• Inici >
  • Acords de govern >
  • El Govern crea el Consell Social de ...
  • Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
    Enllaçar | Imprimir

    El Govern crea el Consell Social de la Cultura, el nou òrgan consultiu, d'assessorament i de participació de les organitzacions socials en matèria cultural

    • L’organisme comptarà amb representants del món econòmic, social i associatiu i treballarà per millorar l’assessorament i la transparència de l’Administració i aconseguir polítiques més eficaces, consensuades i obertes a la societat
    • El Govern denuncia “pressions inacceptables” de l’Executiu espanyol i del PP sobre la fiscalia i convida Rajoy a reunir-se amb Mas al Palau de la Generalitat el proper 29 de novembre per dialogar
    El Govern ha aprovat el decret a través del qual es crea el Consell Social de la Cultura de Catalunya, el nou òrgan consultiu, de participació de la societat civil i d’assessorament del Govern en matèria cultural, que estarà format per 52 membres del món econòmic, social i associatiu.
     
    Seguint la tònica d’altres consells socials ja existents, com el Consell Escolar de Catalunya o el Consell Social de la Llengua, “l’organisme treballarà perquè els diferents sectors socials i econòmics participin més intensament en l’anàlisi i el desplegament de la vida cultural i farà el seguiment del sector i de les polítiques públiques que el Govern impulsi en aquesta matèria”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
     
    El conseller ha destacat que l’objectiu del Consell és “donar més centralitat a la cultura” i posar en valor el seu paper en la configuració d’una societat més pròspera, més capacitada i amb més possibilitats individuals i col·lectives de progressar. En aquest sentit, treballarà per aconseguir “polítiques més eficaces, consensuades i obertes a la societat en matèria de cultura”, a més de “millorar l’assessorament i la transparència de l’Administració”.
     
    L’òrgan tindrà els 9 eixos de treball següents: 
     
    -     Posar en valor el paper de la cultura en la configuració d’una societat més pròspera, més capacitada i amb més possibilitats individuals i col·lectives.
     
    -     Afavorir l’accés a l’oferta dels béns i serveis culturals.
     
    -     Vetllar pel retorn social i comunitari de la producció cultural.
     
    -     Afavorir les relacions transversals de la cultura respecte d’altres àmbits o polítiques públiques.
     
    -     Posar en valor la dimensió econòmica, educativa i social de la cultura.
     
    -     Contribuir a la millora del posicionament del sector cultural respecte d’altres sectors productius.
     
    -     Incentivar la relació entre la formació i el sector cultural.
     
    -     Promoure la transferència de talent a d’altres sectors productius, especialment pel que fa a la innovació i la recerca.
     
    -     Vetllar per fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tot allò relatiu a la creació i producció artística i a la seva difusió.
     
    Per treballar aquests eixos, el decret atorga al Consell Social de la Cultura funcions com ara la de vetllar per assolir la màxima socialització del fet cultural i assessorar o emetre informes sobre les qüestions que li siguin plantejades pel Departament de Cultura sobre les polítiques adreçades al desplegament, la consolidació i la millora de l’acumulació cultural de la societat.
     
    A més, el Consell haurà de fer el seguiment del pla d’actuació anual del Departament de Cultura i de la seva incidència en la societat, així com el seguiment de la participació catalana en els programes establerts per la Unió Europea per al desenvolupament cultural. També farà tasques d’anàlisi sobre els plans estratègics, la formació de clústers, l’estat de la formació i els recursos educatius que afecten els diversos àmbits del sector cultural.
     
    Altres funcions del Consell seran proposar al departament competent establir regulacions o plans d’actuació; intervenir en processos de negociació i arbitratge en el sector a petició del Departament de Cultura; promoure el debat i l’anàlisi sobre la societat i la cultura, i fomentar la promoció i participació de les dones, així com el reconeixement del seu paper en l’àmbit cultural català.
     
    52 membres del món econòmic, empresarial i associatiu
     
    El Consell Social de la Cultura de Catalunya estarà format per 52 membres: un president, un secretari i 50 vocals. Funcionarà a través de plens i comissions de treball. El Ple del Consell podrà crear comissions de treball entre els seus membres per elaborar dictàmens i altres documents que hauran de ser sotmesos a la seva consideració. El Ple del Consell Social de la Cultura de Catalunya es reunirà en sessió ordinària, com a mínim, dues vegades a l’any. El Consell s’integrarà al Departament de Cultura i estarà presidit pel conseller competent en la matèria.
     
    La creació del nou organisme no comporta cap increment de despesa, ja que l’exercici de les funcions ordinàries dels seus membres no implica la percepció de cap remuneració ni la percepció d’indemnitzacions per assistir a les sessions.
     
    Pel que fa als seus integrants, i en relació amb el món empresarial, sindical i econòmic, el Consell comptarà amb 3 representants de les associacions empresarials, a proposta de les organitzacions més representatives de Catalunya; 2 de les organitzacions sindicals, a proposta dels sindicats més representatius; 4 de les cambres de comerç; 2 de les organitzacions de consum més representatives de Catalunya; 4 de la Confederació de Comerç de Catalunya; 2 dels col·legis professionals, i 5 dels mitjans de comunicació públics i privats.
     
    De l’àmbit associatiu en formaran part 2 representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; 2 del Consell de la Gent Gran de Catalunya; 2 del Consell Nacional de les Dones de Catalunya; 2 del Consell Escolar de Catalunya; 2 del Consell Interuniversitari de Catalunya; 1 del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; 5 de les organitzacions professionals, associacions i clubs del sector cultural de Catalunya, i 2 de les organitzacions associatives d’ens locals més representatives de Catalunya.
     
    Finalment, el Consell comptarà amb 5 representants d’altres departaments de l’Administració de la Generalitat, a proposta dels departaments competents en matèria d’economia, ensenyament, recerca, empresa i turisme, i 5 persones de reconeguda competència, prestigi i relleu en l’anàlisi de la realitat i les polítiques culturals.
     
    El Govern denuncia “pressions inacceptables” del Govern espanyol i del PP sobre la Fiscalia i convida Rajoy a reunir-se amb Mas al Palau de la Generalitat
     
    El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha denunciat les “pressions inacceptables” que l’Executiu espanyol i el Partit Popular han exercit i continuen exercint sobre la Fiscalia per presentar una querella contra el president Mas pel procés participatiu del 9N. Per a Homs, les darreres declaracions de representants del Govern estatal i del PP denoten una “actitud temerària” i “devaluen l’estat de dret”, ja que són ”ingerències polítiques” en institucions de l’Estat que trenquen “la separació de poders”. “La justícia no està per resoldre els problemes polítics”, ha reblat.
     
    Davant el que ha qualificat d’”obstinació” del Govern espanyol en la querella, Homs ha defensat la legalitat del 9N i ha subratllat que l’Executiu central ni tan sols ha presentat un incident d’execució davant el Tribunal Constitucional, una acció habitual quan es considera que no hi ha una aplicació correcta de les resolucions del tribunal. En aquest sentit, Homs ha recordat que en el cas del decret de convocatòria inicial sí que es van presentar fins a tres incidents d’execució.
     
    El conseller també ha convidat Mariano Rajoy a reunir-se amb el president Mas al Palau de la Generalitat el proper 29 de novembre, aprofitant la visita que el president espanyol farà a Catalunya. “Hi ha disposició absoluta al diàleg per part nostra i el president estaria encantadíssim de veure’l aquí al Palau. Té la porta de la Generalitat oberta per donar contingut a aquest diàleg”, ha assegurat.
     
    Al costat d’aquest oferiment, el conseller ha lamentat la manca de qualsevol proposta en la resposta de Mariano Rajoy a la carta que el president Mas li va remetre després del 9N.Per a Homs, aquest “immobilisme” és “sorprenent” i genera “inestabilitat”, com ja han indicat diversos observadors internacionals.
     
    Homs ha demanat al Partit Popular que reconegui en públic “l’error monumental i històric” que va suposar la recollida de signatures contra l’Estatut, un gest que ha situat en el propòsit d’esmena en el terreny comunicatiu anunciat pels populars. 
     
    El Govern aprova el decret que regula els serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya per promoure’n l’autonomia i la igualtat d’oportunitats
     
    El Govern també ha aprovat avui el decret que regula els serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya amb l’objectiu de “promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats d’aquests col·lectius a través del coneixement de les llengües oficials, el funcionament de la societat d’acollida i el seu marc jurídic i laboral”. El text desplega reglamentàriament la Llei d’acollida i dóna compliment a les competències que fixa l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
     
    En concret, el decret regula el servei de primera acollida, els programes d’acollida especialitzada, els informes d’estrangeria que emet la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments i determinades funcions professionals especialitzades en serveis d’acollida i d’integració de persones immigrades i retornades.
     
    El servei de primera acollida inclou el conjunt d’accions i recursos que responen a les necessitats inicials de formació i d’informació dels usuaris. La Generalitat i els municipis han de garantir la prestació del servei, ja sigui de forma directa o externalitzat a través de convenis o fórmules anàlogues amb agents socials, professionals i entitats privades. Poden acollir-se a aquest servei les persones estrangeres immigrades, les que sol·licitin asil o protecció subsidiària, les refugiades, les apàtrides i les retornades per sobre de l’edat escolar obligatòria i degudament empadronades. Els ajuntaments que ho estimin oportú poden ampliar aquest servei a qualsevol altra persona que s’empadroni al municipi. 
     
    El reglament també preveu la possibilitat que les persones estrangeres i les apàtrides puguin accedir al servei de primera acollida a l’exterior, sempre que obtinguin una autorització de residència o d’estada a Catalunya superior als 90 dies. Aquesta opció serà en funció de la disponibilitat del servei, que podrà ser ofert en dependències de la Generalitat a l’estranger, en funció de les partides pressupostàries i de les necessitats de mà d’obra a Catalunya.
     
    El món local ha participat activament en l’elaboració dels continguts del decret, que ha estat sotmès a diferents òrgans amb representació del món local, com ara la Taula de Ciutadania i Immigració i la Comissió de Govern Local. També ha estat objecte de dictamen per part del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
     
    Per garantir-ne un desplegament territorial complet, el Govern, a través de la Direcció General per a la Immigració, impulsarà instruments de coordinació i col·laboració amb els ens locals responsables, així com convenis i convocatòries públiques per finançar la prestació dels serveis d’acollida per a d’altres organitzacions i professionals.
     
    El Govern dóna llum verda al Projecte de llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, que crea un nou model català i en simplifica l’estructura actual
     
    El Govern ha aprovat el Projecte de llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, amb l’objectiu de crear un model català nou que substitueixi l’antic, basat en les cambres agràries, i simplificar així l’estructura existent, que ha quedat obsoleta. L’aprovació de la nova norma, que respon a un mandat del Parlament de Catalunya, permetrà extingir les quatre cambres provincials i destinar el seu patrimoni i els seus mitjans personals a altres tasques d’interès general agrari, amb el consegüent estalvi pressupostari.
     
    En el marc del procés de simplificació administrativa, la Llei de cambres agràries, de 1993, va significar la supressió de les 887 cambres agràries locals que existien a Catalunya, i va deixar vigents les quatre cambres provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Unes institucions que han esdevingut obsoletes, mancades de funcions administratives i de consulta. De fet, la seva existència només es justifica per poder mesurar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a través de les eleccions a cambres agràries, una situació que justifica l’extinció d’aquests ens i la creació d’un nou model català que determini la representativitat de les organitzacions professionals agràries.
     
    Segons estableix la primera disposició addicional de la nova llei, el patrimoni de les cambres agràries que resultin extingides s’haurà de traspassar a la Fundació de la Pagesia de Catalunya per destinar-lo a finalitats i serveis d’interès general agrari.
     
    El nou model simplifica el procediment electoral, ja que s’estableix un sistema de representativitat per candidatures i no per cambra agrària. Hi ha una única circumscripció electoral, amb una sola junta electoral. Així mateix, es preveu reduir el nombre de meses electorals, ja que s’estableix un mínim de 20 electors al municipi com a requisit per a la seva constitución.
     
    El Govern impulsa la Llei de la Catalunya exterior, que articularà la relació institucional, administrativa i política entre el Govern i els catalans a l’estranger
     
    També en l’àmbit normatiu, el Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei de la Catalunya exterior, que permetrà “concretar i articular des del punt de vista polític, institucional i administratiu la relació entre el Govern de la Generalitat, els catalans residents a l’exterior, i les entitats en què s’organitzen”, ha detallat el conseller Homs, per tal que “esdevingui el marc legal que permeti enfocar de manera integral el fet emigratori català”. La futura llei també respon a la voluntat de sistematitzar les actuacions institucionals de suport a la ciutadania i a la societat civil catalana que ja s’impulsen des de l’Executiu.
     
    La futura Llei de la Catalunya exterior permetrà actualitzar la normativa que regeix les relacions del Govern amb les comunitats catalanes a l’exterior i bastirà, per primer cop, les relacions a nivell individual amb els catalans expatriats, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La norma se situarà en coherència amb el Projecte de llei de l’acció exterior de Catalunya i la resta de l’ordenament jurídic.
     
    Actualment la Generalitat de Catalunya té reconegudes més de 130 comunitats catalanes de l’exterior, a qui la Secretaria d'Afers Exteriors dóna suport per potenciar la promoció i la difusió de Catalunya arreu del món i com a punts de trobada dels catalans i catalanes de l'exterior.
     
    El Govern sol·licita un dictamen al CGE per la possible vulneració de competències de la llei espanyola de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència
     
    El Govern ha aprovat avui sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb diversos articles de la llei espanyola d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, que podrien envair les competències de la Generalitat en matèria de comerç, energia i treball, relacions laborals, autonomia financera i Registre Civil.
     
    En l’àmbit de les competències que gestiona el Departament d’Empresa i Ocupació, el Govern considera que diversos articles de la norma espanyola podrien vulnerar les competències de la Generalitat en la regulació de les zones de gran afluència turística (ZGAT); l’establiment d’una política específica de desenvolupament de la xarxa de transport de gas; l’eficiència energètica i el foment de l’ocupabilitat i l’ocupació. Es tracta, en concret, dels articles 4, 5, 6, 7.2, 59.3, 63.3, 64.3, 71, 72, 73, 92.3 i .4, 98.5, 101, 102, 114.Sis, Set, Dotze, Disset i Divuit, 116.Dos, 117.Dos i les Disposicions finals primera i segona 1.3, .4, .6 i 7 de la llei espanyola. En relació amb les zones de gran afluència turística cal recordar que el Govern ja va interposar l’any 2012 un recurs d’inconstitucionalitat, pendent de sentència.
     
    Pel que fa a les competències gestionades pel Departament d’Economia i Coneixement, l’Executiu entén que l’article 124 de la norma espanyola podria afectar l’autonomia financera de la Generalitat i vulnerar la seva competència per a la creació de tributs, específicament en allò relacionat amb l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.
     
    Finalment, en l’àmbit de la justícia, la disposició addicional vint-i-quatrena de la llei espanyola podria afectar les competències executives de la Generalitat en matèria de Registre Civil, d’acord amb l’article 147.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.


    Cercador

    Cercador

    Destaquem