar on són els orígens del mal assenyalen l’administració més feble, que és la Generalitat”..
     
    Homs creu que el Govern espanyol fa el “ridícul” amb la xiulada a l’himne  

    També a preguntes dels mitjans de comunicació, el conseller i portaveu Homs ha considerat  “desconcertant” el “ridícul” que està fent el Govern espanyol  amb la xiulada a l’himne durant el partit de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l’Atlètic de Bilbao.
     
    El conseller ha recordat que l’Audiència Nacional ja va resoldre el  2009, en relació amb una xiulada a l’himne en un altre partit entre els mateixos equips, que aquest tipus d’accions estan emparades pel dret a la llibertat d’expressió i que no són sancionables penalment ni propugnen l’odi nacional.
     
     “Què ha passat ara? A banda que el govern espanyol ens té tírria als catalans?, s’ha preguntat el conseller Homs. Davant la possibilitat que es modifiqui la llei per sancionar xiulades a l'himne, el conseller ha acusat el PP de pretendre establir "manu militari" i per "majories absolutes" la seva  "visió de part".
     
    Per a Homs, l’actitud del Govern espanyol demostra que “aquí ja no estem ni en una democràcia ni en un estat de dret”. “Ja es va tancar un estadi per una xiulada, però va ser el 1925 i aleshores hi havia una dictadura”, ha denunciat el conseller.
     
    El Govern regula l’impost a les operadores d'Internet per fomentar el sector audiovisual a Catalunya
     
    En l’àmbit cultural, el Govern també ha aprovat avui el Reglament de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques que té com a objectiu fomentar la indústria del cinema i audiovisual de Catalunya i la difusió cultural digital. El tribut és aplicable a les companyies operadores d’Internet, que hauran de pagar una quota fixa per cada connexió contractada a Catalunya. En total, s’espera recaptar 20,5 milions d’euros anuals amb el nou impost, que no suposarà cap càrrega per a l’usuari.
     
    Les companyies operadores d’Internet hauran de pagar una quota fixa de 0,25 euros/mes per cada connexió contractada a través de la telefonia fixa o de dispositiu mòbil. Les companyies no podran repercutir l’import de la quota al contribuent.
    Els recursos que s’obtinguin es destinaran a dotar dos fons: un per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya i un segon per al foment de la difusió cultural digital.
    El decret desenvolupa aspectes de la Llei 15/2014, del 4 de desembre, de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques. que va entrar en vigor l’11 de desembre passat.
     
    El Govern simplifica el procediment per garantir la contractació mínima de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més treballadors

    El Govern també ha donat llum verda a un nou decret sobre l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de les persones amb discapacitat en empreses de 50 o més treballadors i les mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment. El text unifica la gestió, simplifica el procediment, clarifica els criteris d’aplicació i impulsa la realització dels tràmits a través de canals electrònics.
     
    El nou decret unifica la tramitació i resolució del conjunt de les declaracions d’excepcionalitat i autorització de mesures alternatives a un únic òrgan del Departament d’Empresa i Ocupació, la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball. El text estableix que la vigència de l’autorització serà per anys naturals, de gener a desembre, cosa que simplifica les obligacions informatives de les empreses, que només hauran de presentar una memòria anual. Ara es podia donar el cas que l’empresa hagués de presentar diverses memòries en un mateix any per diverses excepcionalitats reconegudes o per diferents òrgans.
     
    També es regula, a sol·licitud de les empreses, la certificació del compliment de la normativa sobre la quota de reserva del 2%, un servei no previst a la norma estatal i que ja ha prestat la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.
    Una altra millora prevista és l’impuls d’aquests tràmits a través de canals electrònics. En aquest sentit, les empreses que vulguin sol·licitar les resolucions de les declaracions d’excepcionalitat o d’autorització de mesures alternatives ho podran fer a través del Canal Empresa (http://canalempresaweb.gencat.cat) o del web Tràmits gencat (http://tramits.gencat.cat).
     
    El Govern aprova l’Estratègia catalana d’ecodisseny, per incorporar criteris ambientals al disseny de productes i serveis

    Finalment, el Govern ha aprovat l’Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora (Ecodiscat), una eina d’ecoinnovació que té com a objectiu promoure l’economia circular, a través del reciclatge, i una major sostenibilitat a l’hora de produir i consumir productes. Es tracta d’un tipus de disseny que incorpora criteris ambientals per assolir productes més sostenibles, més segurs i menys tòxics, amb un consum menor de recursos i de matèries primeres i que redueix costos en matèries primeres i consum de recursos.
     
    La finalitat principal de l’Ecodiscat és contribuir a l’eficiència en l’ús dels recursos i a reduir l’impacte ambiental al llarg de tot el cicle de vida de productes, serveis i activitats.També busca ajudar a millorar la competitivitat d’empreses i organitzacions amb l’ús eficient dels recursos i el desenvolupament de nous productes i serveis eficients i sostenibles, que són la clau d’aquesta competitivitat. També estableix actuacions per incrementar l’oferta de productes i serveis més sostenibles i actuacions per fomentar-ne la demanda.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem