• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern aprova el Projecte de llei ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern aprova el Projecte de llei d'ordenació dels cossos d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària, que avança en el desplegament de la Hisenda catalana



    •    El text planifica el creixement ordenat dels recursos humans necessaris per assumir la plena aplicació de tots els tributs suportats a Catalunya

    •    El portaveu anuncia que “el Govern  es considera coresponsable i solidari de totes les decisions que s’han pres respecte el 9 de novembre” i que demanarà la compareixença en ple en cas que el TSJC admeti a tràmit la querella interposada per la fiscalia contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament


    El Govern ha aprovat el Projecte de llei d’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que planifica el creixement ordenat dels recursos humans necessaris per assumir la plena aplicació de tots els tributs suportats a Catalunya. La llei avança en el camí del desplegament de la Hisenda catalana, “un projecte molt madurat”, segons ha constatat el portaveu del Govern i conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la compareixença posterior al Consell Executiu.

    En compliment del mandat que establia la Llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2014, la norma pretén dotar l’Agència Tributària de Catalunya dels recursos necessaris per poder assumir les plenes competències de gestió, inspecció i recaptació de tots els tributs suportats al país. “S’han de prendre les decisions que permetin fer el salt qualitatiu” i la “previsió és que sigui en un període de temps molt curt”, ha manifestat Homs, qui ha subratllat que “s’ha anat fent una posta a punt, una acció i una feina silenciosa, discreta”.

    El text aprovat avui ordena l’estructura dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’ATC i preveu, entre d’altres, un creixement important del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya i la creació del Cos Superior d’Inspectors Tributaris de Catalunya.

    El portaveu del Govern ha volgut subratllar que la llei “no té cap impacte pressupostari directe”, ja que no crea cap estructura nova, no amplia dotacions, ni modifica retribucions. L’augment de les dotacions de personal dependrà bàsicament de l’increment de competències que assumeixi l’ATC. La norma pretén que el creixement potencial de personal de l’Agència es produeixi de forma eficient i ordenada i eviti, per tant, un creixement de despeses estructurals innecessàries.  


    El Govern, coresponsable i solidari amb Mas, Ortega i Rigau

    Davant la querella interposada per la fiscalia contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament, el portaveu ha dit que “el Govern es considera coresponsable i solidari de totes les decisions que s’han pres respecte el 9 de novembre”. En conseqüència, en cas que s’admeti a tràmit la querella i s’obri la corresponent instrucció judicial, s’ha acordat que la defensa “demanarà que tot el Govern es personi i declari davant del TSJC”. La setmana vinent, ha informat Homs, la vicepresidenta del Govern oferirà detalls sobre el procés participatiu del 9 de novembre, que finalitza avui i en què podrien haver participat a l’entorn de 2.350.000 persones.

    Coincidint amb la commemoració del Dia internacional contra la violència de gènere, el portaveu ha volgut subratllar “el compromís” del Govern per lluitar contra aquesta “xacra de la societat, encara massa silenciosa”. “La nostra voluntat és continuar treballant en xarxa identificant i intensificant els esforços en prevenció i no abaixant la guàrdia”.


    El Govern, únic administrador del litoral català  

    El Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral català, que articularà un model de gestió integrada de l’espai costaner, tal com recullen les recomanacions de la Unió Europea. La nova legislació reservarà el paper d’administració de referència al Govern de la Generalitat, amb competències per aprovar els instruments de planificació i per atorgar títols de concessió, i dotarà de més competències als ajuntaments, que seran els encarregats de les autoritzacions, simplificant el procediment administratiu. La llei desenvoluparà la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, tal com estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

    Fins ara, l’ordenació de la franja costanera catalana s’ha articulat de manera “molt segmentada”, a partir d’una “distribució competencial complexa” on concorren les tres administracions territorials (Govern espanyol, Govern de la Generalitat i ajuntaments). El domini públic marítim terrestre (DPMT) és titularitat de l’Estat, tot i que la Generalitat té la competència d’ordenació i d’atorgament d’autoritzacions i concessions. Els ajuntaments costaners, de la seva banda, presenten un pla d’usos per cada temporada de bany, que aprova la Generalitat, i ingressen part del cànon que es recapta per les activitats que s’hi duen a terme. L’altra part del cànon actual va a parar a l’Estat. La nova legislació que impulsa el Govern també potenciarà la implicació dels agents econòmics i territorials en la gestió de la costa i establirà un nou règim econòmic i financer que permeti reinvertir en la millora de l’espai els recursos obtinguts per l’explotació del litoral. S’establirà un cànon per explotació de l’activitat a favor de la Generalitat i un a favor dels municipis, que s’hauran de destinar a millores en el litoral.

    També en l’àmbit legislatiu, el Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei que ha de permetre disposar provisionalment d’un organisme independent que tramiti i resolgui les impugnacions que els ciutadans facin de les resolucions de les administracions públiques de Catalunya en matèria de transparència i accés a la informació. Es tracta d’un organisme provisional que era necessari, tenint en compte que ha d’entrar en vigor abans del 10 de desembre que fixa la llei espanyola, i que la futura llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que recull la creació d’aquest òrgan continua en tràmit parlamentari.  La norma no comportarà cap càrrega administrativa per als administrats ni generarà costos addicionals. Amb aquest acord el Govern reitera el seu “compromís amb la transparència”. Es tracta, ha dit Homs, de “facilitar que la transparència que ja existeix tingui una accessibilitat real i amb totes les conseqüències al conjunt dels administrats”.


    Consell de la Discapacitat de Catalunya

    El Govern ha aprovat el decret que regula la composició, les atribucions i el funcionament del Consell de la Discapacitat de Catalunya, l’òrgan consultiu de la Generalitat en matèria de discapacitat. assessorà el Govern en matèria de planificació, programació i ordenació de les polítiques relaciones amb les persones amb discapacitat. El Consell, que estarà encapçalat pel president de la Generalitat, tindrà dues vicepresidències i  25 vocalies, en representació de l’Executiu, l’Administració local i les entitats municipalistes i les federacions d’associacions catalanes més representatives en l’àmbit de l’atenció a les persones amb discapacitat.

    En matèria judicial, el Consell Executiu ha aprovat el Programa d’implementació i seguiment de l’oficina judicial i fiscal a Catalunya. L’Executiu vol garantir d’aquesta manera la implantació del projecte als 49 partits judicials del país. Es tracta d’un procés de transformació de l’Administració de justícia a Catalunya basat en la compactació de funcions en serveis comuns i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument principal de treball, entre d’altres. Per fer front a la implantació del nou model, durant els 7 anys que durarà el Programa es reforçarà el personal de la Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia i del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

    El Govern també ha aprovat la creació del Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD), que té com a objectiu garantir la competència digital del professorat no universitari de Catalunya. El Departament d’Ensenyament coordinarà un grup de treball integrat per representants dels departaments d’Empresa i Ocupació i d’Economia i Coneixement i de totes les universitats catalanes que haurà de definir les competències digitals i establir el procediment perquè els docents les puguin adquirir i acreditar. El Projecte s’emmarca en l’objectiu del Govern d’impulsar l’excel•lència del sistema educatiu català, garantint la igualtat d’oportunitats. La iniciativa s’emmarca en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Llei d’educació i les recomanacions del Parlament Europeu i del Consell Europeu, que subratllen la importància d’assolir competències digitals.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem